diluvi

El debat està al carrer fa molt de temps, hi hi ha opinions de tots gustos.

Diaris com el 20 minutos o Metro sovint publiquen artícles al respecte i sembla que es fan algunes lleis per promocionar uns horaris mes “sostenibles” pero no sembla que les empreses ho prenguin en consideració. Per exemple al 20 minutos de dimarts ho resumien amb una frase:

Madrugones, largas jornadas laborales,dos horas para comer y la programación televisiva …”

Som els que ens aixequem mes d’hora i ens anem a dormir mes tard de tot Europa,  dormim casi una hora menys que la mitja europea i aixó repercuteix a la nostre salut. A mes treballar mes hores no repercuteix a la productivitat, al contrari, aquest país es dels menys productius.

Mentres a la majoria d’Europa la gent està a casa entaulada i mirant les noticies del vespre a les 7 de la tarda, aquí encara som a la feina.

Hi ha varies motius i teories perqé aixó sigui així. No ha estat sempre igual, l’horari partit ve per les necessitats a la postguerra i molta gent tenia una feina al matí i altre a la tarda.

Fer un horari continuo es mes sostenible, menys despeses de llum, etc. i mes facilitat per conciliar la feina amb la familia.

Pero qué pasaria amb la multitut de neocis que es veurien perjudicats? Bars, restaurants, guarderies, etc.  L’horari partit es un gran negoci per molts. I quants estan agust amb aquests llargs dinars i en arribar tard a casa quan els nens  ja estan sopats i al llit?

Que opines tu?

Entre l’economía pública i l’ economia privada capitalista, i amb potencial de ser una alternativa a aquestes.

Integrada per organitzacions privades, principalment cooperatives,mutualitats i associacions amb una etica que segueix els següents principis

• processos de decisió democràtics, hereus del principi cooperatiu com a principi central al democratizar el poder de decisión, “una persona=un vot”, versus “una acció = un vot”,
• primacía de les personas i del traball sobre el capital en el repartiment de les rentes ( lógica de distribució dels beneficis no lligada i fins i tot contraria a la participació en el capital social, criterios tals com el principi cooperatiu del retorn, la dotació de patrimonios colectius, la remuneració limitada al capital, o incluso la regla de no distribució de beneficis,
• finalitat de servei als seus membres o a la colectivitat abans que el lucre, enfatitzant que la actividad económica desenvolupada per aquestes entitats té vocació de servei a persones i no recerca del benefici; el benefici pot aparèixer però serà en tot cas un objetiu intermedi per al fí últim de la entitat que és el de donar servei
• autonomía de gestió, diferenciánt-se amb això de les entitats de l’esfera pública.

Els valors doncs inclosos de democracia,interes social,justicia retributiva, generen diferents i imaginatives i plurals formes socials de entitats.

Integra dos subsectors:

a) El subsector  de mercat ,integrat per empreses amb organització democràtica (una persona, un voto) i amb distribució de beneficis no vinculada al capital aportat pel soci:COOPERATIVES,SOCIETATS LABORALS,SOCIETATS AGRARIES DE TRANSFORMACIÓ,Empreses mercantils no financeres controladas per agents de l`economía social,cooperatives de crèdit i seccions de crèdit de les cooperatives, caixes d’estalvi,mutues d’assegurances,mutualitats de previsió social.

b) El subsector de no mercat, integrat per institucions privades sense ànim de lucre al servei de les llars : ASSOCIACIONS,FUNDACIONS, altres formes jurídiques.

alguna info l‘observatori del tercer sector i a CEPES

Frases escoltades a l'auditori del CCCB fa uns dies.

"Ecologia és Economia.

Ecologia de les Ocurrències : plantar 140000 arbres i no voler una ecotasa de un tant per mil pel petroli.

Rehabilitar cases no eficients crea feina ( del sector construcció…)

Canvi climàtic : no és una qüestió científica ni política : és moral!!

No es poden prometre serveis suecs amb impostos llatinoamericans.

Aspirem a un model de laicisme-republicanisme-de drets i deures.

Aprofitar el canvi de cicle econòmic per fer el canvi.

