diluvi

Durant un temps de formació vaig pensar que podria arribar a dedicar-me a això. No va ser el cas… almenys fins el moment.

Però no he deixat de perdre l'nteres : mireu quines coses :

L'explicació de Wikipedia:  

"El Land art es una tendencia del arte contemporáneo, que utiliza el marco y los materiales de la naturaleza (madera, tierra, piedras, arena, rocas, etc.). Esta expresión inglesa se ha traducido también como «arte de la construcción del paisaje» o «arte terrestre». Generalmente, las obras se encuentran en el exterior, expuestas a los elementos, y sometidas a la erosión natural; así pues, algunas desaparecieron, quedando de ellas sólo el recuerdo fotográfico. Las primeras obras se realizaron en los paisajes desérticos del Oeste americano a finales de los años sesenta. Las obras más imponentes, realizadas con equipamentos de contrucción como excavadoras, se llaman Earthworks, palabra que puede traducirse como excavaciones, aterramientos o desmontes).

Su finalidad es producir emociones plásticas en el espectador que se enfrenta a un paisaje determinado. El principio fundamental del Land Art es alterar, con un sentido artístico, el paisaje, para producir el máximo de efectos y sensaciones al observador. Se pretende reflejar la relación entre el hombre y la tierra, el medio ambiente y el mundo, expresando al mismo tiempo el dolor, debido al deterioro ambiental del clima que existe hoy en día. Lo principal es la interación del hombre-artista con el medio ambiente.

El arte generado a partir de un lugar, que algunas veces parece un cruce entre escultura y arquitectura, en otras un híbrido entre escultura y arquitectura de paisaje en donde juega un papel cada vez más determinante en el espacio público contemporáneo. En realidad, puede considerarse como un nuevo comportamiento artístico, alejado de los modos tradicionales, como otros que surgieron en los años sesenta y setenta en respuesta a la comercialización del objeto artístico tradicional (cuadros, esculturas). Otras nuevas modalidades artísticas del mismo tipo serían en body-art, el happening o el Arte Povera.

El paisaje es parte fundamental de la obra, el que indica muchas veces el que hacer. El arquitecto dialoga primero con el entorno y posteriormente la obra seguirá esta conversación. Así podrá surgir esta transformación que permita esta experiencia artística, recuperar valores ancestrales, comunicar ideas, pensamientos y sensaciones.

El Land-Art establece un diálogo, muchas veces de carácter arquitectónico, con la naturaleza. Expone delante del espectador un mundo que requiere la contemplación.

Para intervenir a esta escala en la cual el hombre pueda apropiarse del territorio, es importante que el arquitecto entienda el lugar en el cual va a trabajar. Tal como lo hace el Land-Art, desde una perspectiva general, dejando una marca o huella del hombre con los elementos a la escala de este, determinando el paisaje a su medida; es ahí la cercanía con la arquitectura y el paisaje.

La forma resultante no era apropiable, no se podía manipular y acababa siendo efímera. De ahí que se fotografiasen, en prueba de la realización de la obra. Otras veces, se recogía la experiencia artística en planos, bocetos o grabaciones audiovisuales. Lo que se mostraba al público en exposiciones y galerías era ese rastro visual del Land art, y el espectador que acude debe «re-construir» mentalmente lo ocurrido, según el historiador del arte Antje von Graevenitz."

De camí al sud altre cop des de Niagara, ens va semblar molt bona opció fer una parada al contat de Lancaster, o Dutch County, la terra dels Amish de Pennsylvania. Una parada bucolica entre camps i granjes, per coneixer com viu aquest grup religiós allunyat de la modernitat.

I …….i ens vam trobar un sector ple de motels, hotels, parcs aquatics, centres comercials, granjes modernes, fabriques, autovies, cotxes, camions, ….i amish.

Aaaaaaaaiiii

Resulta que els amish no viuen sols; tb es veu que son bastant “oberts” i es relacionen amb els veins no amish i tal…..I l’entorn a on viuen no és tan bucolic. Vam estar voltant pasant per carreteretes que realment si que nomes tenien granjes i cases , tot i que no totes de amish, i era un paisatge bastant maco. Al igual que el nostre cotxe en passaven d’altres, i camions, i , de tant en tant , un carromato de amish….

Tb vam trobar una senyora caminant, un noi en bicicleta, i un noi patinant ( son molt aficionats a patinar es veu el amish…)(patins en linea, eh?)

