diluvi

Els pimpampum van fer una gran troballa per terres badalonines : un valuos llibre sobre el part natural del anys 60!

L'he estat llegint i tinc que dir que tot i el vocabulari i les expressiones "trasnochades", és força interessant . De fet la major part de la info continua vigent i coincideix amb articles actuals.

Els fonaments parteixen de la idea de que el part és un pas natural a la vida de les dones, i que s'ha complicat en extrem en tots els casos de part ( no nomes els realment problematics) pel fet de allunyar-nos de una vida natural, tan fisica com psicologicament. De fet insisteix en el concepte

de que ens fiquen al cap des de ben aviat només les noticies negatives del part, i s'omiteix el fet de que per moltes dones no és ni ha estat extremadament doloros ( una mica si, clar) ni complicat. De fet els metges que es van centrar en les dones que parien amb normalitat son els que van desenvolupar el concepte.

LLegint articles més actuals, com aquest molt bo i riguros de crianzanatural, en podria treure les següents conclusions :

- otros estudios demostraron que una primípara de bajo riesgo obstétrico, dando a luz en un hospital universitario, en un parto de 6 horas, podría llegar a ser visitada por al menos 16 personas diferentes, y aún así estaría sola gran parte de ese tiempo (Hodnett y Osborn 1989). La rutina, la presencia de extraños y el hecho de ser dejada sola durante el parto y/o nacimiento causan estrés, y éste puede interferir con el proceso del parto, prolongándolo y desencadenando lo que se ha venido denominando la cascada del intervencionismo.

- un estudio realizado en la provincia de Gelderland (Holanda), comparó el "resultado obstétrico" de partos domiciliarios y partos hospitalarios. Los resultados sugirieron que para una primípara de bajo riesgo un parto domiciliario era tan seguro como uno hospitalario. Para multíparas de bajo riesgo el resultado de un parto domiciliario era significativamente mejor que uno hospitalario (Wiegers et al 1996). No existe ninguna evidencia de que este sistema de manejo de las gestantes mejore con la medicalización del parto (Buitendijk 1993).

-con la epidural hay una tendencia a que el período de dilatación se alargue ligeramente y que sea más frecuente el uso de oxitocina. Varios estudios han demostrado que el número de partos instrumentales aumentaba, especialmente si el efecto analgésico se mantenía durante la segunda fase del parto, ya que suprime el reflejo del pujo. Un reciente estudio americano demostró un incremento en el número de cesáreas cuando se usó la epidural, en particular cuando se había administrado antes de los 5 cm de dilatación (Thorp et al 1993).

- En un estudio en un centro de asistencia al parto de Suecia, se vio que el uso de analgesia epidural u otros métodos farmacológicos para el alivio del dolor era significativamente menor en ese grupo de mujeres comparado con centros estándar; no obstante, la actitud hacia el dolor del parto que tenían las mujeres dos meses después de dar a luz no difería entre ambos grupos.

- Aparentemente muchas mujeres afrontan el dolor del parto con actitud positiva, como una muestra de coraje, lo cual demuestra el carácter totalmente diferente del dolor de parto frente al dolor producido por enfermedad (Waldenström and Nilsson 1994). Una encuesta reciente a madres primerizas mostró que el apoyo ofrecido por las matronas durante el parto ejercía un aspecto muy positivo sobre la experiencia final del parto, mientras que el alivio del dolor no parecía tener ninguna implicación en las respuestas (Waldenstrom et al 1996).

- No existen estudios acerca de los efectos de la epidural sobre la madre y el feto a largo plazo. Tampoco hay estudios que comparen la anestesia epidural con los métodos no farmacológicos o sin alivio del dolor, ya que todas las comparaciones son entre diferentes métodos de aplicación de la epidural o de alivio farmacológico del dolor. El principal efecto medido en las pruebas fue el grado de alivio del dolor, pero en ningún estudio sobre analgesia epidural se midió la satisfacción materna con relación al parto.

– No hay duda de que la anestesia epidural es muy útil en un parto complicado. Sin embargo si ésta es aplicada a mujeres de bajo riesgo, habrá que preguntarse si al parto se le podrá seguir considerando "normal". Naturalmente, la respuesta dependerá de lo que entendamos por normalidad, pero la analgesia epidural es uno de los más claros ejemplos de medicalización de un parto normal, haciendo de un evento fisiológico un procedimiento médico. La aceptación de esta transformación está claramente determinada por factores culturales. Por ejemplo, en EEUU y Gran Bretaña un número muy elevado de mujeres de bajo riesgo dan a luz con epidural, mientras que en la gran mayoría de los países en desarrollo muchos partos son domiciliarios sin ningún tipo de analgesia. No sólo hay diferencias entre países en desarrollo y desarrollados: en Holanda más del 30% de mujeres dan a luz en casa sin ningún control farmacológico del dolor, e incluso si paren en el hospital sólo una minoría de mujeres de bajo riesgo reciben medicación para aliviar el dolor (Senden et al 1988).

