diluvi

"Tinc que dir"* que des de que estic embarassada no he viatjat de peu en cap transport public de Barcelona i rodalies, ni tren,ni bus ni metro. Si al entrar a un vagó o pujar a un bus tots els seients estan ocupats, m'he trobat SEMPRE alguna persona que m'ha ofert el seient  i a més com excusant-se per no haver-me vist abans ( encara que he acabat de entrar!).

M'he sentit  molt agraïda i inclús abrumada. De vegades jo no estic cansada i em convé estar una estona de peu després de hores de estar asseguda, mentre que l'aspecte dels usuaris del vagó és el de currantes cansats, i tot i així sempre algú ha estat realment amable  i ha insistit per cedir-me el seient .

Fa molt bon rollo això, i trobo que s'ha de dir.

*"Tinc que dir" : expressió incorrecta que habitualment fem servir perquè ens fa gràcia…… 

Personalment trobo que la il.luminació d'un espai, tencat o obert, és clau alhora de transmetre sensacions .

I si al matí i a la tarda no hi ha llum més maca que els rajos de sol entrant per la finestra, a la nit , especialment a l'hivern, m'agrada una llar amb llum càlida i puntual, com si provingués d'un foc, origen primigeni de la casa.

Pel mon dels bebes es parla de llums de nit. No se si realment són bones o no, ja que a la naturalesa a la nit no hi hauria d'haver més llum que la lluna i les estrelles, i els bebes son la versió d'esser humà més propera a la naturalesa!. Però de tota manera fan gràcia algunes llums que comercialitzen per habitacions infantils : una idea per l'Olivia : llums de Barbapapa!!

He viscut la saga dels llibres de Ayla amb molta intensitat. L'Ayla es va tornar per mi un ídol, com se que abans li havia passat a algunes amigues meves, i volia seguir la seva vida estés a on estés, al Nord del Mar Negre o al Danubi….

Així que em vaig llegir els 5 llibres.

No son òptims, els darrers estan plens de descripcions massa llargues i m'atreviria a dir que cada cop menor rigor antropòlogic. Tot i així m'han agradat moltissim.

De fet el primer el vaig llegir al acabar el curs de prehistòria, i les descripcions sobre la geoclimatologia i la biogeografia em van refrescar conceptes tractats a la carrera de geografia.

Però qui t'enganxa de fet és Ayla : perquè Ayla és tot : és guapa, és bona, és intel.ligent, és habil, és sexi……i te a Lobo,Bebe….i a Winney…..y clar…a Jondalar……Durc…Jondayla….

Aconsello aquests llibres de Jean M.Auel, per llegir amb calma…a no ser que t'enganxin….cosa probable! 

Comença la història de una nena Homo sapiens que queda òrfana després de un terratremol al nord del Mar Negre , i és adoptada per un grup de Homo neanderthalensis……

Nova York devia ser espectacular als anys 60. Perqué ara…..tot es veu añejo!! he he

Pero ja ho diuen : la gràcia de NY és que tot camvia sempre! primer va ser una ciutat de holandesos i anglesos, despres van anar arribant irlandesos i italians, gent de l’est, xinesos; mes tard portoriquenys i a poc a poc cada vegada més latins, més gent de l’est, de l’extrem orient, del mitja orient…i el futur, ves a saber!

I aquí no paren de passar coses i tots valen.

Pero als anys 60, la epoca aquella de les comedies romàntiques a on les noies vivien soles en sus “departamentos” plens de botons i automatismes i treballaven de editores o periodistes a oficines de gratacels ….en aquella epoca la ONU era nova de trinca, el Guggenheim tb, l’espectacular Lincoln Center…….

Ara tots aquests edificis es veuen un pel tronats; els dissenys estan bé, pero els detalls son molts sosos o molt “sesentints”.

A més, com els carrers solen estar tb tronats…diguem que de glamurós no hi ha gaire.

