diluvi

castell by diluvi.

Despres de anys de vacances exòtiques, aquest any ha estat un retorn als llocs familliars del nostre sempre -dels que ens em criat per aquestes contrades… – : voltar i revoltar per la costa brava i pel pirineu…
de fet… llocs fantastics a on passar vacances… us recomano la volta en kaiak per aquestes aigües i els banys als rierols pirinencs…

suposo que si necessitem marxar és per “veure mon” i experimentar llocs i maneres de fer noves… i perquè a prop de casa és més fàcil retrobar-te amb la mateixa gent exacta de la teva ciutat… no?

he he

Visc a una gran ciutat; poden passar mesos,anys, sense que no passi per algun carrer o plaça :és el que m’ha passat amb Plaça Letamendi – si, la de hisenda!- : i de cop, en 1 setmana, hi he anat 3 cops!!!!!

Els cos humà és un petit gran univers…és comú sentir parlar de mal de cap,dolencies de panxa o mal d’esquena….altres temes no són tan recurrents…. El mateix matí dia que vam descubrir que la bebesita tenia irritades les aixelles, a la tarde una amiga m’explicava que tenia irritades les aixelles……….

Vaig contactar amb una amiga de la facultat de la que feia temps que no tenia noticies; al dia seguent vaig contactar amb altres companyes amb qui si tinc més relació, evidentment no per casualitat. La casualitat va ser que el dia següent a la bustia de correus ha aparegut una carta de la facultat……

Hi ha noms poc freqüents en el meu entorn….i només et trobes molt de tant en tant amb una persona que els porti : el dimecres va venir a visitar-nos la Margareta; el dijous la Margarita…..

Misteris de l’Univers………perquè bruixa jo no sóc….més aviat de vegades em sento titella de algú allà dalt….com quan surto al carrer i veig que tots els que he em creuo han decidit vestir-se del mateix color que jo………..

El sentiment de “home sweet home” és el que he estat gaudint les darreres setmanes de primavera a casa amb la meva bebita…..a la meva ciutat de clima suau, de carrers peatonals i arbrats, museus i exposicions, aperitius i paelles……

LLàstima de l’element destructiu dels que semblen creats per fer la guitza i posar a prova els nervis………….QUIN SOROLL!! quin soroll fa aquesta ciutat!!

No només perquè hi a massa cotxes, és que crec que la ciutat té alguna cosa en la seva configuració que fa que el soroll reboti. L’eixample, per exemple. Hi ha molts carrers amb massa cotxes, està clar; i segur que la velocitat permesa es excessiva (50 km/hora pel carrer Arago o Gran Via provoquen un estruendo!); però hi ha carrers menys frequentats, o almenys els diumenges, a on jo ja no suporto el soroll de fons qe hi ha , inclosos els diumenges!!. He estat reflexionant. L’alçada de les cases fa que es el soroll es canalitzi? els fullam dels arbres el reté ?? jo que sé…el fet es qe carrers com el Passeig de St Joan, amb passeig, parc, i amb pocs cotxes el diumenge , fa un soroll qe jo ja no suporto, i ansio “entrar” rapidament a Gracia, com qui entra en un oasi, a on ja hi ha tants carrers peatonals o semipeatonals, o en tot cas els cotxes ” no hi caben” i han de anar a poc a poc…

Però …si això fos tot….PERO QUANTES OBRES HI HAN A AQESTA CIUTAT!! increible : privades i públiqes!! sort que estemn en crisi! un dels primers passejos amb la bebita, va ser un patiment , jo estava preocupada i vinga obres , una rera l’altre, des del el centre fins a gracia!!

El colofon, que si fos esquizofrenica pensaria que “van a opr mi” ….va ser quan van començar les obres al pis de baix….no en puc més!! s’han colat a les obres previstes de la comunitat ( o sigui qe quan acabin, vindran les altres!! my God!!)……

i aquest matí……….un martell pneeumatic al carer!!!!!!

És evident que Barcelona és una ciutat Sorollosa. ( i l’Eixample de lo pitjor!!)

Que fagin algo si us plau!!!!!!!!!! però que no es fiquin amb cose com “les terrasesse” o el botellón de gracia! jo visc a gracia i el bar de sota està de moda, i JURO que no molesten tant com els cotxes i les obres….és més,,,,,crec que a BCN falten terrasses, i crida la atenció si a sobre es compara amb altres ciutat mediterranies i no mediterranies!!

Pero això és un alte post…he he
P.S. i a sobre, tot i la sequera, no ha parat de ploure i fer núvol i fred! grrrrrrrr

Harvard Square-Cambridge-Boston by diluvi.

Ens han publicat un altre foto, en aquest cas en un blog de turisme de la ciutat de Boston.

Te varis significats i arrels : llatina, danesa,germanica,noruega,francesa,celta i amb difussio per Sicilia. !!!!!!

L’associació més directa és la que vincula Olivia amb la paraula llatina pel fruit de l’olivera, associant-se així al MEDITERRANI,la seva cultura i el seu paisatge: l’olivera és SIMBOL DE LA PAU des de l’antiguitat grega, era sagrat per la deessa Minerva/Atenea – i a la ciutat d’Atenes- i per tant també simbol de saviesa i sabiduria.Als vencedors en les Olimpíades amb una corona realitzada amb les fulles de l’olivera. Aquesta tradició va passar a la cultura latina . També a la tradició biblica aquest significat es repren, amb el colom que retorna amb la branqueta d’olivera, imatge utilitzada avui com a simbol de la pau . Per això es troba moltes definicions de Olivia com a PORTADORA DE PAU.

La variante Oliver també s’associa al danés olaver, “RECORD DELS AVANTPASSATS”, i al germanic /noruec alf-hari, “EXERCIT DE ELFOS”.

Habitualment es troba la genesi de Olivia com a derivat del celta Oll Wer amb significat de “TOT ARDENT”.

El nom també té una matriu antiga francesa, de Olive i Olivier, l’heroi del cicle carolingi del segle XII “La chanson de Roland” , germà de Alda la bella, cosí i amic de Orlando.

Es va difondre molt per Sicilia a on es recorda una Santa Olivia Verge, pero sembla que va ser importat pels normands que es van instal.lar a Sicilia.

…….

A més és graciós……i ella ho va triar quan vam saber que era ella : la nenita d’arrels mediterranies i escandinaves PORTADORA DE PAU I SABIDURIA , ARDENT COM UN EXERCIT DE ELFOS I AMB EL RECORD DELS AVANTPASSATS !!!