Abans de posar-nos a voltar per fer el nostre “safari fotografico” de amish (quina vergonya…), haviem visitat el centre ” la granja amish”, a on visites una granja – a on ja no hi viuen- , t’expliquen les principals costums, i tenen botiga. Un altre lloc a on es pot anar per apendre coses dels amish és al ….Museu de cera del Amish…..aaaaaaaaiiiii

I de fet vam apendre moltes coses qe no sabiem : des de a que conreuen tabac, a que no tenen esglesia i es reuneixen a les cases, qe el qe fa de “capellà” és un membre de la comunitat triat aleatoriament, a que les dones lliguen els vestits amb agulles pq els botons es consideren joies ( i entre agulla i botó no hi ha punts mitjos, dic jo ? ), que no es bategen fins a adults a on trien o no qedar-se en la comunitat ( els adolescents tenen llibertat de sortirm experimentar, abans de batejarse),que tenen bastant diners (van fer uns grans donatius pels damnificats del Katrina) , i que això de les innovacions …..no se com ho decideixen : p.ex. poden fer servir neveres de gas, pero no electricitat; telefon mobil si, pero fixe no……..

??? sabies quin era una granja amish pels diposits de gas i pel carromato aparcat ( pero els adolescents es solen comprar un cotxe abans de batejarse…)

nomes tenen ensenyança primaria perque creuen que estudiar mes pot fer apartar de la vida religiosa, i publiqen un diari a ohio ple de noticies com casament, defuncions i eventos de la comunitat. I la comunitat s’ha duplicat en ls darrers 50 anys ( nomes un 2 % de la població amish ha “abandonat” la comunitat)

o sigui qe realment no entenc gaire dels amish……

Ahir va ser un dia força curiós.

Vam començar baixant cap el districte financer. Allí entre gent caminant amb presses i obres, els turistes miraven el solar de la zona zero i les maquetes/posters del projecte en construcció : la Freedom Tower ( amb un aire a la torso de Malmö???) i l’intercomunicador de metros del Calatrava ( amb un aire ciutat ciencies de Valencia) . Evidentment, la vida continua, i per mi ha estat curiós veure el barri de oficines amb plena activitat, les grues, maquines, treballadors amb armilles reflectants, cascos i botes de seguretat…..No se si algú s’enfadarà, pero crec que el newyorkins van per feina. Tinc entes que hi ha hagut aquest any força polemiqes per la celebracio del 6º aniversari del 11 setembre. He llegit als diaris de aqui (suposo que s’ha comentat a tot arreu), que la gent volia deixar de fer una cerimonia general : és evident que mai oblidaran la data, pero no poden paralitzar-se cada any. Deia que despres de Pearl Harbour i de l’assassinat de Kennedy durant uns anys també es continuava conmemorant, pero a poc a poc es va deixar de fer, sense que ningú oblidi mai el que va passar. El problema del 11 de setembre, deien, és que es coneix per la data, i no per “atac de les torres”, etc… També hem llegit que no es volien fer aquest any els actes a la zona zero, pero que les victimes es van queixar; que s’ha polititzat el tema….

Be, estant a NY l’11 de setembre de 6 anys despres de l’atentat, jo diria que pel carrer es respirava normalitat. Als telenoticies feien programaes especials, pero crec que les cadenes principals no van emetre la cerimonia sensera de pe a pa; al carrer no ens vam enterar de res: només a la nit, enm veure les projeccions. Estavem sopant per celebrar l’aniversari de l’Adrià, i els restuarnats estaven plens, o sigui que……la vita continua…

Pels carrers, més aviat, hem trobat varios col.lectius protestant per la guerra : des de col.lectius de victimes a veterans….

—–

Del districte financer, ens ha cridat la atenció que els carrers son mes estret que a altres zones de Manhatten: serà perque es la part baixa de la ciutat, pot ser la mes antiga ? Wall street i els carrers colindats son estretisim, al més pur estil europeu! Tot i tenir gratacels encastonats.

I un pel cutre, tb, tot plegat. Recordo que la City de Londres em va semblar més . com dir, formal ? ( tot i la moltitud de pubs plens de executius!) A més, nio tant sols portaven trajes! Serà perqué encara f calor, pero anaven en manigues de camisa , sense corbata, i amb el look tipic americà billgatoso….he he…

A part estava ple de treballadors de obres i de manteniment ( es que tot esta de obres a tot arreu!).

