diluvi

Ultimament no deixo de escoltar aquesta cançó de Jovanotti. M'encanta Jovanotti. És vital,fresc i positiu, sense deixar de ser crític i implicat en els problemes del mon.

Aquesta cançó la entenc al 1000%, reflexa el que ara sentim: és una ninna nanna ( cançó de cuna) que va escriure per la seva filleta.

È per te che sono verdi gli alberi /és per tu que son verds els arbres

e rosa i fiocchi in maternità / i rosa els llaços a la maternitat

è per te che il sole brucia a luglio /és per tu que el sol crema al juliol

è per te tutta questa città /és per tu tota aquesta ciutat
è per te che sono bianchi i muri /és per tu que les parets son blanques

e la colomba vola/ i el colom vola

è per te il 13 dicembre / és per tu el 13 de desembre

è per te la campanella a scuola / és per tu la campana del cole

è per te ogni cosa che c'è ninna na ninna e… /és per tu cada cosa que hi ha, ninna na ninna e…

è per te che a volte piove a giugno /és per tu que de vegades plou al juny

è per te il sorriso degli umani /és per tu el somriure dels humans
è per te un'aranciata fresca /és per tu una taronjada fresca

è per te lo scodinzolo dei cani/ és per tu el moure la cua dels gossos

è per te il colore delle foglie / és per tu el color de les fulles
la forma strana della nuvole / i la farma rara dels núvols
è per te il succo delle mele/ és per tu el suc de les pomes

è per te il rosso delle fragole /i el vermell de les maduixes

è per te ogni cosa che c'è ninna na ninna e…/és per tu cada cosa que hi ha ninna na ninna e..

è per te il profumo delle stelle / és per tu el perfum de les estrelles

è per te il miele e la farina /és per tu la mel i la farina

è per te il sabato nel centro / és per tu el dissabte al centre

le otto di mattina / les vuit del matí

è per te la voce dei cantanti la penna dei poeti / és per tu la veu dels cantants la pluma dels poetes

è per te una maglietta a righe/ és per tu una samarreta a ratlles

è per te la chiave dei segreti / és per tu la clau dels secrets

è per te ogni cosa che c'è ninna na ninna e… / és per tu cada cosa que hi ha ninna na ninna e..

è per te il dubbio e la certezza / és per tu el dubte i la certesa

la forza e la dolcezza / la força i la dolçor

è per te che il mare sa di sale / és per tu que el mar te gust de sal

è per te la notte di natale /és per tu la nit de nadal

è per te ogni cosa che c'è ninna na ninna e… / és per tu cada cosa que hi ha ninna na ninna e..

http://es.youtube.com/watch?v=nzwW-z51TrU

Durant el viatge als USA s’ens va quedar al calaix la visita a Seattle, la anomenada Ciutat Esmeralda pels boscos que té, la anomenada “Rainy City” pels gran nombre de dies núvols o boirosos, la anomenada “Jet City”, degut a que allí està la Boeing, el bressol del grunge i famosa per les grans protestes antiglobalització del ‘99……doncs a aquesta ciutat els ciutadans han decidit una cosa :

l’ajuntament havia d’ampliar els centres de recollida i transferencia de escombraries amb una tercera estació. Però els ciutadans van comunicar a l’ajuntament que no volien, perquè tenien una altra proposta: arribar al Residu Zero.

Així que l’ajuntament ha elaborat el pla : en lloc de acceptar més escombraries com a cosa inevitable, estan tractant els residus com a recurs : els residus de menjar van a compostatge; els productes durables es reutilitzen, els edificis s’enderroquen reciclant els components, i s’està estudiant de prohibir les bosses de plàstic i espuma.

A iniciativa popular. 

Olivia Red Hood by Dr Case.

He trobat moltes olivies a can flickr! però encara no se ben be com hi han arribat, estan pels carrers de les ciutats ( barcelona, paris,lisboa???) , una figureta molt simpatica entre la olive oil de pop eye i betty boop, caracteritzada de diferent maneres!

vaig a investigar
la majoria son de Dr Case

Pot ser influenciats per una visió romàntica de les característiques extremes de la Naturalesa, tal com unes inmenses catarates, vam arribar a aquesta zona.

Pero l’ambient no era de excursionistes ni de trekking ni de vida natural. Ja ens havien avisat que estava ple de motels i hotels….pero…..

El poble americà de Niagarà falls esta a poca distància de la ciutat de Buffalo, i és un tipic poble americà d’aquests de carrers de cases amb jardí, amb nucli indefinit; una d’aquestes cases era el B&B a on ens vam allotjar, una casa preciosa regentada per la sra Ann, originaria de Irlanda, casada amb un angles i amb mes de 25 anys vivint allà. Va ser una decisió força encertada perque tan la casa, com la sra, com la resta de hostes van ser super agradables.

El limit del poble acaba en un parc-passeig……que dona al riu Niagara : no gaire profund, veus una zona de ràpids…….amb una pinta ideal per fer rafting i banyar-se, si no fos que ….uns metres mes enllà el riu cau uns 60 m d’alçada……les famoses catarates del Niagara.

