diluvi

De camí al sud altre cop des de Niagara, ens va semblar molt bona opció fer una parada al contat de Lancaster, o Dutch County, la terra dels Amish de Pennsylvania. Una parada bucolica entre camps i granjes, per coneixer com viu aquest grup religiós allunyat de la modernitat.

I …….i ens vam trobar un sector ple de motels, hotels, parcs aquatics, centres comercials, granjes modernes, fabriques, autovies, cotxes, camions, ….i amish.

Aaaaaaaaiiii

Resulta que els amish no viuen sols; tb es veu que son bastant “oberts” i es relacionen amb els veins no amish i tal…..I l’entorn a on viuen no és tan bucolic. Vam estar voltant pasant per carreteretes que realment si que nomes tenien granjes i cases , tot i que no totes de amish, i era un paisatge bastant maco. Al igual que el nostre cotxe en passaven d’altres, i camions, i , de tant en tant , un carromato de amish….

Tb vam trobar una senyora caminant, un noi en bicicleta, i un noi patinant ( son molt aficionats a patinar es veu el amish…)(patins en linea, eh?)

Abans de posar-nos a voltar per fer el nostre “safari fotografico” de amish (quina vergonya…), haviem visitat el centre ” la granja amish”, a on visites una granja - a on ja no hi viuen- , t’expliquen les principals costums, i tenen botiga. Un altre lloc a on es pot anar per apendre coses dels amish és al ….Museu de cera del Amish…..aaaaaaaaiiiii

I de fet vam apendre moltes coses qe no sabiem : des de a que conreuen tabac, a que no tenen esglesia i es reuneixen a les cases, qe el qe fa de “capellà” és un membre de la comunitat triat aleatoriament, a que les dones lliguen els vestits amb agulles pq els botons es consideren joies ( i entre agulla i botó no hi ha punts mitjos, dic jo ? ), que no es bategen fins a adults a on trien o no qedar-se en la comunitat ( els adolescents tenen llibertat de sortirm experimentar, abans de batejarse),que tenen bastant diners (van fer uns grans donatius pels damnificats del Katrina) , i que això de les innovacions …..no se com ho decideixen : p.ex. poden fer servir neveres de gas, pero no electricitat; telefon mobil si, pero fixe no……..

??? sabies quin era una granja amish pels diposits de gas i pel carromato aparcat ( pero els adolescents es solen comprar un cotxe abans de batejarse…)

nomes tenen ensenyança primaria perque creuen que estudiar mes pot fer apartar de la vida religiosa, i publiqen un diari a ohio ple de noticies com casament, defuncions i eventos de la comunitat. I la comunitat s’ha duplicat en ls darrers 50 anys ( nomes un 2 % de la població amish ha “abandonat” la comunitat)

o sigui qe realment no entenc gaire dels amish……

Pot ser influenciats per una visió romàntica de les característiques extremes de la Naturalesa, tal com unes inmenses catarates, vam arribar a aquesta zona.

Pero l’ambient no era de excursionistes ni de trekking ni de vida natural. Ja ens havien avisat que estava ple de motels i hotels….pero…..

El poble americà de Niagarà falls esta a poca distància de la ciutat de Buffalo, i és un tipic poble americà d’aquests de carrers de cases amb jardí, amb nucli indefinit; una d’aquestes cases era el B&B a on ens vam allotjar, una casa preciosa regentada per la sra Ann, originaria de Irlanda, casada amb un angles i amb mes de 25 anys vivint allà. Va ser una decisió força encertada perque tan la casa, com la sra, com la resta de hostes van ser super agradables.

El limit del poble acaba en un parc-passeig……que dona al riu Niagara : no gaire profund, veus una zona de ràpids…….amb una pinta ideal per fer rafting i banyar-se, si no fos que ….uns metres mes enllà el riu cau uns 60 m d’alçada……les famoses catarates del Niagara.

A baix,a l’altra banda del riu, ja és Canada. I tb hi ha un poble ( a on s’arriba creuant un pont que fa frontera, el Raimbow bridge). A diferencia de la banda americana, el poble canadenc…..està ple de gratacels i element vistosos, nories, llums…..i multitud de parcs de atraccions, museus de entreteniment de “tonteries” : museus dels horrors, museu dels records guinness, sales de jocs, botigues , restaurants….una cosa completament inesperada!!

