diluvi

Visc a una gran ciutat; poden passar mesos,anys, sense que no passi per algun carrer o plaça :és el que m’ha passat amb Plaça Letamendi – si, la de hisenda!- : i de cop, en 1 setmana, hi he anat 3 cops!!!!!

Els cos humà és un petit gran univers…és comú sentir parlar de mal de cap,dolencies de panxa o mal d’esquena….altres temes no són tan recurrents…. El mateix matí dia que vam descubrir que la bebesita tenia irritades les aixelles, a la tarde una amiga m’explicava que tenia irritades les aixelles……….

Vaig contactar amb una amiga de la facultat de la que feia temps que no tenia noticies; al dia seguent vaig contactar amb altres companyes amb qui si tinc més relació, evidentment no per casualitat. La casualitat va ser que el dia següent a la bustia de correus ha aparegut una carta de la facultat……

Hi ha noms poc freqüents en el meu entorn….i només et trobes molt de tant en tant amb una persona que els porti : el dimecres va venir a visitar-nos la Margareta; el dijous la Margarita…..

Misteris de l’Univers………perquè bruixa jo no sóc….més aviat de vegades em sento titella de algú allà dalt….com quan surto al carrer i veig que tots els que he em creuo han decidit vestir-se del mateix color que jo………..

Recursos per transformar un munt de coses. Els textils. La proposta de IKEA està força bé.

dissenyats per Eva Lundgreen, ves quina casualitat. 

Ahir va ser un dia estrany

Tot anava be pero la nit em va deixar mal sabor de boca vaig caure esgotada és curios, va ser el tipus de cansament com el maçart, vol dir qe el public cansa!

Era ben curiós veure com tot de gent desconeguda ( tots veins, pero pocs es coneixien entre si) de seguida “socialitzen”; al mati van presentar-se tot els membres i suplents de la nostra taula; ens vam qedar 3 :

- el president un senyor de 55 anys qe treballa a un banc, amb 2 filles adolsecents, de martinez de la rosa : el tipic senyor amable qe coneix a tots els veins….la seva mare va tenir una botiga de roba alcarrer bonavista durant 30 anys, des de qe van venir de arago..

- una noia alternativa de 30 anys de plaça lesseps profa de angles (funcionaria) a cornella, qe viu a un minipis a martinez de la rosa, qe va exercir el seu dret a NO votar (hi ha desencant, s’ho han buscat, ho han fet molt be per “guanyar-se” perdre vots (es referia a Iniciativa)(l’altre dia estava a la mani dels “budokan” o pinxos aqells); esta a l’ateneu de no se quin carrer, amb castellers, i son els qe porganitzen el mercat d’intercamvi a la plaça virreina ( el
proper, el 16 de juny);

-i jo

A la taula del costat hi havien gent qe agafava maria cubí i aqells carrers…..eren districte 5, no 6….es notava molt; feiem porres per veure de quin districte era la gent ( 5 o 6) i era relativament facil encertar.

La organitzacio: obrir el sobres amb les instruccions i le actes (calia fer 1000 copies) era una mica lios pero relativament facil.

Va començar a venir gent, no massa avalanxes, moltes iaies i iaios…i families amb nens: era bastant divertit : la gent és divertida, te’n adones qe tothom es un personatge….hagues estat xulo poder grabar cadascu amb la seva frase, pero no era el cas…he he, no teniem temps; tb venien molt joves amb xancletes directes des de la platja….seria el nostre perfil habitual!! he he Tot plegat no va a arribar la meitat de gent qe teniem a la nostra llista ( 850 aprox, i vam tenir 417 vots)

Els dels partits veien de tant en tant a demanar copies de les actes, ara el de ciu un acta, despres de mitja hora el de ERC un altre, despres de 3/4 d’hora el ciutada un’altre….

