diluvi

Aquest cap de setmana hem estat a Areny, un poblet molt maco de la franja. Anem cada any a la festa que organitza el Victor i família.

Cada any fem una performance, aquest cop ha tocat un Sky-Art, aquí teniu les fotos.

Aprofitem per agraïr als amfitrions totes les atencions qu han tingut amb nosaltres així com a saludar a tots als asistents.

Ara que ve la revetlla de St Joan, recullo alguns consells de la Gene per fer una festa sostenible.

Les festes són moments de celebració molt importants per a la nostra societat, i
especialment a les escoles. Per desgràcia acostumen a generar una gran
quantitat de residus, molts dels quals són difícils de reciclar. És per això que molts
centres mostren la seva preocupació per aconseguir reduir-ne els efectes negatius
i així poder celebrar festes més sostenibles.
Tot seguit us proposem una sèrie de consells per aconseguir-ho:
1. Fer servir gots reutilitzables, ja que es poden rentar, guardar i utilitzar
moltes més vegades.
2. Fer servir una vaixella reutilitzable. També és molt bona idea utilitzar
suports comestibles per servir el menjar, com per exemple, llesques de
pa, empanades, etc. Una altra opció és utilitzar una vaixella compostable
que es reculli conjuntament amb les restes del menjar.
3. Muntar diversos punts de retorn o recollida, lloc on es retornarien plats i
gots reutilitzables.
4. Portar tovallons personals de roba . Si els utilitzeu de paper, recordeu que s’han de tirar amb la matèria orgànica, ja que són compostables.
5. El menjar es pot portar amb carmanyoles, d’aquesta manera només cal
destapar-les i servir-se i així evitem embrutar plats. Aquesta idea serveix
també per fomentar que es consumeixi menjar casolà i així evitar el
menjar d’elaboració industrial, sempre excessivament embolcallat.
6. Si és possible, s’hauria de fer una previsió força ajustada de possibles
participants per evitar comprar més materials del compte i sobretot perquè
no sobri menjar. S’ha d’intentar evitar que el menjar sobrant vagi
directament a les escombraries, per això us animem a contactar amb
alguna entitat social del vostre domicili que pugui aprofitar-lo.
7. A l’hora d’organitzar una festa sostenible cal triar l’opció que generi menys
residus; de totes maneres, els que es generin s’han de tirar al contenidor
correcte per poder-los tractar. Per això cal tenir visibles i accessibles tots
els contenidors de recollida selectiva (paper i cartró, envasos, matèria
orgànica, rebuig i vidre). Cada contenidor ha d’estar senyalitzat amb el
que s’hi pot tirar a dins per tal d’evitar errors.
8. Criteris de compra sostenibles. Les begudes que es portin a la festa és
preferible que no siguin amb envàs individual, sinó amb envàs familiar,
perquè així es generen menys residus. Si fos possible, també seria bo que
les begudes es portessin en envàs de vidre, ja que els envasos de plàstic
tenen un reciclatge més costós ambientalment.
9. Productes de temporada i de producció propera, de comerç just i
ecològics. Sempre que sigui possible, hem de tenir en compte aquests
aspectes a l’hora de comprar.
10. La decoració de la festa (les garlandes, per exemple) es pot fer amb
materials reciclats (paper, cartró, revistes, llaunes, brics, etc.).
11. Amb les restes de menjar generades a la festa es pot fer compost si es té un compostador.

yudanaka by diluvi.

Ens vam llevar d’hora el mati, vam tenir un llarg esmorçar japones, i el masover del ryokan-casa rural ens va apropar amb la furgoneta al cami en mig del bosc; vam caminar quasi mitja hora pel bosc, i aleshores vam arribar a l’àrea a on estaven ells….al porxo de la caseta de fusta que feia d’entrada al parc n’hi havia un, que va tirar una cadira tot saltant de cop….

Un cop dintre ens vam passar hores observant-los! hi havia families, nens trapelles, bebes, avis , avis cascarrabies…..joves curiosos!! es banyaven a l’aigua; l’aigua surt calenta al sismic japó, per això hi ha tanta tradició de balnerais per humans…..i per micos….que es banyen de gust a l’hivern quan neva i fa fred….

Una de les millors experiències viscudes!!

De vegades te n’adones de la intensitat de un viatge despres de la patina del pas del temps

Vam viatjar en shinkansen, en tren d’alta velocitat, en bus i també en una mena de trenet com de conte i dibuixos animats;
vam arribar a un poble de muntanya , ple de “ryokans”-cases rurals, i de ofuros-balnearis…..i a on a l’hivern s’esquia molt ( hi van fer uns jocs olipmics també…);
el poble estava tranquil, nosaltres amb les motxil.les a l’esquena….vam trobar un avi amb una neta, i li vam preguntar pel nostre ryokan…..diria que no ens vam entendre, o sigui que vam continuar caminant….una senyora ( i ara no recordo com parlavem!!)
ems va dir que trvessessim el pont i trobariem el ryokan casa rural.
I aixi va ser….
El masover tenia uns 40 anys i parlava angles…i una senyora gran i petita ( la seva mare) ens va preparar el sopar.
Ens van avisar de que aquella nit hi havia “festa major”, aixi quue hi vam anar…..
quasi tothom vestia yudaka, hi havia fireta, i concerts!! vam menjar un gelat de te verd….com sempre,,,,,

leprichauns by diluvi.Aquest cap de setmana hem estat a Dublín.

