diluvi

De camí al sud altre cop des de Niagara, ens va semblar molt bona opció fer una parada al contat de Lancaster, o Dutch County, la terra dels Amish de Pennsylvania. Una parada bucolica entre camps i granjes, per coneixer com viu aquest grup religiós allunyat de la modernitat.

I …….i ens vam trobar un sector ple de motels, hotels, parcs aquatics, centres comercials, granjes modernes, fabriques, autovies, cotxes, camions, ….i amish.

Aaaaaaaaiiii

Resulta que els amish no viuen sols; tb es veu que son bastant “oberts” i es relacionen amb els veins no amish i tal…..I l’entorn a on viuen no és tan bucolic. Vam estar voltant pasant per carreteretes que realment si que nomes tenien granjes i cases , tot i que no totes de amish, i era un paisatge bastant maco. Al igual que el nostre cotxe en passaven d’altres, i camions, i , de tant en tant , un carromato de amish….

Tb vam trobar una senyora caminant, un noi en bicicleta, i un noi patinant ( son molt aficionats a patinar es veu el amish…)(patins en linea, eh?)

Abans de posar-nos a voltar per fer el nostre “safari fotografico” de amish (quina vergonya…), haviem visitat el centre ” la granja amish”, a on visites una granja - a on ja no hi viuen- , t’expliquen les principals costums, i tenen botiga. Un altre lloc a on es pot anar per apendre coses dels amish és al ….Museu de cera del Amish…..aaaaaaaaiiiii

I de fet vam apendre moltes coses qe no sabiem : des de a que conreuen tabac, a que no tenen esglesia i es reuneixen a les cases, qe el qe fa de “capellà” és un membre de la comunitat triat aleatoriament, a que les dones lliguen els vestits amb agulles pq els botons es consideren joies ( i entre agulla i botó no hi ha punts mitjos, dic jo ? ), que no es bategen fins a adults a on trien o no qedar-se en la comunitat ( els adolescents tenen llibertat de sortirm experimentar, abans de batejarse),que tenen bastant diners (van fer uns grans donatius pels damnificats del Katrina) , i que això de les innovacions …..no se com ho decideixen : p.ex. poden fer servir neveres de gas, pero no electricitat; telefon mobil si, pero fixe no……..

??? sabies quin era una granja amish pels diposits de gas i pel carromato aparcat ( pero els adolescents es solen comprar un cotxe abans de batejarse…)

nomes tenen ensenyança primaria perque creuen que estudiar mes pot fer apartar de la vida religiosa, i publiqen un diari a ohio ple de noticies com casament, defuncions i eventos de la comunitat. I la comunitat s’ha duplicat en ls darrers 50 anys ( nomes un 2 % de la població amish ha “abandonat” la comunitat)

o sigui qe realment no entenc gaire dels amish……

Pot ser influenciats per una visió romàntica de les característiques extremes de la Naturalesa, tal com unes inmenses catarates, vam arribar a aquesta zona.

Pero l’ambient no era de excursionistes ni de trekking ni de vida natural. Ja ens havien avisat que estava ple de motels i hotels….pero…..

El poble americà de Niagarà falls esta a poca distància de la ciutat de Buffalo, i és un tipic poble americà d’aquests de carrers de cases amb jardí, amb nucli indefinit; una d’aquestes cases era el B&B a on ens vam allotjar, una casa preciosa regentada per la sra Ann, originaria de Irlanda, casada amb un angles i amb mes de 25 anys vivint allà. Va ser una decisió força encertada perque tan la casa, com la sra, com la resta de hostes van ser super agradables.

El limit del poble acaba en un parc-passeig……que dona al riu Niagara : no gaire profund, veus una zona de ràpids…….amb una pinta ideal per fer rafting i banyar-se, si no fos que ….uns metres mes enllà el riu cau uns 60 m d’alçada……les famoses catarates del Niagara.

A baix,a l’altra banda del riu, ja és Canada. I tb hi ha un poble ( a on s’arriba creuant un pont que fa frontera, el Raimbow bridge). A diferencia de la banda americana, el poble canadenc…..està ple de gratacels i element vistosos, nories, llums…..i multitud de parcs de atraccions, museus de entreteniment de “tonteries” : museus dels horrors, museu dels records guinness, sales de jocs, botigues , restaurants….una cosa completament inesperada!!

És cert que la vista frontal de les Catarates la tens des de la banda canadenca, i hi tenen obviament parcs i miradors, i cada cap de setmana fan focs artificials sobre les catarates, les il.luminen….i per entretenir la gent han generat tot aquesta ciutat de força “mal gust”, al nostre parer….

A més molta gent ve aqui atreta pels Casinos ; hi ha un a la part americana ( no vam entrar) i un a la part canadenca, que ens va sobtar per ……pel mal gust i el fet en si….. A parc el public en general de tota aquesta area, no es veia especialment refinat….

ai ai ai…no ens va agradar gens

Per sort les catarates en si obviament si que en son de maques i de espectaculars, tot i estar tan poc envoltades de Naturalesa.

Hi ha una catarata “recta”, que li diuen la American fall, i una, bastant més espectular, en forma de ferradura, que de fet es diu Horseshoe, seria la que esta completament en territori canadenc. USA estan a la part alta del riu, abans de caure, i Canada a baix.