Castellers de Gràcia by diluvi.És el que te viure a un barri com aquest, sempre hi ha alguna cosa al carrer. Avui, com molts diumenges, castells.

Desprès hem baixat passejant fins al Palau de la Virreina on feien una exposició sobre el Che, més tard hem intentat fer un vermut al Xampanyet del carrer Montcada però estava molt ple, un altre dia serà.

Culturalment ha estat un cap de setmana interessant, divendres vam anar al CosmoCaixa on van conèixer un instrument espectacular, el Reactable. Dissabte al matí piscina i solàrium (si, vam prendre el sol al novembre més fred des de fa 50 anys) al gimnàs del carrer Perill, de compres al mercat, sopeta, migdiada i abans d'anar a sopar a la Cua Curta, al Born, vam tornar als iDissabtes a veure els PimPamPum que aquest cop feien un taller molt interessant sobre xarxes socials.

Doncs si, un dia com avui vaig naixer, diada nacional de catalunya i també un dia que aquí on soc ara, New York City, no oblidaràn mai.

Aquí son les 12 de la nit i avui ha estat un dia mes relaxat que ahir, ha fet un dia núvol i inclús ha plogut una mica, despres d’esmorzar uns pancakes al Fairway’s, hem aprofitar per anar al Museu d’Història Natural i al Guggenhein, aquest últim estava de remodelacións i no hem pogut veure la façana, que estava tapada, ni hem pogut baixar per la famosa rampa.

Al Museu d’Història Natural hem comprat el New York CitPass, que per 65$ també permet visitar el MoMa, el Metropolitan i el Guggenhein, i ademés pujar al Empire State Building i fer un creuer pel voltant de Manhattan, per veure Elis Island i la Estàtua de la Llibertat.

A la tarda voliem pujar al Empire State, pero encara estaven molt cansats de la patejada d’ahir i, com hem dinat molt tard, hem fet una migdiada molt llarga, hem sortit cap a les 8 del vespre i hem baixat cap a midTown. El Empire estava tapat pels núvols i hem deixat la pujada per un altre dia, en canvi hem anat a Lower East Side, un barri força mes bohemi dels que hem vist fins ara, ens recordava als barris centrics i populars de Londres, Amsterdam, o el Raval de Barcelona, gent jove altrenativa, bars amb musica en directe. Podriem dir que el Soho seria el equivalent al Borne barceloní, East Village a Gràcia i el Lower East Side al Raval.

Avui hem estat a aquest evento a A Casa portuguesa (www.acasaportuguesa.com), al carrer Verdi.

2 Barcelonins que hem pujant caminant – i empenyent la bici – tot Passeig de Gracia des de Plaça Catalunya fins a Gràcia.

Un cop al barri, la carrer Verdi, a l’encantador- ensisador acasaportguesa, ens hem demanat 2 pastissets de Belem i 2 copes de vi tinto de l’Algarve.

2 noies portugueses modernes i simpatiques, el local ple de menjars bons , celleret de vins portuguesos, col.leccions de fotografies, art, llibres, un moble despensa que ens enacnta, i força gent, .. caracteristic estil jove-mitjana edat gracienc o assimilable….locals i estrangers, sobre tot portuguesos…

I aleshores la Leonor, la mastressa portuguesa jove i modernilia amb serrell i trenetes faldilla de petitabotigadedissenyadora de gracia o del born ( he he!!), ha presentat l’evento : 3 persones, 3 veus, 3 idiomes : Benvinguda a la Primavera.

Ha començat un “histriónic” noi portugués: amb força gesticulacions i cares expressives, llegint poemes en portugués: m’ha agradat moltissim !!!

Despres un noi altet, una mica, una mica petita, en sobrepes, amb ulleres, aspecte tímid, ha llegit una poesia en castellà….aquest era melancoliós i timid. També molt be.

I despres una noia….zopaz!! Fa gracia, ha recitat molt be, entonant, pujant i baixant de tons, amb força expressivitat i alegria…pero era zopaz!! que curios!!

Despres a la 2º ronda ella ha recitat el famos poema de Machado ” A un olmo seco”, i deia : Al olmo viejo, hendido por el dayo
y en zu mitad pozdido,
con las lluvias de abzil y el sol de mayo
algunaz hojaz vezdes le han zalido.

¡El olmo centenazio en la colina
que lame el Duezo! Un muzgo amarillento
le mancha la cozteza blanquecina
al tzonco cazcomido y polvoziento.

No sedá, cual los álamos cantores
que guardan el camino y la dibeda,
habitado de pazdos duiseñores.
etc..

Ha estat fantàstic. Un 9,5 sobre 10. Un optima activitat a fer despres de un dia de treball…

Us aconsellem molt acasaportuguesa, us encantarà!!

