diluvi

Diumenge 8 de Setembre, 08:00h hora de NYC (les 13:00 a BCN)

Ens hem preparat un café i estem consultant les guies per veure que fem avui.

Fa molt bon dia, calor, com ahir, aquesta nit hem tingut que posar l’aire acondicionat, una mica sorollós pero ens hem refrescat. Vam anar a dormir cap a les 10 d’aquí, que, a causa del jetlag, els nostres cossos es pensaven que eren les 4 de la matinada.

Ahir, despres d’instalarnos a l’Hotel Days Inn, vam decidir anar baixant per Broadway St. per anar al Downtown, pero ens vam equivocar i bam pujar uns quants carrers en direcció contrària, fins la 104St. Encara no es harlem, pero era un barri molt popular, bàsicament negres,i hispans, i com era dissabte hi havia un munt de gent pel carrer, sobretot nens, i estaven preparant una festa amb BBQ i música HipHop; no seria exagerat dir en aquella primera incursió vam sentit parlar mes castellà que altra cosa. (inclus els negres eren en gran parts de parla hispana)

Despres vam girar i …..

….i és que , a questes primeres hores a NY ja han dit molt de aquesta ciutat : hem vist nens descalços al parc , jugant en banyador a les fonts, i tornant a casa empapats ( de families de tots els colors), frisbys, patinadors, jugadors de soccer (!!!), de cricket, hare kristnas, manifestacions (no war, i temes relacionats amb 11.9), casaments, “pedidadas de ma sobre un carrossa al central park, noi en genolls amb l’anell a la ma!!!!!!!!!!!”, venedors-predicadors de religions varies, boutiques de totes les primeres marqes del mon, gent i gent i gent normalissima amb pantalons pirates, xancles de dit i samarretes de tirants, acumulacions de gent per entrar al teatre, taxis grocs, rick shaws(taxi-bici), limousines (n’he vist mes en unes hores qe en tots els anys que he viscut!), asiatics, hispans, indus, europeu,negres i mulatos , ballarins de tango, picnics en bikini, homeless, gent vestida  guapa anant a alguna festa, ..

qe puc dir? ens veiem incapaços de explicar : nomes van ser unes poqes hores, vam baixar vorejant i entrant un troç per central park, edifici dakota , imagine, vam anar a petar la 5º avinguda a l’ inici del parc, on està l’hotel Plaza, pero a nosaltres ens va cridar l’atencio l’apple store que estava a reventar!!! (la gent va allí a connectar-se) i vam voltar per allà, fins a times square ( ens va recordar a Tokyo!) tb super ple,pantalles gegants de alta definicio a les façanes dels edificis; vam veure uns quants teatres i un munt de restaurants; finalment, cansats ( per nosaltres ja devien ser les tantes), vam supar a la john’s pizzeria, que existeix des de els anys 20. Molt gran, molts cambrers joves qe semblaven trets de una teleserie…..

vam totnar en metro ( quin desastre!; eficaç si, ero jo crec qe el metro de sarajevo despres de la guerra devia estar en millor estat!! no he vist cosa mes bruta i mes cutre!! añejo, negre-gris….sense ni una escala mecanica!!goteres!!

Avui….anem per mes! Ja hem vist tant i no hem vist res!

Per+ò, ….tot és alhora tant especial, i tan normal? serà perqué som barcelonins, urbanites, pq tothom pot dir que coneix aquesta ciutat ?

LLuny de decepcionar, la sensació de normalitat és força agradble….no se perqué, fa sentir com a cas…i estem a NY!!!!

El hotel, de la cadena Days Inn, está bastante bien situado, en la 94St., en Upper West Side en Uptown Manhattan, New York City, esquina con la calle Broadway, Cerca de central Park y justo delante está la parada 96St de la líneas 1-2 y 3 (roja) del subway (metro de NY).

La recepcionista muy seca, creo que casi no nos dió los buenos dias, solo nos pidió el nombre y la tarjeta de credito, nos cobró toda la estancia. Nos costó 1.100US$ 8 noches con horse21.net, una habitación doble con baño, sin desayuno ni impuestos. El precio era curioso, según se acercava el dia variava, tuve que anular 3 reservas anteriores (2 en booking.com y otra previa en horse21). La chica “simpática” nos dió las tarjetas y subimos a la planta 10 con uno de los 4 ascensores algo atrotinados y despues de pasar unos largos y estrechos pasadizos enmoquetados llegamos a la habitación 1031, vistas a Broadway St y bien equipada: aire acondicionado (no centralizado y un poco ruidoso), TV de 32″, teléfono, Internet WiFi gratuito, secador de pelo, plancha con su respectiva tabla de planchar, radio-despertador y todo lo necesario para prepararse un café. La cama y el mobiliario se ven muy confortables, en un estilo clasico.

Denitivamente lo recomiendo, sale por unos 100 EUR/noche, y en NYC, por este precio, es un lujo. Se de gente que hapagado mas por habitaciones cochambrosas, con cucarachas y lavabo compartido.

Diumenge 8 de Setembre, 07:00h hora de NYC (les 13:00 a BCN)

He pujat les fotos d’ahir al Flickr.

A causa del jet-lag ens hem aixecat força d¡hora. L’Hotel Days Inn està força be. (espero fer un post al respecte per posar al Trip Advisor o altres).

El vol d’ahir tb molt be, al final no van posar Ocean’s 13th, es veu que es van equivocar de cinta i van posar aquella de la Jane Fonda.

desprès de dinar i fer una mica de migdiada ens van donar un gelat Hagen Dazz, jo hem vaig menjar 2 pq el primer no tenia cullereta i al anar a canviar-lo em van donar un de nou. Una mica abans d’arribar ens van donar una pizza i jo hem vaig prendre una cervesa.