Tens multiples miradors a les 2 bandes, i la visita tradicional es fa pujant al mitic barquet del Maid of MIst : en surt un cada quart d’hora. I t’equipen amb un xubasquero de plastic (blau)…i és que realment et mulles : el barquet s’apropa a les 2 catarates, així que les veus des de baix, et mulles , i les sents ! La semicircular obviament és molt impressionant.

Una altra opció és baixar caminant a sota les cascades, alli et donen un altre xubasquero ( groc) i unes xancletes. Tb fan un audiovisual explicant l’origen geologic de les catarates, i alguna cosa mes.

Nosaltres nomes vam voltar pels miradors i vam pujar al Maid of the Mist.

Abans de marxar, vam intentar passar per una reserva de indios americans : no vam trobar res, carreteres i cases “prefabricades”, jardins plens de trastos…..bé si, un cole indio, pero estava tencat. Vam entendre que això era la reserva ! Un sector de cases de construcció barata i amb aspecte no molt acomodat! De gent amb aspecte de natiu nortamericà ben poca.

Tot un contrast amb les catarates en si : estaven plenes i repletes de turistes indios de la India!! families completes, senyores amb els saris i la trena, jovent indio modern i guapo …com és que és tan popular el Niagara entre els turistes indios ????l’Adrià diu que perqué deu sortir a les pelis Bollywood….he he

Ara entenem tots aquests dibuixos animats tipics americans de animalets! Igual que els japos i els monstruitos refleteixen una realitat de la tradició i el paisatge japo , els "animalitos" son una realitat del paisatge americà!! Esta ple de petits mamifers : esquirols, teixons, eriçons, i bitxos que la pobresa faunística de la nostra àreaa fa que no coneixem, i altres petits mamifers….( que és una "zaligueña", i un gloton??? aquests bitxos que sempre surten als dibuixos!!)Pero és que des de que vam estar a Long Island a les afores de NYC, no hem parat de veure bambis! A Suècia buscant-los com bojos i resulta que aquí circulen per tot arreu!! A un poble de Cape Cod vam veure una guineu passejant-se tan panxa!! i es va parar a fer pipi al descobert a la gespa de la esglèsia….no corria ni s'amagava pas!! Lo dels esquirols és molt graciós, perqué n'hi han tants per tot arreu, que ningú els hi fa cas. Són com els coloms de BCN….nomes li fem cas nosaltres, he he!! Ni els gossos els hi deien res!! Com a coses més peculiars, a una platja de Cape Cod hi havia un cartell per no molestar les foques….pero de foques no n'hem vist. I a tot arreu de la costa, des de Long Island, a Cape Cod a Boston, feien excursions marines per anar a veure balenes…. Ah! i al Niagara hem vist una nutria, o un castor, o no se !! Estava allà tan panxo just sobre la cascada, al costat de la gent….. Hi han molts bitxos! Son com els de la peli aquella que els animalets s'organitzen per robar el menjar de les cases. Be, a NYC……vam veure unes inmenses rates passejant-se per la encantadora Washington Square….beecs….quina por!! Cucaratxes tb, pero realment només a 1 lloc, curiosament a un restaurant carillo…he he…. ??

Referent a aquest aspecte, hem de dir que : Els cotxes no son tan grans ni tan a "americans". És a dir, que la majoria de models son estil europeu, dels grossos, això si, del tipus de les berlines grans. Tb es veu molt i molt cotxe japo, Honda i Toyota, i bastant europeus, sobre tot Volvos, BMW,VW, Mercedes i algun Mini. El que no hi ha son cotxes petits, això si que no. I dels gordos tious 4X4 sí que n'hi han, pero no tants con es podria pensar, almemys en aquesta àrea del país. El que no ens esperavem era veure tantes motos : a les ciutats ha estat fàcil trobar Vespes, i per la carretera passen bastant Harleys. El que és fort és que van sense casco!!!! ( o amb casco de equitació..) Els autèntics reis de la carretera, i molt diferents als nostres, son els camions. Son molt macos, tenen morro, son molts llargs, solen estar impecables i ser de colors …( els cotxes tb segueixen la moda anodina dels darrers anys de escala de grisos blancs i negres dominants). Les carreteres no criden la atenció , ni per massa modernes ni per plenes de imputs que no coneixiem. És més, la senyalització és minimalista i escassa, i els cartells de petites dimensions,com haviem notat en algun altre país europeu, la espanyola es veu molt llampant. (Haviem fet el raonament que pot ser la posen petita pq aixñi obliguen a anar mes a poc a poc per poder-la llegir, no?) Això si, circulen mooooooooolt tranquils.El limit superior és 65 milles per hora (104 km/h) , i pocs els sobrepassen ( hem vist policia parant a cotxes), amb lo qual …..és una mica avorrit, fins i tot pels que no ens agrada correr massa…..però és que 100 a les àrees rapides ( i menys a moltes)….. Entre això i els cotxes sense marxes…..la conducció és molt tranquila. Hem trobat poc transit en general, clar que circulem entre setmana a qualsevol hora del dia….. I aparcar no és tan facil : està prohibit quasi per tot arreu, a on es pot és zona blava o verda, inclus als pobles. A les ciutats els aparcaments son carissims, sobre tot a NY.