diluvi

Doncs si, resulta que vam agafar pluja a Sevil·lia!

Tot i això, com es una maravilla, i Sevil·lia tiene un colóo eppesiàaaa,- tot i l’aigua- doncs no passa res!!

Em va agradar força la ciutat, sobr tot ” el tipismo andaluz” de cases blanques ribetejades de ocre i de ceramica de colorins, carrers empedrats, patios i plantes …del barri de Santa Cruz- Juderia…tot i que vaig llegir en algun lloc que estava una mica “retocat” als anys 20…

Però confirmo que l’arquitectura aquesta andalusa-arab-romana-mediterranea és probablemente el concepte de casa que més m’agrada; oberta i tencada alhora, exterior però reservada…..a més a més vam constatar molts balcons i terrasses…..

I als carrers placetes, amb terrassetes per menjar……..perquè a Barcelona no es pot menjar a les romàntiques terrassetes de carrerons antics com a totes les ciutats ? és un misteri, creia que era algo de ciutat mediterranea, però en realitat hi han placetes encantadores , perdó “encisadores”, a tota la vella europa, mediterrania o no…

Los Reales Alcazares clarament em van encantar: el concepte de obert-tencat, arcs,porxos,… i encara que no se si hi podria viure, totes les parets amb ceràmiques de dibuixos geometriques, els guixos i les fustes supergravats amb geometries i colors….m’agraden, son una mena de “horror vacui”, pero al no tenir figures humanes cansen menys…..i almenys solen ser alegres…

La plaça Espanya i el Parque MariaLuisa tenen un “parecido razonable” de concepte amb la Ciutadella i el edificis que hi han a dintre i amb l’estil Pça Espanya Barcelona……suposo qe és estil “gran exposicion internacional años 20″….hauriem de investigar i segur que hi han projectistes que van treballar als 2 llocs: maó-ceramica-arcs, gran parque de vials i composicions escenogràfiques….Recordo haver estudiat que el parc de Maria Luisa és dels millors de Espanya, de l’estil aquest de parc de gran capital estil segle XIX (al mediterrani el concepte tradicional era una mica diferent….)

Un altre parecido razonable el vaig trobar a la zona Expo 92…..els blocs de vivendes eren del mateix estil que a la Vila olimpica ( exceptuant pot ser les de “arquitectes estrella”…) tenien un no se qe familiar…….estil anys 90 no purament comercial ( vease nous barris a les afores dels pobles del arcs metropolitans…..qe tristos…aaaiii); pero aqestes miraven al guadalquivir….hi havia piraguistes, pescadors high tech ( aqells equips devien costar una pasta!! i no vam veure cap peix!!), i footingers o footingaires….els 2 ponts xulos, i a la Cartuja algun edifici singular ( la fira i l’hotel….) , el parc de atraccions…aqui no ens vam endinsar ….no se si haviem de haver-ho fet , pero a peu no convidava…

I els 3 topics es van cumplir : TAPAS ( i BOTELLON!!) + DEVOCIÓ “FESTIVA” + TOROS-FLAMENCAS …..i encara afegiria el señoritos de look caracteristic ( otro tipismo ) : cabell ondulat mica llarg lustros tirat enrera ( negre o no) ; patilles llargues; camisa de quadros – fondo blanc i linees en blau) ; jersey posat als hombros de color pastel (rosa…); ulls molt negres o blaus….

LA MACARENA em va agradar molt, és qe hi havia tanta gent i era tan festiu, i la verge tan “radiant” qe deu ser contagios…i sentir el capellà fent missa en andalú em va fer molta gracia..

Tb em va causar especial simpatia la DIVINA PASTORA…la verge aquesta ( estava a Santa Ana de Triana) vestida de pastoreta..amb una pamela de palla i l’armilla de pel i el bastó i la ovejita, es la verge HEIDI!!

i les tapes, i la giralda, i els caballitos, i el carrer sierpes…………..

La Divina Pastora

Mireu que maca amb el gorro de palla amb floretes, l’armilla i les ovelletes…

Los sevillanos “salen de tapas” por la noche, como alternativa a una cena sentados en un restaurante, o bien al mediodía sustituyendo al almuerzo.

Las tapas son pequeñas cantidades de cualquier comida típica andaluza y lo normal es tomar una de ellas acompañando a cada bebida.

A veces se pide una ración para compartir, así todos “pican” de los mismos platos. En cuanto a la bebida, se suele tomar cerveza, en particular Cruzcampo. Esta cerveza, creada en 1904 en Sevilla, se ha convertido en líder del mercado en toda España. También es típico el “tinto de verano”, que es vino tinto con refresco de naranja, de limón o “casera blanca” (algo parecido al Sprite). Comer de tapas puede ser barato (el coste de la tapa oscila entre 1.50 y 3EUR aprox.y la bebida en torno a 1EUR), aunque todo depende del hambre que tengas y del bar al que vayas. En el “tapeo” la gente come a veces sentada, pero muy a menudo en la barra o en una pequeña mesa alta. Generalmente la lista de tapas está escrita en una pizarra, pero en algunos bares los camareros recitan los platos a gran velocidad, tanto que a veces resulta difícil recordarlos todos.

