diluvi

Olivia fa 1 by daniel.julia.

Ha estat un cap de setmana en familia i ple de celebracions.

Gracies a tots.

Aquest cap de setmana hem estat a Nevà, a celebrar l'aniversari del Jordi, hi érem força colla.

Encara que a Nevà no anem massa, sempre anem per aquestes dates, es quan el paisatge està mes maco. El que no fem normalment es visitar tot el que es pot trobar de camí des de o a Barcelona, cosa que hauríem fer mes sovint. En mes de 30 anys no havíem visitat mai el Castell de Montesquiu. Està dintre d'un parc molt agradable, molt xulo i recomanable.

Ahir va ser un dia força curiós.

Vam començar baixant cap el districte financer. Allí entre gent caminant amb presses i obres, els turistes miraven el solar de la zona zero i les maquetes/posters del projecte en construcció : la Freedom Tower ( amb un aire a la torso de Malmö???) i l’intercomunicador de metros del Calatrava ( amb un aire ciutat ciencies de Valencia) . Evidentment, la vida continua, i per mi ha estat curiós veure el barri de oficines amb plena activitat, les grues, maquines, treballadors amb armilles reflectants, cascos i botes de seguretat…..No se si algú s’enfadarà, pero crec que el newyorkins van per feina. Tinc entes que hi ha hagut aquest any força polemiqes per la celebracio del 6º aniversari del 11 setembre. He llegit als diaris de aqui (suposo que s’ha comentat a tot arreu), que la gent volia deixar de fer una cerimonia general : és evident que mai oblidaran la data, pero no poden paralitzar-se cada any. Deia que despres de Pearl Harbour i de l’assassinat de Kennedy durant uns anys també es continuava conmemorant, pero a poc a poc es va deixar de fer, sense que ningú oblidi mai el que va passar. El problema del 11 de setembre, deien, és que es coneix per la data, i no per “atac de les torres”, etc… També hem llegit que no es volien fer aquest any els actes a la zona zero, pero que les victimes es van queixar; que s’ha polititzat el tema….

Be, estant a NY l’11 de setembre de 6 anys despres de l’atentat, jo diria que pel carrer es respirava normalitat. Als telenoticies feien programaes especials, pero crec que les cadenes principals no van emetre la cerimonia sensera de pe a pa; al carrer no ens vam enterar de res: només a la nit, enm veure les projeccions. Estavem sopant per celebrar l’aniversari de l’Adrià, i els restuarnats estaven plens, o sigui que……la vita continua…

Pels carrers, més aviat, hem trobat varios col.lectius protestant per la guerra : des de col.lectius de victimes a veterans….

—–

Del districte financer, ens ha cridat la atenció que els carrers son mes estret que a altres zones de Manhatten: serà perque es la part baixa de la ciutat, pot ser la mes antiga ? Wall street i els carrers colindats son estretisim, al més pur estil europeu! Tot i tenir gratacels encastonats.

I un pel cutre, tb, tot plegat. Recordo que la City de Londres em va semblar més . com dir, formal ? ( tot i la moltitud de pubs plens de executius!) A més, nio tant sols portaven trajes! Serà perqué encara f calor, pero anaven en manigues de camisa , sense corbata, i amb el look tipic americà billgatoso….he he…

A part estava ple de treballadors de obres i de manteniment ( es que tot esta de obres a tot arreu!).

El parc a baix devant dels piers (muelles) (battery park) ens ha decebut una mica…. tb estava de obres un bon troç. El que si hem vist una estació de ferrys nova de trinca ( estil barcelonós), que comunica metro i ferry ( el de staten island que es gratuit).

Allí hem agafat el metro cap a Brooklyn, i ha començat una visita força interessant.

Primer hem aparegut a una plaça molt animada, era l’ajuntament de Brooklyn i els judjats de Nova York; ens hem menjat 2 hot dogs ( mes baratos que a Manhattan) a un banc sota una estatua de Robert Kennedy i hem començat a caminar per un carrer comercial. Aqui hem de dir que la població era majoritariament afroamericana, els balncs erem una excepció. Pero tot era animat i popular. Molts negres a més, realment son dominicans i parlen castellà….

Al acabar el carrer, un altre sorpresa : un barri residencial encantador : es veu que quan van fer el pont de Brooklyn, molta gent (de wall street) va venir a viure a aquesta banda del pont, i va sorgir un barri interessant. Amb el temps va anar camviant la població, i es van instal.lar tb afroamericans de classes mes acomodades. Unes cases molt maques i molt tranquil.

De tant en tant ens passava gent jove bastant modernilla….parlant en varius idiomes …..finalment vam descubrir el seu “cau” : una facultat de disciplines artistiques, de fet deu ser un centre privat, Pratt Institute : unes instal.lacions xulissimes : edificis antics, amb jardins plagats de escultures, i estudiants i profes treballant a la mespa! molt maco! I ple ple ple de esquirols!!!tenim unes quantes fotos de aquest lloc, tot una sorpresa..

Vsm continuar i el barri esva tornar un pel popular….de fet no sabiem a on aniriem a parar. Buscavem un sector a on resideix la comunitata jueva ultraortodoxa, pero no sabiem ben be a on era…..

Amb veure un senyor d’aquells ja plegavem i tornavem enrera….

Aleshores vam notar : mira quines cases amb aquests balcons de varanes tan altes….semblen gabies!…..

