diluvi

L’anunci que passen tant per la TV últimament em recorda a aquest que vaig fer fa 2 anys.

Com comentava al blog d’Aravenadal a nosaltres, asiduos 1 setmaneta a Formentera al juny des de fa 10 anys, l’anunci d’Estrella Damm ens fa molta ràbia (tant o més que els anuncis promocionals de turisme de la mateixa Formentera).

No és que no volguem compartir l’illa, que per nosaltres es un paradís a la Mediterrània que s’ha conservat bastant millor que altres racons com les altres Balears o casi la totalitat de la costa peninsular.

És cert que l’anunci és un reportatge gràfic de vivències que hem viscut allà, però la Formentera que coneixem és més que això, té aquesta part lúdico i festiva que devia de ser l’origen de la ja desvirtuada illa mare d’Eivissa. Em fa por que Formentera acabi com l’illa veïna.

La nostra Formentera és aquell lloc que necessitem per relaxar-nos,  descansar i desconnectar de la vida laboral i quotidiana de Barcelona. Una setmaneta a l’any (espero que algun cop anem per mes temps i altres estacions) on disfrutem de  coses  com la lectura relaxada sota l’ombra d’un parasol fet amb pareos de colors,  a platges casi desertes amb sorra blanca i aigua transparent i turquesa. Un lloc on poder gaudir del sol i el mar sense roba amb tranquil·litat. Una illa que es pot recorrer amb calma i sense preses, amb distàncies curtes però on cada any descobrim racons nous.

Si esteu d’accord uniu-vos al grup del facebook Formentera is not Ibiza

cervesa artesanal de gràcia by diluvi.

Ahir vam anar a les Cotxeres de Sants on feien una fira de cerveses artesanals. Vam tornar a tastar l’Almogàver i les de la Companyia Cervesera del Montseny que ja coneixíem gràcies al curs de tast de cerveses que vam fer a la Casa Elizalde.

També van descobrir que aquí a Gràcia també tenim una cervesa artesana, La Ruina, el slogan de la qual diu -serà la nostra o la de la Damm-.

Una altre producte per aquesta vila tan gourmanda.

leprichauns by diluvi.Aquest cap de setmana hem estat a Dublín.

Ha estat un d'aquests viatges relàmpag (menys de 48h) amb RayanAir (20EUR per persona anar i tornar).

Vam visitar la Guiness, el Trinity College, vam passejar pels carrers, vam fer compres, sopara un thailandés, esmorzar el típic Irish Breackfast (que en realitat ve dels USA), dinar a un pub els plats d'allà com el Irish Stew (estofat) i … bàsicament hem fet una mica com fan ells, anar de Pubs a beure pintes de cerveses.

Una de les conclusions que vam treure es que els agrada molt la festa, hi han tants o mes bars que a Espanya, i beuen bastant mes que per aquí, beuen fins acabar pel terra, fins vomitar, fins a barallar-se per qualsevol tonteria, … beuen aparentment sense control.

Curs tast de cerveses by diluvi.Dilluns va ser l’última classe de tast de cerveses a la Casa Elizalde, també vam ver fer maridatge amb formatges.

Ha estat un curs molt interessant i ens hem adonat que el mon de les cerveses es tan complexe com el dels vins.

Hi ha molt tipus de cerveses, segons les tècniques d’el.elaboració (fermentació baixa, alta o espontània), o segons les proporcions de malta (diferents tipus de cereals torrats) i lúpol (conservant natural que li dona la amargor característica d’aquesta beguda).

Les cerveses que mes m’han agradat son les artesanals, d’abadia o de petits productors, també son les mes fortes de graduació i les mes cares, res a veure amb la típica Estrella Damm que et donen a qualsevol Bar, ara hauré de visitar bars amb mes varietat.

Inclús tenim nocions de com fer-nos la nostra pròpia cervesa a casa.

Tapes variades, by diluvi.

Finalment el dijous 1 de novembre, dia de Tots Sants, vam anar a fer el vermut a aquesta bodega tan coneguda del Carrer Poeta cabanyes al Poble Sec

Ens va agradar molt (un 9 sobre 10 de puntuació). Vam prendre unes cerveses de barril, una suau i una torradeta, i vam fer un variat de marisc i uns montaditos diversos (els de la foto). Es un local molt ben sortit i totes les tapes son a base de productes en conserva molt gourmands. Despres vam anar a dinar al restaurant La Tomaquera que està al costat, al carrer Margarit, molt be també (8 sobre 10). Un restaurant molt popular al barri, sort que vam anar d’hora i no vam haver de fer cua.