diluvi

Avui he estat a St Pau a la xerrada que fan sobre el Part Natural!

ha estat super be : érem una dotzena de embarassades amb la intenció de fer que el part pogués ser el mes natural possible, però no "radicals"com per negar-se a l'intervencionisme en cas de necessitat i entenent que si no pot ser no cal frustrar-se, mentre l'objectiu final estigui be : que el bebè i la mare estiguin be després del naixement….

hi havia una alemanya, una holandesa, una argentina i les altres catalanes….clar les guiris deien : es que en alemania todos los partos son naturales excepto si tienen un problema…..

doncs a catalunya ens ha dit la llevadora que el 97% eren amb epidural, un % elevadissim tb amb episiotomia….(sense comentar el tema cesàries) : el màxim de Espanya, i es pot despendre que de Europa!! (es veu que els darrers anys, des de que s'ho han proposat, el % de episiotomia tb ha baixat : es tracta pot ser de analitzar cada cas abans de actuar per sistema? )

s'està estudiant com educar no nomes a les embarassades ( a la majoria de gent ja li està be que facin el pack peridural-oxitocina-episiotonomia pq no s'ho plantegen, ) si no que a tot el personal sanitari que s'ha format en aquelles tècniques tan intervencionistes…..

no és possible que les catalanes siguin mes figaflors o propenses a parts complicats que qualsevol altra dona europea, no??

he aprés un munt de coses, alguns detalls que m'han copsat:
– el moment en que es posa la epidural, el procés es ralentitza , és a dir les contraccions —-> això fa que tot seguit s'apliqui la oxitocina "sintètica"

- les contraccions provocades per oxitocina sintetica son més doloroses que les provocades per la hormona natural generada pel cos……

- la ralentitzacio de la muscultaura causada per l'epidural fa que s'hagi de fer part instrumental en mes casos : forceps…

- i també : arribara un moment en que quasi totes, inclús les mentalitzades per fer el part natural, demanarem anestesia…..però sol ser bastant avançat el part, i en molts casos ja no te sentit….aaahhh! i dependrà de la habilitat de la llevadora, i del pare, que aguanti o no ( hi ha tecniques de distracció…he he!! )

– si ens posem pesades, o el pares incordien "cuanto falta"…, tothom es posa nerviós i sempre hi ha tentació de intervenir i dirigir el tema de maneres "menys naturals" pero absolutaments normals avui en dia….

- la posició que provoca menys risc de desgarro i per tant de episiotomia , es a 4 potes!!

- a st pau el bebè estarà monitorizat però tindrem mobilitat -de uns metros-, per estar de peu, amb la pilota, en cuclilles,caminar una mica….podrem disposar de cadira de part …

- hem de elaborar un plan de part indicant les nostres preferencies i parlar amb el personal – si no diem res no son adivins

– tindrem el nadó amb nosaltres des de que neix ( sempre a la habitació): els primers moments ens el donaran, i nomes se l'emportaran una estona curta per pesar-lo i fer-li altres proves

-la llevadora ha comprovat com els bb son capaços de reptar fins al pit : se'ls ha deixar traquils 20 minuts i ells xino xano troben el pit i s'agafen sol : però sovint es "dificil" que en 20 minuts ningu el vulgui agafar

– que la millor manera de que no perdi calor es pell amb pell , de la mare, o del pare…..la pell i l'abraçada és lo que mes l'escalfa

- que es pot esperar a tallar el cordó a que deixi de bategar : així li "enxufla" sang al bebè desprès de l'esforç del part, i sembla ser que protegeix molt els bb's i nens de anèmia; inconvenient : dificulta la donació de sang de cordó. ( tb ens ha dit que semblaria que pel nostre grup ètnic els bancs esta be, que hi ha carència per altres grups com sud-americans, africans,asiàtics….)(?????)

– que amb la placenta …..podem fer el que vulguem perqe ells la tiren a les escombraries…: opcions : endur-te-la i plantar-la…….o ……be, lo que va fer tom cruise….qui li interessi qe investigui…http://es.wikipedia.org/wiki/Placentofagia

– que el pares ja no es maregen…pq tenen molta feina : distreure, fer massatges, explicar acudits……..

– que el lloc ideal, tranquil i confortable per passar la major part de la fase de dilatació que totes les embarassades demanen : doncs és a casa!

– que lo ideal per dirigir-se a l' hospital és : anar caminant!!

en fi, molt estimulant, m'ha agradat molt ara nomes espero que tot vagi be i que , si hi han complicacions i no va tan be, que acabi be i que no em traumatitzi ni provoqui frustració….

P.S. espero no haver entes cap bestiesa!!

l

Fa un parell d'hores tornàvem de fer una pasejada per Barcelona, hem baixat fins la platja de la Barceloneta passant pel Gòtic i hem tornat amb el bus num. 24 desde Pl. Catalunya, veniem tos contents i observant que el 80% del passatge del bus eren turistes italians.