L’aeroport de JFK es enorme, vam aterrar a la pista 22 (quantes pistes devien haver-hi?), i vam anar a la terminal de Delta, una mica antiga i cutre, després de passar pasadisos i escales mecàniques estretes vam passar el control d’immigració on vam fer una cua de uns 30 minuts, entregar els papers que ens van fler omplir a l’avió, es van escanejars les petjades dactilars dels dits índex i ens van fer una foto. A la cua estava el Julià Peiró.

Despres vam agafar el Air Train, un tren que va sense conductor i pasa per totes les terminals, que al JFK estan formant un circle, fins a l’estació de metro (subway). Allà despres d’algun problemet vam treure el MetroCard (5$ per pagar l’Air Train i 2 pel subway). Pensavem que l’Airt Train era gratis, crec que no val la pena pagar aquests 5$ ens van fer pagar al sortir, de fet Tb hi ha un bus gratuit que fa lo mateix.

El subway de NYC enorme però tb bastant cutre, vam agafar la linea A directes fins la estació de la 96St, i vam s0rtir just a davant de l’Hotel Best Inn, a la 94st amb Broadway.

BCN - JFK

Dissabte 8 de setembre

11:42 (hora de Barcelona)

Finalment som volant sobre Galicia, en un Boing 767 de Delta airlines, a 857 Km/h i 10.000 metros d’alçada.

Jo a la fila 39B i l’Anna a la 17A, es lo que te anar amb un Stand-by per 170EUR, i sort hem tingut, pq pensàvem que no podriem volar, l’avió va ple i nomes hi havia una plaça, o ens separevem, o esperavem al vol de demà o agafavem el que va a Atlanta a les 14h. Per fortuna hi ha hagut alguna baixa, una dona que no tenia el pasaport digital i els seu acompanyant han perdut l’avió, pero aquestes places les han agafat unes noies que tb tenien un Stand-by i tenien preferencia. Quan pensavem que ens hariem d’esperar al vol d’Atlanta ens han cridat per megafonia que anesim corrents, ens han ficat a un opel corsa i hem anat per la pista fins l’avió, quin stress.

Portem volant un parell d’hores, al seient teniem un kit amb una manta, un coixí, uns auriculars i uns tapa-ulls. Ens han donat algo per beure (jo he pres un te) i una bosseta de cacahuets. Ara han posat una peli, per megafonia han dit que posarien 3 películes, la 1a Ocean’s 13th, que no hem vist, pero pel que posten fet ara crec que es un altra película (podem escollir varios canals de so, versió original o doblada a un espanyol una mica raro).

13:00 (hora de BCN)

Defenitivament la peli no es Ocean’s 13th es un telemovie d’una noia rebel i conflictiva que fuig de casa seva a Califòrnia pq el seu padrastre abusava d’ella quan era petita i es va a casa de la seva àvia, a un poble de l’amèrica profunda, on escandalitza la població ultraconservadora i religiosa. El doblatge tampoc es en sudamericà ni en espanyol de la península, es un doblatge raro.

Fa una estona ens han donat de dinar: fresh salad & Roasted Beaf of Chicken with vegetables.

El temps pasa ràpid, no es fa pesat el vol, ens queden unes 4h per arribar a New York.
De tant en tant m’aiqueco i vaig a la fila 17, on es l’Anna, i de pas paso per la 34 esta l’Isaac (excompany de feina) i la seva dona tb embarasada de 16 setmanes, ells van a San francisco i faràn una ruta per califirnia.

15.45 (hora de BCN)

L’ Àdrià m’acaba de passar el tablet PC. Abans he escrit algo a la llibreta, si fa no fa el mateix que ha explicat l’Adrià en versió meva. Despres del susto inicial la resta ha estat tranquil; ara fa una estona ens han servit tb “el berenar” gelat de vainilla hagen dasz i te/cafe; hem vist tb los increibles, bueno no, una peli de disney de un nen orfe cientific ; ara fan una serie, nomes en versioo oriiginal : he intenta escoltar una mica pero no entenc i m’agobia : a les hostesses les sentenc! no entenc pq costa tan t seguir una peli!

Aixi qe m’he posat a llegir el meu llibre de “nenes”; es qe em faltava poc per acabar-lo (por los pelos, de Marian Keyes, la qe fa llibres estil bridget jones, de grups de amigues (amb algun amic, un minim gay)treintanyeres de LOndres. Pero he parat per escriure.

ja tinc ganes de arribar i de veure i viure finalment a NY, despres de anys i anys “familiriaritzan-me” amb aquesat ciutat a traves de pelis, series, i cultura contemporanea.

(per cert la pei d’abans estava molt be! no era una telemovie! surtia la jane fonda, la linbdsay lohan, i la actriu de dones desesperades qe va fer transamerica; eren avia, neta i filla; ambientada a idaho, en una comunitat superreoigiosa , crec qe de mormons.)

Vaig a veure qe fan les nenes del llibre! Portem 5 horesi mitja de viatge ; en qeden 2 segons el qe ha dit el pilot al enlairar-nos. Menys pesat qe una jornmada laboral! He he

+

Una possible ruta:  New York (Manhattan) - Long Island - Cape Cod - Boston - Woodstock - Niagara Falls (Canada)  - Lancaster (Amish) - Pennsylvania - Baltimore - Washington - Philadelphia - New York