Ha estat un d'aquests viatges relàmpag (menys de 48h) amb RayanAir (20EUR per persona anar i tornar).

Vam visitar la Guiness, el Trinity College, vam passejar pels carrers, vam fer compres, sopara un thailandés, esmorzar el típic Irish Breackfast (que en realitat ve dels USA), dinar a un pub els plats d'allà com el Irish Stew (estofat) i … bàsicament hem fet una mica com fan ells, anar de Pubs a beure pintes de cerveses.

Una de les conclusions que vam treure es que els agrada molt la festa, hi han tants o mes bars que a Espanya, i beuen bastant mes que per aquí, beuen fins acabar pel terra, fins vomitar, fins a barallar-se per qualsevol tonteria, … beuen aparentment sense control.

Boston és la ciutat a la que se li afegirrien els adjectius de encantadora, agradable, deliciosa…..i és que està molt be! Ens ha agradat molt. (Ah! un altre adjectiu que se li escau de perles “Ferranosa”!!)
És una walking city, de les poqes suposo als USA
ÉS compatcta i relativament petita
És historica i amb un aire molt europeu
ÉS molt dinamica ( universitats, centre medic, laboratoris, cultural, dret…..)
És molt animada a totes hores : pels estudiants,pels treballadors, pels pubs, pels restaurants ( de ostra i langostes)…
És molt elegant ( la ciutat i la gent )
Una petita gran ciutat
MOlt maca-

Hi havia recons que eren super londinencs sectors de carrers ( estrets amb cases de ladrillo vermell de 3 pisos), la city era molt mes resultona que la de NY, molts flashos ens han recordat a la city de London, per la barreja de oficines, gent trajejada , noies Ali McBiloses, i pubs!!; a més te el sector del Faneul Hall i el Quincy Market que tenen un aire a Covent Garden que no s’aguanta!! i els Parcs, no tan impressionants com el Central Park, tenen mes de Londres que del newyorkí

Pero de fet esta plena de detalls agradables :
- tens una ruta traçada al terra en vermell que et porta pels principals llocs historics i de pas et fa voltar per tot el centre de la ciutat; està molt be, molt practic. Son els llocs historics de la independencia dels USA, aqui es va gestar tot ; des de lo de disfrassar-se de indios per tirar el te del Mayflower per la borda a la organització de la independecia….i més tard l’aboliocionisme i altres avanços del pais. ( El lema de l’estat, cosa qe apareix a cada matricula, es The spirit of the nation)

- te port
- te un little italy ple de botigues maques i restaurants macos
- te un petit chinatown ab porta xina
- te cambridge `plagat de estudiants de varios centres ( harvard, el mit, escoles de musica i art)
- te cheers, i molts pubs de esports ( aqu son red sox i celtics)
- te un cert folclore irlandes al voltant dels Celtics
- te el faneul Hall i el Quincy Market, com un mercat ple de botiguetes de menjar, llocs a on fan menjars, botiguetes “cuques” de artesanies i souvenirs, i pubs i restaurants ….( les terrasses estaven plenes : nota : a que és BCN la ciutat a on es mes dificil menjar en terrasses al carrer ? a un munt de ciutats més fredes he vist sempre tan arrelada aqesta costum! )

-A més es la patria dels Kennedy, i la gent te un look modern i refinat…

aaaiii, boston

la pega : crec qe tenen un accent peculair : jo no els entenia, i he trobat algun chiste a alguna resvista : deia ” actually you can’t “pahk your cah in Harvahd Yahd”…..he he
I mira qe venen estudiants a apendre angles i altres coses per aqui!!

Per cert, la experiencia del Youth Hostel ha estat bonissima, la veritat : gent jove i no tan jove de arreu del mon, molts informant-se per estudiar e aqui; lloc animat…molt xulo; es qe l’altra pega de la ciutat es qe no te hotels petits : nomes els grans i pijos, i alguna guest house qe s’omple de seguida….
Altre cop, tan al Youth Hostel, com a Cambridge, com pel centre, un munt de asiatics!!!

————
Avui despres de voltar i descansar al Common Park, hem tornat al Quincy Market a on hem vist una manifestacio contra el laboratoris ( deien unes senyores vestides de grannys, iaies amb gorritos i chals ” Chernobil, Bophal, Boston…say no to lab terrorism..” i cantaven cançonetes…tb hi havia un qe presentava folletos com a candidat a eleccions dien ” war to poverty, figh for a socialsim ….” pot ser es com el Speakers Cormer que alla va qui vol a qeixarse i dir la seva ?
Hem sopar al Cheers de per allÍ (l’autentic, qe tb es fals, esta a l’altre bans del parc, a un barri super maco Beacon Hill, de casetes angleses devant del parc) i hem tastat la famosa Clam Chowder, una sopa de almejes molt densa, blanca , amb aspecte de crema-bechamelosa, realment molt bona.