diluvi

El sentiment de “home sweet home” és el que he estat gaudint les darreres setmanes de primavera a casa amb la meva bebita…..a la meva ciutat de clima suau, de carrers peatonals i arbrats, museus i exposicions, aperitius i paelles……

LLàstima de l’element destructiu dels que semblen creats per fer la guitza i posar a prova els nervis………….QUIN SOROLL!! quin soroll fa aquesta ciutat!!

No només perquè hi a massa cotxes, és que crec que la ciutat té alguna cosa en la seva configuració que fa que el soroll reboti. L’eixample, per exemple. Hi ha molts carrers amb massa cotxes, està clar; i segur que la velocitat permesa es excessiva (50 km/hora pel carrer Arago o Gran Via provoquen un estruendo!); però hi ha carrers menys frequentats, o almenys els diumenges, a on jo ja no suporto el soroll de fons qe hi ha , inclosos els diumenges!!. He estat reflexionant. L’alçada de les cases fa que es el soroll es canalitzi? els fullam dels arbres el reté ?? jo que sé…el fet es qe carrers com el Passeig de St Joan, amb passeig, parc, i amb pocs cotxes el diumenge , fa un soroll qe jo ja no suporto, i ansio “entrar” rapidament a Gracia, com qui entra en un oasi, a on ja hi ha tants carrers peatonals o semipeatonals, o en tot cas els cotxes ” no hi caben” i han de anar a poc a poc…

Però …si això fos tot….PERO QUANTES OBRES HI HAN A AQESTA CIUTAT!! increible : privades i públiqes!! sort que estemn en crisi! un dels primers passejos amb la bebita, va ser un patiment , jo estava preocupada i vinga obres , una rera l’altre, des del el centre fins a gracia!!

El colofon, que si fos esquizofrenica pensaria que “van a opr mi” ….va ser quan van començar les obres al pis de baix….no en puc més!! s’han colat a les obres previstes de la comunitat ( o sigui qe quan acabin, vindran les altres!! my God!!)……

i aquest matí……….un martell pneeumatic al carer!!!!!!

És evident que Barcelona és una ciutat Sorollosa. ( i l’Eixample de lo pitjor!!)

Que fagin algo si us plau!!!!!!!!!! però que no es fiquin amb cose com “les terrasesse” o el botellón de gracia! jo visc a gracia i el bar de sota està de moda, i JURO que no molesten tant com els cotxes i les obres….és més,,,,,crec que a BCN falten terrasses, i crida la atenció si a sobre es compara amb altres ciutat mediterranies i no mediterranies!!

Pero això és un alte post…he he
P.S. i a sobre, tot i la sequera, no ha parat de ploure i fer núvol i fred! grrrrrrrr

Durant el viatge als USA s’ens va quedar al calaix la visita a Seattle, la anomenada Ciutat Esmeralda pels boscos que té, la anomenada “Rainy City” pels gran nombre de dies núvols o boirosos, la anomenada “Jet City”, degut a que allí està la Boeing, el bressol del grunge i famosa per les grans protestes antiglobalització del ‘99……doncs a aquesta ciutat els ciutadans han decidit una cosa :

l’ajuntament havia d’ampliar els centres de recollida i transferencia de escombraries amb una tercera estació. Però els ciutadans van comunicar a l’ajuntament que no volien, perquè tenien una altra proposta: arribar al Residu Zero.

Així que l’ajuntament ha elaborat el pla : en lloc de acceptar més escombraries com a cosa inevitable, estan tractant els residus com a recurs : els residus de menjar van a compostatge; els productes durables es reutilitzen, els edificis s’enderroquen reciclant els components, i s’està estudiant de prohibir les bosses de plàstic i espuma.

A iniciativa popular. 

Castellers de Gràcia by diluvi.És el que te viure a un barri com aquest, sempre hi ha alguna cosa al carrer. Avui, com molts diumenges, castells.

Desprès hem baixat passejant fins al Palau de la Virreina on feien una exposició sobre el Che, més tard hem intentat fer un vermut al Xampanyet del carrer Montcada però estava molt ple, un altre dia serà.

Culturalment ha estat un cap de setmana interessant, divendres vam anar al CosmoCaixa on van conèixer un instrument espectacular, el Reactable. Dissabte al matí piscina i solàrium (si, vam prendre el sol al novembre més fred des de fa 50 anys) al gimnàs del carrer Perill, de compres al mercat, sopeta, migdiada i abans d'anar a sopar a la Cua Curta, al Born, vam tornar als iDissabtes a veure els PimPamPum que aquest cop feien un taller molt interessant sobre xarxes socials.

Ahir va ser un dia força curiós.

