Mireu que li han portat avui a una companya de feina.
S’apilen com un lego i canten, hi ha unn que porta la veu cantant i els altres fan els coros, tenen un gran repertori.
Son divertits pero una mica frikies, no?
Ahir vam tastar finalment al semproniana, restaurant que molts ens havien comentat, i inclús és el favorit de alguns amics …
Molt centric, roselló aribau, en ple eixample “soho” ( molts restaurants, bars musicals, galeries d’art, edificis modernistes, botiguetes xules -moda per gays guapos!- i coses de tota la vida) a on es veia molta vida i per on tampoc solem anar-hi gaire….
La decoració és curiosa, interessant, estil bastant càlid: parets de colors dominant colors càlids (teula,ocres,vermells,algun lila..) ; detalls daurats de or vell; cadires totes diferents estil tradicional (tapiçades de floretes) , i trastos penjant ( vidrets,marcs daurats buits decoracions vàries..)…espelmes, làmpares totes diferents…
La cuina és entre tradicioanl catalana-francesa i moderna….això diuen: jo crec qe eren plats molt “contundents” tradicionals presentats una mica macos…p.ex; cap i pota, llenties, butifarra negra….;
l’adria va agafar un carpaccio de vedella i foie i magret d’anec; jo una amanida de pop i carxofetes i cervol amb salsa de castanyes…; plats grans i contundents, realment havia poca oferta vegetal crec jo….
Per beure un Petalos del Bierzo (un dels inventos del Alvaro Palacios al Bierzo)
De postre un delirium tremens de xocolata – ració força gran!- i poma amb toffee
Per picar havien portat alls , i no olives…molt bons
El pa no el vam trobar especialment bo, tampoc dolent.
Va agafar la comanda la cap vestida de carrer, pero tots els cambrers eren sudamericans ( bueno pot ser un parell catalans);
La sala era maca pero massa gran….trobo, estava plena a mitges, molts estrangers…
El lloc esta emparentat amb el Pla dels Angels devant macba a on hem anat varies vegades….
De l’1 al 10 li donaria un 7 baix….esta be, bo, amb encant pero li falta algo; la cuina era bona pero per mi massa “proteinica” ….
ah! tenen una cosa interessant: si vas amb nens se’ls emporten i fan un taller de cuina, a on juguen, cuinen i dinen mentres els adults estan a la taula…
un més tastat de la ruta gastronomica…
Finalment ha arrivat el cap de setmana a les terres del Ebre, tots esperavam aquesta mariscada a casa Angelina.
Vam anar dissabte al matí, parant a tortosa, ciutat monumental pero amb el centre históric molt degradat.
Despres cap a les cases d’Alcanar, al Restaurant Pescador, mes conegut per Casa Angelina on vam fer una bona degustació de fruits del mar, 18 plats per acabar amb un arroç caldós.
Pero l’endemà ja ens vam ocupar de liquidar una mica de calories amb la excursió en bicicleta pel delta: feia molt bon dia , i el paisatge és allí tan especial, l’horitzó és tan gran!!, i les bicis tan “confortables” que la excursió va sortir rodona….de fet vam fer la volta a l’encanyssada, i bastant més …….
Aquí teniu algunes fotos:
http://www.diluvi.com/ianna/album/album/delta-nov06/
i aquí uns videos:
El hombre es el freno de las mujeres
http://www.youtube.com/watch?v=poHHVjRYmgg
Estava bonissississim,
acabo de buscar la recepta, es veu que és originari de Cordoba…
Preparación:
Paso 1: Se humedece el pan y se corta en pedazos pequeños antes de meterlo en el triturador con los tomates pelados, el aceite de oliva, los ajos, la sal y el vinagre.
Paso 2: Se tritura todo bien y después hay que esperar entre 20 y 25 minutos, hasta que se forme una crema.
Paso 3: Se le puede añadir huevo duro y jamón serrano (vegetarianos abstenerse). Se sirve frío.
mmmmmmmmmmmm
Doncs si, resulta que vam agafar pluja a Sevil·lia!
Tot i això, com es una maravilla, i Sevil·lia tiene un colóo eppesiàaaa,- tot i l’aigua- doncs no passa res!!