I vam continuar caminant…..i, quan pensavem que ens haviem equivocat de camí, observem al fons una quantitat inmensa de gent vestida de negre, un minut despres estavem a un carrer on TOTS els viandants anaven vestits de negre, elles amb un mocador blanc al cap i ells uns amb un barret de pell cilindric i inmens (els casats) i altres amb el caperuzo negre (els solters), tots els homes amb barba i tirabuzons, molts nens, amb el cap rapat, cofia i tirabuzons, … Impresionant, semblava un salt en el temps, feia por. Els nens quan els miraves s’escapaven i entraven a les cases, pero tot i aixó vam fer alguna foto d’incògnit.

Realment tota una experiència, de la que vam anar a una practicament inversa : a la zona “pija” del Upper East Side, per visitar el Whitney Museum of Americans Arts. Despres de haver voltat pels barris de Manhattan, ara si que ens sembla pijo aquest barri….però només en termes relatius (clar que no hem vist per dintre els famosos apartaments gegants!), i la gent estilosa. Pero és tot plegat una pijeria molt moderna, aparentment gens carca….

Doncs el Museu ahir era gratis, és a dir : hi ha un dia a la setmana , que a molts museus de NY , pay as you wish….vas i dius : va be x dolars ? i et diuen oK, i fet….nosaltres vam pagar 1 $ per persona, he he….

I al museu vam veure, entre altres obres americanes del s. XX i actuals ( algunes signades del 2006), una exposicio super interessant sobre l’art psicodelic del SUMMER OF LOVE. Chulissima! No és que fossin grans obres , la majoria eren fotografies i posters de eventos de la epoca : San Francisco, el concert de Woodstock, Beatles, escriptors Beat, prptestes contra Vietnam, Rollings….

projeccions psicodeliques de estil mandales buddistes, amb concerts de llum , habitacions fosques a on estirarse sense sabates a mirar llums i sons psicodelics…..

Molt chulo!

A més a l’audioguia que et donaven, no t’explicaven obres, si no que a cada nº que havies de posar et sortia una canço : des de All you need is love, a Lucy is in the sky with diamonds, dels Beatles, a Break on through dels Doors, a Jimi Heindrix…..

i per colmo hi havia molt gent ( pq era el dia gratis?) i semblava com una festa!

I veniem de veure els satmar!!

Dimecres 12 de setembre de 2007, 8:30h a NYC (14:30 a BCN

Ja fa 4 dies que som a NYC, el cap de setmana vam patejar molt, i el dilluns i el dimarts, que va ploure, els varem dedicar als museus, que tb s’han de patejar. Ahir vam estar tot el matí al Metropolitan, un museu enorme amb obres de tot tipus, vam estar 5 hores i no el vam veure tot. L’Anna va fer una bona selecció de fotos de figures divertides.

A la tarda, despres de dinar al Ej’a Luncheonette, un dinner típic newyorkí del East Uptown (teoricament barri més pijet, pero no es notava gaire), vam anar a l’ONU, vam fer una visita molt interessant. Vam tornar a l’Hotel, ens vam refrescar i canviar i vam baixar cap a TriBeCa, i per celebrar el meu aniversari vam sopar al Upstairs del Bouley Bakery Market, on vam sopar molt be.

Abans de marxar cap a l’Hotel, vam fer una mica del pont de Brooklin per fer fotos del SkyLine amb els focus que il.luminaven el cel que recordaven on estaven les torres bessones.

L’11 de setembre a NYC i per celebrar el meu aniversari vam sopar al Upstairs del Bouley Bakery Market, a TribeCa on vam menjar molt be, l’Anna pasta bigoli amb bolets i parmigiano i jo un stek fet a la newyorkina, com l’Anna no pot beure, jo em vaig prendre una copa de vi negre sirah australià (8$), de postres ens vam partir un cheese cake de New York (tot per 60$ mes el 15% de propina casi obligatori a NYC).

La sala era petita i estava molt plena, feia cantonada amb West Broadway amb Duane i tenia uns grans finestrals des de on veiem la il.luminació conmemorativa de les torres bessones. Tenia la cuina oberta allà mateix, a un metro de la nostre taula, i feien cuina italiana (pasta), japonesa (sushi) i tb les imprescindibles hamburgueses, en aquest cas amb una presentació més acord amb el local. També tenien jamon ibérico (imported spanish ham) i algun vi espanyol (tempranillo de Toro).

Al marxar ens va venir el metre i ens va preguntar d’on erem, quan vam dir que erem de Barcelona : Ohhh! Barcelona! Then you must know Ferrhan!! He’s a very good friend of our cheff, David Bouley. He comes here! – ens va dir que el Ferran Adrià és molt amic del chef, David Bouley, que és el que te varios restaurants a New York. El Upstairs on estavem, està al pis de dalt de una especie de pastiseria botiga de delicatesen (pero res a veure amb els tipics delis de New York).

Per cert, també ens va dir que Barcelona is going to be the city of Europe!

A la cuina hi havia també una pantalla a on anaven projectant imatges de plats, i de com el David Bouley va a buscar el peix fresc a Cape Cod, va a buscar els vegetals als hivernacles, la carn a les granjes….També es veia el “laboratory” : al igual que Ferrhan (pronunciar a la anglesa) , te un laboratori, a on experimenta i convida sovint cheffs de altres parts del mon, especialment japonesos.

El local estava ple, de fet vam haver de fer cua. Les taules eren estretes i molt juntes, força acollidor. Hi havia barra de sushi també. I ahir era dimarts!

De fet la zona estava plena de restaurants, la majoria plens, i bastant xulos.