Aquí te indicamos algunas de las tapas más frecuentes:

• Pinchitos morunos: Plato propio de la cocina andalusí, heredada de la cocina árabe. Llevan una mezcla picante de especias con la que se aliñan trozos de carne de pollo o de cerdo.
• “Montaditos“: pequeñas piezas de pan tostadas y rellenas de todo tipo de alimentos (jamón, chorizo, anchoas, gambas…)
• Gazpacho: Es el plato sevillano y andaluz por excelencia. Se suele tomar en verano y normalmente se sirve como primer plato. Esta sopa fría lleva tomate, pepino, pimiento, ajo, pan, aceite, vinagre y sal. El salmorejo es igual pero no se añade agua.
• Pescado frito: Pescados pequeños o cortados en trozos, rebozados en harina y fritos en abundante aceite: boquerones, pijotas, calamares o puntillitas entre otros; para probarlos todos lo mejor es pedir un “frito variado”, que lleva un poco de todos.
• Espinacas con garbanzos: es un plato muy tradicional de la cocina sevillana. Los condimentos que dan sabor a las espinacas son el pan frito, ajo, comino o laurel y la sal, además del pimentón.
• Menudo: Se elabora con los intestinos de la ternera (tripa). En el resto de España se conocen como “callos”. Es un guiso especiado y contundente, a veces picante, pero en contra de su apariencia, no especialmente grasiento. Pueden guisarse añadiéndole garbanzos, chorizo, etc…
• Huevos a la flamenca: Lleva verduras (tomate, pimiento rojo, guisantes, judías verdes, cebolla y ajo), chacina (jamón serrano y chorizo) y huevo. Se preparan en cazuela de barro al horno.
• Tortillitas de bacalao: Son una masa de harina en la que se mezcla el bacalao (desalado y desmenuzado), ajo, cebolla y perejil, y que después se reboza y se fríe en abundante aceite
• Ensaladilla: Ensalada de patatas, huevo duro, atún, guisantes y mayonesa.

Hem estat a Lisboa aquest minipont del 11 de setembre.

ha entrat al ranking de ciutats favorites !!

És com un mix entre Roma, dalt vila de Eivissa, Granada, i un toc de Venezia riva schiavoni, praga per les cases i bcn zona vila olimpica-forum-port vell, pero amb caracter propri, o sigui LISBOA!!

Suposo qu l’efecte de LES COLINES, amb les pendents que donen moltes terrasses i miradors, la LLUM, augmentada per les cases bastants claretes i els ADOQUINS tb clarets…. i els elevadors i les rajoles de estil propi…

ohh! qe maco!

Al Barrio Alto ens van encantar els carrerons en pendent i l’ambient estil Born, de botiguetes de disseny/coses curioses i restaurantets moderns…i algun mirador…; pero tots els barris d’aqests del centre molt xulos (Baixa, Chiado, Barrio alto, Alfama…)…a Belem molt maco el centre d’Art Modern amb terrasses i gespa sobre el tejo…hi havia gent fent stretching allí….i el parc de les naciones molt maco!! finalment una experiment d’aqests amb bon resultats : molt animat i integrat amb la ciutat , els edificis/jardin moderns molt macos….resseguint el Tejo….
i Cascais …camaaaacu!!! i la platja de guincho molt molt impactant…quines ones!! pero quina aigua tan freda!! hi havia surfistes, dunes…. molt agradable la passejada amb bici ( 12 km!!) de Cascais a la platja!!

la gent molt maca, molt discrets, poca gent….i tal com vau dir, molta gent de les colonies qe son portuguesos…moltes families “mixtes”…

per cert tb hi havia molt de toqe brasileiro …als bars i terrasses hi havien molts grups de musica brasileira i la beguda mes ofertaa era la caipirinha!! tb hi havia fados clar, i porto…

en resum, molt maco!!

llastima qe nomes van ser 3 dies

(vam arribar un parell de hores mes tard, l’avio de les 7 no va sortir i vam sortir a les 9 ( vam matinar per res!); i al tornar molt be, no ens vam adonar si hi havia hagut algun problema…)

per cert, LA ESTUFA FRIA quin lloc tan peculiar!! tb ens va encantar!!

PD: Aviat publicarem alguna foto.

A tota casa, negoci o establiment del Japó trobarem sempre el simpatic gat que ens saluda i  convida amb la poteta!! el Maneki Neko!!

 explica una llegenda que en mig de una tempesta un senyor s’estava resgarduant sota un arbre, quan va veure un gat que li feina senyal de”vine vine” des de la tanca de un temple ….finalment el senyor va anar cap el gat , i just en aquell moment un raig va caure sobre l’arbre i el va partir!! El gat havia salvat la vida del senyor, que en agraïment va donar molts diners al temple !

Ara es diu que el gat crida els convidats, perque porten fortuna…..que és com dir que crida directament a la fortuna!!    

En realitat hi han altres històries .

Hi ha gats de varis colors, el més habitual és el blanc, o blanc i tricolor: blanc + vermell+ negre+ groc, que porten fortuna; el negre espanta el mal, i el daurat porta salut; 

Alguns criden amb la poteta dreta, i es diu que porten fortuna, i altres amb l’esquerra, que es diu que conviden a les persones i les persones porten la fortuna.  

aqui es pot trobar molta informació :

 http://www.amy.hi-ho.ne.jp/~mono93/cat/english/index_e.html

 i aquí us podeu personalitzar el vostre maneki neko!

http://www.actioncat.com/luckycat.html