diluvi

Diumenge 8 de Setembre, 07:00h hora de NYC (les 13:00 a BCN)

He pujat les fotos d’ahir al Flickr.

A causa del jet-lag ens hem aixecat força d¡hora. L’Hotel Days Inn està força be. (espero fer un post al respecte per posar al Trip Advisor o altres).

El vol d’ahir tb molt be, al final no van posar Ocean’s 13th, es veu que es van equivocar de cinta i van posar aquella de la Jane Fonda.

desprès de dinar i fer una mica de migdiada ens van donar un gelat Hagen Dazz, jo hem vaig menjar 2 pq el primer no tenia cullereta i al anar a canviar-lo em van donar un de nou. Una mica abans d’arribar ens van donar una pizza i jo hem vaig prendre una cervesa.

L’aeroport de JFK es enorme, vam aterrar a la pista 22 (quantes pistes devien haver-hi?), i vam anar a la terminal de Delta, una mica antiga i cutre, després de passar pasadisos i escales mecàniques estretes vam passar el control d’immigració on vam fer una cua de uns 30 minuts, entregar els papers que ens van fler omplir a l’avió, es van escanejars les petjades dactilars dels dits índex i ens van fer una foto. A la cua estava el Julià Peiró.

Despres vam agafar el Air Train, un tren que va sense conductor i pasa per totes les terminals, que al JFK estan formant un circle, fins a l’estació de metro (subway). Allà despres d’algun problemet vam treure el MetroCard (5$ per pagar l’Air Train i 2 pel subway). Pensavem que l’Airt Train era gratis, crec que no val la pena pagar aquests 5$ ens van fer pagar al sortir, de fet Tb hi ha un bus gratuit que fa lo mateix.

El subway de NYC enorme però tb bastant cutre, vam agafar la linea A directes fins la estació de la 96St, i vam s0rtir just a davant de l’Hotel Best Inn, a la 94st amb Broadway.

Son les 7.40 a.m. De l’aeroport el bus va ple, la majoria de gent baixa a : Port.
Tal com baixen es dirigeixen tots directament caminant pel passeig maritim arrastrant les maletes cap a : Estacio Maritima Ferry Formentera.

El bar ja està obert. El cambrer rondina graciosament. “Señores que es sabado.Madre mia! Que va a parecer hoy Formentera!”

Seu una parella de guiris “seniors” i demanen : “1 cuba libre de bacardi y 1 cerveza y 1 pajita”. Recordo que encara no son les 8 del mati! Arriben 7 noies joves amb minifaldilles : seuen. El cambrer : “Madre mia!”. Elles:”Tienen bocadillos pequeños?” . Cambrer : “Si”. Elles: “Y cuanto valen?” ( son bastant jovenetes). El cambrer porta els nostres cafes ” Como està esto! Formentera va a parecer una Babilonia!”

La parella guiri te la seva comanda : el cubata amb canyeta per la senyora. La veiem treure algo del bolso : una ampolla embolicada, de cava o similar : li tira un raig a la cervesa del senyor. Continua bevent el cubata amb la canyeta.

Les noies riuen. El cambrer es hi porta els bocaditos i diu : ” que alegria que teneis! Una mujer contenta vale un monton, pero una mujer cabreada que se vaya con otro!” . Es cobra i s’enganxa a la cara els bitllets ( ho ha fet amb tots els clients), no se que vol dir això que fa!

Son les 8 i escaig. Estem a la terrassa del bar de la Estacio Maritima , al passeig maritim d’Eivissa, amb la vista de Dalt Vila i els barcos i el mar, i el sol pujant per moments que ens dona a la cara com ens agrada.
Fem una foto amb el telefon i l’enviem per MMS. N’acabem de rebrer 1 del Cavall Bernat a la Costa Brava. .

No ens ho pensavem pas a l’estiu que al Japó hauriem menjat carn, i a sobre, molt bona!

És cert que per defecte menjaves peix, udon (fideus), miso (sopa) i peixos varis, però de carn no en faltava: als restaurants et presentaven als aparadors aquells talls ( reproduccions de plastic!) tan macos , com de marbre, i per tot arreu hi havia “braseries” coreanes….

La carn era tendrissima i melosa, ens va sorpendre molt positivament…

Algo haviem llegit de la carn de les vaques criades amb cervesa i fent-lis massatges… però el que no sabiem es que la carn de Kobe es considera la millor del mon!!!

clar, dubto que nosaltres mengessim aquella tan cara, però s’enten que la “del montón” intenten fer-la perque s’assembli a la bona….

Es la carn del bou Tajima – una varietat de vedella japo originària de Kobe- és una de les més valorades i exquisites del mundo.( he llegit que val uns 85 eur/kg)

Pero es veu que no la poden exportar, o sigui que nomes es pot mejar “carn Kobe” al Japó. A Nova Zelanda, Australia i Estats Units crien vedelles- o bous- al “kobe style” i ells si que poden exportar-ne.

El truco és: cuidar al bou Tajima amb una estricta i constant dieta a base de ferratge de primera, sake i cervesa japonesa. A més els hi fan massatges cada dia per relaxar la musculatura ( que és la carn que ens jalem) i fer que el greix es distribueixi uniformement . De tant en tant li fan fregues amb esponges impregnades de sake .

Diuen que el greix de la carne Kobe queda reduït a la mínima expresió, amagat dintre del del múscul i diluit quan es cou. Resultat: proteína pura. Cap hormona. Res de suero. Cap resta al plato. Com si fos un foie-gras, pero de vedella.

Podeu trobar mes info a :

http://gormand.wordpress.com/2006/09/03/memorias-de-asia-la-ternera-kobe-2/

Tb he llegit que a la Vall del Esla estan intentant fer una vedella tan bona….com la Kobe, que continua essent considerada la millor .

Un dia d’aquests haurem de anar a investigar a la Boqueria, segur que n’hi deu haver!