diluvi

cervesa artesanal de gràcia by diluvi.

Ahir vam anar a les Cotxeres de Sants on feien una fira de cerveses artesanals. Vam tornar a tastar l’Almogàver i les de la Companyia Cervesera del Montseny que ja coneixíem gràcies al curs de tast de cerveses que vam fer a la Casa Elizalde.

També van descobrir que aquí a Gràcia també tenim una cervesa artesana, La Ruina, el slogan de la qual diu -serà la nostra o la de la Damm-.

Una altre producte per aquesta vila tan gourmanda.

Frases escoltades a l'auditori del CCCB fa uns dies.

"Ecologia és Economia.

Ecologia de les Ocurrències : plantar 140000 arbres i no voler una ecotasa de un tant per mil pel petroli.

Rehabilitar cases no eficients crea feina ( del sector construcció…)

Canvi climàtic : no és una qüestió científica ni política : és moral!!

No es poden prometre serveis suecs amb impostos llatinoamericans.

Aspirem a un model de laicisme-republicanisme-de drets i deures.

Aprofitar el canvi de cicle econòmic per fer el canvi.

No donar xecs "regals" a costa de renunciar a fer serveis ( com escoles bressols…)

PAGAR IMPOSTOS NO ÉS UN DELICTE

Pot ser s'ha arribat al PIB de la UE, però amb menor serveis socials….a que serveix ? com es pot presumir de super habit si hi ha manca de serveis??

Ens preocupa que no preocupi el medi ambient.

Necessitem fer força perqué "ZP" no deixi de mirar a l'esquerra.

Tenim una actitud de l'EXIGENCIA,RAONADA,TRANQUILA I CONSTRUCTIVA. "

Joan Herrera. Auditori CCCB Barcelona.febrer 2008.

Fa un parell d'hores tornàvem de fer una pasejada per Barcelona, hem baixat fins la platja de la Barceloneta passant pel Gòtic i hem tornat amb el bus num. 24 desde Pl. Catalunya, veniem tos contents i observant que el 80% del passatge del bus eren turistes italians.

Al baixar al Carrer Gran un home d'uns 40 anys, d'aspecte indìgena sudamericà (tipus Xàvez), vestit amb un jersei de llana blanc i blau cel i pantalons de pinces clars s'ha apropat a mi fent moviments estranys, empenyant-me i preguntant-me si baixava, hem baixat els dos del bus i de seguida he anat a mirar si tenia la cartera a la butxaca interna de la meva xaqueta, me l'havia robada , .. a l'home l'he perdut de vista, crec que ha tornat a pujar al bus, però un altre home, potser un còmplice, m'ha dit que ha fugit corrents cap amunt, no l'he vist.

Quina ràbia, no pels 80EUR que portava, sinó per totes les gestions que he de fer, ja he anul·lat les targetes i he anat a fer la denuncia als mossos, però encara em falta tornar a fer tota la documentació.

Viatjo molt en tren i transport públic i he vist mes d'un cop robatoris com aquest, avui m'ha tocat a mi (a pesar de que sempre vaig amb precaució), m'he adonat aviat i he intentat perseguir-lo per reclamar-li el que havia robat, però no ha estat suficient : el proper cop que vegi algo estrany no em quedaré amb els braços creuats.

"Tinc que dir"* que des de que estic embarassada no he viatjat de peu en cap transport public de Barcelona i rodalies, ni tren,ni bus ni metro. Si al entrar a un vagó o pujar a un bus tots els seients estan ocupats, m'he trobat SEMPRE alguna persona que m'ha ofert el seient  i a més com excusant-se per no haver-me vist abans ( encara que he acabat de entrar!).

M'he sentit  molt agraïda i inclús abrumada. De vegades jo no estic cansada i em convé estar una estona de peu després de hores de estar asseguda, mentre que l'aspecte dels usuaris del vagó és el de currantes cansats, i tot i així sempre algú ha estat realment amable  i ha insistit per cedir-me el seient .

Fa molt bon rollo això, i trobo que s'ha de dir.

*"Tinc que dir" : expressió incorrecta que habitualment fem servir perquè ens fa gràcia……