Pero no feien res, a part de ser bastant prototipics del seu partit: bueno, prototipics o no : de CIU i del PP eren senyores, senyores Ferrusoloses, falda de tubo, brusa, mitja melena platejada o monyo elegant, altes i primes tot i l’edat, arrecades de perles ” de la familia”…….tb hi havia una socialista senyora pero era tipica senyora gorda progre (ens va convidar a galetes..he he); el ciutada era un clon del anthony perkins, i no socialitzava!! els ERC eren la familia republicana : iaio i iaia , senyor de 55 anys amb camisa fosca,cua i barba (es de la sucursal de la caixa de rius i taulet), i un adolsecent….; 2 noies joves de Iniciativa, amb texans, avarqes, samarreta i motxil.la de tela, ….despres va venir un de CIU de sarria-st gervasi prototipic : casual-sport guaperes (pantalons de pinces beiges,camisa celeste,nautics….

Despres hi havia nois estil voluntaris de festival (com els del diba, maçart), amb samarretes negres (era casualitat), qe els enviava la administracio—–no se quina, pq alguns no parlaven ni entenien el catala!! creiem qe eren uns comodins, pero en realitat no sabien res….

El problema va venir al final : al reconte em vaig estressar, no sortia (ens haviem descontat amb el nº votants, vam ficar-ne 14 de mes), no sabiem omplir els sobres , molt papers, els dels partits (qe s’havien multiplicat!!) emprenyan-te demanant copies de tot els “coordinadors” qe enviava l’administracio o s’enteraven de res (es literal, la seva resposta, era “no se” , i es qe eren nens…, diguem qe alli ningu te autoritat!!)

i les altres taules estressades anaven al seu rollo ( podria haver la iniciativa de fer-ho tots a alhora, un coordinador qe fes de profe “ara feu aixo”
ara feu allo…pero no, tot era a saco…

ah! despres hi havia la de correus, una senyora curiosa (vestida de groc), qe venia a portar sobres : els vots per correu, el xec de 53 euros, i a recollir al final el tampó i 1 dels sobres de resultats i actes)…

El reconte a mà es curiós, es qe és tan “a mà” i tan casolà qe és estrany!

De fet, la conculsió és qe tot és tan a mà i tan casolà, i tant “de la gent”, que si d’una banda pot induir a desconfiar, de l’altre tb a tot lo contrari : QE TOTA LA GENT NORMAL DE TOTS ELS PERFILS SIGUI LA QE DECIDEIX és molt fort, realment la gent crec qe no sap el poder qe tindria si l’exercis de veritat …

amb la jornada electoral veus qe no son els politics: és la gent!

com deia la noia de la taula, el no votar es una opció i un missatge tb : de fet qui ha guanyat és la abstencio…, però jo crec qe a més “desencant” cal més acció, i no menys : és a dir, votar més activament, i queixar-se i reclamar les coses més be ….

per cert : no us sembla qe – sense defensar els mossos- tot lo qe ha sortit a la llum dels mossos aqests dies és una campanya contra iniciativa ?

http://www.diluvi.com/eleccions-municipals-2007/

El dia dels ratolins va passar algo curiós:

baixavem amb la moto cap a la darrera classe de suec abans de Nadal, portava el llibre i la llibreta dintre el bolso, i tot posar a l’esquena estil bandolera….mentres creuavem la Diagonal per Pau Claris, de cop vaig sentir una mena de “clic” ,un tirò, algo que es desprenia i un repentí alleugerament de pes.

Entre el transit infernal del moment i la velocitat – no gaire, pero clar, amb la motina vas tirant- de la moto, van caldre uns segons per adonar-me…Ai! m’ha caigut el bolso!

Quina cosa tan ridicula!! Vam parar de cop i vam resseguir tot el camí fins a casa..si havia caigut havia de estar per allí….especialment per diagonal….si havia caigut accidentalment estava segura de retrobar-lo….algú ens hauria avisat….

