diluvi

bussana vecchia by diluvi.

Ens han publicat aquesta foto a una revista nordamericana de com construir un mon just i sostenible : Yes!
Bussana Vecchia és un poblet molt maco a la costa de Liguria, a les colines i amb vistes al mar. Després de un terratrèmol va ser abandonat, i als anys 60 van començar-hi a instal.lar-se artistes varis que a poca poc van anar restaurant a la seva manera les runes .
És molt recomanable .
Més info aquí :
http://www.bussanavecchia.it/

Fa un parell d'hores tornàvem de fer una pasejada per Barcelona, hem baixat fins la platja de la Barceloneta passant pel Gòtic i hem tornat amb el bus num. 24 desde Pl. Catalunya, veniem tos contents i observant que el 80% del passatge del bus eren turistes italians.

Al baixar al Carrer Gran un home d'uns 40 anys, d'aspecte indìgena sudamericà (tipus Xàvez), vestit amb un jersei de llana blanc i blau cel i pantalons de pinces clars s'ha apropat a mi fent moviments estranys, empenyant-me i preguntant-me si baixava, hem baixat els dos del bus i de seguida he anat a mirar si tenia la cartera a la butxaca interna de la meva xaqueta, me l'havia robada , .. a l'home l'he perdut de vista, crec que ha tornat a pujar al bus, però un altre home, potser un còmplice, m'ha dit que ha fugit corrents cap amunt, no l'he vist.

Quina ràbia, no pels 80EUR que portava, sinó per totes les gestions que he de fer, ja he anul·lat les targetes i he anat a fer la denuncia als mossos, però encara em falta tornar a fer tota la documentació.

Viatjo molt en tren i transport públic i he vist mes d'un cop robatoris com aquest, avui m'ha tocat a mi (a pesar de que sempre vaig amb precaució), m'he adonat aviat i he intentat perseguir-lo per reclamar-li el que havia robat, però no ha estat suficient : el proper cop que vegi algo estrany no em quedaré amb els braços creuats.

Ahir vam fer un dissabte newyorkí.

Matí al mercat de Union Square (tb anomenat Onion Square en àmbits ferranosos….nom que per cert se li escau ja que venen moltes onions i a més The Onion és el principal diari satiric gratuit de NY, he he) .

Era molt interessant tot i que tampoc tan gran. Les parades han de ser de pagesos directament ( prohibits intermediaris) i ecologics. A més aquí s’esta difonen molt el concepte de la proximitat : i aquests pagesos son dels camps de Long Island i de New Jersey. La majoria son granjes creades els darrers anys i gestionades per gent jove. ( Bé, tot va començar als 80, ara comencen a tenir uns anys). A part de fruites i verdures directament, també hi havia aliments elaborats com melmelades, “safts”, etc. Hi havia una parada curiosa : era de una granja de xais i venien : llana i carn. He he….

Aixó es troba en ple centre a Downtown, en un sector ple de botigues , aixi que vam estar voltant: vam veure una botiga de billars i jocs molt chula, vam veure el stokke turquesa ( el candidat nº 1), i vam anar baixant cap un dels barris que ens faltava visitar i que no es pot deixar : East Village. És un dels barris més modernillos del moment, diuen que els artistes, quan Greenwich es va tornar massa car, es van venir cap a East Village. Hi vivia la comunitat Ukraniana ( Little Ukrania) i altres emigrants de l’Est de Europa. Va ser el barri dels escriptor beat ( que van començar aqui on estem nos, als voltants de la Columbia University ( es reunien a un pis a 2 carrers de l’hotel), els hippies, del punks.

Estava molt animat ahir : botigues de roba i accesoris “per bandes urbanes” ( una mica carrer Tallers de BCN), molt jovent – pero joves bastant joves….- , moltes botigues de roba de 2º ma, moltes cafeteries que estaven a tope servint brunchs ( de dia es pot fer brunch a qualsevol hora crec! sempre hi ha gent menjant!!) , i botigues de roba de disseny . Molt maco, la veritat.

Despres de voltar una mica vam voler baixar cap a l’Orchard Street, al LES ( lower east side) ,a prop de allí, l’altre barri juvenil i modernillo a on hem sortit un parell de nits, perqué haviem llegit que hi han botigues barates i els millors delis de la ciutat ( de jueus); pero les botigues son francament cutrilles, i els delis de jueus estaven tencats per sabbath!

Vam tornar a pujar passant per Little Italy : ahir si que estava a tope! vam veure inclus la processó amb el san Gennaro ple de dolars, pero no gaire religiosa ! era al ritme de Tarantelles, de cançons napoletanes tipiques ( Oh sole mio…) i devant passava el carro de la patrona de les festes (Luci Spata, una paisana del barri suposo), i la reina de les festes! Era molt divertit, animat, els venedors de menjar cridant en napoletanaccio-english…venien butifarres (ens vam menjar un bocata de butifarra amb verdures), cannoli siciliani, torroncino, una mena de bunyols….a part estaven els restaurants de seure, amb les terrasses a tope i noms tipics : La Nonna, Taormina, da Angelo, Positano…..Els venedors de samarretes amb tota mena de frases de orgull humoristic sobre italians : “Not only I’m perfect, I’m italian too!”, “Every body wants to be italian” , altres de “Socorro, mi esposa es italiana”, ” Socorro, mi padre es italiano”, “Socorro, mi suegra es italiana”….o “Italià 100%”, “50% italià”, “italià per matrimoni”…..tambe hi havia ositos frikies de San Gennaro i cutreries de feria….

Molt animat i molt divertit.

Vam girar cap el Soho que estava ple de gent i de botigues, i vam estar pululant per allí : des de el Moma Design Store, a un Armani “barato”….semblava un Zara! pero tenia dintre disc joqueis que feien musica en directe, a un HM….