Vam començar baixant cap el districte financer. Allí entre gent caminant amb presses i obres, els turistes miraven el solar de la zona zero i les maquetes/posters del projecte en construcció : la Freedom Tower ( amb un aire a la torso de Malmö???) i l’intercomunicador de metros del Calatrava ( amb un aire ciutat ciencies de Valencia) . Evidentment, la vida continua, i per mi ha estat curiós veure el barri de oficines amb plena activitat, les grues, maquines, treballadors amb armilles reflectants, cascos i botes de seguretat…..No se si algú s’enfadarà, pero crec que el newyorkins van per feina. Tinc entes que hi ha hagut aquest any força polemiqes per la celebracio del 6º aniversari del 11 setembre. He llegit als diaris de aqui (suposo que s’ha comentat a tot arreu), que la gent volia deixar de fer una cerimonia general : és evident que mai oblidaran la data, pero no poden paralitzar-se cada any. Deia que despres de Pearl Harbour i de l’assassinat de Kennedy durant uns anys també es continuava conmemorant, pero a poc a poc es va deixar de fer, sense que ningú oblidi mai el que va passar. El problema del 11 de setembre, deien, és que es coneix per la data, i no per “atac de les torres”, etc… També hem llegit que no es volien fer aquest any els actes a la zona zero, pero que les victimes es van queixar; que s’ha polititzat el tema….

Be, estant a NY l’11 de setembre de 6 anys despres de l’atentat, jo diria que pel carrer es respirava normalitat. Als telenoticies feien programaes especials, pero crec que les cadenes principals no van emetre la cerimonia sensera de pe a pa; al carrer no ens vam enterar de res: només a la nit, enm veure les projeccions. Estavem sopant per celebrar l’aniversari de l’Adrià, i els restuarnats estaven plens, o sigui que……la vita continua…

Pels carrers, més aviat, hem trobat varios col.lectius protestant per la guerra : des de col.lectius de victimes a veterans….

—–

Del districte financer, ens ha cridat la atenció que els carrers son mes estret que a altres zones de Manhatten: serà perque es la part baixa de la ciutat, pot ser la mes antiga ? Wall street i els carrers colindats son estretisim, al més pur estil europeu! Tot i tenir gratacels encastonats.

I un pel cutre, tb, tot plegat. Recordo que la City de Londres em va semblar més . com dir, formal ? ( tot i la moltitud de pubs plens de executius!) A més, nio tant sols portaven trajes! Serà perqué encara f calor, pero anaven en manigues de camisa , sense corbata, i amb el look tipic americà billgatoso….he he…

A part estava ple de treballadors de obres i de manteniment ( es que tot esta de obres a tot arreu!).

El parc a baix devant dels piers (muelles) (battery park) ens ha decebut una mica…. tb estava de obres un bon troç. El que si hem vist una estació de ferrys nova de trinca ( estil barcelonós), que comunica metro i ferry ( el de staten island que es gratuit).

Allí hem agafat el metro cap a Brooklyn, i ha començat una visita força interessant.

Primer hem aparegut a una plaça molt animada, era l’ajuntament de Brooklyn i els judjats de Nova York; ens hem menjat 2 hot dogs ( mes baratos que a Manhattan) a un banc sota una estatua de Robert Kennedy i hem començat a caminar per un carrer comercial. Aqui hem de dir que la població era majoritariament afroamericana, els balncs erem una excepció. Pero tot era animat i popular. Molts negres a més, realment son dominicans i parlen castellà….

Al acabar el carrer, un altre sorpresa : un barri residencial encantador : es veu que quan van fer el pont de Brooklyn, molta gent (de wall street) va venir a viure a aquesta banda del pont, i va sorgir un barri interessant. Amb el temps va anar camviant la població, i es van instal.lar tb afroamericans de classes mes acomodades. Unes cases molt maques i molt tranquil.

De tant en tant ens passava gent jove bastant modernilla….parlant en varius idiomes …..finalment vam descubrir el seu “cau” : una facultat de disciplines artistiques, de fet deu ser un centre privat, Pratt Institute : unes instal.lacions xulissimes : edificis antics, amb jardins plagats de escultures, i estudiants i profes treballant a la mespa! molt maco! I ple ple ple de esquirols!!!tenim unes quantes fotos de aquest lloc, tot una sorpresa..

Vsm continuar i el barri esva tornar un pel popular….de fet no sabiem a on aniriem a parar. Buscavem un sector a on resideix la comunitata jueva ultraortodoxa, pero no sabiem ben be a on era…..

Amb veure un senyor d’aquells ja plegavem i tornavem enrera….

Aleshores vam notar : mira quines cases amb aquests balcons de varanes tan altes….semblen gabies!…..

I vam continuar caminant…..i, quan pensavem que ens haviem equivocat de camí, observem al fons una quantitat inmensa de gent vestida de negre, un minut despres estavem a un carrer on TOTS els viandants anaven vestits de negre, elles amb un mocador blanc al cap i ells uns amb un barret de pell cilindric i inmens (els casats) i altres amb el caperuzo negre (els solters), tots els homes amb barba i tirabuzons, molts nens, amb el cap rapat, cofia i tirabuzons, … Impresionant, semblava un salt en el temps, feia por. Els nens quan els miraves s’escapaven i entraven a les cases, pero tot i aixó vam fer alguna foto d’incògnit.

