diluvi

És possible….és bastant factible, que tot comencés aquí…..
però de fet fa mil anys, milions, en un temps infinit, que el bb ja estava fet…..
ara està a la panxa, creixent,…..i d’aqui a uns mesos sortirà…
estem molt contents….molt molt i molt, eufòrics, defet…….i l’any que ve, quan estigui a fora de la panxa, el portarem aqui,,,,,serà el seu bateig…..aquí, perqué tot va començar aquí , o fa mil anys….

dropols, originalmente cargada por diluvi.

Fa un parell de setmannes vam estar a una casa Rural molt xula, a la Sènia de Don Pedro,  a l’Horta de Sant Joan, on vam deixar aquest dibuix.

Mes fotos aquí.

Portem des de el diumenge a la tarde voltant per la illa de Long Island. Ara ja la deixem i anirem pujant per la

vall del riu Hudson. La nostra intenció inicial era visitar varius poblets de aquesta vall i de les muntanyes

Catskill, sobre tot Woodstock ( si, el del 1º mega concet), pero creiem que tirarem milles ( aqui de veritat son

milles! he he) cap a Cape Cod.
Long Island és una illa força gran i allargada: des de l’avió la vam sobrevolar amb claredat; devant en te una encara mes allargada, i super estreta, Fire Island, que des de l’avió semblava un spaghetto llarghissim 50 km!):La part mes propera a Long Island son barris tan mitics de Nova York com Brooklyn o Queens, i a la illa estan els aeroports de la ciutat .
El diumenge a la tarde vam sortir de la ciutat creuant el pont de Brooklyn ( el diumenge a la tarde abans l’haviem creuant a peu, ara en cotxe!) , i vam anar al mitic parc d’atraccions de Coney Isalnd, amb la platja de Brighton :això encara és Brooklyn, per tant encara en NY city! Per arribar vam passar per un barri de Brooklyn tot de casetes residencials, amb molt bon aspecte, de cases tipiqes americanes de serie, amb el jardi devant….no m’imaginva qe tb NY podia ser així!
El sector proper a la platja semblava un tipic poble de platja : botigues, restaurants, i blocs de pisos…una mica estil Castelldefels, Tb hi havia però un blocs força alts i lletjots, estil Bellvitjós, que tampoc imaginava que existien als USA.
La gracia es que tot aquests pisos donaven a una platja gran , amb dunes, pasarel.les. Era realment molt maco. I el Parc famos. És tan añejo com la imatge que es tramet! amb paradetes per menjar demodé…pero amb l’avantatge de que esta sobre el passeig maritim pasarela de fusta sobre la platja. Un Zeppelin, si un zeppelin de veritat, no un globus, passava per allà a la posta de sol, tot per fer mes estrany l’ambient. Pero el toc ben curios era que l’idioma que se sentia parlar mes era ….el rus!! I es que un gran nº de russos va anar sortint de la URSS de els anys 80, i es van instal.lar a aquest sector de Brighton Beach. Ben estrany- Rus i castellà….i de tant en tant es veien families ( era diumenge a la tarde)pakis o algun paisos estil ( sempre diem pakis pero a saber de on son realment…).- Molts pescadors sobre el malecon ( tb tipic de alguna pelicula…) .
És curios pensar que aquesta platja va viure un boom als anys 20-30, quan el newyorkins hi venien en metro a passar el dia a la platja ( hi han banys) , al parc amb la seva noria articulada i la muntanya russa que encara existeix!, i a menjar hot dogs del Nathan’s, una llegenda ( hi ha qui diu qe l’inventor dels hot dogs!).

Aquesta va ser la darrera visita de NY city. La resta de la illa ja no fa part de la ciutat.

