diluvi

L’abril del 1870, el govern espanyol volgué cridar obligatòriament els mossos per servir dins l’exèrcit, i es produí una revolta popular d’oposició en diversos pobles del pla de Barcelona, entre ells la vila de Gràcia, coneguda com la Revolta de les Quintes. El general Eugenio de Gaminde va ser l’encarregat de fer efectiva l’ordre de les primeres quintes. Els graciencs foren avisats de l’arribada de les tropes amb els tocs de la campana de la Plaça Orient (després plaça Rius i Taulet i, des del 2009, Plaça de la Vila).

Llegir mes a la viquipèdia

Per a nosaltres la elecció de la escola per la nostra filla ha estat una de les questions més reflexionades, estudiades i pensades de les que hem hagut de fer mai.

Els darrers mesos hem estudiat molt : hem visitat escoles, hem parlat amb mestres i educadors, hem llegit articles de pedagogia, hem compartit coneixements i informació amb altres pares i mares.

Tenim unes creences i uns principis, pel quals considerem que la educació és un dels pilars de la societat, i considerem que ha de ser publica, laica i de qualitat. Això direccionava la nostra recerca de escola cap a aquest perfil de escola, amb una profunda confiança. La proximitat a la xarxa familiar i a l’entorn de la nostra filla també va ser un punt molt valorat, per les consequències educatives que hi veiem : sobre tot facilitat de teixir una xraxa social i promoure la autonomia de la nostra filla

Ens hem informat de altres models, pero honestament, hem volgut ser coherents amb la nostra ideologia.

La primera sorpresa va ser la de constatar que no totes les escoles son iguals: no només per la personalitat pròpia i el tarannà de un equip, si no en quant a metodologies.

Vam tenir la sort que algunes de les escoles del nostres barri, i de la nostra àera de proximitat , proposaven uns projectes que ens semblaven atractius.

Encara més sort al saber que l’escola amb el projecte que nosaltres consideravem honestament millor per la nostra filla, la teniem ben a prop de casa i hi erem en l’area de proximitat :

• una escola impregnada de pedagogia activa i montessoriana, alhora que d’altres
• una escola amb metodologia de treball completament per projectes, sense utilització obviament ni de fitxes, ni de llibre de texte unic, a on la recerca de informacio es forma amb metodes actuals i les tecnologies contemporànies
• una escola sense examens, a on l’avaluació es continua, i a on els nens grans s’auto avaluen
• una escola que busca molta participacio dels nens; a on es busca la relació de nens de diferents edats; una escola amb una gran comunicació via web-blog
• una escola que segueix la agenda 21, que disposa de menjador ecològic, que promou el transport public

Hi vivim a 2 carrers, el pare hi treballa a 3 carrers, avi i avies a escassos minuts.

Logicament va ser la nostra aposta, feta a consciencia , reflexionada, raonada i raonable.

Vam cumplimentar la llista amb altres escoles del barri amb projectes que també ens semblaven atractius, tot i que aquest ens semblava el més adequat per la nostra filla.

Ara el sistema ens ha expulsat de la escola que ens tocava, i de totes les altres també.

La irracionalitat de la assignació de places, després de la feina de recerca informacio i reflexió, no la podem acceptar.

Pero encara més , com el sistema hem pot garantir que la meva filla podrà disposar de la mateixa educació que li tocava, per dret i per tria, el que l’atzar li ha tret ? Em garanteix el sistema que podra disposar del mateix en un altre centre?

Si no es així, la meva filla veu vulnerat el seu dret de tenir una escola publica, laica, de proximitat, i amb el model pedagogic que tenia assignat, per zona i per elecció.

Reclamem l’accés de la nostra filla a l’escola de proximitat i model pedagogic que tenia assignada i triada pels seus pares.

Al carrer Massens de Barcelona vam gaudir l’altre dia en visitar la fantàstica col.lecció d’art de la Fundació Solsona; quadres i petites escultures de estil naïf plenes de vitalitat i color, procedents de diverses parts del mon.

A més a més aquest centre de art i literatura, és també un centre innovador en la seva vessant interactiva, ja que mentres visites les obres pots interactuar amb el gat negre  anomenat  Gattonero Zac.

Us deixo algunes imatges del que podeu trobar a aquesta mostra: no us la perdeu i anoteu a la vostra agenda cultural de Barcelona ! Fundacio Solsona, al carrer Massens!!

P.S. Suggerencia : visitar la mostra i despres sopar al restaurant Mesopotamia !

La reforma de la Diagonal està obrint un debat a la ciutat.

El problema és que encara la gent pensa massa en els cotxes i poc en les persones.

Les ciutats es van fer per les persones i en poc mes de 3 o 4 dècades han estat invaides pels cotxes i ara ens sembla normal tenir aquestes autopistes de 8 carrils a les portes de casa.

Hi ha moltes coses que caldria ajustar, entre elles que la gent no tingués necesitat de traslladarse masa lluny per la feina, treballar a prop de casa o viure aprop de la feina.

I que hi hagi bones alternatives de transport públic, ràpid, puntual i accessible.

Només cal veure aquesta imatge per adonarnos que abusem del transport privat.

Crec que és imprescindible que el Tramvia travessi la ciutat per la Diagonal, i pel meu parer hauria de baixar (i pujar) també pel Passeig de Gràcia, que és un altre carrer principal que caldria reformar.

escultures de pedres a la barceloneta by diluvi.

Avui, despres dels excesos dels dinars de aquestes festes, hem anat a pasejar i hem arribat fins la Barceloneta on, aparentment, no hi havia els desperfectes de les laventades d’altres anys peroó si aquestes “actuacions” de ciutatans i turistes amb les pedres (o “escombros”) de la platja, similars als que ja hem vist en altres indrets.