diluvi

El primer dia a la seva vida que l’Anna esquia. A la pista Llarga de la Molina. Al final cau de cul.

Mireu, mireu, …

I una baixada sensera asense caiguda.  Che brava!!!!

El Ferran i la Tina han estat a Santander.
aquí teniu el seu informe :

Ciutat: señorial, provinciana i molt pija

Paisatge: maco, tipic del nord d’Espanya

Clima: calor

Menjar: contundent i a bon preu

Cultura: Altamira, Santillana del mar, Comillas, la Magdalena i Guggeheim

Copes: bon ambient però pijo

Hotel: quico

Finalment ha arrivat el cap de setmana a les terres del Ebre, tots esperavam aquesta mariscada a casa Angelina.

Vam anar dissabte al matí, parant a tortosa, ciutat monumental pero amb el centre históric molt degradat.
Despres cap a les cases d’Alcanar, al Restaurant Pescador, mes conegut per Casa Angelina on vam fer una bona degustació de fruits del mar, 18 plats per acabar amb un arroç caldós.

Pero l’endemà ja ens vam ocupar de liquidar una mica de calories amb la excursió en bicicleta pel delta: feia molt bon dia , i el paisatge és allí tan especial, l’horitzó és tan gran!!, i les bicis tan “confortables” que la excursió va sortir rodona….de fet vam fer la volta a l’encanyssada, i bastant més …….

Aquí teniu algunes fotos:
http://www.diluvi.com/ianna/album/album/delta-nov06/

i aquí uns videos:
El hombre es el freno de las mujeres
http://www.youtube.com/watch?v=poHHVjRYmgg

Estava bonissississim,

acabo de buscar la recepta, es veu que és originari de Cordoba…

• 1 kg. de pan de miga dura
• 1 octavo de litro de aceite de oliva virgen
• 1 kilo de tomates maduros
• 2 dientes de ajo
• Aceite de oliva
• Sal al al gusto
• 3 ó 4 cucharadas de vinagre de vino

 Preparación:

Paso 1: Se humedece el pan y se corta en pedazos pequeños antes de meterlo en el triturador con los tomates pelados, el aceite de oliva, los ajos, la sal y el vinagre.

Paso 2: Se tritura todo bien y después hay que esperar entre 20 y 25 minutos, hasta que se forme una crema.

Paso 3: Se le puede añadir huevo duro y jamón serrano (vegetarianos abstenerse). Se sirve frío.

mmmmmmmmmmmm

Doncs si, resulta que vam agafar pluja a Sevil·lia!

Tot i això, com es una maravilla, i Sevil·lia tiene un colóo eppesiàaaa,- tot i l’aigua- doncs no passa res!!

Em va agradar força la ciutat, sobr tot ” el tipismo andaluz” de cases blanques ribetejades de ocre i de ceramica de colorins, carrers empedrats, patios i plantes …del barri de Santa Cruz- Juderia…tot i que vaig llegir en algun lloc que estava una mica “retocat” als anys 20…

Però confirmo que l’arquitectura aquesta andalusa-arab-romana-mediterranea és probablemente el concepte de casa que més m’agrada; oberta i tencada alhora, exterior però reservada…..a més a més vam constatar molts balcons i terrasses…..

I als carrers placetes, amb terrassetes per menjar……..perquè a Barcelona no es pot menjar a les romàntiques terrassetes de carrerons antics com a totes les ciutats ? és un misteri, creia que era algo de ciutat mediterranea, però en realitat hi han placetes encantadores , perdó “encisadores”, a tota la vella europa, mediterrania o no…

Los Reales Alcazares clarament em van encantar: el concepte de obert-tencat, arcs,porxos,… i encara que no se si hi podria viure, totes les parets amb ceràmiques de dibuixos geometriques, els guixos i les fustes supergravats amb geometries i colors….m’agraden, son una mena de “horror vacui”, pero al no tenir figures humanes cansen menys…..i almenys solen ser alegres…

La plaça Espanya i el Parque MariaLuisa tenen un “parecido razonable” de concepte amb la Ciutadella i el edificis que hi han a dintre i amb l’estil Pça Espanya Barcelona……suposo qe és estil “gran exposicion internacional años 20″….hauriem de investigar i segur que hi han projectistes que van treballar als 2 llocs: maó-ceramica-arcs, gran parque de vials i composicions escenogràfiques….Recordo haver estudiat que el parc de Maria Luisa és dels millors de Espanya, de l’estil aquest de parc de gran capital estil segle XIX (al mediterrani el concepte tradicional era una mica diferent….)

Un altre parecido razonable el vaig trobar a la zona Expo 92…..els blocs de vivendes eren del mateix estil que a la Vila olimpica ( exceptuant pot ser les de “arquitectes estrella”…) tenien un no se qe familiar…….estil anys 90 no purament comercial ( vease nous barris a les afores dels pobles del arcs metropolitans…..qe tristos…aaaiii); pero aqestes miraven al guadalquivir….hi havia piraguistes, pescadors high tech ( aqells equips devien costar una pasta!! i no vam veure cap peix!!), i footingers o footingaires….els 2 ponts xulos, i a la Cartuja algun edifici singular ( la fira i l’hotel….) , el parc de atraccions…aqui no ens vam endinsar ….no se si haviem de haver-ho fet , pero a peu no convidava…

I els 3 topics es van cumplir : TAPAS ( i BOTELLON!!) + DEVOCIÓ “FESTIVA” + TOROS-FLAMENCAS …..i encara afegiria el señoritos de look caracteristic ( otro tipismo ) : cabell ondulat mica llarg lustros tirat enrera ( negre o no) ; patilles llargues; camisa de quadros – fondo blanc i linees en blau) ; jersey posat als hombros de color pastel (rosa…); ulls molt negres o blaus….

LA MACARENA em va agradar molt, és qe hi havia tanta gent i era tan festiu, i la verge tan “radiant” qe deu ser contagios…i sentir el capellà fent missa en andalú em va fer molta gracia..

Tb em va causar especial simpatia la DIVINA PASTORA…la verge aquesta ( estava a Santa Ana de Triana) vestida de pastoreta..amb una pamela de palla i l’armilla de pel i el bastó i la ovejita, es la verge HEIDI!!

i les tapes, i la giralda, i els caballitos, i el carrer sierpes…………..

La Divina Pastora

Mireu que maca amb el gorro de palla amb floretes, l’armilla i les ovelletes…