diluvi

Cape Cod és un troç de costa que recomano completament de visitar: les dunes i les platges son impressionants! pero no és un dir , és que sveure dunes amb parets de més de 10 m i centenars de m de longitud, amb les platges amples i l’oceà , (que es veu claraent qu alló no és mar , he he…..) és impressionant.

L’interior te alhora sectors dunosos i altre sectors super verds i frondosos ; i les cases i els pobles son, com hem llegit en algun lloc , tan copcadianos!! casetes de cuento, floretes , botiguetes de antiguitats, fars,botigue i tallers de pintors …. ohhhh! so cute!!!

Aquesta és una de les zones amb historia més antigua dels USA, ja que els peregrins van desembracar per aqui, i crec qe va ser per aqui a on es morien de gana i fred i van venir els indios a portar-lis els pavos ( resum del dia de acció de gràcies…he he, que vaja gracia li deu fer als indios aqesta festa !!) ; pero realment aquesta zona és mitica en la historia dels grans viatges , ja que es suposa que els vikings van arribar aquí, i que els pescadors de bacallà del atlantinc no havien deixat mai de passejar-se per aquesta zona, ni abans no despres del descobriment d’America….

La questiió és que ara és una de les pribcipals zones de estiueig dels USA; hi ha unes casetes molt xules a la platja, sobre les dunes o entre els boscos: en realitat aquestes casetes, hem estat reflexionant, en que no son estil angles, ni holandes, ni alemany….son clavades clavades a les cases sueques! quasi totes inclus tenen la bandera ( americana clar), posada, al pur estil suec…ens ha cridat molt l’atenció la similutud del paisatge humà….i el colmo ha estat un moment quan hem vist una botiga i una casa amb la bandera sueca i altres simbols suecs . Be , aquesta era clarament una botiga de algun suec que vivia per allà, pero ja va ser com un toque quasi surrealista!

Tb hi havia una altra nacionalitat misteriosament representda : la portuguesa! Hi deu haver un vincle clarament que hem de investigar, pero el fet es qe hi havia moltes botigues i restauarants amb la bandera portuguesa : Clar que els portuguesos son grans mnjadors i pescadors de bacallà, pot ser hi ha una llarga tradicio!! El tema és que fins i tot vam sintonitzar una radio portuguesa!

Vam visitar Hyannis, un poble amb portet a on estiuejaven els Kennedy, els fars, un d’ells diuen que un dels mes representats de tots els fars USA , un que te una franja vermella , orleans, i , sobre tot, el poble més xulo : provincetown. És maquissim: Primer vam estar una nit per sopar, i era tan “cute!….vam sopar cod ( bacallà) fresc, fet a la papillon amb verduretes, molt bo, i una cassoulette ( sopa de peix) amb musclos, almejes, calamars i bacallà i moltes verduretes ( ah! i all i chorizo, escrit tal cual, chorizo) que estaven bonissims ( a un preu qe no se si trobariem a espanya…)(pais de timadors!!!). L’endemà vam tornar de dia en fer la volta al Cap.

Provinvetown te una caracteristica ; és un poble molt gay friendly, i de fet està ple de bandera d’arcoiris i de parelletes , i de botigues de coses fashion que els hi agraden als gays. I és que solen tenir molt gust, i sempre troben llocs molt macos .
A més comparat amb l’ambient super tranquil i la poblacio massa dispersa que havien estat trobant tant a Long Island com a la resta de Cape Cod,Provinceton es un poble compacte a lo que estem acostumats, i ens va fer “bon rollo” ( jo no em se moure en aquests pobles amorfos qe no tenen centre, nomes cases i cases i jardins….), i hi havia molta gent passejant pels carrers, tant de dia com de nit

Total : Cape Cod, que NO és la zona de la Fletcher ( hem descobert que es Cabot Grove, un poble imagiari més al nord, a la costa del Maine!!) és super aconsellable! Estaria be veure’l a l’estiu, pq ara era impressionant, pero no convidava a banyar-se, és clar….

