diluvi

De vegades estic a punt de entrar en curtcircuit :surto al carrer i qui passa, la 1º persona que em trobo, molts dies, és italiana ( això si abans no m’he trobat al veí a l’escala); vaig al mercat i passo per “andreoli” , els de la pasta fresca del carrer puigmarti, i a banda d’ells, part de la seva clientela és italiana.

Sovint anem al bar Musa ( La musaranya) del carrer
Asturies, a on ens sol atendre Giorgia! Clar, no és l’unica italiana del
local….

Podria ser que quedessim per fer una BBQ a la terrassa de R19, i podria ser que les veïnes, italianes, pot ser estiguessin fent una BBQ : nosaltres portem el gelat, i el podriem comprar a la plaça de la revolució a les 2 senyores (veïnes del meu company de feina) que fan aquell gelat tan bó. A les botigues de roba del barri és bastant fàcil qe hagin venedors italians. Al gimnas sempre en trobo!!!! Alguns dels traballadors del Verdi ! Una cosa impactant : un dels caixers del Guissona, italiano, i un del LIDL!!!

Clar que també, que soni el telefon i sigui algun “telemarketing” amb un accent clarament italià, és fort!!

Podria seguir comentant : ara ja és tan amplia, generalizada, i a la vegada integrada,
aquesta migració-colonització, que no se que decir : passejar pels carrers , sobre tot del barri, i sentir-los ….como si fossin la senyora pepeta y el senyor miqel, o “la laia i la
roser” xerrant pel carrer… ( vull dir, amb naturalitat i tb naturals….no com la imatge caricaturesca de italians o massa pijos o massa xabacans…. )

un dia em vaig proposar fer una llista de tots els que anava trobant a llocs
inverosimils ( caixer del Guissona!!!!!), pero vaig parar pq era molt llarga!! ( això sense contar anant pel centre)

Tampoc sense contar aquells de origen italià de generacions: ex alumnes del cole entrats en anys que vaig trobant arreu : al citybanc, a la feina, a la guarderia de la filla de la patricia!!…
Mentres estudiava aqui a la universitat , en vaig conèixer molts dels joves nous vinguts perquè hi havia companys que hi compartien pis

és qe son molts!

Tothom coneix algun veí, company de feina, de uni, o parella de algu qe sigui italia!

…quants n’hi ha ara ? si és qe és possible contar-los!! ( dubto que tots estiguin “empadronats”)

Sembla ser que a grans números, hi ha uns 18000, a Barcelona Ciutat segons dades del Consulat i de l’Ajuntament. Augmenten a velocitats enormes. Del 2003 al
2007 van passar de 9000 a 18000. A l’ Eixample i a Sarrià son la minoría
nacional más nombrosa.

Fa 70 anys un jove lombard un pel esbojarrat va descubrir la Barcelona dels anys 30, de la mà de un cosí que havia estat traslladat per feina a una coneguda empresa italiana; li va encantar i va decidir quedar-s’hi. Poc despres va emportar-se la seva novia, lombardo-piamontesa, i van gaudir de una Barcelona de teatres i espectacles!

Tot i l’interval de les guerres (civil i mundial), van tornar, i van tenir familia, la meva mare.

Un altre dia explicaré com van arrribar els gens de la famosa illa mediterrania a Barcelona, i a mi!.

He he

Ahir va ser un dia estrany

Tot anava be pero la nit em va deixar mal sabor de boca vaig caure esgotada és curios, va ser el tipus de cansament com el maçart, vol dir qe el public cansa!

Era ben curiós veure com tot de gent desconeguda ( tots veins, pero pocs es coneixien entre si) de seguida “socialitzen”; al mati van presentar-se tot els membres i suplents de la nostra taula; ens vam qedar 3 :

- el president un senyor de 55 anys qe treballa a un banc, amb 2 filles adolsecents, de martinez de la rosa : el tipic senyor amable qe coneix a tots els veins….la seva mare va tenir una botiga de roba alcarrer bonavista durant 30 anys, des de qe van venir de arago..

- una noia alternativa de 30 anys de plaça lesseps profa de angles (funcionaria) a cornella, qe viu a un minipis a martinez de la rosa, qe va exercir el seu dret a NO votar (hi ha desencant, s’ho han buscat, ho han fet molt be per “guanyar-se” perdre vots (es referia a Iniciativa)(l’altre dia estava a la mani dels “budokan” o pinxos aqells); esta a l’ateneu de no se quin carrer, amb castellers, i son els qe porganitzen el mercat d’intercamvi a la plaça virreina ( el
proper, el 16 de juny);

-i jo

A la taula del costat hi havien gent qe agafava maria cubí i aqells carrers…..eren districte 5, no 6….es notava molt; feiem porres per veure de quin districte era la gent ( 5 o 6) i era relativament facil encertar.

