diluvi

Suecia quiere prescindir completamente del petróleo

Suecia quiere ser el primer país del mundo en prescindir completamente del petróleo, concentrándose en fuentes de energía renovable.

“Nuestra dependencia del petróleo debería tocar a su fin en el 2020”, ha declarado la ministra de desarrollo sostenible, Mona Shalin. El proyecto que se propone hacer de Suecia un país sin petróleo está dirigido por un consorcio de industriales, universitarios, agricultores, constructores de automóviles, funcionarios y otros sectores. Presentarán un informe al parlamento sueco dentro de unos meses.

El parlamento sueco ha declarado que el proyecto que tiene como objetivo la sustitución de los combustibles fósiles por formas renovables de energía era esencial debido a motivos ambientales y económicos. “Librar a nuestro país de los combustibles fósiles nos traerá grandes ventajas, comenzando por la reducción del impacto de las fluctuaciones del precio del petróleo, el cual se ha triplicado desde el año 1996”, ha explicado la ministra Shalin.

La ministra ha indicado que Suecia tomará las siguientes medidas: desgravación fiscal dirigida a el cambio a otros combustibles diferentes al petróleo; incremento de la utilización de energías renovables; introducción de medidas complementarias a favor de los combustibles renovables; aumento de las inversiones dirigidas al desarrollo de una “sociedad renovable”, y continuación de las inversiones en calefacción centralizada (generalmente geotérmica o por biomasa). “Terminar con la dependencia del petróleo nos proporcionará innumerables oportunidades de aumento de la competitividad y de desarrollo tecnológico y del progreso. El objetivo es abandonar los combustibles fósiles de aquí al 2020. A partir de esta fecha, la calefacción de ningún hogar necesitará petróleo y ningún conductor tendrá la gasolina como única opción disponible. En ese momento, ya habrá mejores alternativas al petróleo”, ha declarado la ministra. Entre las otros actores clave de esta iniciativa dirigida al abandono de la energía basada en el petróleo, se encuentra Islandia, país que tiene la ventaja de disponer de importantes recursos geotérmicos, pero que aguarda a dotar a su parque de automóviles y de vehículos a motor de hidrógeno para el 2050, y el Brasil que pretende hacer funcionar el 80 por ciento de sus medios de transporte con el etanol procedente de la caña de azucar en un plazo de cinco años. Como la Unión Europea no tiene, de momento, política energética alguna, cada país toma sus propias decisiones en cuanto al camino a seguir y a los sectores en que se concentrarán sus inversiones en materia de energía. Hay quien ha señalado que el regreso a la energía nuclear sería un medio de satisfacer “fácilmente” las necesidades energéticas y alcanzar los objetivos fijados en el marco del protocolo de Kyoto sobre el calentamiento climático. Sin embargo, la Unión Europea ha fijado objetivos en lo tocante a recurrir a fuentes de energías renovables, y su liderazgo en este dominio goza del reconocimiento mundial. La decisión de Suecia la convierte en el primer país en pronunciarse abiertamente a favor de un mundo sin petróleo. El petróleo barato, el cual es uno de los pilares de nuestra civilización moderna, ha permitido la producción de electricidad a bajo coste, la cual ha permitido, a su vez, el desarrollo de casi toda clase de tecnologías, además de los sectores del plásticos, la ingeniería y los laboratorios farmacéuticos. Suecia podría ser alguno de los países en disponer de un complemento de energía lo suficientemente diversificado que le permita en el futuro renunciar al petróleo. Desde 1994, la producción industrial de Suecia se ha incrementado un 70 por ciento, en tanto que el consumo de petróleo en el hogar y en el sector de servicios disminuía de manera significativa mientras que el consumo industrial de petróleo permanecía estable. En la actualidad, Suecia satisface sus necesidades eléctricas principalmente gracias a la energía nuclear, hidroeléctrica y a otras formas de energía renovables. Las fuentes renovables aseguran el 26 por ciento del total de su abastecimiento de energía. Por otra parte, aunque Suecia decidió en 1980 la renuncia a la energía nuclear, todavía tiene algunos reactores en funcionamiento.

Traducción del original en francés por Fernando Muñoz Sagasta

http://www.astroseti.org/imprime.php?codigo=1960

A mi personalment m'agraden les cases molt lluminoses, i amb grans obertures que fagin que els espais exteriors i interiors es barregin….Per això m'agrada el joc de la casa "romana", dels patios andalusos, les villes arabs, i clar, la arquitectura moderna que intenta adaptar aquests conceptes em versió moderna. En aquest sentit un dels edificis que més m'agrada és l'edifici de la Fundació Miró, de l'arquiecte Sert : m'ensanta el joc de patios i jardins, terrasses i sales interiors : no saps mai si estan dintre o fora , i sempre gaudeix de la protecció de l'interior, i de la llibertat de l'aire lliure. Els projectes de vivendes actuals veig que tenen molt aquesta tendencia : de linees pures, geometriques, grans finestrals i jocs de volums que intercalen interior i exterior. A part, diria que és força ecologic : no hi ha res com la llum natural per la vista, cap te un espectre tan ric ,  al qual l'ull humà estigui tan ben adaptat ( milions d'anys de evolucio per adaptar la vista  a l'entorn algo sabran no? ) i  es minimitza el consum, a l'estiu es garantiza la frescor amb la circulacio de l'aire, i a l'hivern és l'aire la que fa de cambra d'aire i els finestrals de hivernacle. Doncs el meu astorament ve de que crec que molta gent sabeu que crec que faria ? posar cortines opaques , tapar els finestrals, i encendre llum artificial…… hi ha gent molt cutre!!  no se pq la gent sempre vol comprar pisos lluminosos si despres posen toldos, cortines i tanquen tot! i a les oficines 3/4 del mateix: es dissenyen finestrals, i la gent baixa les cortines…. Francament, això és un tema que m'indigna. BRRRRRRRRRR     

Fa uns dies es va donar el cas de que els parcs eòlics van produir més kilowatis de energia que les centrals nuclears. Crec que no fan falta més comentaris a aquesta notícia : qui vol entendre, que entengui. Aqui hi ha una explicació de la noticia a partir de aquesta web de energies renovables. http://news.soliclima.com

Els cap de setmanes que no anem d’excursió o tenim alguna activitat fora de ciutat ens agrada fer quelcom a un lloc que ens agrada molt i no està gaire lluny, Barcelona.

