diluvi

Ara que ve la revetlla de St Joan, recullo alguns consells de la Gene per fer una festa sostenible.

Les festes són moments de celebració molt importants per a la nostra societat, i
especialment a les escoles. Per desgràcia acostumen a generar una gran
quantitat de residus, molts dels quals són difícils de reciclar. És per això que molts
centres mostren la seva preocupació per aconseguir reduir-ne els efectes negatius
i així poder celebrar festes més sostenibles.
Tot seguit us proposem una sèrie de consells per aconseguir-ho:
1. Fer servir gots reutilitzables, ja que es poden rentar, guardar i utilitzar
moltes més vegades.
2. Fer servir una vaixella reutilitzable. També és molt bona idea utilitzar
suports comestibles per servir el menjar, com per exemple, llesques de
pa, empanades, etc. Una altra opció és utilitzar una vaixella compostable
que es reculli conjuntament amb les restes del menjar.
3. Muntar diversos punts de retorn o recollida, lloc on es retornarien plats i
gots reutilitzables.
4. Portar tovallons personals de roba . Si els utilitzeu de paper, recordeu que s’han de tirar amb la matèria orgànica, ja que són compostables.
5. El menjar es pot portar amb carmanyoles, d’aquesta manera només cal
destapar-les i servir-se i així evitem embrutar plats. Aquesta idea serveix
també per fomentar que es consumeixi menjar casolà i així evitar el
menjar d’elaboració industrial, sempre excessivament embolcallat.
6. Si és possible, s’hauria de fer una previsió força ajustada de possibles
participants per evitar comprar més materials del compte i sobretot perquè
no sobri menjar. S’ha d’intentar evitar que el menjar sobrant vagi
directament a les escombraries, per això us animem a contactar amb
alguna entitat social del vostre domicili que pugui aprofitar-lo.
7. A l’hora d’organitzar una festa sostenible cal triar l’opció que generi menys
residus; de totes maneres, els que es generin s’han de tirar al contenidor
correcte per poder-los tractar. Per això cal tenir visibles i accessibles tots
els contenidors de recollida selectiva (paper i cartró, envasos, matèria
orgànica, rebuig i vidre). Cada contenidor ha d’estar senyalitzat amb el
que s’hi pot tirar a dins per tal d’evitar errors.
8. Criteris de compra sostenibles. Les begudes que es portin a la festa és
preferible que no siguin amb envàs individual, sinó amb envàs familiar,
perquè així es generen menys residus. Si fos possible, també seria bo que
les begudes es portessin en envàs de vidre, ja que els envasos de plàstic
tenen un reciclatge més costós ambientalment.
9. Productes de temporada i de producció propera, de comerç just i
ecològics. Sempre que sigui possible, hem de tenir en compte aquests
aspectes a l’hora de comprar.
10. La decoració de la festa (les garlandes, per exemple) es pot fer amb
materials reciclats (paper, cartró, revistes, llaunes, brics, etc.).
11. Amb les restes de menjar generades a la festa es pot fer compost si es té un compostador.

Avui he estat a St Pau a la xerrada que fan sobre el Part Natural!

ha estat super be : érem una dotzena de embarassades amb la intenció de fer que el part pogués ser el mes natural possible, però no "radicals"com per negar-se a l'intervencionisme en cas de necessitat i entenent que si no pot ser no cal frustrar-se, mentre l'objectiu final estigui be : que el bebè i la mare estiguin be després del naixement….

hi havia una alemanya, una holandesa, una argentina i les altres catalanes….clar les guiris deien : es que en alemania todos los partos son naturales excepto si tienen un problema…..

doncs a catalunya ens ha dit la llevadora que el 97% eren amb epidural, un % elevadissim tb amb episiotomia….(sense comentar el tema cesàries) : el màxim de Espanya, i es pot despendre que de Europa!! (es veu que els darrers anys, des de que s'ho han proposat, el % de episiotomia tb ha baixat : es tracta pot ser de analitzar cada cas abans de actuar per sistema? )

s'està estudiant com educar no nomes a les embarassades ( a la majoria de gent ja li està be que facin el pack peridural-oxitocina-episiotonomia pq no s'ho plantegen, ) si no que a tot el personal sanitari que s'ha format en aquelles tècniques tan intervencionistes…..

no és possible que les catalanes siguin mes figaflors o propenses a parts complicats que qualsevol altra dona europea, no??