La organitzacio: obrir el sobres amb les instruccions i le actes (calia fer 1000 copies) era una mica lios pero relativament facil.

Va començar a venir gent, no massa avalanxes, moltes iaies i iaios…i families amb nens: era bastant divertit : la gent és divertida, te’n adones qe tothom es un personatge….hagues estat xulo poder grabar cadascu amb la seva frase, pero no era el cas…he he, no teniem temps; tb venien molt joves amb xancletes directes des de la platja….seria el nostre perfil habitual!! he he Tot plegat no va a arribar la meitat de gent qe teniem a la nostra llista ( 850 aprox, i vam tenir 417 vots)

Els dels partits veien de tant en tant a demanar copies de les actes, ara el de ciu un acta, despres de mitja hora el de ERC un altre, despres de 3/4 d’hora el ciutada un’altre….

Pero no feien res, a part de ser bastant prototipics del seu partit: bueno, prototipics o no : de CIU i del PP eren senyores, senyores Ferrusoloses, falda de tubo, brusa, mitja melena platejada o monyo elegant, altes i primes tot i l’edat, arrecades de perles ” de la familia”…….tb hi havia una socialista senyora pero era tipica senyora gorda progre (ens va convidar a galetes..he he); el ciutada era un clon del anthony perkins, i no socialitzava!! els ERC eren la familia republicana : iaio i iaia , senyor de 55 anys amb camisa fosca,cua i barba (es de la sucursal de la caixa de rius i taulet), i un adolsecent….; 2 noies joves de Iniciativa, amb texans, avarqes, samarreta i motxil.la de tela, ….despres va venir un de CIU de sarria-st gervasi prototipic : casual-sport guaperes (pantalons de pinces beiges,camisa celeste,nautics….

Despres hi havia nois estil voluntaris de festival (com els del diba, maçart), amb samarretes negres (era casualitat), qe els enviava la administracio—–no se quina, pq alguns no parlaven ni entenien el catala!! creiem qe eren uns comodins, pero en realitat no sabien res….

El problema va venir al final : al reconte em vaig estressar, no sortia (ens haviem descontat amb el nº votants, vam ficar-ne 14 de mes), no sabiem omplir els sobres , molt papers, els dels partits (qe s’havien multiplicat!!) emprenyan-te demanant copies de tot els “coordinadors” qe enviava l’administracio o s’enteraven de res (es literal, la seva resposta, era “no se” , i es qe eren nens…, diguem qe alli ningu te autoritat!!)

i les altres taules estressades anaven al seu rollo ( podria haver la iniciativa de fer-ho tots a alhora, un coordinador qe fes de profe “ara feu aixo”
ara feu allo…pero no, tot era a saco…

ah! despres hi havia la de correus, una senyora curiosa (vestida de groc), qe venia a portar sobres : els vots per correu, el xec de 53 euros, i a recollir al final el tampó i 1 dels sobres de resultats i actes)…

El reconte a mà es curiós, es qe és tan “a mà” i tan casolà qe és estrany!

De fet, la conculsió és qe tot és tan a mà i tan casolà, i tant “de la gent”, que si d’una banda pot induir a desconfiar, de l’altre tb a tot lo contrari : QE TOTA LA GENT NORMAL DE TOTS ELS PERFILS SIGUI LA QE DECIDEIX és molt fort, realment la gent crec qe no sap el poder qe tindria si l’exercis de veritat …

amb la jornada electoral veus qe no son els politics: és la gent!

com deia la noia de la taula, el no votar es una opció i un missatge tb : de fet qui ha guanyat és la abstencio…, però jo crec qe a més “desencant” cal més acció, i no menys : és a dir, votar més activament, i queixar-se i reclamar les coses més be ….

per cert : no us sembla qe - sense defensar els mossos- tot lo qe ha sortit a la llum dels mossos aqests dies és una campanya contra iniciativa ?

http://www.diluvi.com/eleccions-municipals-2007/

M'acabo de llegir aquest llibre! Està molt be, m'ha agradat molt perque :

- barreja histories sèries amb humorisme subtil - hi ha moltes històries series històriques de fets molt importants del segle XXI : vas fent una lectura històrica sense cap mena de pedanteria , amb el repàs de la vida de persones de una familia, de una familia normal de un racó de Europa…. - l'estil es àgil, sintetic, directe, modern, senzill i original… Comença quan un iaio de 80 anys, enginyer ucraniano jubilat i vidu que viu fa molts anys a la campinya anglesa, li explica a les seves filles adultes que vol casar-se amb una ucraniana de 30 anys acabada de arribar de la ucrania contemporanea…….. L'aconsello.

I aquesta de la estació de Kyoto es la nostra segona foto mes vista.
Expectacular, i nosaltres vam estar allà.

Doncs l'han vista mes de 4000 persones. ai, ai, quina vergonya