Ahir va ser un dia força curiós.

Vam començar baixant cap el districte financer. Allí entre gent caminant amb presses i obres, els turistes miraven el solar de la zona zero i les maquetes/posters del projecte en construcció : la Freedom Tower ( amb un aire a la torso de Malmö???) i l’intercomunicador de metros del Calatrava ( amb un aire ciutat ciencies de Valencia) . Evidentment, la vida continua, i per mi ha estat curiós veure el barri de oficines amb plena activitat, les grues, maquines, treballadors amb armilles reflectants, cascos i botes de seguretat…..No se si algú s’enfadarà, pero crec que el newyorkins van per feina. Tinc entes que hi ha hagut aquest any força polemiqes per la celebracio del 6º aniversari del 11 setembre. He llegit als diaris de aqui (suposo que s’ha comentat a tot arreu), que la gent volia deixar de fer una cerimonia general : és evident que mai oblidaran la data, pero no poden paralitzar-se cada any. Deia que despres de Pearl Harbour i de l’assassinat de Kennedy durant uns anys també es continuava conmemorant, pero a poc a poc es va deixar de fer, sense que ningú oblidi mai el que va passar. El problema del 11 de setembre, deien, és que es coneix per la data, i no per “atac de les torres”, etc… També hem llegit que no es volien fer aquest any els actes a la zona zero, pero que les victimes es van queixar; que s’ha polititzat el tema….

Be, estant a NY l’11 de setembre de 6 anys despres de l’atentat, jo diria que pel carrer es respirava normalitat. Als telenoticies feien programaes especials, pero crec que les cadenes principals no van emetre la cerimonia sensera de pe a pa; al carrer no ens vam enterar de res: només a la nit, enm veure les projeccions. Estavem sopant per celebrar l’aniversari de l’Adrià, i els restuarnats estaven plens, o sigui que……la vita continua…

Pels carrers, més aviat, hem trobat varios col.lectius protestant per la guerra : des de col.lectius de victimes a veterans….

—–

Del districte financer, ens ha cridat la atenció que els carrers son mes estret que a altres zones de Manhatten: serà perque es la part baixa de la ciutat, pot ser la mes antiga ? Wall street i els carrers colindats son estretisim, al més pur estil europeu! Tot i tenir gratacels encastonats.

I un pel cutre, tb, tot plegat. Recordo que la City de Londres em va semblar més . com dir, formal ? ( tot i la moltitud de pubs plens de executius!) A més, nio tant sols portaven trajes! Serà perqué encara f calor, pero anaven en manigues de camisa , sense corbata, i amb el look tipic americà billgatoso….he he…

A part estava ple de treballadors de obres i de manteniment ( es que tot esta de obres a tot arreu!).

El parc a baix devant dels piers (muelles) (battery park) ens ha decebut una mica…. tb estava de obres un bon troç. El que si hem vist una estació de ferrys nova de trinca ( estil barcelonós), que comunica metro i ferry ( el de staten island que es gratuit).

Allí hem agafat el metro cap a Brooklyn, i ha començat una visita força interessant.

Primer hem aparegut a una plaça molt animada, era l’ajuntament de Brooklyn i els judjats de Nova York; ens hem menjat 2 hot dogs ( mes baratos que a Manhattan) a un banc sota una estatua de Robert Kennedy i hem començat a caminar per un carrer comercial. Aqui hem de dir que la població era majoritariament afroamericana, els balncs erem una excepció. Pero tot era animat i popular. Molts negres a més, realment son dominicans i parlen castellà….

Al acabar el carrer, un altre sorpresa : un barri residencial encantador : es veu que quan van fer el pont de Brooklyn, molta gent (de wall street) va venir a viure a aquesta banda del pont, i va sorgir un barri interessant. Amb el temps va anar camviant la població, i es van instal.lar tb afroamericans de classes mes acomodades. Unes cases molt maques i molt tranquil.