he aprés un munt de coses, alguns detalls que m'han copsat:
– el moment en que es posa la epidural, el procés es ralentitza , és a dir les contraccions —-> això fa que tot seguit s'apliqui la oxitocina "sintètica"

- les contraccions provocades per oxitocina sintetica son més doloroses que les provocades per la hormona natural generada pel cos……

- la ralentitzacio de la muscultaura causada per l'epidural fa que s'hagi de fer part instrumental en mes casos : forceps…

- i també : arribara un moment en que quasi totes, inclús les mentalitzades per fer el part natural, demanarem anestesia…..però sol ser bastant avançat el part, i en molts casos ja no te sentit….aaahhh! i dependrà de la habilitat de la llevadora, i del pare, que aguanti o no ( hi ha tecniques de distracció…he he!! )

– si ens posem pesades, o el pares incordien "cuanto falta"…, tothom es posa nerviós i sempre hi ha tentació de intervenir i dirigir el tema de maneres "menys naturals" pero absolutaments normals avui en dia….

- la posició que provoca menys risc de desgarro i per tant de episiotomia , es a 4 potes!!

- a st pau el bebè estarà monitorizat però tindrem mobilitat -de uns metros-, per estar de peu, amb la pilota, en cuclilles,caminar una mica….podrem disposar de cadira de part …

- hem de elaborar un plan de part indicant les nostres preferencies i parlar amb el personal – si no diem res no son adivins

– tindrem el nadó amb nosaltres des de que neix ( sempre a la habitació): els primers moments ens el donaran, i nomes se l'emportaran una estona curta per pesar-lo i fer-li altres proves

-la llevadora ha comprovat com els bb son capaços de reptar fins al pit : se'ls ha deixar traquils 20 minuts i ells xino xano troben el pit i s'agafen sol : però sovint es "dificil" que en 20 minuts ningu el vulgui agafar

– que la millor manera de que no perdi calor es pell amb pell , de la mare, o del pare…..la pell i l'abraçada és lo que mes l'escalfa

- que es pot esperar a tallar el cordó a que deixi de bategar : així li "enxufla" sang al bebè desprès de l'esforç del part, i sembla ser que protegeix molt els bb's i nens de anèmia; inconvenient : dificulta la donació de sang de cordó. ( tb ens ha dit que semblaria que pel nostre grup ètnic els bancs esta be, que hi ha carència per altres grups com sud-americans, africans,asiàtics….)(?????)

– que amb la placenta …..podem fer el que vulguem perqe ells la tiren a les escombraries…: opcions : endur-te-la i plantar-la…….o ……be, lo que va fer tom cruise….qui li interessi qe investigui…http://es.wikipedia.org/wiki/Placentofagia

– que el pares ja no es maregen…pq tenen molta feina : distreure, fer massatges, explicar acudits……..

– que el lloc ideal, tranquil i confortable per passar la major part de la fase de dilatació que totes les embarassades demanen : doncs és a casa!

– que lo ideal per dirigir-se a l' hospital és : anar caminant!!

en fi, molt estimulant, m'ha agradat molt ara nomes espero que tot vagi be i que , si hi han complicacions i no va tan be, que acabi be i que no em traumatitzi ni provoqui frustració….

P.S. espero no haver entes cap bestiesa!!

l

Durant el viatge als USA s’ens va quedar al calaix la visita a Seattle, la anomenada Ciutat Esmeralda pels boscos que té, la anomenada “Rainy City” pels gran nombre de dies núvols o boirosos, la anomenada “Jet City”, degut a que allí està la Boeing, el bressol del grunge i famosa per les grans protestes antiglobalització del ‘99……doncs a aquesta ciutat els ciutadans han decidit una cosa :

l’ajuntament havia d’ampliar els centres de recollida i transferencia de escombraries amb una tercera estació. Però els ciutadans van comunicar a l’ajuntament que no volien, perquè tenien una altra proposta: arribar al Residu Zero.

Així que l’ajuntament ha elaborat el pla : en lloc de acceptar més escombraries com a cosa inevitable, estan tractant els residus com a recurs : els residus de menjar van a compostatge; els productes durables es reutilitzen, els edificis s’enderroquen reciclant els components, i s’està estudiant de prohibir les bosses de plàstic i espuma.

A iniciativa popular.