És cert que la vista frontal de les Catarates la tens des de la banda canadenca, i hi tenen obviament parcs i miradors, i cada cap de setmana fan focs artificials sobre les catarates, les il.luminen….i per entretenir la gent han generat tot aquesta ciutat de força “mal gust”, al nostre parer….

A més molta gent ve aqui atreta pels Casinos ; hi ha un a la part americana ( no vam entrar) i un a la part canadenca, que ens va sobtar per ……pel mal gust i el fet en si….. A parc el public en general de tota aquesta area, no es veia especialment refinat….

ai ai ai…no ens va agradar gens

Per sort les catarates en si obviament si que en son de maques i de espectaculars, tot i estar tan poc envoltades de Naturalesa.

Hi ha una catarata “recta”, que li diuen la American fall, i una, bastant més espectular, en forma de ferradura, que de fet es diu Horseshoe, seria la que esta completament en territori canadenc. USA estan a la part alta del riu, abans de caure, i Canada a baix.

Tens multiples miradors a les 2 bandes, i la visita tradicional es fa pujant al mitic barquet del Maid of MIst : en surt un cada quart d’hora. I t’equipen amb un xubasquero de plastic (blau)…i és que realment et mulles : el barquet s’apropa a les 2 catarates, així que les veus des de baix, et mulles , i les sents ! La semicircular obviament és molt impressionant.

Una altra opció és baixar caminant a sota les cascades, alli et donen un altre xubasquero ( groc) i unes xancletes. Tb fan un audiovisual explicant l’origen geologic de les catarates, i alguna cosa mes.

Nosaltres nomes vam voltar pels miradors i vam pujar al Maid of the Mist.

Abans de marxar, vam intentar passar per una reserva de indios americans : no vam trobar res, carreteres i cases “prefabricades”, jardins plens de trastos…..bé si, un cole indio, pero estava tencat. Vam entendre que això era la reserva ! Un sector de cases de construcció barata i amb aspecte no molt acomodat! De gent amb aspecte de natiu nortamericà ben poca.

Tot un contrast amb les catarates en si : estaven plenes i repletes de turistes indios de la India!! families completes, senyores amb els saris i la trena, jovent indio modern i guapo …com és que és tan popular el Niagara entre els turistes indios ????l’Adrià diu que perqué deu sortir a les pelis Bollywood….he he

Ahir vam fer un dissabte newyorkí.

Matí al mercat de Union Square (tb anomenat Onion Square en àmbits ferranosos….nom que per cert se li escau ja que venen moltes onions i a més The Onion és el principal diari satiric gratuit de NY, he he) .

Era molt interessant tot i que tampoc tan gran. Les parades han de ser de pagesos directament ( prohibits intermediaris) i ecologics. A més aquí s’esta difonen molt el concepte de la proximitat : i aquests pagesos son dels camps de Long Island i de New Jersey. La majoria son granjes creades els darrers anys i gestionades per gent jove. ( Bé, tot va començar als 80, ara comencen a tenir uns anys). A part de fruites i verdures directament, també hi havia aliments elaborats com melmelades, “safts”, etc. Hi havia una parada curiosa : era de una granja de xais i venien : llana i carn. He he….

Aixó es troba en ple centre a Downtown, en un sector ple de botigues , aixi que vam estar voltant: vam veure una botiga de billars i jocs molt chula, vam veure el stokke turquesa ( el candidat nº 1), i vam anar baixant cap un dels barris que ens faltava visitar i que no es pot deixar : East Village. És un dels barris més modernillos del moment, diuen que els artistes, quan Greenwich es va tornar massa car, es van venir cap a East Village. Hi vivia la comunitat Ukraniana ( Little Ukrania) i altres emigrants de l’Est de Europa. Va ser el barri dels escriptor beat ( que van començar aqui on estem nos, als voltants de la Columbia University ( es reunien a un pis a 2 carrers de l’hotel), els hippies, del punks.

Estava molt animat ahir : botigues de roba i accesoris “per bandes urbanes” ( una mica carrer Tallers de BCN), molt jovent - pero joves bastant joves….- , moltes botigues de roba de 2º ma, moltes cafeteries que estaven a tope servint brunchs ( de dia es pot fer brunch a qualsevol hora crec! sempre hi ha gent menjant!!) , i botigues de roba de disseny . Molt maco, la veritat.