Divendres normalment estem cansats de la setmana laboral i normalment ens limitem anar a fer unes birres i unes tapes al Musa (el bar Musaranya del carrer Asturies, aquí a Gràcia) i desprès sovint anem a sopar pel barri (a l’Os Panda un xinès molt casolà, a algun dels molts libanesos a fer un tabule, falafel o swawarma i per acabar amb un te de pinyons o menta amb uns baklawes o a un restaurant català com el Can Punyetes o Cal Boter).

Aquest divendres abans del musa i a falta de alguns dels habituals per causes majors (grip) vam fer unes partides amb una nova adquisició, la wii, la nova consola de Nintendo, realment molt divertida i dinàmica, al ser el primer dia vam crearnos els nostres mii i a provar la diferent manera de jugar, molt divertit.

Dissabte al matí “nomès” vam tenir temps de fer una passejada per les botigues del barri i una visita ràpida al Palau Robert (expos de Montserrat, un fotògraf t i una molt interessat sobre la ciència). Vam dinar a casa i a la tarda vam anar a la Fundació Miró, a part de que es un dels edificis que tenim com a “ideals” teníem ganes de veure la expo dels artistes del Pop Art Claes Oldenburg i Coosje van Brugge, aquí a Barcelona tenen aquells mistos gegants al barri d’Horta que van fer per les Olimpíades del ‘92. Vam aprofitar també per visitar un espai on hi havia 3 peces de video-art, una d’elles molt curiosa, aqí teniu el vídeo.

Cicle: pintura i pixel. Pintura, dibuix, films, instal.lacions, vídeos i performances produïts per Le Fresnoy, Studio national des arts contemporains.

A les 7 ens van fer fora de la Fundació i vam anar amb la moto fins al Maremàgnum on sabiem que hi havia una concentració de 100 Fiat 500 que havien vingut aquella mateixa tarde desde Italia i que se’n tornaven aquella mateixa nit.

Quan anàvem cap allà vam passar per l’Hotel Miramar, tota aquella zona l’han remodelat i, a pesar de que aquest hotel al meu gust no ha quedat gaire maco, es un bon mirador per veure tota la ciutat.

Desprès dels 500 vam tornar cap al Poble Sec, vam fer una parada als iDissabtes del CaixaFòrum i desprès vam sopar al Xemei, restaurant venecià amb un “metre” realment peculiar. Desprès vam anar a fer una copa a la Gran Bodega Saltó, una antiga bodega típica (amb les botes, les tines, sifons, etc) que sense perdre la seva identitat s’ha convertit en un bar amb molt d’ambient on punxava un conegut nostre, música molt animada i molt variada, de tots els estils i temps, molt bo.

No vam tornar gaire tard a casa i avui diumenge hem anat a la festa de la Primavera al Parc de la Ciutadella, aquest any una micadeslluït pel fred i el mal temps però hem arreplegat unes quantes plantes. Desprès un bon dinar, una bona migdiada i a escriure aquest post.

He llegit un article que diu que els darrers 15 anys hi ha hagut una revolució gastronómica a Suècia, han anat apareixent cuiners i restaurants de talent i creativitat, i que molts cuiners suecs han collit molts exits a les competicions gastronmiques internacionals….

No dic res, només ho provarem el proper estiu….

Un dels millors restaurants de Stockholm es diu Bon LLoc, així, en català. Crec que te estrella.

Tb a Stockholm hi ha un grup de 4 nois , cuiners joves guapos i rossos, suecs, que tenen un restaurant amb nomes 16 places que es diu Mistral i te estrella. Es veu que cuinen peus de porc.

Diuen que els darrers anys Göteborg ha estat especialment renombrada en mitjans internacionals com a una interessant ciutat gastronomica, entre les millors del mon. Diuen que tenint en compte el nº de habitants que te, Göteborg te molts restaurants de 1º categoria, i 4 d’ells amb estrella Michelin!

A la bucolica illa Öland hi ha una cuinera Ruscalledosa…es diu Karin Fransson, porta el restaurant del hotel Borgholm, i és experta en les materies primes locals i te un gran hort propi….estil Rusqui, no?

I associat a això, també diuen que hi ha una revolució silenciosa a la agricultura i la industria alimentaria sueques, donat a la gran demanda de materies primeres cultivades de manera ecológica i local. Es veu que molts restaurants tenen projectes amb els pagesos locals, productors de verdures, llet i carns

Doncs això, visitarem Suècia per comprovar-ho.

Així per començar he de dir que el kalles kaviar és un dels meus aliments favorits, al top t

en del ranking - juntament amb el pernil, el gaspatxo, la pizza, la escalivada, el foie, el parmigiano i le lasagne….-…pero de fet…a mi m’agrada quasi tot!!

Doncs bona sort a la cuina sueca, que per cert, te aquell fantastic padri!!

El Cuiner Suec dels Muppets!! (alies Borkibor)

Més info sobre la cuina sueca a http://en.wikipedia.org/wiki/Swedish_cuisine