diluvi

Un conjunt de temes aparentment inconnexos, exposats per estudiosos i sotmesos a
debat entre els assistents, ens farà reflexionar sobre qüestions com la degradació
mediambiental, el augment desbocat de les desigualtats o el nou ordre mundial,
intentant desvetllar a quins interessos obeeixen, i quines alternatives podem
desenvolupar per a reconduir unes situacions que la propaganda oficial, ens presenta
com a inevitables.
ATTAC, moviment d’educació popular orientat cap a la acció, aborda aquesta 6ª
edició, amb la il·lusió de formar-nos com a ciutadans, capaços de desenvolupar una
opinió pública mundial, activa i ben informada, que influeixi en totes aquelles decisions que ens afecten com éssers humans.
Com totes les activitats d’Attac, aquesta Escola d’Estiu es fa des de i per la ciutadania,
sense cap tipus de subvenció, i amb la col·laboració solidària de tots els participants.
Es per tant, d’entrada lliure i gratuïta.
Que la gaudiu!

Del 30 de juny al 4 de juliol
acte inaugural : dimecres 25 de juny a les 19:30h
Centre Cultural La Casa Elizalde

més info al triptic d’ attac

bebes al cap by diluvi.

Avui hem anat al CAP a les classes de mammes i bebes; hem consultat dubtes amb la llevadora, hem fet gimnastica i relaxació per mammes,però, sobre tot, massatge pels bebés; a més a més les mammes hem intercanviat experiencies,dubtes….com sempre molt bé.

Aquestes són les classes a les que estem anant ara al nostre CAP, Pare Claret. N’hi ha 2 dies a la setmana; 1 cop al més ve la psicologa també; a més a més hi ha xerrades extra - crec que próximament n’hi ha una de cara als aspectes de l’estiu com el sol, la calor….- .

Durant l’embaras vaig assistir a les de preparació al part : feiem 1 hora de teoria relativa a embaras, part, puerperi,lactancia,etc…. i 1 de gimnastica/relaxació. També exposavem molts dubtes i intercanviavem experiències.

Estic molt i molt contenta del CAP Pare Claret. Durant l’embaras l’assistència ha estat excepcional; durant el puerperi la llevadora em va trucar per venir a casa a veure’m; ara amb pediatria també ha començat força bé.

Al barri,com ha de ser…..

P.S. A St Pau tb hi ha reunions amb els bb,un dia d’aquests anirem amb l´’Oli….la xerrada de preparació al part natural va ser excepcional!!

El sentiment de “home sweet home” és el que he estat gaudint les darreres setmanes de primavera a casa amb la meva bebita…..a la meva ciutat de clima suau, de carrers peatonals i arbrats, museus i exposicions, aperitius i paelles……

LLàstima de l’element destructiu dels que semblen creats per fer la guitza i posar a prova els nervis………….QUIN SOROLL!! quin soroll fa aquesta ciutat!!

No només perquè hi a massa cotxes, és que crec que la ciutat té alguna cosa en la seva configuració que fa que el soroll reboti. L’eixample, per exemple. Hi ha molts carrers amb massa cotxes, està clar; i segur que la velocitat permesa es excessiva (50 km/hora pel carrer Arago o Gran Via provoquen un estruendo!); però hi ha carrers menys frequentats, o almenys els diumenges, a on jo ja no suporto el soroll de fons qe hi ha , inclosos els diumenges!!. He estat reflexionant. L’alçada de les cases fa que es el soroll es canalitzi? els fullam dels arbres el reté ?? jo que sé…el fet es qe carrers com el Passeig de St Joan, amb passeig, parc, i amb pocs cotxes el diumenge , fa un soroll qe jo ja no suporto, i ansio “entrar” rapidament a Gracia, com qui entra en un oasi, a on ja hi ha tants carrers peatonals o semipeatonals, o en tot cas els cotxes ” no hi caben” i han de anar a poc a poc…

Però …si això fos tot….PERO QUANTES OBRES HI HAN A AQESTA CIUTAT!! increible : privades i públiqes!! sort que estemn en crisi! un dels primers passejos amb la bebita, va ser un patiment , jo estava preocupada i vinga obres , una rera l’altre, des del el centre fins a gracia!!

El colofon, que si fos esquizofrenica pensaria que “van a opr mi” ….va ser quan van començar les obres al pis de baix….no en puc més!! s’han colat a les obres previstes de la comunitat ( o sigui qe quan acabin, vindran les altres!! my God!!)……

i aquest matí……….un martell pneeumatic al carer!!!!!!

És evident que Barcelona és una ciutat Sorollosa. ( i l’Eixample de lo pitjor!!)

Que fagin algo si us plau!!!!!!!!!! però que no es fiquin amb cose com “les terrasesse” o el botellón de gracia! jo visc a gracia i el bar de sota està de moda, i JURO que no molesten tant com els cotxes i les obres….és més,,,,,crec que a BCN falten terrasses, i crida la atenció si a sobre es compara amb altres ciutat mediterranies i no mediterranies!!

Pero això és un alte post…he he
P.S. i a sobre, tot i la sequera, no ha parat de ploure i fer núvol i fred! grrrrrrrr

Acaben de dir al telenoticies que s’ha reduit drasticament la població de anxoves al mediterrani, !!!!

ai ai ai que no queden anxoves!!

yudanaka by diluvi.

Ens vam llevar d’hora el mati, vam tenir un llarg esmorçar japones, i el masover del ryokan-casa rural ens va apropar amb la furgoneta al cami en mig del bosc; vam caminar quasi mitja hora pel bosc, i aleshores vam arribar a l’àrea a on estaven ells….al porxo de la caseta de fusta que feia d’entrada al parc n’hi havia un, que va tirar una cadira tot saltant de cop….

Un cop dintre ens vam passar hores observant-los! hi havia families, nens trapelles, bebes, avis , avis cascarrabies…..joves curiosos!! es banyaven a l’aigua; l’aigua surt calenta al sismic japó, per això hi ha tanta tradició de balnerais per humans…..i per micos….que es banyen de gust a l’hivern quan neva i fa fred….

Una de les millors experiències viscudes!!

De vegades te n’adones de la intensitat de un viatge despres de la patina del pas del temps

Vam viatjar en shinkansen, en tren d’alta velocitat, en bus i també en una mena de trenet com de conte i dibuixos animats;
vam arribar a un poble de muntanya , ple de “ryokans”-cases rurals, i de ofuros-balnearis…..i a on a l’hivern s’esquia molt ( hi van fer uns jocs olipmics també…);
el poble estava tranquil, nosaltres amb les motxil.les a l’esquena….vam trobar un avi amb una neta, i li vam preguntar pel nostre ryokan…..diria que no ens vam entendre, o sigui que vam continuar caminant….una senyora ( i ara no recordo com parlavem!!)
ems va dir que trvessessim el pont i trobariem el ryokan casa rural.
I aixi va ser….
El masover tenia uns 40 anys i parlava angles…i una senyora gran i petita ( la seva mare) ens va preparar el sopar.
Ens van avisar de que aquella nit hi havia “festa major”, aixi quue hi vam anar…..
quasi tothom vestia yudaka, hi havia fireta, i concerts!! vam menjar un gelat de te verd….com sempre,,,,,