diluvi

Els cap de setmanes que no anem d’excursió o tenim alguna activitat fora de ciutat ens agrada fer quelcom a un lloc que ens agrada molt i no està gaire lluny, Barcelona.

Divendres normalment estem cansats de la setmana laboral i normalment ens limitem anar a fer unes birres i unes tapes al Musa (el bar Musaranya del carrer Asturies, aquí a Gràcia) i desprès sovint anem a sopar pel barri (a l’Os Panda un xinès molt casolà, a algun dels molts libanesos a fer un tabule, falafel o swawarma i per acabar amb un te de pinyons o menta amb uns baklawes o a un restaurant català com el Can Punyetes o Cal Boter).

Aquest divendres abans del musa i a falta de alguns dels habituals per causes majors (grip) vam fer unes partides amb una nova adquisició, la wii, la nova consola de Nintendo, realment molt divertida i dinàmica, al ser el primer dia vam crearnos els nostres mii i a provar la diferent manera de jugar, molt divertit.

Dissabte al matí “nomès” vam tenir temps de fer una passejada per les botigues del barri i una visita ràpida al Palau Robert (expos de Montserrat, un fotògraf t i una molt interessat sobre la ciència). Vam dinar a casa i a la tarda vam anar a la Fundació Miró, a part de que es un dels edificis que tenim com a “ideals” teníem ganes de veure la expo dels artistes del Pop Art Claes Oldenburg i Coosje van Brugge, aquí a Barcelona tenen aquells mistos gegants al barri d’Horta que van fer per les Olimpíades del ‘92. Vam aprofitar també per visitar un espai on hi havia 3 peces de video-art, una d’elles molt curiosa, aqí teniu el vídeo.

Cicle: pintura i pixel. Pintura, dibuix, films, instal.lacions, vídeos i performances produïts per Le Fresnoy, Studio national des arts contemporains.

A les 7 ens van fer fora de la Fundació i vam anar amb la moto fins al Maremàgnum on sabiem que hi havia una concentració de 100 Fiat 500 que havien vingut aquella mateixa tarde desde Italia i que se’n tornaven aquella mateixa nit.

Quan anàvem cap allà vam passar per l’Hotel Miramar, tota aquella zona l’han remodelat i, a pesar de que aquest hotel al meu gust no ha quedat gaire maco, es un bon mirador per veure tota la ciutat.

Desprès dels 500 vam tornar cap al Poble Sec, vam fer una parada als iDissabtes del CaixaFòrum i desprès vam sopar al Xemei, restaurant venecià amb un “metre” realment peculiar. Desprès vam anar a fer una copa a la Gran Bodega Saltó, una antiga bodega típica (amb les botes, les tines, sifons, etc) que sense perdre la seva identitat s’ha convertit en un bar amb molt d’ambient on punxava un conegut nostre, música molt animada i molt variada, de tots els estils i temps, molt bo.

No vam tornar gaire tard a casa i avui diumenge hem anat a la festa de la Primavera al Parc de la Ciutadella, aquest any una micadeslluït pel fred i el mal temps però hem arreplegat unes quantes plantes. Desprès un bon dinar, una bona migdiada i a escriure aquest post.

He llegit un article que diu que els darrers 15 anys hi ha hagut una revolució gastronómica a Suècia, han anat apareixent cuiners i restaurants de talent i creativitat, i que molts cuiners suecs han collit molts exits a les competicions gastronmiques internacionals….

No dic res, només ho provarem el proper estiu….

Un dels millors restaurants de Stockholm es diu Bon LLoc, així, en català. Crec que te estrella.

Tb a Stockholm hi ha un grup de 4 nois , cuiners joves guapos i rossos, suecs, que tenen un restaurant amb nomes 16 places que es diu Mistral i te estrella. Es veu que cuinen peus de porc.

Diuen que els darrers anys Göteborg ha estat especialment renombrada en mitjans internacionals com a una interessant ciutat gastronomica, entre les millors del mon. Diuen que tenint en compte el nº de habitants que te, Göteborg te molts restaurants de 1º categoria, i 4 d’ells amb estrella Michelin!

A la bucolica illa Öland hi ha una cuinera Ruscalledosa…es diu Karin Fransson, porta el restaurant del hotel Borgholm, i és experta en les materies primes locals i te un gran hort propi….estil Rusqui, no?

I associat a això, també diuen que hi ha una revolució silenciosa a la agricultura i la industria alimentaria sueques, donat a la gran demanda de materies primeres cultivades de manera ecológica i local. Es veu que molts restaurants tenen projectes amb els pagesos locals, productors de verdures, llet i carns

Doncs això, visitarem Suècia per comprovar-ho.

Així per començar he de dir que el kalles kaviar és un dels meus aliments favorits, al top t

en del ranking – juntament amb el pernil, el gaspatxo, la pizza, la escalivada, el foie, el parmigiano i le lasagne….-…pero de fet…a mi m’agrada quasi tot!!

Doncs bona sort a la cuina sueca, que per cert, te aquell fantastic padri!!

El Cuiner Suec dels Muppets!! (alies Borkibor)

Més info sobre la cuina sueca a http://en.wikipedia.org/wiki/Swedish_cuisine

Doncs aconsello fer una passejada per la Travessera de Gracia, perquè s’esta omplint de botigues especialitzades en aliments i productes, diguem que “gourmets”, més enllà de les habituals xarcuteries delicatessen i els cellerets acollidors.

