diluvi

designboom 

Esto es lo que le he dicho esta mañana a un chico,  en el metro, a las 8:30 de la mañana, escuchando música reguetón en el altavoz del móvil, pretendía que todos la escuchásemos.

Me he esperado un par de paradas a ver si era un "error", una llamada sin contestar o algo, mas de uno le hemos echado una mirada diciendo "oye a mi no me interesa tu música", y viendo que nadie hacia nada me he levantado de mi sitio (habia logrado sentarme) y he ido hacia él y le he dicho:

– Perdona, ¿te importaría ponerte los cascos? A mi no me interesa escuchar tu música.

y e me contesta:

– no tengo, si te molesta cambia de vagón.

y yo le digo:

– no creo que me moleste solo a mi

y una señora dice:

– a mi tampoco me interesa escuchar tu música

Y la discusión ha continuado, hasta que la canción ha finalizado y no ha vuelto a sonar mas.

No es la primera vez que llamo la atención, en otro caso el chico apagó el teléfono sin queja alguna.

A www.mussol.info podeu veure uns vídeos molt xulos. Son contes infantils explicats pels mateixos infants, concretament per l’Ada i el seu pare Dani.

Si teniu nens recomano que els veieu amb ells, hi ha un munt, i son tots molt divertits.

Mireu quina cosa tan xula!

nyeeeeeee

http://www.mussol.info/

http://www.pimpampum.net/blog/

El dia dels ratolins va passar algo curiós:

baixavem amb la moto cap a la darrera classe de suec abans de Nadal, portava el llibre i la llibreta dintre el bolso, i tot posar a l’esquena estil bandolera….mentres creuavem la Diagonal per Pau Claris, de cop vaig sentir una mena de “clic” ,un tirò, algo que es desprenia i un repentí alleugerament de pes.

Entre el transit infernal del moment i la velocitat – no gaire, pero clar, amb la motina vas tirant- de la moto, van caldre uns segons per adonar-me…Ai! m’ha caigut el bolso!

Quina cosa tan ridicula!! Vam parar de cop i vam resseguir tot el camí fins a casa..si havia caigut havia de estar per allí….especialment per diagonal….si havia caigut accidentalment estava segura de retrobar-lo….algú ens hauria avisat….

Res, no hi era:

comencen a agreujar-se els nervis de la panxa : fa mala pinta:

pero mantenim la racionalitat:

1.el bolso ha estat arrastrat a i trapitjat pels cotxes de la diagonal…

2. algu l’ha trobat i se l’ha endut …de bona fe

3.algu l’ha trobat i se l’ha endut…de mala fe

4. i si no va caure accidentalment si no que el van estirar ? ( lladre malabarista per robar a una moto circulant pero bé, de tot n’hi ha…)

L’stress va pujant…a més  arribem tard a classe…a classe…ja no sabem si podrem anar-hi….

Truco per anul.lar les targetes..altre cop, quin rollo.

Portava apenes 15 euros, pero tota la documentació!! i fa poc mes de 1 any qe em van robar tot al Born…

Anem a fer la denuncia, que serà lo millor: pugem a la Policia de Balmes: ens diuen qe hem de anar als Mossos…els mes propers a la Gran Via, casualment al costat de suec…..

Nem tirant: ja estic molt trista….qe dimonis passa ? ratolinos, perdo coses, m’engreixo…desastre varis de varis ambits….

Per sort porto el movil a la butxaca, i les claus….i sento qe sona el movil: és una trucada de l’Estudi Musical…Em truca la Susi (hamsters) : “Donde estas? acabo de recibir una llamada de la Guardia Urbana preguntandome si te conocia!” ” AAAAAAhhhhhhh! pues si, claro, al ver tu llamada he imaginado algo “especial”..si si! ” Tienen tu bolso en una comisaria de Arc de Triomf” Aleshores ric, “Gracias gracias!!” ” No si yo no he hecho nada, han llamado aqui preguntando por Trini, y luego por ti…..un taxista les ha traido tu bolso! Si vas ahora lo tienen allí, si no se lo llevaran a objetos perdidos!”

Quin ailivi, quina sensacio………………Quina casualitat i quina sort que portes escrit el nom i el telefon de l’Escola Musical en un paperet just a sobre de la meva documentació!!
Arribem sota l’Arc de Triomf, mai hi passem per aqui en dia laborable: esta animat…no se on és la comisaria i pregunto a una noia que no sap on es pero s’esforça molt en ajudar; aleshores passen un pare amb una filla i els hi pregunto i em contesten  molt educats i amables…..

Trobem la comisaria: esta entrant un noiet jove qe s’acaba de trobar una cartera, i la ve a entregar, amb targetes, diners….

Ens atenen 2 policies grans, una parella ben curiosa, amb una vis comica…involuntaria, com un Dupont i Dupont a la espanyola, un parlar montillós….comproven si soc jo, omplen els papers, em reciten tot el qe porto, fent enfasis amb el decim de loteria i varies participacions!! he he!! ” Es que claro, lo teniamos que revisar todo!” El noiet jove s’en va, pero li fan una ultima pregunta : “I a on ha sit” ? El noiet, que es veu jovenet ,pero molt alt,  es queda una mica parat… ” Que donde lo has encontrado? ” ” Ahh, en la entrada del metro!” .
Acaben la gestió “Pasame el sello” ” Pa qe?, si es pa nosotros” ” Bueeno pero hay qe poner el sello”…” aaai, toma sello”…

Els hi demano el telefon del taxista,que el tenen ” El nombre no lo tenemos pero sabiendo que es taxista ya vale”……….(…..perque tenen el nº de llicència!!)

Els  hi dono les gràcies ( a més m’han endressar tot….tot i que s’excusen “las tarjetas las encontraras en otro orden porqué claro, las teniamos que sacar todas…” i els hi desitjem Bon Nadal!

Ja fora truco al taxista i també li agraeixo…..diu que ens va seguir un troç pero ens va perdre….bueno, gràcies de tota manera.

I així, despres de haver circulat per les 3 policies del territori, i amb la sensació de haver viscut un episodi nadalenc, ens dirigim cap a la Musa, a explicar la nostra historia..

Ostres! La musa!! Els ratolins son “Mus” !!