Aqui teniu un fragment del recital :

Recital de 3 poetas en la Casa Portuguesa de Gracia, Barcelona.
3 autores, 3 idiomas. José Luis Peixoto, Amadeu Vidal i Bonafont, Pablo Neruda
Intérpretes: Daniel Leite (portugués), Yolanda Urban (català), Luis Vidal (español)

El dia dels ratolins va passar algo curiós:

baixavem amb la moto cap a la darrera classe de suec abans de Nadal, portava el llibre i la llibreta dintre el bolso, i tot posar a l’esquena estil bandolera….mentres creuavem la Diagonal per Pau Claris, de cop vaig sentir una mena de “clic” ,un tirò, algo que es desprenia i un repentí alleugerament de pes.

Entre el transit infernal del moment i la velocitat – no gaire, pero clar, amb la motina vas tirant- de la moto, van caldre uns segons per adonar-me…Ai! m’ha caigut el bolso!

Quina cosa tan ridicula!! Vam parar de cop i vam resseguir tot el camí fins a casa..si havia caigut havia de estar per allí….especialment per diagonal….si havia caigut accidentalment estava segura de retrobar-lo….algú ens hauria avisat….

Res, no hi era:

comencen a agreujar-se els nervis de la panxa : fa mala pinta:

pero mantenim la racionalitat:

1.el bolso ha estat arrastrat a i trapitjat pels cotxes de la diagonal…

2. algu l’ha trobat i se l’ha endut …de bona fe

3.algu l’ha trobat i se l’ha endut…de mala fe

4. i si no va caure accidentalment si no que el van estirar ? ( lladre malabarista per robar a una moto circulant pero bé, de tot n’hi ha…)

L’stress va pujant…a més  arribem tard a classe…a classe…ja no sabem si podrem anar-hi….

Truco per anul.lar les targetes..altre cop, quin rollo.

Portava apenes 15 euros, pero tota la documentació!! i fa poc mes de 1 any qe em van robar tot al Born…

Anem a fer la denuncia, que serà lo millor: pugem a la Policia de Balmes: ens diuen qe hem de anar als Mossos…els mes propers a la Gran Via, casualment al costat de suec…..

Nem tirant: ja estic molt trista….qe dimonis passa ? ratolinos, perdo coses, m’engreixo…desastre varis de varis ambits….

Per sort porto el movil a la butxaca, i les claus….i sento qe sona el movil: és una trucada de l’Estudi Musical…Em truca la Susi (hamsters) : “Donde estas? acabo de recibir una llamada de la Guardia Urbana preguntandome si te conocia!” ” AAAAAAhhhhhhh! pues si, claro, al ver tu llamada he imaginado algo “especial”..si si! ” Tienen tu bolso en una comisaria de Arc de Triomf” Aleshores ric, “Gracias gracias!!” ” No si yo no he hecho nada, han llamado aqui preguntando por Trini, y luego por ti…..un taxista les ha traido tu bolso! Si vas ahora lo tienen allí, si no se lo llevaran a objetos perdidos!”

Quin ailivi, quina sensacio………………Quina casualitat i quina sort que portes escrit el nom i el telefon de l’Escola Musical en un paperet just a sobre de la meva documentació!!
Arribem sota l’Arc de Triomf, mai hi passem per aqui en dia laborable: esta animat…no se on és la comisaria i pregunto a una noia que no sap on es pero s’esforça molt en ajudar; aleshores passen un pare amb una filla i els hi pregunto i em contesten  molt educats i amables…..

Trobem la comisaria: esta entrant un noiet jove qe s’acaba de trobar una cartera, i la ve a entregar, amb targetes, diners….

Ens atenen 2 policies grans, una parella ben curiosa, amb una vis comica…involuntaria, com un Dupont i Dupont a la espanyola, un parlar montillós….comproven si soc jo, omplen els papers, em reciten tot el qe porto, fent enfasis amb el decim de loteria i varies participacions!! he he!! ” Es que claro, lo teniamos que revisar todo!” El noiet jove s’en va, pero li fan una ultima pregunta : “I a on ha sit” ? El noiet, que es veu jovenet ,pero molt alt,  es queda una mica parat… ” Que donde lo has encontrado? ” ” Ahh, en la entrada del metro!” .
Acaben la gestió “Pasame el sello” ” Pa qe?, si es pa nosotros” ” Bueeno pero hay qe poner el sello”…” aaai, toma sello”…

Els hi demano el telefon del taxista,que el tenen ” El nombre no lo tenemos pero sabiendo que es taxista ya vale”……….(…..perque tenen el nº de llicència!!)

Els  hi dono les gràcies ( a més m’han endressar tot….tot i que s’excusen “las tarjetas las encontraras en otro orden porqué claro, las teniamos que sacar todas…” i els hi desitjem Bon Nadal!

Ja fora truco al taxista i també li agraeixo…..diu que ens va seguir un troç pero ens va perdre….bueno, gràcies de tota manera.

I així, despres de haver circulat per les 3 policies del territori, i amb la sensació de haver viscut un episodi nadalenc, ens dirigim cap a la Musa, a explicar la nostra historia..

Ostres! La musa!! Els ratolins son “Mus” !!