De tant en tant ens passava gent jove bastant modernilla….parlant en varius idiomes …..finalment vam descubrir el seu “cau” : una facultat de disciplines artistiques, de fet deu ser un centre privat, Pratt Institute : unes instal.lacions xulissimes : edificis antics, amb jardins plagats de escultures, i estudiants i profes treballant a la mespa! molt maco! I ple ple ple de esquirols!!!tenim unes quantes fotos de aquest lloc, tot una sorpresa..

Vsm continuar i el barri esva tornar un pel popular….de fet no sabiem a on aniriem a parar. Buscavem un sector a on resideix la comunitata jueva ultraortodoxa, pero no sabiem ben be a on era…..

Amb veure un senyor d’aquells ja plegavem i tornavem enrera….

Aleshores vam notar : mira quines cases amb aquests balcons de varanes tan altes….semblen gabies!…..

I vam continuar caminant…..i, quan pensavem que ens haviem equivocat de camí, observem al fons una quantitat inmensa de gent vestida de negre, un minut despres estavem a un carrer on TOTS els viandants anaven vestits de negre, elles amb un mocador blanc al cap i ells uns amb un barret de pell cilindric i inmens (els casats) i altres amb el caperuzo negre (els solters), tots els homes amb barba i tirabuzons, molts nens, amb el cap rapat, cofia i tirabuzons, … Impresionant, semblava un salt en el temps, feia por. Els nens quan els miraves s’escapaven i entraven a les cases, pero tot i aixó vam fer alguna foto d’incògnit.

Realment tota una experiència, de la que vam anar a una practicament inversa : a la zona “pija” del Upper East Side, per visitar el Whitney Museum of Americans Arts. Despres de haver voltat pels barris de Manhattan, ara si que ens sembla pijo aquest barri….però només en termes relatius (clar que no hem vist per dintre els famosos apartaments gegants!), i la gent estilosa. Pero és tot plegat una pijeria molt moderna, aparentment gens carca….

Doncs el Museu ahir era gratis, és a dir : hi ha un dia a la setmana , que a molts museus de NY , pay as you wish….vas i dius : va be x dolars ? i et diuen oK, i fet….nosaltres vam pagar 1 $ per persona, he he….

I al museu vam veure, entre altres obres americanes del s. XX i actuals ( algunes signades del 2006), una exposicio super interessant sobre l’art psicodelic del SUMMER OF LOVE. Chulissima! No és que fossin grans obres , la majoria eren fotografies i posters de eventos de la epoca : San Francisco, el concert de Woodstock, Beatles, escriptors Beat, prptestes contra Vietnam, Rollings….

projeccions psicodeliques de estil mandales buddistes, amb concerts de llum , habitacions fosques a on estirarse sense sabates a mirar llums i sons psicodelics…..

Molt chulo!

A més a l’audioguia que et donaven, no t’explicaven obres, si no que a cada nº que havies de posar et sortia una canço : des de All you need is love, a Lucy is in the sky with diamonds, dels Beatles, a Break on through dels Doors, a Jimi Heindrix…..

i per colmo hi havia molt gent ( pq era el dia gratis?) i semblava com una festa!

I veniem de veure els satmar!!

La nostra idea ahir era baixar pel parc, voltant per dintre, i anar baixant creuant tot midtown, Greenwich, Soho, Little Italy, Chinatown, i un cop al sur, al Battery parc, agafar el ferry per tenir la vista a la posta de sol i nocturna de l’sky line. Quasi ho vam fer….però al arribar a baix ens va seblar tard, i el que vam fer va ser creuar el Pont de Brooklyn.

Hem calculat que baixant en linea recta deuen ser quasi 14-15 km, però clar…..no vam baixar en linea recta…per tant sumariem uns 2-3-4 km més…o més.O sigui que ahir a la nit estavem mooooooolt satisfets, pero mooooooolt cansats.