—–
Vam dormir al nostre 1º motel, a l’area de Bethpage, i al mati vam esmorçar a un lloc de platja força idil.lic :entre casetes de fusta tipiqes americanes/suecoses, amb vistes a les dunes, al carrer de les 4 botigues, hi havia una cafeteria regentada per senyores, amb terrasseta plena de flors i decorada amb pomes: em vaig mejar uns deliciosos pankakes amb maple sirup, i l’adria un esmorçar de ous, bacon , etc..
I amb la panxa plena vam caminar cap a la platja : que maco!!! JOnes Beach: dunes i platja,i casetes ( de fet casasses!) rera ls dunes! Un estil de vida de platja que no he vist al mediterranii.
Pero de fet Jones Beach te una altra fama : la de platjes multitudinaries dels ny….AI ho vam descubrir uns km mes enllà : tampoc hem vist mai res similar! Un carretera ( quasi autovia, de no se quats carrils) anava resseguint la aplatja, i de tant en tant unes grans superficies asfalatdes que eren …aparcaments gegants! Cada sector tenhia un super aparcament, i a la platja un “Bany”. Les platjes eren molts amples , amb centenars de papereres!

Impessionant! Com deu estar aixo en temporada? Com diu l’adrià això era dificil de trbar un referent ja que com que no he vist reflectit en cap pelicula : quin tipus de vida de platja fan ? porten neveres i bocates? s’estiren a la sorra o estan de peu com al cantabric ?, quins banyadors porten he he…..
Tb es veia un teatre estil amfiteatre/camp esportiu, i alguna inftastructura mes……

Cap al final d’aqueesta franja allargassada ( pero que no es illa ) vam trobar el pont de Robert Moses, que et porta a la Fire Isalnd, l’spaghetti de sorra….
Més `platges de dunes, zona de parc natural, no vam veure cases , pero si un bambi!! pero aviat vam haver de deixar la illa pq la carretera estava restringida per ser parc natural, i vam renunciar a visitar Cherry Grove, un sector gay, que devia estar a l’altre ounta, i un dia vam veure per la tele i era molt xulo.

Aixo que vam tornar pel mateix pont, i vam pujar ja cap la zona dels Hamptoms, on estiuejen els pijos i els molt pijos.

I de fet cam començar a veure cases, casones i mansions impressionants, tot molt verd, tot i que donava a altres platges de dunes; boscos, jardins, cases de cuento,,,,,i un nucli de poblet tipic americà : un carrer ple de casetes tradicionals que son botiguetes, botigues de marca, i empreses varies, cadascuna amb la seva bandera americana ( no sabia que eren tant de posar banderes a tot arreu…..tal com els suecs!); això era southampton;realment molt maco: vam trobar un tipic lloc “cute” per dinar algo a preu normal ( sandivitxos…és que tan si son llocs caros com baratos, la gent nomes menja hambutguesse i sandvitxos!!!).
I vam anar cap a East Hampton, encara més pijo. De mansions cada cop més descomunals i amb setos cada cop més alts i jardins cada cop més semblamts a camps de futbol!!!
Es veu que la Maria Carey va neixer per aqui, i mentres dinavem vam veure a una revista local la llista de celebritats que venen per aqui ( bé, de fet acctors consagrats) com Richard Gere, Uma Thurman, ….
I és que hem llegit por ahi que els actors de Hollywood necessiten anar a carregar les piles periodicament a New York, i que els pijos de Los Angeles tenen les segones residencies “pijes” als Hamptons….ves quina cosa…..

Indubtablemt això és maco, pero ens va agradar més el seguent sector que vam visitar : l’extrem verdader de l’illa, Montauk (i el far de Montauk) : un sector més estret entre dunes, de vegetació no tan frondosa, més estil mediterrani ( pins, arbustos), i casetes intercalades mes senzilles, i un centre de hotelets de platja més animat que els Hamptons.
Montauk ens va agradar força.
D’allà vam començar a recorrer la illa al reves per deixar-la. Es va fer nit i vam dormir entre la mansió Vanderbilt i la villa de Roosvelt a Sagamore Hill…..uns emplaçaments idilics…..pero nos vam dormir a un motel cutrillo…..