Totes tenen un disseny cuidat, son petites i amb encant, i tenen bons surtits de aliments especifics : Oli i Sal, com el seu nom indica, de olis i sals, DKKO, com el seu nom indica, de productes de xocolata de qualitat, bomboms de disseny, begudes per maridar amb la xocolata…., la teteria que ja és un clàssic – per cert, d’origen suec!-Tea Shop, ara tenim un altra herboristeria interessant….després hi ha la de sabons artesans; totes aquestes que es sumen als 2 clàssics : la dels fruits secs i el forn de pans bons!! A poca distància hi ha un celleret de vins ecologics, un parell de botiguetes de pasta fresca acabada de fer, i clar,totes les delicies dels mercats, peixateries de la Abaceria incluides. A nosaltres ens encanta la parada de les olives.

La llista encara és llarga, per això crec que rependré aquest post i el millorare indicant adresses i fotos!

Per començar, una foto de una parada fashion de nova generació del Mercat de l’Abaceria :

Hem dinat com a autèntics gourmets-gourmads!! Hem anat al mercat de sota casa, és a dir el Mercat de l’Abaceria, i hem comprat unes fantàstiques sardines. Les hem fet a la planxa, i li hem salpicat un “intingolo” de oli d’oliva, all, julivert i llimona, tot picadet i remenat. Ho hem acompanyat amb una amanida de enciam de fulles de roure, fonoll, tomaquet, tot regat amb una vinagreta de oli d’oliva i Aceto Balsàmico di Modena….

Com pot ser tant bó un àpat tant senzill??

Aleshores he tingut curiositat sobre la elaboració de aquest vinagre tan deliciós, anomenat “l’Or Negre de Modena” , i he investigat : aquí la pàgina del consorci de elaboradors del Aceto Balsamico di Modena, producte amb DO ( reglamentat per la UE).

http://www.balsamico.it/

Una dels detalls que no sabía és que es fa coure el most 30 min a uns 80ºC abans de posar-lo a fermentar durant molt de temps en vàries tines de fusta.

paciència temps perfums sabors…….. mireu els videos!

També hi ha un video que explica el timo dels falsos acetos balsamics!!

Salsa marchand de vin (Comerciante de vinos) Para carnes y pescados asados o hervidos.

• 1 vaso de vino tinto
• 4 escalonias
• 250 ml. de agua
• 250 ml. de caldo
• 1 cucharada de harina, sal y pimienta.

Preparación:

1. Pelar y picar las escalonias. Ponerlas en un cacito junto con el vino, agua y caldo. Salpimentar y dejar cocer a fuego lento hasta que se reduzca a la mitad.
2. Deshacer la cucharada de harina en un poco de agua fría y añadir a la salsa. Poner nuevamente al fuego sin dejar de remover y dejar cocer unos 4 minutos.
3. Rectificar el sazonamiento y servir.

Salsa al vino tinto

• 1 cebolla grande cortada en trozos muy pequeños,
• 1 zanahoria cortada muy pequeñita,
• 2 dientes de ajo majados,
• 1/2 l. de vino tinto,
• 1 pizca de azúcar,
• 1/2 de demi glace (ver salsa demiglace),
• 100 gr. de mantequilla.

Método: Colocar 50 gr. de mantequilla en una sartén y añadir la cebolla, la zanahoria y el ajo. Fondear hasta que todos los ingredientes estén blandos y un poquito dorados. Añadir el vino tinto y reducirlo a un tercio de su volumen. Agregar la demi glace, dejar cocer por espacio de 20 minutos. Pasar por el colador y añadir 50 gr. de mantequilla, sin dejar de remover. Para carnes.

Salsa de naranja

• 3 naranjas grandes,
• 1/2 l de demi glace ( ver salsa demi glace),
• 2 terrones de azúcar,
• 5 cl. de vinagre,
• 1 limón.

Método: Hacer un jarabe rubio con el azúcar y el vinagre, añadir el zumo de limón, el zumo de las naranjas, cortar la corteza de limón y la de las naranjas en juliana muy fina o mejor rayarlas con un rallador. Poner las ralladuras unos segundos en agua hirviendo para quitar el amargor, escurrirlas y agregarlas a la salsa. Dar un pequeño hervor y sazonar. Es especial para el pato a la naranja.

Salsa demi glace
Derretir la mantequilla y añadir la harina previamente tostada. Mezclar bien los ingredientes dejando que cuezan durante unos minutos. Dejar enfriar y añadir poco a poco un litro de fondo oscuro. Llevar a ebullición, colar y rectificar.

Salsa de naranja

• Salsa: Juliana de la piel de una naranja
• 1/4 de zumo de naranja, 8 cucharadas de aceite de oliva virgen.
• 1 cucharada de vinagre de Jerez, sal y azúca

Salsa de naranja: freír la juliana en el aceite. Cocer el zumo de la naranja hasta que se reduzca a la mitad, añadir poco a poco el aceite de oliva y le vinagre y sazonar con sal y azúcar. Añadir la juliana de naranja.

Truco: Si la salsa gusta con más cuerpo, añadir una cucharadita de Maicena. También se puede añadir unos pistachos verdes fritos.

Solomillo de lomo con salsa de naranja

Se limpia bien el solomillo de grasas y pieles, se dora en sartén a fuego vivo, terminándolo de hacer al horno. Se trincha y coloca en el plato sobre unas patatas panadera, que se saltean en crudo con el ajo y se les añade la nata, hasta que esten totalmente cocinadas. Por otra parte, se elabora el puré de manzana, rehogando para ello la manzana con la mantequilla. Se hace el crujiente de Idiazabal y por último se elabora la salsa, para ello se añade el azúcar junto con el licor, dejando caramelizar, se añade la naranja y el limón en zumo y se deja reducir, se puede acabar la salsa añadiendo un poco de demiglace y un poco de mantequilla. Se decora con una tira de cebollino.