Al baixar al Carrer Gran un home d'uns 40 anys, d'aspecte indìgena sudamericà (tipus Xàvez), vestit amb un jersei de llana blanc i blau cel i pantalons de pinces clars s'ha apropat a mi fent moviments estranys, empenyant-me i preguntant-me si baixava, hem baixat els dos del bus i de seguida he anat a mirar si tenia la cartera a la butxaca interna de la meva xaqueta, me l'havia robada , .. a l'home l'he perdut de vista, crec que ha tornat a pujar al bus, però un altre home, potser un còmplice, m'ha dit que ha fugit corrents cap amunt, no l'he vist.

Quina ràbia, no pels 80EUR que portava, sinó per totes les gestions que he de fer, ja he anul·lat les targetes i he anat a fer la denuncia als mossos, però encara em falta tornar a fer tota la documentació.

Viatjo molt en tren i transport públic i he vist mes d'un cop robatoris com aquest, avui m'ha tocat a mi (a pesar de que sempre vaig amb precaució), m'he adonat aviat i he intentat perseguir-lo per reclamar-li el que havia robat, però no ha estat suficient : el proper cop que vegi algo estrany no em quedaré amb els braços creuats.

Les directrius dels organismes de salut tendeixen a desmedicalitzar el part en la mesura del possible i tornar-lo al procés natural que és, sense desaprofitar les avantatges de la medicina moderna i tecnificada.

L'equilibri entre l'us racional i l'abús de la medicalització, la tecnificació i utilització de anestesies,fàrmacs i medicaments és un debat obert, en el que la mare hi juga un paper decisiu.

El part és un procés natural de les femelles de mamífer, i estem programades per a "executar-lo" des de l'aparició dels mamífers sobre la superfície de la terra. 

El fet de tenir l'ajuda de la medicina moderna no ha de significar  que el deslliurament del nadó es transformi en una operació quirúrgica amb aportació de fàrmacs, drogues i elements estranys al cos humà.  

La assistencia als parts dels professionals i els recursos mèdics i tecnològics actuals ha ajudat a resoldre amb èxit gran nombre dels possibles problemes que poden aparèixer, però per sort, en la majoria de casos, els parts són processos que segueixen el seu curs natural.

Sempre i quan sigui possible i amb l'assessorament dels professionals, m'agradaria que l'Olivia surtis de la manera més natural possible. I més considerant que és una opció que ofereixen a l'hospital.

En aquest article expliquen algunes de les avantatges i desavantatges de l'us de l'anestesia epidural i aquí un article interessant sobre el part natural i el protocol a Catalunya pel part natural.

Doncs si, estem emprenyats, cansats, de vegades agobiats, perque hi ha coses que ens sobrepassen.

Últimament se'ns estan ajuntant diversos problemes domèstics (goteres, embussos, tv  i ordinador espatllats, ITV cotxe pendent, etc),  a mes també estem descuidant la nostra salut (no fem gaire exercici, no mengem be,..) i la nostra economia (estem sortint molt).

Fent mig broma dèiem que tenim una falta de manteniment, inversió i gestió mes llarga que Catalunya, però be aquestes coses depenen de nosaltres i ho solucionarem.

Per arrodonir-ho aquest matí, com cada dia laboral, ens hem aixecat a les 7 amb les noticies del Bases a la ràdio: continuen els problemes de Renfe, i mil desgracies mes, … aquestes coses ja no depenen tant de nosaltres, però crec que tots podem fer alguna cosa per petita que sigui.

I quan un amic ens ha enviat un email respecte al que està passant al nostre país no he dubtat en donar-hi suport. Català Emprenyat es un manifest endreçat als nostres dirigents perquè facin alguna cosa en el tema de les infraestructures de Catalunya (principalment Rodalies). Espero que això sigui un primer pas i que despès continuïn les mobilitzacions enfront altres problemes com son la conciliació familiar o la vivenda, entre molts d'altres. 

La doctora jorgelina ha fet una eco molt xula, sembrava un cinema allò!! ha mirat moltes coses que no enteniem, només hem entes el cap, els peus i la columna vertebral ( semblava un dinosaurio del museu d’historia natural!!)….

aleshores el coxis estava com si veiessis de cul i el cos doplegat (pose de ioga?), total qe nosaltres no reconeixiem ni el coxis………i la doctora jorgelina de la corachan ha dit : jo diria (llegir en argenti) que……querés saberlo?….pues jo diria que és una niña!!

de todos modos cuando tengás el informe de la amnio no habrà dudas!!

o sigui qe de moment és una nena!!

l’ada ja no dirà “que asco!”

i podra jugar amb la seva cosina olivia…..de moment….he he!!

la amnio crec qe trigara encara una setmana o dos…..a veure …..i demà visita amb la llevadora, li demanaré de preparar-nos, almenys preparar-nos, per fer part natural, ja que Sant Pau és un dels 6 centres de Catalunya que ho ofereix, a part de ser un hospital fundat al s XV i un patrimoni de la Unesco……he he