diluvi

Gracia és molt gourmanda, i sembla que cada dia va a més. De ambients tradicionals com l’Abaceria o el mercat de la llibertat o la botiga de fruits secs de la travessera, a llocs nous com la botiga de cacau, la botiga de oli i sal, la de especialitats belgues….entre obradors de pasta fresca, de sushi i obradors de “forns de veritat” o de baklawes, entre escoles de cuina i bons restaurants …….. Per relaxar-se conjugant art i bons aliments…una estona a la casa portuguesa….i per cultiritzar-se, el Sergi Tort ha fet un invent : …una llibreria especialitzada : KNOW FOOD, al carrer Penedes, nº 11. Molt recomanable!!

Gracia es gourmanda!!!

Acaben de dir al telenoticies que s’ha reduit drasticament la població de anxoves al mediterrani, !!!!

ai ai ai que no queden anxoves!!

Tapes variades, by diluvi.

Finalment el dijous 1 de novembre, dia de Tots Sants, vam anar a fer el vermut a aquesta bodega tan coneguda del Carrer Poeta cabanyes al Poble Sec

Ens va agradar molt (un 9 sobre 10 de puntuació). Vam prendre unes cerveses de barril, una suau i una torradeta, i vam fer un variat de marisc i uns montaditos diversos (els de la foto). Es un local molt ben sortit i totes les tapes son a base de productes en conserva molt gourmands. Despres vam anar a dinar al restaurant La Tomaquera que està al costat, al carrer Margarit, molt be també (8 sobre 10). Un restaurant molt popular al barri, sort que vam anar d’hora i no vam haver de fer cua.

L’11 de setembre a NYC i per celebrar el meu aniversari vam sopar al Upstairs del Bouley Bakery Market, a TribeCa on vam menjar molt be, l’Anna pasta bigoli amb bolets i parmigiano i jo un stek fet a la newyorkina, com l’Anna no pot beure, jo em vaig prendre una copa de vi negre sirah australià (8$), de postres ens vam partir un cheese cake de New York (tot per 60$ mes el 15% de propina casi obligatori a NYC).

La sala era petita i estava molt plena, feia cantonada amb West Broadway amb Duane i tenia uns grans finestrals des de on veiem la il.luminació conmemorativa de les torres bessones. Tenia la cuina oberta allà mateix, a un metro de la nostre taula, i feien cuina italiana (pasta), japonesa (sushi) i tb les imprescindibles hamburgueses, en aquest cas amb una presentació més acord amb el local. També tenien jamon ibérico (imported spanish ham) i algun vi espanyol (tempranillo de Toro).

Al marxar ens va venir el metre i ens va preguntar d’on erem, quan vam dir que erem de Barcelona : Ohhh! Barcelona! Then you must know Ferrhan!! He’s a very good friend of our cheff, David Bouley. He comes here! - ens va dir que el Ferran Adrià és molt amic del chef, David Bouley, que és el que te varios restaurants a New York. El Upstairs on estavem, està al pis de dalt de una especie de pastiseria botiga de delicatesen (pero res a veure amb els tipics delis de New York).

Per cert, també ens va dir que Barcelona is going to be the city of Europe!

A la cuina hi havia també una pantalla a on anaven projectant imatges de plats, i de com el David Bouley va a buscar el peix fresc a Cape Cod, va a buscar els vegetals als hivernacles, la carn a les granjes….També es veia el “laboratory” : al igual que Ferrhan (pronunciar a la anglesa) , te un laboratori, a on experimenta i convida sovint cheffs de altres parts del mon, especialment japonesos.

El local estava ple, de fet vam haver de fer cua. Les taules eren estretes i molt juntes, força acollidor. Hi havia barra de sushi també. I ahir era dimarts!

De fet la zona estava plena de restaurants, la majoria plens, i bastant xulos.

M’encanta! Mireu aquest post del kirai, el meu blog favorit !! És impressionant aquest anunci japo!!

Deu ser una mena de Kalles Kaviar! no dic res, només llegiu i mirei els videos a Kirai .