No donar xecs "regals" a costa de renunciar a fer serveis ( com escoles bressols…)

PAGAR IMPOSTOS NO ÉS UN DELICTE

Pot ser s'ha arribat al PIB de la UE, però amb menor serveis socials….a que serveix ? com es pot presumir de super habit si hi ha manca de serveis??

Ens preocupa que no preocupi el medi ambient.

Necessitem fer força perqué "ZP" no deixi de mirar a l'esquerra.

Tenim una actitud de l'EXIGENCIA,RAONADA,TRANQUILA I CONSTRUCTIVA. "

Joan Herrera. Auditori CCCB Barcelona.febrer 2008.

Doncs si, estem emprenyats, cansats, de vegades agobiats, perque hi ha coses que ens sobrepassen.

Últimament se'ns estan ajuntant diversos problemes domèstics (goteres, embussos, tv  i ordinador espatllats, ITV cotxe pendent, etc),  a mes també estem descuidant la nostra salut (no fem gaire exercici, no mengem be,..) i la nostra economia (estem sortint molt).

Fent mig broma dèiem que tenim una falta de manteniment, inversió i gestió mes llarga que Catalunya, però be aquestes coses depenen de nosaltres i ho solucionarem.

Per arrodonir-ho aquest matí, com cada dia laboral, ens hem aixecat a les 7 amb les noticies del Bases a la ràdio: continuen els problemes de Renfe, i mil desgracies mes, … aquestes coses ja no depenen tant de nosaltres, però crec que tots podem fer alguna cosa per petita que sigui.

I quan un amic ens ha enviat un email respecte al que està passant al nostre país no he dubtat en donar-hi suport. Català Emprenyat es un manifest endreçat als nostres dirigents perquè facin alguna cosa en el tema de les infraestructures de Catalunya (principalment Rodalies). Espero que això sigui un primer pas i que despès continuïn les mobilitzacions enfront altres problemes com son la conciliació familiar o la vivenda, entre molts d'altres. 

Fa uns mesos va apareixer al diari un article molt interessant sobre els països escandinaus i com estan vivint un boom de gran dinamisme economic i de creativitat despres de una fases de crisi, i deia coses com:

" …esos paises son la prueba de que para crecer no hay que hacer las cosas exactament a la manera anglosajona (menos proteccion social, más eficiencia)"

"…las altas tasas de impuestos parecen desincentivar el empleo, pero no es así, porque permiten financiar politicas de fomento de la natalidad que hacen posible que la mujer abandone el hogar"

"…Finlandia y Suecia estan a la cabeza del informe Pisa en materia educativa, per la important formació de capital humà"

" Se ha vinculado la capacidad de consenso nórdica a la cultura calvinista de la que proceden. Pero hay quien paradojicamente justifica el éxito de esas economias satisfechas en su RESPETO POR EL TIEMPO LIBRE".

"El Éxito nordico no està en la ética del trabajo del calvinismo, como creen algunos, sino en la ÉTICA DEL TIEMPO LIBRE. Los escandinavos no trabajan de forma agotadora. Son más bién escrupulosos con su ocio. Ésa es la clave del exito."

" De donde sale esa energia ? Yo (Helene Olsson) creo que en los años 90 lo pasamos un poquito mal y eso nos obligó a repensar las cosas.Pensar como nos quitabamos de encima industrias obsoletas."

"El actual florecimiento escandinavo es en buena parte respuesta a una sucesion de profundas crisis que sacudieron la zona a principios de los 90.(…) Hay paises como Italia que viven en una crisis permamente pero no saca provecho de ello, pero no ha sido el caso de los escandinavos, que supieron extraer las conclusiones adecuadas".

"Los paises escandinavos se estàn convieriendo en la autèntica alternativa al modelo anglosajon de crecimiento, con empresas como Ikea o Nokia, que han entrado en la era postindustrial y del conocimiento dando a las mujeres, los viejos y los niños un gran protagonismo"

" En el estudio (Kairos, sobre los jovenes europeos) los jovenes escandinavos aparecen (junto con los americanos), como los más felices, optimistas y libres."

A l'article es menciona : Ikea, Nokia, Marimekko,Bank Oluffsen y el disseny en general, sectors varis (Sunto ,Amer), Kairos,HM….. Pero n'hi han tantes mes!

Firma l'article Ramon Aymerich, La Vanguardia, 25.3.2007