diluvi

Un altre invento per nenitos…un TreePee

.

una mena de caseta de l’arbre penjada…treepee, de The treepee company

Be, curiosejant per la xarxa he trobat aquesta fantastica cadira….cap llevadora ens l'ha aconsellat encara, pero intueixo que pot anar be per preparar al part…….provocar-lo segur que el provoca!! he he

Els Monòlegs de la violinista Susanna. nº 1

Hoy he recibido un mail para irme de puente, te dicen: escápate de puente!  supongo que si el anuncio fuera: "estaría bien que te fueras de puente",… o, "y si para el puente te fueras por ahí!" no darían ganas de abrir el mensaje,.. demasiado blando para los días en que nos encontramos,… no, no, necesitamos frases contundentes! ¿Porqué no te callas?, otra frase contundente que igual trae un montón de problemas, pero, de hecho podría encabezar un anuncio de corporación dermoestética! como que el Monarca tiene voz de "moco",….

¿Tienes voz de moco? 

En Corporación Dermoestética, tratamos la "vox moculis" con una simple operación! apenas en 10 minutos, tu voz de moco será historia, y podrás mandar a callar a la gente que no soportaba tu voz antes!

entonces saldría el Rey,…:

¡Nunca imaginé como podría cambiar mi vida!

y los de corporación dermoestética:

majestad! que aún no se ha operado,

(pero el monarca sigue hablando haciendo caso omiso de la corporación)

en apenas 10 segundos todo ha cambiado! Lo único de lo que me arrepiento es de no haberlo hecho antes!

y dice la corporación:

pero si todavía no se ha operado!!!

y el Rey:

es que no me refería a la operación! me refería al cambio de relación con Venezuela.

Total que la corporación dermoestética se hunde, y al final, el Rey encabeza el anuncio diciéndo:

¿Tienes voz de moco? En Corporación Hispanohistérica, las relaciones cambiarán con una simple operación, en apenas 10 segundos, cambiarás la historia!

Damos clases de teatro, de interpretación, de guion! y sobre todo, te enseñamos a ser respetados, haciendo simposiums, congresos, etc. hablando únicamente, del enfoque gutural, gestual, y moquil, de como decir la frase: ¿Porqué no te callas?

Portem des de el diumenge a la tarde voltant per la illa de Long Island. Ara ja la deixem i anirem pujant per la

vall del riu Hudson. La nostra intenció inicial era visitar varius poblets de aquesta vall i de les muntanyes

Catskill, sobre tot Woodstock ( si, el del 1º mega concet), pero creiem que tirarem milles ( aqui de veritat son

milles! he he) cap a Cape Cod.
Long Island és una illa força gran i allargada: des de l’avió la vam sobrevolar amb claredat; devant en te una encara mes allargada, i super estreta, Fire Island, que des de l’avió semblava un spaghetto llarghissim 50 km!):La part mes propera a Long Island son barris tan mitics de Nova York com Brooklyn o Queens, i a la illa estan els aeroports de la ciutat .
El diumenge a la tarde vam sortir de la ciutat creuant el pont de Brooklyn ( el diumenge a la tarde abans l’haviem creuant a peu, ara en cotxe!) , i vam anar al mitic parc d’atraccions de Coney Isalnd, amb la platja de Brighton :això encara és Brooklyn, per tant encara en NY city! Per arribar vam passar per un barri de Brooklyn tot de casetes residencials, amb molt bon aspecte, de cases tipiqes americanes de serie, amb el jardi devant….no m’imaginva qe tb NY podia ser així!
El sector proper a la platja semblava un tipic poble de platja : botigues, restaurants, i blocs de pisos…una mica estil Castelldefels, Tb hi havia però un blocs força alts i lletjots, estil Bellvitjós, que tampoc imaginava que existien als USA.
La gracia es que tot aquests pisos donaven a una platja gran , amb dunes, pasarel.les. Era realment molt maco. I el Parc famos. És tan añejo com la imatge que es tramet! amb paradetes per menjar demodé…pero amb l’avantatge de que esta sobre el passeig maritim pasarela de fusta sobre la platja. Un Zeppelin, si un zeppelin de veritat, no un globus, passava per allà a la posta de sol, tot per fer mes estrany l’ambient. Pero el toc ben curios era que l’idioma que se sentia parlar mes era ….el rus!! I es que un gran nº de russos va anar sortint de la URSS de els anys 80, i es van instal.lar a aquest sector de Brighton Beach. Ben estrany- Rus i castellà….i de tant en tant es veien families ( era diumenge a la tarde)pakis o algun paisos estil ( sempre diem pakis pero a saber de on son realment…).- Molts pescadors sobre el malecon ( tb tipic de alguna pelicula…) .
És curios pensar que aquesta platja va viure un boom als anys 20-30, quan el newyorkins hi venien en metro a passar el dia a la platja ( hi han banys) , al parc amb la seva noria articulada i la muntanya russa que encara existeix!, i a menjar hot dogs del Nathan’s, una llegenda ( hi ha qui diu qe l’inventor dels hot dogs!).

Aquesta va ser la darrera visita de NY city. La resta de la illa ja no fa part de la ciutat.