Al matí vam visitar un parell de supers de barri de per aqui : n’hi han molts per NY,  a l’entrada semblen  colmados de tota la vida, i dintre  alguns son uns molt bons supers. Molts d’ells son “orgànics” , que és com denominen aquí al menjar ecològc ( dir-li biologic tb em sembla una tonteria, tot és biologic i organic , no?). Ens va agradar molt el Zabars, ple de menjars molt bons de tot arreu ( tots els nostres productes mediterranis,  i més, estaven; també tenien molts cafes i tes a granel , el cafe te’l molien al moment per tu) i el Fairway. Vam esmorçar al Zabars; suposo que avui ho farem al Fairways ( tenen cafeteries-restaurant; ahir al mati plens de gent i families  amb el diari del diumenge, ple de magazines i especials del diumenge).

Els kioskos son quasi iguals que els de BCN, bueno….bastant més añejos, aixó si. Tot es tan normal!!  En camvi hi ha moltes més floristeries; son senzilles, de fet m’atreviria a dir que a la majoria de cantonades i ha un colmado, un kiosk i una floristeria! Bueno, tb hi ha els expenedors de diaris aquells que deixes la moneda  i t’el agafes. Amb la caixeta oberta pots trobar el Metro! el diari gratuit ! Suec. Quina gracia!

Hem notat que realment, la comunitat afroamericana no és tan gran. Crec que el Ferran ens ho havia dit; realment , crec que el grup mes freqüent despres dels “europeus”, son els asiàtics!Pero quants n’hi han!! A més trobo que son  – igual que al japó- estilosos, noies molt guapes….jo no se si son hereus dels de chinatown, o gent arribada de varius llocs d’Asia en diferents etapes. ( clar, a mi em semblaven japos mes qe xinos!)  A més hem vist moltes parelles mixtes.  La majora de persones tenen un aspecte…..com dir…molt poc americà ? Serà perque en realitat son italians, irlandesos, polacs, russos, jueus de tots origens (n’hem vist molts amb el gorrito aqell), espanyols, anglesos, francesos, caribenys, tots barrejats? Ni tans sols son gordos o “voluminosos”!

Al apropar-nos al parc ja vam veure que algo hi havia : una cursa!  A les samarretes posava Cure Race: Hi havia moltes dones. Finalment vam entendre que es tractava de una cursa per la cura del cancer de mama. La organització era optima : portaven samarretes blanques, i algunes rosa. Tot era blanc i rosa, de fet. Despres vam entendre que la samarreta  rosa només la podien portar les “survivors” : les sobrevivents al cancer de mama.  La cursa ja havia acabat pero hi havia ambient festiu i molta gent : musica , zancudos, animadors,  carpes a on fer masatges de peus, un carpa cafeteria de us exclusiu de les survivors, plena de globus blanc i rosa; hi havia com a sponsors hospitals ( Mount Sinai), Laboratoris, es veia per les samarretes ; pero tb hi havia sponsors generics,com yoplait, i altres que repartien muntanyes de bosses de patates i fritos, aigues, formatges….podies firmar en un mural : jo vaig signar recordant-lis qe la cura ha de estar relacionada amb la sanitat publica, gratuita  i universal….pero segur qe no s’enten….

Vamos una festa. A l’estil ciutadella, si. Pero multipicat per 10!!!!

Al parc hi havia també molta gent : footing, ciclistes, patinadors, jugant a soccer,a baseboll, fent tai-txi o karates, i uns nois fent “lluita newyorkina acrobatica ” ( definicio creada per Adrià Julià ) : o sigui : jugaven  a barallar-se fent acrobacies , no amb l’estil capoeira, si no amb l’estil pelea guarra amb efectes acrobatics, com si fossin “especialistes ” de cinema.