El parc a baix devant dels piers (muelles) (battery park) ens ha decebut una mica…. tb estava de obres un bon troç. El que si hem vist una estació de ferrys nova de trinca ( estil barcelonós), que comunica metro i ferry ( el de staten island que es gratuit).

Allí hem agafat el metro cap a Brooklyn, i ha començat una visita força interessant.

Primer hem aparegut a una plaça molt animada, era l’ajuntament de Brooklyn i els judjats de Nova York; ens hem menjat 2 hot dogs ( mes baratos que a Manhattan) a un banc sota una estatua de Robert Kennedy i hem començat a caminar per un carrer comercial. Aqui hem de dir que la població era majoritariament afroamericana, els balncs erem una excepció. Pero tot era animat i popular. Molts negres a més, realment son dominicans i parlen castellà….

Al acabar el carrer, un altre sorpresa : un barri residencial encantador : es veu que quan van fer el pont de Brooklyn, molta gent (de wall street) va venir a viure a aquesta banda del pont, i va sorgir un barri interessant. Amb el temps va anar camviant la població, i es van instal.lar tb afroamericans de classes mes acomodades. Unes cases molt maques i molt tranquil.

De tant en tant ens passava gent jove bastant modernilla….parlant en varius idiomes …..finalment vam descubrir el seu “cau” : una facultat de disciplines artistiques, de fet deu ser un centre privat, Pratt Institute : unes instal.lacions xulissimes : edificis antics, amb jardins plagats de escultures, i estudiants i profes treballant a la mespa! molt maco! I ple ple ple de esquirols!!!tenim unes quantes fotos de aquest lloc, tot una sorpresa..

Vsm continuar i el barri esva tornar un pel popular….de fet no sabiem a on aniriem a parar. Buscavem un sector a on resideix la comunitata jueva ultraortodoxa, pero no sabiem ben be a on era…..

Amb veure un senyor d’aquells ja plegavem i tornavem enrera….

Aleshores vam notar : mira quines cases amb aquests balcons de varanes tan altes….semblen gabies!…..

I vam continuar caminant…..i, quan pensavem que ens haviem equivocat de camí, observem al fons una quantitat inmensa de gent vestida de negre, un minut despres estavem a un carrer on TOTS els viandants anaven vestits de negre, elles amb un mocador blanc al cap i ells uns amb un barret de pell cilindric i inmens (els casats) i altres amb el caperuzo negre (els solters), tots els homes amb barba i tirabuzons, molts nens, amb el cap rapat, cofia i tirabuzons, … Impresionant, semblava un salt en el temps, feia por. Els nens quan els miraves s’escapaven i entraven a les cases, pero tot i aixó vam fer alguna foto d’incògnit.

Realment tota una experiència, de la que vam anar a una practicament inversa : a la zona “pija” del Upper East Side, per visitar el Whitney Museum of Americans Arts. Despres de haver voltat pels barris de Manhattan, ara si que ens sembla pijo aquest barri….però només en termes relatius (clar que no hem vist per dintre els famosos apartaments gegants!), i la gent estilosa. Pero és tot plegat una pijeria molt moderna, aparentment gens carca….

Doncs el Museu ahir era gratis, és a dir : hi ha un dia a la setmana , que a molts museus de NY , pay as you wish….vas i dius : va be x dolars ? i et diuen oK, i fet….nosaltres vam pagar 1 $ per persona, he he….

I al museu vam veure, entre altres obres americanes del s. XX i actuals ( algunes signades del 2006), una exposicio super interessant sobre l’art psicodelic del SUMMER OF LOVE. Chulissima! No és que fossin grans obres , la majoria eren fotografies i posters de eventos de la epoca : San Francisco, el concert de Woodstock, Beatles, escriptors Beat, prptestes contra Vietnam, Rollings….

projeccions psicodeliques de estil mandales buddistes, amb concerts de llum , habitacions fosques a on estirarse sense sabates a mirar llums i sons psicodelics…..

Molt chulo!

A més a l’audioguia que et donaven, no t’explicaven obres, si no que a cada nº que havies de posar et sortia una canço : des de All you need is love, a Lucy is in the sky with diamonds, dels Beatles, a Break on through dels Doors, a Jimi Heindrix…..

i per colmo hi havia molt gent ( pq era el dia gratis?) i semblava com una festa!

