diluvi

L’11 de setembre a NYC i per celebrar el meu aniversari vam sopar al Upstairs del Bouley Bakery Market, a TribeCa on vam menjar molt be, l’Anna pasta bigoli amb bolets i parmigiano i jo un stek fet a la newyorkina, com l’Anna no pot beure, jo em vaig prendre una copa de vi negre sirah australià (8$), de postres ens vam partir un cheese cake de New York (tot per 60$ mes el 15% de propina casi obligatori a NYC).

La sala era petita i estava molt plena, feia cantonada amb West Broadway amb Duane i tenia uns grans finestrals des de on veiem la il.luminació conmemorativa de les torres bessones. Tenia la cuina oberta allà mateix, a un metro de la nostre taula, i feien cuina italiana (pasta), japonesa (sushi) i tb les imprescindibles hamburgueses, en aquest cas amb una presentació més acord amb el local. També tenien jamon ibérico (imported spanish ham) i algun vi espanyol (tempranillo de Toro).

Al marxar ens va venir el metre i ens va preguntar d’on erem, quan vam dir que erem de Barcelona : Ohhh! Barcelona! Then you must know Ferrhan!! He’s a very good friend of our cheff, David Bouley. He comes here! - ens va dir que el Ferran Adrià és molt amic del chef, David Bouley, que és el que te varios restaurants a New York. El Upstairs on estavem, està al pis de dalt de una especie de pastiseria botiga de delicatesen (pero res a veure amb els tipics delis de New York).

Per cert, també ens va dir que Barcelona is going to be the city of Europe!

A la cuina hi havia també una pantalla a on anaven projectant imatges de plats, i de com el David Bouley va a buscar el peix fresc a Cape Cod, va a buscar els vegetals als hivernacles, la carn a les granjes….També es veia el “laboratory” : al igual que Ferrhan (pronunciar a la anglesa) , te un laboratori, a on experimenta i convida sovint cheffs de altres parts del mon, especialment japonesos.

El local estava ple, de fet vam haver de fer cua. Les taules eren estretes i molt juntes, força acollidor. Hi havia barra de sushi també. I ahir era dimarts!

De fet la zona estava plena de restaurants, la majoria plens, i bastant xulos.

Llegint aquest article de la web oficial de Suècia veiem qu, com tots els pobles, els mites com que els suecs es suciden mes i altres son falsos.

Llegint l’article ens tornem a adonoar que aquest país ha estat precursor de moltes coses que després s’han extes per tot Europa i també al contrari, cada cop els suecs fan mes vida social, surten mes als cafés, restaurants, etc. En molts aspectes, a pesar del clima, no tenen gaire a envejar a la vida al Mediterrani, es nota que son gent a que els hi agrada disfrutar de la vida. Al Mediterrani anem avançant, pero encara els escandinaus estan per endavant en molts aspectes i em fa l’efecte que ells estan agafant les coses bones de la vida del sud i nosaltres no tant les d’ells. Es el que te la globalització.

Una nit de divendres a una de les places més emblematiques de Gracia. Plaça del Sol, a la 1.45 del mati.

Acabem de sopar a La Singular, sota la plaça Rius i Taulet ( Frances Giner 50). Le places i els carrers de Gràcia estan super agradables aquestes tardes de primavera, i en un d’aquests hi trobe La Singular.

És molt agradable!

Petit, amb decoracio cuidada, i un bon menú : l’Adrià ha pres xai amb salsa de menta i jo filets de pollastre a la salvia i mel. Un pastis casolà de pera i xocolata exquisit.

Les parets son vermelles, les taules petites de marbre i forja, i te un petit pati amb plantes. Tot molt ben il.luminat (llum càlida, tenue pero amb prou intensitat sobre les cares i els plats). Molt bona musica.

Tot regentat per nenes.
No és la primera vegada que hi hem anat, i no serà l’ultima, perque ens agrada força.

Unic defecte : quan esta tot plé, tot i tenir poques taules, hi ha massa soroll….però de fet aquest és el problema del 90% dels locals a Espanya…..serà la gent, i no el local ?

Finalment vam trobar el rabarber, a la Boqueria, com era de imaginar!!

I a la foto apaerix el pastis! bé, per ser una versió zero no va estar malament, però crec que la “compota” del rabarber va quedar massa dolça . La qüestió és que es van desintegrar completament el trocets de rabarber, i no s’apreciava massa el toc d’àcid.

La base era una crostata, i per sobre vaig fer-li fins i tot el crumble ( el “crujiente” per sobre)…..però, …..s’ha de perfeccionar!!

A la propera!!

rabarbertårta
by iannalbum.