També hi havia força esquirols, bastan sociables per cert, i moooooooooooooolt nens!  Va tornar a veure nens banyant-se a les fonts, en banyador , en calcetes, despullats….es divertien mot, pq eren fonts que surten del terra cap  dalt , altre com aspersors….Molt xulo!

I es que feia tanta calor!

Un cop fora del Park, vam veure que el centre no estava “tencat” de diumenge.  La majoria de botigues estaven obertes i hi havia gent a dalt i baix, moltes families,molts nens ( amb carritos stokke, bugaboo o quinny….he he) , molts fent el brunch.

Els edifics de aquest sector , no ens vam semblar tant alts!! Un altre sensació que hem tingut : els edificis , i el gratacels antics, no son tan alts  (no hem estat encara al Financial District) i per tant no és gens claustrofobic. Es camina molt be per les voreres, hi han arbres, les illes no son gens grans ( les street estan molt enganxades!) . Ah! hi ha un munt de esglesies! No sabia que eren tantes! en estil gotic moltes, encara que totes son del s. XIX. Vam veure st Bart’s. De fet era St Bartholomew, pero li deien St Bart. He he.

Vam veure el MOMA i el American Crafts museum, sense entrar , pq ahir voliem fer un volt general , el Rockefeller center, amb un mercadillo als carrerons interiors; vam baixar per Park Avenue, molt mes elegant que la 5th ( bueno, ens falta el troç mes pijo de la 5 th; pero el tram de baix no és gens elegant, tot i les botigues!) , i vam visitar la famosa estació Gran Central Terminal  :molt xula!! Una mica mes a baix la Biblioteca, tb molt xula!Vam veure de lluny la ONU.

Finalment vam arribar a Union Suare, Ahir no hi havia mercadillo orgànic (avui si!) , pero estava igualment plena de gent, nens, musica. Vam continuar cap a Madison Square Park , que estava tb mot plena de gent, estirats a la gespa,dinant algo de lo que venien …..mirant els partits de tennis per les pantalles gegants allà instalades! Molt xulo!Vam intentar dinar allà a la gespa, pero se’ls hi havia acabat el chicken i el beef, o sigui que vam anar a buscar un altre lloc. Vam trobar una hamburgueseria-dinner  aconsellada per Zagat ( una guia gastronomica de aqui…imagineu la Guia Michelin recomenant un Mc Donalds? be det fet, les hamburgueses de La Musa be les podria recomenar ! He he)  -

Vam veure el Flatiron : que maco!! És cert, no nomes per la forma, si no per treball de la façana, és xulo! I la zona tb. Unes quantes botigues xules, pero normals , ni cares ni massa pijes, moltes de decoració i menatge.

Aleshores ens vam endinsar per Greenwich Village; realment es veia un camvi de  estil : edificis un pel mes baixos, les famoses casetes amb escala devant i carrers arbrats; vam arribar al carrer Gay Friendly, amb bars de gays …una mica de pelicula…

I el Soho. És molt xulo el soho! cafeteries, galeries d’art, i aqui si, botigues mes fashion ( tb molt mes cares): inclus la gent  ( que continua sent normal), era més estilosa!

Del Soho  a Little Italy, estava decorada ( els 2 carrers) amb arcs i guirnaldes amb els colors de la bandera italiana; pero ja ho diuen que els italians ja no hi viuen, qe esta ple de xinos, i que es l’unic barri qe es sustenta del turisme : almenys esta ple de restaurants qe feien bona pinta ( carillos tb) i hem sentit parlar a algun cambrer en italià ( pero no se pq m’estranya…). Diuen que als anys 80  ( fa 25 anys) va haver-hi un altre boom de italians, pero eren els pijos del mon de la moda i el boom del Made in Italy.