Realment tota una experiència, de la que vam anar a una practicament inversa : a la zona “pija” del Upper East Side, per visitar el Whitney Museum of Americans Arts. Despres de haver voltat pels barris de Manhattan, ara si que ens sembla pijo aquest barri….però només en termes relatius (clar que no hem vist per dintre els famosos apartaments gegants!), i la gent estilosa. Pero és tot plegat una pijeria molt moderna, aparentment gens carca….

Doncs el Museu ahir era gratis, és a dir : hi ha un dia a la setmana , que a molts museus de NY , pay as you wish….vas i dius : va be x dolars ? i et diuen oK, i fet….nosaltres vam pagar 1 $ per persona, he he….

I al museu vam veure, entre altres obres americanes del s. XX i actuals ( algunes signades del 2006), una exposicio super interessant sobre l’art psicodelic del SUMMER OF LOVE. Chulissima! No és que fossin grans obres , la majoria eren fotografies i posters de eventos de la epoca : San Francisco, el concert de Woodstock, Beatles, escriptors Beat, prptestes contra Vietnam, Rollings….

projeccions psicodeliques de estil mandales buddistes, amb concerts de llum , habitacions fosques a on estirarse sense sabates a mirar llums i sons psicodelics…..

Molt chulo!

A més a l’audioguia que et donaven, no t’explicaven obres, si no que a cada nº que havies de posar et sortia una canço : des de All you need is love, a Lucy is in the sky with diamonds, dels Beatles, a Break on through dels Doors, a Jimi Heindrix…..

i per colmo hi havia molt gent ( pq era el dia gratis?) i semblava com una festa!

I veniem de veure els satmar!!

De vegades estic a punt de entrar en curtcircuit :surto al carrer i qui passa, la 1º persona que em trobo, molts dies, és italiana ( això si abans no m’he trobat al veí a l’escala); vaig al mercat i passo per “andreoli” , els de la pasta fresca del carrer puigmarti, i a banda d’ells, part de la seva clientela és italiana.

Sovint anem al bar Musa ( La musaranya) del carrer
Asturies, a on ens sol atendre Giorgia! Clar, no és l’unica italiana del
local….

Podria ser que quedessim per fer una BBQ a la terrassa de R19, i podria ser que les veïnes, italianes, pot ser estiguessin fent una BBQ : nosaltres portem el gelat, i el podriem comprar a la plaça de la revolució a les 2 senyores (veïnes del meu company de feina) que fan aquell gelat tan bó. A les botigues de roba del barri és bastant fàcil qe hagin venedors italians. Al gimnas sempre en trobo!!!! Alguns dels traballadors del Verdi ! Una cosa impactant : un dels caixers del Guissona, italiano, i un del LIDL!!!

Clar que també, que soni el telefon i sigui algun “telemarketing” amb un accent clarament italià, és fort!!

Podria seguir comentant : ara ja és tan amplia, generalizada, i a la vegada integrada,
aquesta migració-colonització, que no se que decir : passejar pels carrers , sobre tot del barri, i sentir-los ….como si fossin la senyora pepeta y el senyor miqel, o “la laia i la
roser” xerrant pel carrer… ( vull dir, amb naturalitat i tb naturals….no com la imatge caricaturesca de italians o massa pijos o massa xabacans…. )

un dia em vaig proposar fer una llista de tots els que anava trobant a llocs
inverosimils ( caixer del Guissona!!!!!), pero vaig parar pq era molt llarga!! ( això sense contar anant pel centre)

Tampoc sense contar aquells de origen italià de generacions: ex alumnes del cole entrats en anys que vaig trobant arreu : al citybanc, a la feina, a la guarderia de la filla de la patricia!!…
Mentres estudiava aqui a la universitat , en vaig conèixer molts dels joves nous vinguts perquè hi havia companys que hi compartien pis

és qe son molts!

Tothom coneix algun veí, company de feina, de uni, o parella de algu qe sigui italia!

…quants n’hi ha ara ? si és qe és possible contar-los!! ( dubto que tots estiguin “empadronats”)

Sembla ser que a grans números, hi ha uns 18000, a Barcelona Ciutat segons dades del Consulat i de l’Ajuntament. Augmenten a velocitats enormes. Del 2003 al
2007 van passar de 9000 a 18000. A l’ Eixample i a Sarrià son la minoría
nacional más nombrosa.

Fa 70 anys un jove lombard un pel esbojarrat va descubrir la Barcelona dels anys 30, de la mà de un cosí que havia estat traslladat per feina a una coneguda empresa italiana; li va encantar i va decidir quedar-s’hi. Poc despres va emportar-se la seva novia, lombardo-piamontesa, i van gaudir de una Barcelona de teatres i espectacles!

Tot i l’interval de les guerres (civil i mundial), van tornar, i van tenir familia, la meva mare.

Un altre dia explicaré com van arrribar els gens de la famosa illa mediterrania a Barcelona, i a mi!.

He he