A baix,a l’altra banda del riu, ja és Canada. I tb hi ha un poble ( a on s’arriba creuant un pont que fa frontera, el Raimbow bridge). A diferencia de la banda americana, el poble canadenc…..està ple de gratacels i element vistosos, nories, llums…..i multitud de parcs de atraccions, museus de entreteniment de “tonteries” : museus dels horrors, museu dels records guinness, sales de jocs, botigues , restaurants….una cosa completament inesperada!!

És cert que la vista frontal de les Catarates la tens des de la banda canadenca, i hi tenen obviament parcs i miradors, i cada cap de setmana fan focs artificials sobre les catarates, les il.luminen….i per entretenir la gent han generat tot aquesta ciutat de força “mal gust”, al nostre parer….

A més molta gent ve aqui atreta pels Casinos ; hi ha un a la part americana ( no vam entrar) i un a la part canadenca, que ens va sobtar per ……pel mal gust i el fet en si….. A parc el public en general de tota aquesta area, no es veia especialment refinat….

ai ai ai…no ens va agradar gens

Per sort les catarates en si obviament si que en son de maques i de espectaculars, tot i estar tan poc envoltades de Naturalesa.

Hi ha una catarata “recta”, que li diuen la American fall, i una, bastant més espectular, en forma de ferradura, que de fet es diu Horseshoe, seria la que esta completament en territori canadenc. USA estan a la part alta del riu, abans de caure, i Canada a baix.

Tens multiples miradors a les 2 bandes, i la visita tradicional es fa pujant al mitic barquet del Maid of MIst : en surt un cada quart d’hora. I t’equipen amb un xubasquero de plastic (blau)…i és que realment et mulles : el barquet s’apropa a les 2 catarates, així que les veus des de baix, et mulles , i les sents ! La semicircular obviament és molt impressionant.

Una altra opció és baixar caminant a sota les cascades, alli et donen un altre xubasquero ( groc) i unes xancletes. Tb fan un audiovisual explicant l’origen geologic de les catarates, i alguna cosa mes.

Nosaltres nomes vam voltar pels miradors i vam pujar al Maid of the Mist.

Abans de marxar, vam intentar passar per una reserva de indios americans : no vam trobar res, carreteres i cases “prefabricades”, jardins plens de trastos…..bé si, un cole indio, pero estava tencat. Vam entendre que això era la reserva ! Un sector de cases de construcció barata i amb aspecte no molt acomodat! De gent amb aspecte de natiu nortamericà ben poca.

Tot un contrast amb les catarates en si : estaven plenes i repletes de turistes indios de la India!! families completes, senyores amb els saris i la trena, jovent indio modern i guapo …com és que és tan popular el Niagara entre els turistes indios ????l’Adrià diu que perqué deu sortir a les pelis Bollywood….he he

Referent a aquest aspecte, hem de dir que : Els cotxes no son tan grans ni tan a "americans". És a dir, que la majoria de models son estil europeu, dels grossos, això si, del tipus de les berlines grans. Tb es veu molt i molt cotxe japo, Honda i Toyota, i bastant europeus, sobre tot Volvos, BMW,VW, Mercedes i algun Mini. El que no hi ha son cotxes petits, això si que no. I dels gordos tious 4X4 sí que n'hi han, pero no tants con es podria pensar, almemys en aquesta àrea del país. El que no ens esperavem era veure tantes motos : a les ciutats ha estat fàcil trobar Vespes, i per la carretera passen bastant Harleys. El que és fort és que van sense casco!!!! ( o amb casco de equitació..) Els autèntics reis de la carretera, i molt diferents als nostres, son els camions. Son molt macos, tenen morro, son molts llargs, solen estar impecables i ser de colors …( els cotxes tb segueixen la moda anodina dels darrers anys de escala de grisos blancs i negres dominants). Les carreteres no criden la atenció , ni per massa modernes ni per plenes de imputs que no coneixiem. És més, la senyalització és minimalista i escassa, i els cartells de petites dimensions,com haviem notat en algun altre país europeu, la espanyola es veu molt llampant. (Haviem fet el raonament que pot ser la posen petita pq aixñi obliguen a anar mes a poc a poc per poder-la llegir, no?) Això si, circulen mooooooooolt tranquils.El limit superior és 65 milles per hora (104 km/h) , i pocs els sobrepassen ( hem vist policia parant a cotxes), amb lo qual …..és una mica avorrit, fins i tot pels que no ens agrada correr massa…..però és que 100 a les àrees rapides ( i menys a moltes)….. Entre això i els cotxes sense marxes…..la conducció és molt tranquila. Hem trobat poc transit en general, clar que circulem entre setmana a qualsevol hora del dia….. I aparcar no és tan facil : està prohibit quasi per tot arreu, a on es pot és zona blava o verda, inclus als pobles. A les ciutats els aparcaments son carissims, sobre tot a NY.