Poc despres vam veure el pont de Brooklyn. I el vam creuar, amb  caminadors, bicis a altes velocitats i patinadors suicides, ! per sobre del transit dels cotxes ( la reentrée del capde ). Vam intentar baixar a Brooklyn , al menys als pierres aquells qe tenien com miradors , però no podiem sortir del pont, ni quan ja s’havia acabat!

A més estavem ja mooooooooooolt cansats.

Vam tornar a manhattan amb la vista del skyline nocturn des de el pont, la Miss Liberty al fons! ( finalment) , i ens vam proposar sopar a TRibeca.

Pero era car i no teniem ganes de buscar un lloc, o sigui qe vam tornar cap al barri, mig morts, en metro , i ens vam conmprar algo a un dels colmados de per a baix , ( hi ha llocs per sopar pero no podiem mes!). Una dutxa reconfortant ( l’Adrià es va banyar) i uns sandvitxos a l’habitació mirant un programa estil Pop stars . Mentres intentava mirar les fotos del dia, s’em van tencar els ulls….
———–

Ara  ja ens hem fet una idea general, i és molt bona. A partir d’ara tenim una setmana per entrar en detalls!!

Ja tinc ganes de baixar i veure les diferencies en dia laborable!

Diumenge 8 de Setembre, 08:00h hora de NYC (les 13:00 a BCN)

Ens hem preparat un café i estem consultant les guies per veure que fem avui.

Fa molt bon dia, calor, com ahir, aquesta nit hem tingut que posar l’aire acondicionat, una mica sorollós pero ens hem refrescat. Vam anar a dormir cap a les 10 d’aquí, que, a causa del jetlag, els nostres cossos es pensaven que eren les 4 de la matinada.

Ahir, despres d’instalarnos a l’Hotel Days Inn, vam decidir anar baixant per Broadway St. per anar al Downtown, pero ens vam equivocar i bam pujar uns quants carrers en direcció contrària, fins la 104St. Encara no es harlem, pero era un barri molt popular, bàsicament negres,i hispans, i com era dissabte hi havia un munt de gent pel carrer, sobretot nens, i estaven preparant una festa amb BBQ i música HipHop; no seria exagerat dir en aquella primera incursió vam sentit parlar mes castellà que altra cosa. (inclus els negres eren en gran parts de parla hispana)

Despres vam girar i …..

….i és que , a questes primeres hores a NY ja han dit molt de aquesta ciutat : hem vist nens descalços al parc , jugant en banyador a les fonts, i tornant a casa empapats ( de families de tots els colors), frisbys, patinadors, jugadors de soccer (!!!), de cricket, hare kristnas, manifestacions (no war, i temes relacionats amb 11.9), casaments, “pedidadas de ma sobre un carrossa al central park, noi en genolls amb l’anell a la ma!!!!!!!!!!!”, venedors-predicadors de religions varies, boutiques de totes les primeres marqes del mon, gent i gent i gent normalissima amb pantalons pirates, xancles de dit i samarretes de tirants, acumulacions de gent per entrar al teatre, taxis grocs, rick shaws(taxi-bici), limousines (n’he vist mes en unes hores qe en tots els anys que he viscut!), asiatics, hispans, indus, europeu,negres i mulatos , ballarins de tango, picnics en bikini, homeless, gent vestida  guapa anant a alguna festa, ..

qe puc dir? ens veiem incapaços de explicar : nomes van ser unes poqes hores, vam baixar vorejant i entrant un troç per central park, edifici dakota , imagine, vam anar a petar la 5º avinguda a l’ inici del parc, on està l’hotel Plaza, pero a nosaltres ens va cridar l’atencio l’apple store que estava a reventar!!! (la gent va allí a connectar-se) i vam voltar per allà, fins a times square ( ens va recordar a Tokyo!) tb super ple,pantalles gegants de alta definicio a les façanes dels edificis; vam veure uns quants teatres i un munt de restaurants; finalment, cansats ( per nosaltres ja devien ser les tantes), vam supar a la john’s pizzeria, que existeix des de els anys 20. Molt gran, molts cambrers joves qe semblaven trets de una teleserie…..

vam totnar en metro ( quin desastre!; eficaç si, ero jo crec qe el metro de sarajevo despres de la guerra devia estar en millor estat!! no he vist cosa mes bruta i mes cutre!! añejo, negre-gris….sense ni una escala mecanica!!goteres!!