—–
Vam dormir al nostre 1º motel, a l’area de Bethpage, i al mati vam esmorçar a un lloc de platja força idil.lic :entre casetes de fusta tipiqes americanes/suecoses, amb vistes a les dunes, al carrer de les 4 botigues, hi havia una cafeteria regentada per senyores, amb terrasseta plena de flors i decorada amb pomes: em vaig mejar uns deliciosos pankakes amb maple sirup, i l’adria un esmorçar de ous, bacon , etc..
I amb la panxa plena vam caminar cap a la platja : que maco!!! JOnes Beach: dunes i platja,i casetes ( de fet casasses!) rera ls dunes! Un estil de vida de platja que no he vist al mediterranii.
Pero de fet Jones Beach te una altra fama : la de platjes multitudinaries dels ny….AI ho vam descubrir uns km mes enllà : tampoc hem vist mai res similar! Un carretera ( quasi autovia, de no se quats carrils) anava resseguint la aplatja, i de tant en tant unes grans superficies asfalatdes que eren …aparcaments gegants! Cada sector tenhia un super aparcament, i a la platja un “Bany”. Les platjes eren molts amples , amb centenars de papereres!

Impessionant! Com deu estar aixo en temporada? Com diu l’adrià això era dificil de trbar un referent ja que com que no he vist reflectit en cap pelicula : quin tipus de vida de platja fan ? porten neveres i bocates? s’estiren a la sorra o estan de peu com al cantabric ?, quins banyadors porten he he…..
Tb es veia un teatre estil amfiteatre/camp esportiu, i alguna inftastructura mes……

Cap al final d’aqueesta franja allargassada ( pero que no es illa ) vam trobar el pont de Robert Moses, que et porta a la Fire Isalnd, l’spaghetti de sorra….
Més `platges de dunes, zona de parc natural, no vam veure cases , pero si un bambi!! pero aviat vam haver de deixar la illa pq la carretera estava restringida per ser parc natural, i vam renunciar a visitar Cherry Grove, un sector gay, que devia estar a l’altre ounta, i un dia vam veure per la tele i era molt xulo.

Aixo que vam tornar pel mateix pont, i vam pujar ja cap la zona dels Hamptoms, on estiuejen els pijos i els molt pijos.

I de fet cam començar a veure cases, casones i mansions impressionants, tot molt verd, tot i que donava a altres platges de dunes; boscos, jardins, cases de cuento,,,,,i un nucli de poblet tipic americà : un carrer ple de casetes tradicionals que son botiguetes, botigues de marca, i empreses varies, cadascuna amb la seva bandera americana ( no sabia que eren tant de posar banderes a tot arreu…..tal com els suecs!); això era southampton;realment molt maco: vam trobar un tipic lloc “cute” per dinar algo a preu normal ( sandivitxos…és que tan si son llocs caros com baratos, la gent nomes menja hambutguesse i sandvitxos!!!).
I vam anar cap a East Hampton, encara més pijo. De mansions cada cop més descomunals i amb setos cada cop més alts i jardins cada cop més semblamts a camps de futbol!!!
Es veu que la Maria Carey va neixer per aqui, i mentres dinavem vam veure a una revista local la llista de celebritats que venen per aqui ( bé, de fet acctors consagrats) com Richard Gere, Uma Thurman, ….
I és que hem llegit por ahi que els actors de Hollywood necessiten anar a carregar les piles periodicament a New York, i que els pijos de Los Angeles tenen les segones residencies “pijes” als Hamptons….ves quina cosa…..

Indubtablemt això és maco, pero ens va agradar més el seguent sector que vam visitar : l’extrem verdader de l’illa, Montauk (i el far de Montauk) : un sector més estret entre dunes, de vegetació no tan frondosa, més estil mediterrani ( pins, arbustos), i casetes intercalades mes senzilles, i un centre de hotelets de platja més animat que els Hamptons.
Montauk ens va agradar força.
D’allà vam començar a recorrer la illa al reves per deixar-la. Es va fer nit i vam dormir entre la mansió Vanderbilt i la villa de Roosvelt a Sagamore Hill…..uns emplaçaments idilics…..pero nos vam dormir a un motel cutrillo…..

Aquest mati hem fet un altre esmorçar bucolic, una volta per Oyster bay i sagamore, i ara estem de camí cap a Cape Cod.

He decidit proximament cuinar un pastis de ruibarbe.

És un gust molt especial, molt centre i nordeuropeu, crec que la verdura esta dolça creix bé a llocs una mica freds, i acumula sucre…..

He he, que veure que tal surt l’invento….a Suècia estava molt bo, i la familia expliquen que la seva mormor a Suècia ens feia de molt bo!

A més trobo que la paraula és força divertida!! en tots els idiomes!!

Crec que faré servir aquesta recepta de una nena sueca

Det godaste man kan göra med rabarber är
RABARBERTÅRTA
ca 250 g rabarber
1½ dl socker
lite potatismjöl

Smeten:
2 ägg
2½ dl socker
½ tsk salt
2 msk smält smör
2 msk hett vatten
1½ dl mjöl
½ tsk bakpulver

Gör så här:
Använd en form med löstagbar kant.

Sköj, skala och dela rabarberna fint ca 1 cm bitar, lägg dem i formen tillsammans med sockret. Sikta lite potatismjöl över rabarber och socker.

Vispa ihop ägg och socker poröst, och sedan smör, mjöl, bakpulver och sist vattnet till en smet i en bunke.

Häll smeten över krämen, och grädda i 175° i ca 45 minuter.

När den har svalnat vänder man den upp-och-ner på ett fat, så att sockerkaksbottnen kommer underst och krämen överst. Sedan brer man på vispad grädde överst.

Blog