Despres de voltar una mica vam voler baixar cap a l’Orchard Street, al LES ( lower east side) ,a prop de allí, l’altre barri juvenil i modernillo a on hem sortit un parell de nits, perqué haviem llegit que hi han botigues barates i els millors delis de la ciutat ( de jueus); pero les botigues son francament cutrilles, i els delis de jueus estaven tencats per sabbath!

Vam tornar a pujar passant per Little Italy : ahir si que estava a tope! vam veure inclus la processó amb el san Gennaro ple de dolars, pero no gaire religiosa ! era al ritme de Tarantelles, de cançons napoletanes tipiques ( Oh sole mio…) i devant passava el carro de la patrona de les festes (Luci Spata, una paisana del barri suposo), i la reina de les festes! Era molt divertit, animat, els venedors de menjar cridant en napoletanaccio-english…venien butifarres (ens vam menjar un bocata de butifarra amb verdures), cannoli siciliani, torroncino, una mena de bunyols….a part estaven els restaurants de seure, amb les terrasses a tope i noms tipics : La Nonna, Taormina, da Angelo, Positano…..Els venedors de samarretes amb tota mena de frases de orgull humoristic sobre italians : “Not only I’m perfect, I’m italian too!”, “Every body wants to be italian” , altres de “Socorro, mi esposa es italiana”, ” Socorro, mi padre es italiano”, “Socorro, mi suegra es italiana”….o “Italià 100%”, “50% italià”, “italià per matrimoni”…..tambe hi havia ositos frikies de San Gennaro i cutreries de feria….

Molt animat i molt divertit.

Vam girar cap el Soho que estava ple de gent i de botigues, i vam estar pululant per allí : des de el Moma Design Store, a un Armani “barato”….semblava un Zara! pero tenia dintre disc joqueis que feien musica en directe, a un HM….

Vam tornar a l’East Village perqué haviem vist algo que ens havia agradat, un cafe, una trucada des de Barcelona, i cap a casa a deixar bosses i camviar-nos. De tornada vam tornar a pasar per la 5a Avinguda: Tiffany’s, Zara, etc. tot molt pijo per allà.

La nit vam tornar a l’East Village : encara més animat, el metro a tope, però, realment, gent molt jove…..

Al sortir vam voltar per varios bars, i vam anar a parar a una llibreria oberta : una tradicional llibreria independent de NY, la St Marks ( en aquest sector hi ha la 1º universitat publica de NY, a on van fer famosos discursos Lincoln i altres; ara te prestigi la seva facultat de arquitectura, és la Cooper Union Foundation) . (Per cert en aquest barri tb diuen que és on es va gestar la revolució russa!!)

Vam estar una bona estona mirant llibres critics, sobre tot amb els USA, i ens vam tornar.

Avui……avui deixem NY…sniff sniff…

Avui és el 8º dia que estem a la ciutat : aquella idea de passar totes les vacances aqui crec que no és gens descabellada! I és que, NY es lo que tiene, que tiene de todo!

Hem de fer maletes, voltar una mica el mati (Harlem??), i anar a recollir el cotxe….i cap a Long Island ….a les platges, vinyes i pobles bucolics…Per cert no sabem a on dormirem avui….i les temperatures han baixat….

1.-A tot arreu a NY fa olor de menjar, i és que, a tot arreu hi ha menjar: bo, dolent, i de qualsevol tradició culinaria. Pots menjar el que vulguis, a un restaurant, o fet a casa, perque està ple de botigues gourmandes a on et venen de tot.

La majoria de botigues gourmandes són de especialitats italianes, pero de fet és fàcil trobar qualsevol cosa.

Avui hem estat a una botiga gourmanda molt chula : Deans & De Luca, amb un aire al Julius Meinl de Viena, o al pis de baix del Harrods.

Per cert, també hem estat al mercat de pagesos ecologics de Union Square : molt chulo! Hem tastat uns tomaquets deliciosos!! mmmm , trobo a faltar una amanida de nomes tomaquet i oli….no perqué no n’hi hagi, si no pq és algo dificil de demanar en un restaurant, inclus al mediterrani….i a casa m’en faig de delicioses!! a l’estiu,això si, amb els tomaquets en temporada!! mmm