Avui….anem per mes! Ja hem vist tant i no hem vist res!

Per+ò, ….tot és alhora tant especial, i tan normal? serà perqué som barcelonins, urbanites, pq tothom pot dir que coneix aquesta ciutat ?

LLuny de decepcionar, la sensació de normalitat és força agradble….no se perqué, fa sentir com a cas…i estem a NY!!!!

Els cap de setmanes que no anem d’excursió o tenim alguna activitat fora de ciutat ens agrada fer quelcom a un lloc que ens agrada molt i no està gaire lluny, Barcelona.

Divendres normalment estem cansats de la setmana laboral i normalment ens limitem anar a fer unes birres i unes tapes al Musa (el bar Musaranya del carrer Asturies, aquí a Gràcia) i desprès sovint anem a sopar pel barri (a l’Os Panda un xinès molt casolà, a algun dels molts libanesos a fer un tabule, falafel o swawarma i per acabar amb un te de pinyons o menta amb uns baklawes o a un restaurant català com el Can Punyetes o Cal Boter).

Aquest divendres abans del musa i a falta de alguns dels habituals per causes majors (grip) vam fer unes partides amb una nova adquisició, la wii, la nova consola de Nintendo, realment molt divertida i dinàmica, al ser el primer dia vam crearnos els nostres mii i a provar la diferent manera de jugar, molt divertit.

Dissabte al matí “nomès” vam tenir temps de fer una passejada per les botigues del barri i una visita ràpida al Palau Robert (expos de Montserrat, un fotògraf t i una molt interessat sobre la ciència). Vam dinar a casa i a la tarda vam anar a la Fundació Miró, a part de que es un dels edificis que tenim com a “ideals” teníem ganes de veure la expo dels artistes del Pop Art Claes Oldenburg i Coosje van Brugge, aquí a Barcelona tenen aquells mistos gegants al barri d’Horta que van fer per les Olimpíades del ‘92. Vam aprofitar també per visitar un espai on hi havia 3 peces de video-art, una d’elles molt curiosa, aqí teniu el vídeo.

Cicle: pintura i pixel. Pintura, dibuix, films, instal.lacions, vídeos i performances produïts per Le Fresnoy, Studio national des arts contemporains.

A les 7 ens van fer fora de la Fundació i vam anar amb la moto fins al Maremàgnum on sabiem que hi havia una concentració de 100 Fiat 500 que havien vingut aquella mateixa tarde desde Italia i que se’n tornaven aquella mateixa nit.

Quan anàvem cap allà vam passar per l’Hotel Miramar, tota aquella zona l’han remodelat i, a pesar de que aquest hotel al meu gust no ha quedat gaire maco, es un bon mirador per veure tota la ciutat.

Desprès dels 500 vam tornar cap al Poble Sec, vam fer una parada als iDissabtes del CaixaFòrum i desprès vam sopar al Xemei, restaurant venecià amb un “metre” realment peculiar. Desprès vam anar a fer una copa a la Gran Bodega Saltó, una antiga bodega típica (amb les botes, les tines, sifons, etc) que sense perdre la seva identitat s’ha convertit en un bar amb molt d’ambient on punxava un conegut nostre, música molt animada i molt variada, de tots els estils i temps, molt bo.

No vam tornar gaire tard a casa i avui diumenge hem anat a la festa de la Primavera al Parc de la Ciutadella, aquest any una micadeslluït pel fred i el mal temps però hem arreplegat unes quantes plantes. Desprès un bon dinar, una bona migdiada i a escriure aquest post.