Em va agradar força la ciutat, sobr tot ” el tipismo andaluz” de cases blanques ribetejades de ocre i de ceramica de colorins, carrers empedrats, patios i plantes …del barri de Santa Cruz- Juderia…tot i que vaig llegir en algun lloc que estava una mica “retocat” als anys 20…
Però confirmo que l’arquitectura aquesta andalusa-arab-romana-mediterranea és probablemente el concepte de casa que més m’agrada; oberta i tencada alhora, exterior però reservada…..a més a més vam constatar molts balcons i terrasses…..
I als carrers placetes, amb terrassetes per menjar……..perquè a Barcelona no es pot menjar a les romàntiques terrassetes de carrerons antics com a totes les ciutats ? és un misteri, creia que era algo de ciutat mediterranea, però en realitat hi han placetes encantadores , perdó “encisadores”, a tota la vella europa, mediterrania o no…
Los Reales Alcazares clarament em van encantar: el concepte de obert-tencat, arcs,porxos,… i encara que no se si hi podria viure, totes les parets amb ceràmiques de dibuixos geometriques, els guixos i les fustes supergravats amb geometries i colors….m’agraden, son una mena de “horror vacui”, pero al no tenir figures humanes cansen menys…..i almenys solen ser alegres…
La plaça Espanya i el Parque MariaLuisa tenen un “parecido razonable” de concepte amb la Ciutadella i el edificis que hi han a dintre i amb l’estil Pça Espanya Barcelona……suposo qe és estil “gran exposicion internacional años 20″….hauriem de investigar i segur que hi han projectistes que van treballar als 2 llocs: maó-ceramica-arcs, gran parque de vials i composicions escenogràfiques….Recordo haver estudiat que el parc de Maria Luisa és dels millors de Espanya, de l’estil aquest de parc de gran capital estil segle XIX (al mediterrani el concepte tradicional era una mica diferent….)
Un altre parecido razonable el vaig trobar a la zona Expo 92…..els blocs de vivendes eren del mateix estil que a la Vila olimpica ( exceptuant pot ser les de “arquitectes estrella”…) tenien un no se qe familiar…….estil anys 90 no purament comercial ( vease nous barris a les afores dels pobles del arcs metropolitans…..qe tristos…aaaiii); pero aqestes miraven al guadalquivir….hi havia piraguistes, pescadors high tech ( aqells equips devien costar una pasta!! i no vam veure cap peix!!), i footingers o footingaires….els 2 ponts xulos, i a la Cartuja algun edifici singular ( la fira i l’hotel….) , el parc de atraccions…aqui no ens vam endinsar ….no se si haviem de haver-ho fet , pero a peu no convidava…
I els 3 topics es van cumplir : TAPAS ( i BOTELLON!!) + DEVOCIÓ “FESTIVA” + TOROS-FLAMENCAS …..i encara afegiria el señoritos de look caracteristic ( otro tipismo ) : cabell ondulat mica llarg lustros tirat enrera ( negre o no) ; patilles llargues; camisa de quadros – fondo blanc i linees en blau) ; jersey posat als hombros de color pastel (rosa…); ulls molt negres o blaus….
LA MACARENA em va agradar molt, és qe hi havia tanta gent i era tan festiu, i la verge tan “radiant” qe deu ser contagios…i sentir el capellà fent missa en andalú em va fer molta gracia..
Tb em va causar especial simpatia la DIVINA PASTORA…la verge aquesta ( estava a Santa Ana de Triana) vestida de pastoreta..amb una pamela de palla i l’armilla de pel i el bastó i la ovejita, es la verge HEIDI!!
i les tapes, i la giralda, i els caballitos, i el carrer sierpes…………..
La Divina Pastora
Mireu que maca amb el gorro de palla amb floretes, l’armilla i les ovelletes…
Blog de l'Anna, l'Adrià i l'Olivia.
Des de La Vila de Gràcia de Barcelona per tot el món.
Contacta amb nosaltres
Les nostres fotos al Flickr
Els nostres videos al YouTube
El blog "professional" de l'Adrià