Res, no hi era:

comencen a agreujar-se els nervis de la panxa : fa mala pinta:

pero mantenim la racionalitat:

1.el bolso ha estat arrastrat a i trapitjat pels cotxes de la diagonal…

2. algu l’ha trobat i se l’ha endut …de bona fe

3.algu l’ha trobat i se l’ha endut…de mala fe

4. i si no va caure accidentalment si no que el van estirar ? ( lladre malabarista per robar a una moto circulant pero bé, de tot n’hi ha…)

L’stress va pujant…a més  arribem tard a classe…a classe…ja no sabem si podrem anar-hi….

Truco per anul.lar les targetes..altre cop, quin rollo.

Portava apenes 15 euros, pero tota la documentació!! i fa poc mes de 1 any qe em van robar tot al Born…

Anem a fer la denuncia, que serà lo millor: pugem a la Policia de Balmes: ens diuen qe hem de anar als Mossos…els mes propers a la Gran Via, casualment al costat de suec…..

Nem tirant: ja estic molt trista….qe dimonis passa ? ratolinos, perdo coses, m’engreixo…desastre varis de varis ambits….

Per sort porto el movil a la butxaca, i les claus….i sento qe sona el movil: és una trucada de l’Estudi Musical…Em truca la Susi (hamsters) : “Donde estas? acabo de recibir una llamada de la Guardia Urbana preguntandome si te conocia!” ” AAAAAAhhhhhhh! pues si, claro, al ver tu llamada he imaginado algo “especial”..si si! ” Tienen tu bolso en una comisaria de Arc de Triomf” Aleshores ric, “Gracias gracias!!” ” No si yo no he hecho nada, han llamado aqui preguntando por Trini, y luego por ti…..un taxista les ha traido tu bolso! Si vas ahora lo tienen allí, si no se lo llevaran a objetos perdidos!”

Quin ailivi, quina sensacio………………Quina casualitat i quina sort que portes escrit el nom i el telefon de l’Escola Musical en un paperet just a sobre de la meva documentació!!
Arribem sota l’Arc de Triomf, mai hi passem per aqui en dia laborable: esta animat…no se on és la comisaria i pregunto a una noia que no sap on es pero s’esforça molt en ajudar; aleshores passen un pare amb una filla i els hi pregunto i em contesten  molt educats i amables…..

Trobem la comisaria: esta entrant un noiet jove qe s’acaba de trobar una cartera, i la ve a entregar, amb targetes, diners….

Ens atenen 2 policies grans, una parella ben curiosa, amb una vis comica…involuntaria, com un Dupont i Dupont a la espanyola, un parlar montillós….comproven si soc jo, omplen els papers, em reciten tot el qe porto, fent enfasis amb el decim de loteria i varies participacions!! he he!! ” Es que claro, lo teniamos que revisar todo!” El noiet jove s’en va, pero li fan una ultima pregunta : “I a on ha sit” ? El noiet, que es veu jovenet ,pero molt alt,  es queda una mica parat… ” Que donde lo has encontrado? ” ” Ahh, en la entrada del metro!” .
Acaben la gestió “Pasame el sello” ” Pa qe?, si es pa nosotros” ” Bueeno pero hay qe poner el sello”…” aaai, toma sello”…

Els hi demano el telefon del taxista,que el tenen ” El nombre no lo tenemos pero sabiendo que es taxista ya vale”……….(…..perque tenen el nº de llicència!!)

Els  hi dono les gràcies ( a més m’han endressar tot….tot i que s’excusen “las tarjetas las encontraras en otro orden porqué claro, las teniamos que sacar todas…” i els hi desitjem Bon Nadal!

Ja fora truco al taxista i també li agraeixo…..diu que ens va seguir un troç pero ens va perdre….bueno, gràcies de tota manera.

I així, despres de haver circulat per les 3 policies del territori, i amb la sensació de haver viscut un episodi nadalenc, ens dirigim cap a la Musa, a explicar la nostra historia..

Ostres! La musa!! Els ratolins son “Mus” !!