diluvi

No ens ho pensavem pas a l’estiu que al Japó hauriem menjat carn, i a sobre, molt bona!

És cert que per defecte menjaves peix, udon (fideus), miso (sopa) i peixos varis, però de carn no en faltava: als restaurants et presentaven als aparadors aquells talls ( reproduccions de plastic!) tan macos , com de marbre, i per tot arreu hi havia “braseries” coreanes….

La carn era tendrissima i melosa, ens va sorpendre molt positivament…

Algo haviem llegit de la carn de les vaques criades amb cervesa i fent-lis massatges… però el que no sabiem es que la carn de Kobe es considera la millor del mon!!!

clar, dubto que nosaltres mengessim aquella tan cara, però s’enten que la “del montón” intenten fer-la perque s’assembli a la bona….

Es la carn del bou Tajima – una varietat de vedella japo originària de Kobe- és una de les més valorades i exquisites del mundo.( he llegit que val uns 85 eur/kg)

Pero es veu que no la poden exportar, o sigui que nomes es pot mejar “carn Kobe” al Japó. A Nova Zelanda, Australia i Estats Units crien vedelles- o bous- al “kobe style” i ells si que poden exportar-ne.

El truco és: cuidar al bou Tajima amb una estricta i constant dieta a base de ferratge de primera, sake i cervesa japonesa. A més els hi fan massatges cada dia per relaxar la musculatura ( que és la carn que ens jalem) i fer que el greix es distribueixi uniformement . De tant en tant li fan fregues amb esponges impregnades de sake .

Diuen que el greix de la carne Kobe queda reduït a la mínima expresió, amagat dintre del del múscul i diluit quan es cou. Resultat: proteína pura. Cap hormona. Res de suero. Cap resta al plato. Com si fos un foie-gras, pero de vedella.

Podeu trobar mes info a :

http://gormand.wordpress.com/2006/09/03/memorias-de-asia-la-ternera-kobe-2/

Tb he llegit que a la Vall del Esla estan intentant fer una vedella tan bona….com la Kobe, que continua essent considerada la millor .

Un dia d’aquests haurem de anar a investigar a la Boqueria, segur que n’hi deu haver!