2.- Clarament, a NY trobes persones de totes les cultures i aspectes fisics! no he vist cap lloc amb tanta diversitat, a on tots conviuen….i els que volen entren en fase de modernitat que iguala les persones (sempre hi ha el grups que els hi agrada quedar-se fora….) : a part dels europeus que són dificils de distingir, repeteixo que crec que els asiatics són la majoria….vaig llegir que, al igual que els italians van progressar bastant ràpid i deixar de viure en comunitats estil Little Italy, tb molts xinesos ho van fer, encara que ara Chinatown continui estant poblada i continuin havent-hi xinos acabats d’arribar; però els que porten més de 1 segle a NY obviament no viuen a Chinatown i estan perfectament integrats a tots els àmbits de la societat newyorkina. He notat que realment hi ha moltes parelles mixtes de asiatic-”caucasia”-afroamericà…

Obviament hi ha un munt de latinos….és curios que t’atenen en angles, i entre ells parlen en castellà……

Hem trobat el Little Ukrania, el Little Italy, El barrio portoriqueño, Chinatown, la part alemanya, pero no son més que petits detalls de tot el que hi ha.

És impressionant : i si alguna cultura falta, sempre tindrà el comodin de la ONU! a on totes estan representades!

3.- a poc a poc vaig captant mes la moda de NY…..clarament, triumfen les manoletines i les havaianes…..i les botes d’aigua; i els vestiditos de tall alt i que baixen amples….he he–

Un dels millors llibres que he llegit : Aqui la explicació…..del wikipedia. La Ética hacker es una nueva ética surgida de (y aplicada a) las comunidades virtuales o cibercomunidades (aunque no exclusivamente). Uno de sus grandes mentores ha sido el finés Pekka Himanen. Himanen, en su obra La ética del hacker y el espíritu de la era de la información (que contiene un prólogo de Linus Torvalds y un epílogo de Manuel Castells), comienza por rescatar el sentido original del término 'hacker'. Según Himanen, un hacker no es (como suele creerse comúnmente) un delincuente, vándalo o pirata informático con altos conocimientos técnicos (éste es el cracker), sino que hacker es todo aquel que trabaja con gran pasión y entusiasmo por lo que hace. De ahí que el término 'hacker' pueda (y deba) extrapolarse a otros ámbitos como ser, por ejemplo, el científico. Así Himanen escribe, "en el centro de nuestra era tecnológica se hallan unas personas que se autodenominan hackers. Se definen a sí mismos como personas que se dedican a programar de manera apasionada y creen que es un deber para ellos compartir la información y elaborar software libre. No hay que confundirlos con los crackers, los usuarios destructivos cuyo objetivo es el de crear virus e introducirse en otros sistemas: un hacker es un experto o un entusiasta de cualquier tipo que puede dedicarse o no a la informática. ". Según Himanen la ética hacker es una nueva moral que desafía "La ética protestante y el espíritu del capitalismo", (obra escrita hace un siglo por Max Weber) y que está fundada "en la laboriosidad diligente, la aceptación de la rutina, el valor del dinero y la preocupación por la cuenta de resultados. Ante la moral presentada por Weber, la ética del trabajo para el hacker se funda en el valor de la creatividad, y consiste en combinar la pasión con la libertad. El dinero deja de ser un valor en sí mismo y el beneficio se cifra en metas como el valor social y el libre acceso, la transparencia y la franqueza". La ética hacker es una ética de tipo axiológico, es decir, una ética basada en una determinada serie de valores. Himanen rescata algunos fundamentales, a saber:

• Pasión
• Libertad
• Conciencia social
• Verdad
• Anti-Fascismo
• Anti-Corrupción
• Lucha contra la alienación del hombre
• Igualdad social
• Libre acceso a la información (conocimiento libre)
• Valor social (reconocimiento entre semejantes)
• Accesibilidad
• Actividad
• Preocupación responsable
• Creatividad

También cabe consultar el estudio escrito por Pau Contreras Me llamo Kohfam, identidad hacker: una aproximación antropológica, III Premio de Ensayo Eusebi Colomer de la Fundación EPSON, Barcelona, 2004. Según Contreras, las agrupaciones hackers dan lugar a unas configuraciones sociales en red que se caracterizan por su capacidad de generar conocimiento e innovación. Estas configuraciones en red, llamadas "inteligencias-red" presentan unas propiedades sociales basadas en la meritocracia, la concepción pública del conocimiento generado y la redistribución de éste entre los miembros del grupo. Según el autor, la organización social de los grupos hacker es muy similar a la utilizada en las sociedades primitivas, con liderazgos no coercitivos y sistemas de reputación entre pares basados en la ética hacker como características fundamentales.