I veniem de veure els satmar!!

Montilla enciede la bombilla
por victor_sala

Doncs a casa sense llum desde les 10 del matí fins les 3 de la matinada.

Per sort nosaltres no estem a casa gaire, la feina ens treu la majoria del nostre temps i per sort o per desgràcia als llocs de treball no hi havia problemes de llum.

Vam anar d’anar a sopar fora i a les 10:30 ja estavem al llit.

Pero que pasa amb els comerços de la zona, amb el mercat, sense llum tantes hores. Quants diners tirats …

Les responsabilitats estan clares, pero la llei farà alguna cosa pq aixó no torni a pasar?

Salsa marchand de vin (Comerciante de vinos) Para carnes y pescados asados o hervidos.

• 1 vaso de vino tinto
• 4 escalonias
• 250 ml. de agua
• 250 ml. de caldo
• 1 cucharada de harina, sal y pimienta.

Preparación:

1. Pelar y picar las escalonias. Ponerlas en un cacito junto con el vino, agua y caldo. Salpimentar y dejar cocer a fuego lento hasta que se reduzca a la mitad.
2. Deshacer la cucharada de harina en un poco de agua fría y añadir a la salsa. Poner nuevamente al fuego sin dejar de remover y dejar cocer unos 4 minutos.
3. Rectificar el sazonamiento y servir.

Salsa al vino tinto

• 1 cebolla grande cortada en trozos muy pequeños,
• 1 zanahoria cortada muy pequeñita,
• 2 dientes de ajo majados,
• 1/2 l. de vino tinto,
• 1 pizca de azúcar,
• 1/2 de demi glace (ver salsa demiglace),
• 100 gr. de mantequilla.

Método: Colocar 50 gr. de mantequilla en una sartén y añadir la cebolla, la zanahoria y el ajo. Fondear hasta que todos los ingredientes estén blandos y un poquito dorados. Añadir el vino tinto y reducirlo a un tercio de su volumen. Agregar la demi glace, dejar cocer por espacio de 20 minutos. Pasar por el colador y añadir 50 gr. de mantequilla, sin dejar de remover. Para carnes.

Salsa de naranja

• 3 naranjas grandes,
• 1/2 l de demi glace ( ver salsa demi glace),
• 2 terrones de azúcar,
• 5 cl. de vinagre,
• 1 limón.

Método: Hacer un jarabe rubio con el azúcar y el vinagre, añadir el zumo de limón, el zumo de las naranjas, cortar la corteza de limón y la de las naranjas en juliana muy fina o mejor rayarlas con un rallador. Poner las ralladuras unos segundos en agua hirviendo para quitar el amargor, escurrirlas y agregarlas a la salsa. Dar un pequeño hervor y sazonar. Es especial para el pato a la naranja.

Salsa demi glace
Derretir la mantequilla y añadir la harina previamente tostada. Mezclar bien los ingredientes dejando que cuezan durante unos minutos. Dejar enfriar y añadir poco a poco un litro de fondo oscuro. Llevar a ebullición, colar y rectificar.

Salsa de naranja

• Salsa: Juliana de la piel de una naranja
• 1/4 de zumo de naranja, 8 cucharadas de aceite de oliva virgen.
• 1 cucharada de vinagre de Jerez, sal y azúca

Salsa de naranja: freír la juliana en el aceite. Cocer el zumo de la naranja hasta que se reduzca a la mitad, añadir poco a poco el aceite de oliva y le vinagre y sazonar con sal y azúcar. Añadir la juliana de naranja.

Truco: Si la salsa gusta con más cuerpo, añadir una cucharadita de Maicena. También se puede añadir unos pistachos verdes fritos.

Solomillo de lomo con salsa de naranja

Se limpia bien el solomillo de grasas y pieles, se dora en sartén a fuego vivo, terminándolo de hacer al horno. Se trincha y coloca en el plato sobre unas patatas panadera, que se saltean en crudo con el ajo y se les añade la nata, hasta que esten totalmente cocinadas. Por otra parte, se elabora el puré de manzana, rehogando para ello la manzana con la mantequilla. Se hace el crujiente de Idiazabal y por último se elabora la salsa, para ello se añade el azúcar junto con el licor, dejando caramelizar, se añade la naranja y el limón en zumo y se deja reducir, se puede acabar la salsa añadiendo un poco de demiglace y un poco de mantequilla. Se decora con una tira de cebollino.