diluvi

Me llamo Earl ha sido catalogada como el último gran éxito en series de humor inteligente. No en vano, ya ha sido comparada con comedias de tanta envergadura como Frasier, Friends o Will & Grace.

Sus responsables, Marc Auckland y Greg Garcia, son especialistas en el terreno del humor trasgresor, inteligente y casi surrealista. De hecho, ambos pueden presumir ya de haber recogido un Emmy por sus labores como director y guionista en esta primera temporada.

Me llamo Earl ofrece un irónico y atrevido punto de vista sobre la vida y sus convencionalismos. A pesar de la aparente falta de inteligencia del protagonista, Earl es tremendamente efectivo en su nuevo objetivo de vida: limpiar su karma. La sitcom presenta una original manera de pasar revista a la sociedad que hemos construido.

http://www.mundoplus.tv/zonaseries/series/mellamoearl.php

Els Monòlegs de la violinista Susanna. nº 1

Hoy he recibido un mail para irme de puente, te dicen: escápate de puente!  supongo que si el anuncio fuera: "estaría bien que te fueras de puente",… o, "y si para el puente te fueras por ahí!" no darían ganas de abrir el mensaje,.. demasiado blando para los días en que nos encontramos,… no, no, necesitamos frases contundentes! ¿Porqué no te callas?, otra frase contundente que igual trae un montón de problemas, pero, de hecho podría encabezar un anuncio de corporación dermoestética! como que el Monarca tiene voz de "moco",….

¿Tienes voz de moco? 

En Corporación Dermoestética, tratamos la "vox moculis" con una simple operación! apenas en 10 minutos, tu voz de moco será historia, y podrás mandar a callar a la gente que no soportaba tu voz antes!

entonces saldría el Rey,…:

¡Nunca imaginé como podría cambiar mi vida!

y los de corporación dermoestética:

majestad! que aún no se ha operado,

(pero el monarca sigue hablando haciendo caso omiso de la corporación)

en apenas 10 segundos todo ha cambiado! Lo único de lo que me arrepiento es de no haberlo hecho antes!

y dice la corporación:

pero si todavía no se ha operado!!!

y el Rey:

es que no me refería a la operación! me refería al cambio de relación con Venezuela.

Total que la corporación dermoestética se hunde, y al final, el Rey encabeza el anuncio diciéndo:

¿Tienes voz de moco? En Corporación Hispanohistérica, las relaciones cambiarán con una simple operación, en apenas 10 segundos, cambiarás la historia!

Damos clases de teatro, de interpretación, de guion! y sobre todo, te enseñamos a ser respetados, haciendo simposiums, congresos, etc. hablando únicamente, del enfoque gutural, gestual, y moquil, de como decir la frase: ¿Porqué no te callas?

Ahir vam fer un dissabte newyorkí.

Matí al mercat de Union Square (tb anomenat Onion Square en àmbits ferranosos….nom que per cert se li escau ja que venen moltes onions i a més The Onion és el principal diari satiric gratuit de NY, he he) .

Era molt interessant tot i que tampoc tan gran. Les parades han de ser de pagesos directament ( prohibits intermediaris) i ecologics. A més aquí s’esta difonen molt el concepte de la proximitat : i aquests pagesos son dels camps de Long Island i de New Jersey. La majoria son granjes creades els darrers anys i gestionades per gent jove. ( Bé, tot va començar als 80, ara comencen a tenir uns anys). A part de fruites i verdures directament, també hi havia aliments elaborats com melmelades, “safts”, etc. Hi havia una parada curiosa : era de una granja de xais i venien : llana i carn. He he….

Aixó es troba en ple centre a Downtown, en un sector ple de botigues , aixi que vam estar voltant: vam veure una botiga de billars i jocs molt chula, vam veure el stokke turquesa ( el candidat nº 1), i vam anar baixant cap un dels barris que ens faltava visitar i que no es pot deixar : East Village. És un dels barris més modernillos del moment, diuen que els artistes, quan Greenwich es va tornar massa car, es van venir cap a East Village. Hi vivia la comunitat Ukraniana ( Little Ukrania) i altres emigrants de l’Est de Europa. Va ser el barri dels escriptor beat ( que van començar aqui on estem nos, als voltants de la Columbia University ( es reunien a un pis a 2 carrers de l’hotel), els hippies, del punks.

Estava molt animat ahir : botigues de roba i accesoris “per bandes urbanes” ( una mica carrer Tallers de BCN), molt jovent – pero joves bastant joves….- , moltes botigues de roba de 2º ma, moltes cafeteries que estaven a tope servint brunchs ( de dia es pot fer brunch a qualsevol hora crec! sempre hi ha gent menjant!!) , i botigues de roba de disseny . Molt maco, la veritat.