Vam tornar a l’East Village perqué haviem vist algo que ens havia agradat, un cafe, una trucada des de Barcelona, i cap a casa a deixar bosses i camviar-nos. De tornada vam tornar a pasar per la 5a Avinguda: Tiffany’s, Zara, etc. tot molt pijo per allà.

La nit vam tornar a l’East Village : encara més animat, el metro a tope, però, realment, gent molt jove…..

Al sortir vam voltar per varios bars, i vam anar a parar a una llibreria oberta : una tradicional llibreria independent de NY, la St Marks ( en aquest sector hi ha la 1º universitat publica de NY, a on van fer famosos discursos Lincoln i altres; ara te prestigi la seva facultat de arquitectura, és la Cooper Union Foundation) . (Per cert en aquest barri tb diuen que és on es va gestar la revolució russa!!)

Vam estar una bona estona mirant llibres critics, sobre tot amb els USA, i ens vam tornar.

Avui……avui deixem NY…sniff sniff…

Avui és el 8º dia que estem a la ciutat : aquella idea de passar totes les vacances aqui crec que no és gens descabellada! I és que, NY es lo que tiene, que tiene de todo!

Hem de fer maletes, voltar una mica el mati (Harlem??), i anar a recollir el cotxe….i cap a Long Island ….a les platges, vinyes i pobles bucolics…Per cert no sabem a on dormirem avui….i les temperatures han baixat….

1.-A tot arreu a NY fa olor de menjar, i és que, a tot arreu hi ha menjar: bo, dolent, i de qualsevol tradició culinaria. Pots menjar el que vulguis, a un restaurant, o fet a casa, perque està ple de botigues gourmandes a on et venen de tot.

La majoria de botigues gourmandes són de especialitats italianes, pero de fet és fàcil trobar qualsevol cosa.

Avui hem estat a una botiga gourmanda molt chula : Deans & De Luca, amb un aire al Julius Meinl de Viena, o al pis de baix del Harrods.

Per cert, també hem estat al mercat de pagesos ecologics de Union Square : molt chulo! Hem tastat uns tomaquets deliciosos!! mmmm , trobo a faltar una amanida de nomes tomaquet i oli….no perqué no n’hi hagi, si no pq és algo dificil de demanar en un restaurant, inclus al mediterrani….i a casa m’en faig de delicioses!! a l’estiu,això si, amb els tomaquets en temporada!! mmm

2.- Clarament, a NY trobes persones de totes les cultures i aspectes fisics! no he vist cap lloc amb tanta diversitat, a on tots conviuen….i els que volen entren en fase de modernitat que iguala les persones (sempre hi ha el grups que els hi agrada quedar-se fora….) : a part dels europeus que són dificils de distingir, repeteixo que crec que els asiatics són la majoria….vaig llegir que, al igual que els italians van progressar bastant ràpid i deixar de viure en comunitats estil Little Italy, tb molts xinesos ho van fer, encara que ara Chinatown continui estant poblada i continuin havent-hi xinos acabats d’arribar; però els que porten més de 1 segle a NY obviament no viuen a Chinatown i estan perfectament integrats a tots els àmbits de la societat newyorkina. He notat que realment hi ha moltes parelles mixtes de asiatic-”caucasia”-afroamericà…

Obviament hi ha un munt de latinos….és curios que t’atenen en angles, i entre ells parlen en castellà……

Hem trobat el Little Ukrania, el Little Italy, El barrio portoriqueño, Chinatown, la part alemanya, pero no son més que petits detalls de tot el que hi ha.

És impressionant : i si alguna cultura falta, sempre tindrà el comodin de la ONU! a on totes estan representades!

3.- a poc a poc vaig captant mes la moda de NY…..clarament, triumfen les manoletines i les havaianes…..i les botes d’aigua; i els vestiditos de tall alt i que baixen amples….he he–

Nova York devia ser espectacular als anys 60. Perqué ara…..tot es veu añejo!! he he

Pero ja ho diuen : la gràcia de NY és que tot camvia sempre! primer va ser una ciutat de holandesos i anglesos, despres van anar arribant irlandesos i italians, gent de l’est, xinesos; mes tard portoriquenys i a poc a poc cada vegada més latins, més gent de l’est, de l’extrem orient, del mitja orient…i el futur, ves a saber!

I aquí no paren de passar coses i tots valen.

Pero als anys 60, la epoca aquella de les comedies romàntiques a on les noies vivien soles en sus “departamentos” plens de botons i automatismes i treballaven de editores o periodistes a oficines de gratacels ….en aquella epoca la ONU era nova de trinca, el Guggenheim tb, l’espectacular Lincoln Center…….

Ara tots aquests edificis es veuen un pel tronats; els dissenys estan bé, pero els detalls son molts sosos o molt “sesentints”.

A més, com els carrers solen estar tb tronats…diguem que de glamurós no hi ha gaire.

Pero sembla que estan treballant : el Guggeheim està d’obres; el Lincoln Center també; l’Empire State feia pena (vale que sigui més antic i que està de obres, però….) : sostres oberts, terra de ciment brut, escales anodines! pobret! ); al carrer hi ha moltes obres a les voreres, moltes façanes amb bastides ( com a BCN! fins i tot en aixó se sembla!), però ….és que deu haver tanta feina.

El que impacta és , en camvi, el bon estat de tots els parcs, no nomes Central Park, si no de qualsevol d’aquests petitets.

Bon estat si, pero no he dit detalls de modernitat.

Clar que ens falta el Financial District , i pot ser a la banda del East River a on estan fent el nou Guggeheim ? anirem a investigar…