diluvi

Curs tast de cerveses by diluvi.Dilluns va ser l’última classe de tast de cerveses a la Casa Elizalde, també vam ver fer maridatge amb formatges.

Ha estat un curs molt interessant i ens hem adonat que el mon de les cerveses es tan complexe com el dels vins.

Hi ha molt tipus de cerveses, segons les tècniques d’el.elaboració (fermentació baixa, alta o espontània), o segons les proporcions de malta (diferents tipus de cereals torrats) i lúpol (conservant natural que li dona la amargor característica d’aquesta beguda).

Les cerveses que mes m’han agradat son les artesanals, d’abadia o de petits productors, també son les mes fortes de graduació i les mes cares, res a veure amb la típica Estrella Damm que et donen a qualsevol Bar, ara hauré de visitar bars amb mes varietat.

Inclús tenim nocions de com fer-nos la nostra pròpia cervesa a casa.

Tapes variades, by diluvi.

Finalment el dijous 1 de novembre, dia de Tots Sants, vam anar a fer el vermut a aquesta bodega tan coneguda del Carrer Poeta cabanyes al Poble Sec

Ens va agradar molt (un 9 sobre 10 de puntuació). Vam prendre unes cerveses de barril, una suau i una torradeta, i vam fer un variat de marisc i uns montaditos diversos (els de la foto). Es un local molt ben sortit i totes les tapes son a base de productes en conserva molt gourmands. Despres vam anar a dinar al restaurant La Tomaquera que està al costat, al carrer Margarit, molt be també (8 sobre 10). Un restaurant molt popular al barri, sort que vam anar d’hora i no vam haver de fer cua.

Llegint aquest article de la web oficial de Suècia veiem qu, com tots els pobles, els mites com que els suecs es suciden mes i altres son falsos.

Llegint l’article ens tornem a adonoar que aquest país ha estat precursor de moltes coses que després s’han extes per tot Europa i també al contrari, cada cop els suecs fan mes vida social, surten mes als cafés, restaurants, etc. En molts aspectes, a pesar del clima, no tenen gaire a envejar a la vida al Mediterrani, es nota que son gent a que els hi agrada disfrutar de la vida. Al Mediterrani anem avançant, pero encara els escandinaus estan per endavant en molts aspectes i em fa l’efecte que ells estan agafant les coses bones de la vida del sud i nosaltres no tant les d’ells. Es el que te la globalització.

Finalment vam trobar el rabarber, a la Boqueria, com era de imaginar!!

I a la foto apaerix el pastis! bé, per ser una versió zero no va estar malament, però crec que la “compota” del rabarber va quedar massa dolça . La qüestió és que es van desintegrar completament el trocets de rabarber, i no s’apreciava massa el toc d’àcid.

La base era una crostata, i per sobre vaig fer-li fins i tot el crumble ( el “crujiente” per sobre)…..però, …..s’ha de perfeccionar!!

A la propera!!

rabarbertårta
by iannalbum.

He decidit proximament cuinar un pastis de ruibarbe.

És un gust molt especial, molt centre i nordeuropeu, crec que la verdura esta dolça creix bé a llocs una mica freds, i acumula sucre…..

He he, que veure que tal surt l’invento….a Suècia estava molt bo, i la familia expliquen que la seva mormor a Suècia ens feia de molt bo!

A més trobo que la paraula és força divertida!! en tots els idiomes!!

Crec que faré servir aquesta recepta de una nena sueca

Det godaste man kan göra med rabarber är
RABARBERTÅRTA
ca 250 g rabarber
1½ dl socker
lite potatismjöl

Smeten:
2 ägg
2½ dl socker
½ tsk salt
2 msk smält smör
2 msk hett vatten
1½ dl mjöl
½ tsk bakpulver

Gör så här:
Använd en form med löstagbar kant.

Sköj, skala och dela rabarberna fint ca 1 cm bitar, lägg dem i formen tillsammans med sockret. Sikta lite potatismjöl över rabarber och socker.

Vispa ihop ägg och socker poröst, och sedan smör, mjöl, bakpulver och sist vattnet till en smet i en bunke.

Häll smeten över krämen, och grädda i 175° i ca 45 minuter.

När den har svalnat vänder man den upp-och-ner på ett fat, så att sockerkaksbottnen kommer underst och krämen överst. Sedan brer man på vispad grädde överst.

Blog