Despres de voltar una mica vam voler baixar cap a l’Orchard Street, al LES ( lower east side) ,a prop de allí, l’altre barri juvenil i modernillo a on hem sortit un parell de nits, perqué haviem llegit que hi han botigues barates i els millors delis de la ciutat ( de jueus); pero les botigues son francament cutrilles, i els delis de jueus estaven tencats per sabbath!

Vam tornar a pujar passant per Little Italy : ahir si que estava a tope! vam veure inclus la processó amb el san Gennaro ple de dolars, pero no gaire religiosa ! era al ritme de Tarantelles, de cançons napoletanes tipiques ( Oh sole mio…) i devant passava el carro de la patrona de les festes (Luci Spata, una paisana del barri suposo), i la reina de les festes! Era molt divertit, animat, els venedors de menjar cridant en napoletanaccio-english…venien butifarres (ens vam menjar un bocata de butifarra amb verdures), cannoli siciliani, torroncino, una mena de bunyols….a part estaven els restaurants de seure, amb les terrasses a tope i noms tipics : La Nonna, Taormina, da Angelo, Positano…..Els venedors de samarretes amb tota mena de frases de orgull humoristic sobre italians : “Not only I’m perfect, I’m italian too!”, “Every body wants to be italian” , altres de “Socorro, mi esposa es italiana”, ” Socorro, mi padre es italiano”, “Socorro, mi suegra es italiana”….o “Italià 100%”, “50% italià”, “italià per matrimoni”…..tambe hi havia ositos frikies de San Gennaro i cutreries de feria….

Molt animat i molt divertit.

Vam girar cap el Soho que estava ple de gent i de botigues, i vam estar pululant per allí : des de el Moma Design Store, a un Armani “barato”….semblava un Zara! pero tenia dintre disc joqueis que feien musica en directe, a un HM….

Vam tornar a l’East Village perqué haviem vist algo que ens havia agradat, un cafe, una trucada des de Barcelona, i cap a casa a deixar bosses i camviar-nos. De tornada vam tornar a pasar per la 5a Avinguda: Tiffany’s, Zara, etc. tot molt pijo per allà.

La nit vam tornar a l’East Village : encara més animat, el metro a tope, però, realment, gent molt jove…..

Al sortir vam voltar per varios bars, i vam anar a parar a una llibreria oberta : una tradicional llibreria independent de NY, la St Marks ( en aquest sector hi ha la 1º universitat publica de NY, a on van fer famosos discursos Lincoln i altres; ara te prestigi la seva facultat de arquitectura, és la Cooper Union Foundation) . (Per cert en aquest barri tb diuen que és on es va gestar la revolució russa!!)

Vam estar una bona estona mirant llibres critics, sobre tot amb els USA, i ens vam tornar.

Avui……avui deixem NY…sniff sniff…

Avui és el 8º dia que estem a la ciutat : aquella idea de passar totes les vacances aqui crec que no és gens descabellada! I és que, NY es lo que tiene, que tiene de todo!

Hem de fer maletes, voltar una mica el mati (Harlem??), i anar a recollir el cotxe….i cap a Long Island ….a les platges, vinyes i pobles bucolics…Per cert no sabem a on dormirem avui….i les temperatures han baixat….

M'acabo de llegir aquest llibre! Està molt be, m'ha agradat molt perque :

– barreja histories sèries amb humorisme subtil – hi ha moltes històries series històriques de fets molt importants del segle XXI : vas fent una lectura històrica sense cap mena de pedanteria , amb el repàs de la vida de persones de una familia, de una familia normal de un racó de Europa…. – l'estil es àgil, sintetic, directe, modern, senzill i original… Comença quan un iaio de 80 anys, enginyer ucraniano jubilat i vidu que viu fa molts anys a la campinya anglesa, li explica a les seves filles adultes que vol casar-se amb una ucraniana de 30 anys acabada de arribar de la ucrania contemporanea…….. L'aconsello.

Internet em fascina per tot el que respecta a la agilitat increible de compartir tota mena de informació : és una eina per cultivar-se, divertir-se, compartir coneixement….

Jo obviament rebo molt més del que aporto ( com es diu el ratio aquest?) ….informació de literatura, de art, de historia, de viatges, de cuina, de actualitat, de noticies ridicules…..fotos….

La meva aportació és limita a la plasmar coses curioses que ens van passant per via de flickr, youtube, o aquest blog…..

Pero em fa molta, molta rabia, la entrada de intrusos que….mmm, com podria definir…..be, simplement guarros!

És una llastima com es desvirtua la part maca de internet quan comencen a apareixer gent amb interessos guarros.

Els virus molesten ( se’ns enganxen un munt al blog!), pero els guarros emprenyen i posen de malhumor.

És una pena però ja ho diuen quines son les paraules i imatges mes buscades….és una pena, ja que havent-hi tantes i tantes i tantes coses interessants, hagi de haver-hi aquesta obsessió malaltissa per les guarrades….

.