Aquest mati hem fet un altre esmorçar bucolic, una volta per Oyster bay i sagamore, i ara estem de camí cap a Cape Cod.

Aquest matí m’he desvetllat a les 6 perquè em feia mal la panxa…..m’ha marxat la son del tot, i a més m’ha fet rabia perquè nomes quedava 1 hora perqué sonés el desperatdor….

…pero per sort m’ha agafat la son i m’he adormit, però amb un tipus de somni “especial”…no se quina fase serà, però era especial….

entre adormida i desperta: no he sentit el despertador, no he sentit la radio despertador quan començava, m’anava despertant pero el basses ja feia estona que parlava….l’adrià ha anat a la dutxa….l’he sentit…….i aleshores he sentit el llit que s’onejava, era un terratremol !! m’he aixecat i li he preguntat a l’adrià que estava sota la dutxa: l’has sentit? era un terratremol!! he anat a la sala, i he vist els vidres del balcó trencats….el basses ha comentat algo al respecte, pero deia que no se sabia encara la incidencia del terratremol que havia sacudit Barcelona feia uns instants……he mirat al carrer i hi havia destrosses, petites i mitjanes….

….

despres d’una estona , l’adria ja estava vestit, i li he preguntat pel terratremol: “Quin terratremol, ah, això no és res, uns vidres trencats,no és res”

I jo ” A la radio diuen que no saben ben be l’origen….podrien ser marcianos…sembla que se sospita algo així però no hi ha informacio clara per part de les autoritats..”

I l’Adrià ” Marcianos? no pot ser….no és res no és res”….pero em mirava amb una cara estranya, una mirada que feia por, com si jo hagues descobert algo…..com si ell fos……un dels marcianos invasors!!!! ”

Aleshores l’Adrià ha sortit de la dutxa i m’ha despertat dient-me que era tard!!!

he he he

Ahir vam tastar finalment al semproniana, restaurant que molts ens havien comentat, i inclús és el favorit de alguns amics …

Molt centric, roselló aribau, en ple eixample “soho” ( molts restaurants, bars musicals, galeries d’art, edificis modernistes, botiguetes xules -moda per gays guapos!- i coses de tota la vida) a on es veia molta vida i per on tampoc solem anar-hi gaire….

La decoració és curiosa, interessant, estil bastant càlid: parets de colors dominant colors càlids (teula,ocres,vermells,algun lila..) ; detalls daurats de or vell; cadires totes diferents estil tradicional (tapiçades de floretes) , i trastos penjant ( vidrets,marcs daurats buits decoracions vàries..)…espelmes, làmpares totes diferents…

La cuina és entre tradicioanl catalana-francesa i moderna….això diuen: jo crec qe eren plats molt “contundents” tradicionals presentats una mica macos…p.ex; cap i pota, llenties, butifarra negra….;
l’adria va agafar un carpaccio de vedella i foie i magret d’anec; jo una amanida de pop i carxofetes i cervol amb salsa de castanyes…; plats grans i contundents, realment havia poca oferta vegetal crec jo….

Per beure un Petalos del Bierzo (un dels inventos del Alvaro Palacios al Bierzo)

De postre un delirium tremens de xocolata – ració força gran!- i poma amb toffee

Per picar havien portat alls , i no olives…molt bons

El pa no el vam trobar especialment bo, tampoc dolent.

Va agafar la comanda la cap vestida de carrer, pero tots els cambrers eren sudamericans ( bueno pot ser un parell catalans);

La sala era maca pero massa gran….trobo, estava plena a mitges, molts estrangers…

El lloc esta emparentat amb el Pla dels Angels devant macba a on hem anat varies vegades….

De l’1 al 10 li donaria un 7 baix….esta be, bo, amb encant pero li falta algo; la cuina era bona pero per mi massa “proteinica” ….

ah! tenen una cosa interessant: si vas amb nens se’ls emporten i fan un taller de cuina, a on juguen, cuinen i dinen mentres els adults estan a la taula…

un més tastat de la ruta gastronomica…