diluvi

He decidit proximament cuinar un pastis de ruibarbe.

És un gust molt especial, molt centre i nordeuropeu, crec que la verdura esta dolça creix bé a llocs una mica freds, i acumula sucre…..

He he, que veure que tal surt l’invento….a Suècia estava molt bo, i la familia expliquen que la seva mormor a Suècia ens feia de molt bo!

A més trobo que la paraula és força divertida!! en tots els idiomes!!

Crec que faré servir aquesta recepta de una nena sueca

Det godaste man kan göra med rabarber är
RABARBERTÅRTA
ca 250 g rabarber
1½ dl socker
lite potatismjöl

Smeten:
2 ägg
2½ dl socker
½ tsk salt
2 msk smält smör
2 msk hett vatten
1½ dl mjöl
½ tsk bakpulver

Gör så här:
Använd en form med löstagbar kant.

Sköj, skala och dela rabarberna fint ca 1 cm bitar, lägg dem i formen tillsammans med sockret. Sikta lite potatismjöl över rabarber och socker.

Vispa ihop ägg och socker poröst, och sedan smör, mjöl, bakpulver och sist vattnet till en smet i en bunke.

Häll smeten över krämen, och grädda i 175° i ca 45 minuter.

När den har svalnat vänder man den upp-och-ner på ett fat, så att sockerkaksbottnen kommer underst och krämen överst. Sedan brer man på vispad grädde överst.

Blog

Es lo que te Barcelona, sempre hi ha la posibilitat de descobrir llocs que a pesar d’existir desde fa molts anys desconeixiem. Ahir al vespre, sortint de la presentació de PimPamPum als iDissabtes del Caixa Fòrum vam adentrarnos al Pole Sec buscant un lloc per sopar, i vam parar a aquesta antiga Taverna que conserva el seu estat original. Es un lloc curiós on mentres esperes que et donin taula et conviden a vi que tu mateix et serveixes d’unes botes antigues.

Taverna Can Margarit, Carrer de la Concòrdia, 21, Poble Sec, Barcelona.

M’encanta! Mireu aquest post del kirai, el meu blog favorit !! És impressionant aquest anunci japo!!

Deu ser una mena de Kalles Kaviar! no dic res, només llegiu i mirei els videos a Kirai .

Els cap de setmanes que no anem d’excursió o tenim alguna activitat fora de ciutat ens agrada fer quelcom a un lloc que ens agrada molt i no està gaire lluny, Barcelona.

Divendres normalment estem cansats de la setmana laboral i normalment ens limitem anar a fer unes birres i unes tapes al Musa (el bar Musaranya del carrer Asturies, aquí a Gràcia) i desprès sovint anem a sopar pel barri (a l’Os Panda un xinès molt casolà, a algun dels molts libanesos a fer un tabule, falafel o swawarma i per acabar amb un te de pinyons o menta amb uns baklawes o a un restaurant català com el Can Punyetes o Cal Boter).

Aquest divendres abans del musa i a falta de alguns dels habituals per causes majors (grip) vam fer unes partides amb una nova adquisició, la wii, la nova consola de Nintendo, realment molt divertida i dinàmica, al ser el primer dia vam crearnos els nostres mii i a provar la diferent manera de jugar, molt divertit.

Dissabte al matí “nomès” vam tenir temps de fer una passejada per les botigues del barri i una visita ràpida al Palau Robert (expos de Montserrat, un fotògraf t i una molt interessat sobre la ciència). Vam dinar a casa i a la tarda vam anar a la Fundació Miró, a part de que es un dels edificis que tenim com a “ideals” teníem ganes de veure la expo dels artistes del Pop Art Claes Oldenburg i Coosje van Brugge, aquí a Barcelona tenen aquells mistos gegants al barri d’Horta que van fer per les Olimpíades del ‘92. Vam aprofitar també per visitar un espai on hi havia 3 peces de video-art, una d’elles molt curiosa, aqí teniu el vídeo.

Cicle: pintura i pixel. Pintura, dibuix, films, instal.lacions, vídeos i performances produïts per Le Fresnoy, Studio national des arts contemporains.

A les 7 ens van fer fora de la Fundació i vam anar amb la moto fins al Maremàgnum on sabiem que hi havia una concentració de 100 Fiat 500 que havien vingut aquella mateixa tarde desde Italia i que se’n tornaven aquella mateixa nit.

Quan anàvem cap allà vam passar per l’Hotel Miramar, tota aquella zona l’han remodelat i, a pesar de que aquest hotel al meu gust no ha quedat gaire maco, es un bon mirador per veure tota la ciutat.

Desprès dels 500 vam tornar cap al Poble Sec, vam fer una parada als iDissabtes del CaixaFòrum i desprès vam sopar al Xemei, restaurant venecià amb un “metre” realment peculiar. Desprès vam anar a fer una copa a la Gran Bodega Saltó, una antiga bodega típica (amb les botes, les tines, sifons, etc) que sense perdre la seva identitat s’ha convertit en un bar amb molt d’ambient on punxava un conegut nostre, música molt animada i molt variada, de tots els estils i temps, molt bo.

No vam tornar gaire tard a casa i avui diumenge hem anat a la festa de la Primavera al Parc de la Ciutadella, aquest any una micadeslluït pel fred i el mal temps però hem arreplegat unes quantes plantes. Desprès un bon dinar, una bona migdiada i a escriure aquest post.

He llegit un article que diu que els darrers 15 anys hi ha hagut una revolució gastronómica a Suècia, han anat apareixent cuiners i restaurants de talent i creativitat, i que molts cuiners suecs han collit molts exits a les competicions gastronmiques internacionals….

No dic res, només ho provarem el proper estiu….

Un dels millors restaurants de Stockholm es diu Bon LLoc, així, en català. Crec que te estrella.

Tb a Stockholm hi ha un grup de 4 nois , cuiners joves guapos i rossos, suecs, que tenen un restaurant amb nomes 16 places que es diu Mistral i te estrella. Es veu que cuinen peus de porc.

Diuen que els darrers anys Göteborg ha estat especialment renombrada en mitjans internacionals com a una interessant ciutat gastronomica, entre les millors del mon. Diuen que tenint en compte el nº de habitants que te, Göteborg te molts restaurants de 1º categoria, i 4 d’ells amb estrella Michelin!

A la bucolica illa Öland hi ha una cuinera Ruscalledosa…es diu Karin Fransson, porta el restaurant del hotel Borgholm, i és experta en les materies primes locals i te un gran hort propi….estil Rusqui, no?

I associat a això, també diuen que hi ha una revolució silenciosa a la agricultura i la industria alimentaria sueques, donat a la gran demanda de materies primeres cultivades de manera ecológica i local. Es veu que molts restaurants tenen projectes amb els pagesos locals, productors de verdures, llet i carns

Doncs això, visitarem Suècia per comprovar-ho.

Així per començar he de dir que el kalles kaviar és un dels meus aliments favorits, al top t

en del ranking - juntament amb el pernil, el gaspatxo, la pizza, la escalivada, el foie, el parmigiano i le lasagne….-…pero de fet…a mi m’agrada quasi tot!!

Doncs bona sort a la cuina sueca, que per cert, te aquell fantastic padri!!

El Cuiner Suec dels Muppets!! (alies Borkibor)

Més info sobre la cuina sueca a http://en.wikipedia.org/wiki/Swedish_cuisine