Pero sembla que estan treballant : el Guggeheim està d’obres; el Lincoln Center també; l’Empire State feia pena (vale que sigui més antic i que està de obres, però….) : sostres oberts, terra de ciment brut, escales anodines! pobret! ); al carrer hi ha moltes obres a les voreres, moltes façanes amb bastides ( com a BCN! fins i tot en aixó se sembla!), però ….és que deu haver tanta feina.

El que impacta és , en camvi, el bon estat de tots els parcs, no nomes Central Park, si no de qualsevol d’aquests petitets.

Bon estat si, pero no he dit detalls de modernitat.

Clar que ens falta el Financial District , i pot ser a la banda del East River a on estan fent el nou Guggeheim ? anirem a investigar…

Altre cop ens hem desvelat aviat, tot i que ahir vam arribar a casa esgotats no, esgotadissims!!! He mirat per la finestra i he vist ….que a l’edifici del devant hi ha un gimnas i que ja està ple!!! i son les 5.50! a quina hora deu haver obert?? De transit no n’hi ha gaire, ara, per Broaddway st; tampoc ahir .

Ahir!

Quin dia!!

Tampoc em veig en cor de resumir: tantes coses altre cop, i tan normals! Trobo que els newyorkins son molt macos : no tenen – de moment- un aspecte gens pijo, fan pinta de persones normals, bastant educats a judjar com es comporten entre si i amb nosaltres ( no criden, fan cues, comparteixen l’espai public – i com!- sense molestar-se, i fan pinta de inquiets i dinamics i familiars: esports, musica, llibre, museus, restaurants i cafes ).

Ahir era diumenge , pot ser avui en dia laborable veiem diferencies, pero ahir vestien de manera molt senzilla i actual; a part del look qe vaig comentar, pot ser diria que moltes nenes porten vestiditos, en una mica mes de freqüència que a Barcelona : vestiditos de tirants, sense tirants ( palabra de honor es diu?) o amb manigues, d’aquests de tall alt i faldilla ample, sovimt de punt; conjuntats amb xancletes bàsiques de dit (flip flops) o sandalies basiques de tires estil romanes o manoletines, i amb bolsos molt grans. A BCN tb es veu aixó : la unica diferencia deu ser la freqüència de us .

Ahir era diumenge, però gran part de botigues estaven obertes.

Al sortir al carrer la primera cosa que hem crida l’atemció és que està “mal conservat”; igual que el metro, l’aspecte és brut, no de bruticia estil papers i coses tirades ( de fet hi han molts escombriaires), si no que bruticia de fons : voreres gris negruzco plenes de coses rodones molt negres enganxades ( chiclets, els nostres son tan negres??), i amb aspecte de no haver-se renovat el paviment des de ….no sabria que dir. Igualment amb el mobiliari public i les senyals de transit cartells de carrers als edificis ( de fet no tenen plaques de carrers, posen els noms a les cruïlles) , bosses de basura per les voreres… A un europeu del nord, acostumat a tot lo contrari en quan a manteniment de “la cosa publica”, no se que li deu semblar! A mi la excusa de que clar, és una ciutat tan gran, deu ser dificil de mantenir no em val : és gran , si, però tb ,molt rica! Crec més aviat te a que veure amb un ‘altre concepte de lo public.

I xoca encara més perqué, tot i ser, diuen, la ciutat dels diners, de la frivolitat, dels gratacels, jo el que he vist en 1º pla ha estat la ciutat de la gent, de la gent normal, gent de barri que va al colmado, al petit super i al kiosk (que tenen un aspecte tant senzill i n’hi han tants!! ) i gent que sí utilitza i comparteix lo public .

Lo del Parc, de fet , lo dels parcs, contant els petits parcs de cada placeta, és al.lucinant! És tan maaaco l’us que en fa la gent! Crec que, amb diferencia Central Park és el millor parc del mon, i ho és pq la gent el viu. I com!