diluvi

Un altre invento per nenitos…un TreePee

.

una mena de caseta de l’arbre penjada…treepee, de The treepee company

yudanaka by diluvi.

Ens vam llevar d’hora el mati, vam tenir un llarg esmorçar japones, i el masover del ryokan-casa rural ens va apropar amb la furgoneta al cami en mig del bosc; vam caminar quasi mitja hora pel bosc, i aleshores vam arribar a l’àrea a on estaven ells….al porxo de la caseta de fusta que feia d’entrada al parc n’hi havia un, que va tirar una cadira tot saltant de cop….

Un cop dintre ens vam passar hores observant-los! hi havia families, nens trapelles, bebes, avis , avis cascarrabies…..joves curiosos!! es banyaven a l’aigua; l’aigua surt calenta al sismic japó, per això hi ha tanta tradició de balnerais per humans…..i per micos….que es banyen de gust a l’hivern quan neva i fa fred….

Una de les millors experiències viscudes!!

De vegades te n’adones de la intensitat de un viatge despres de la patina del pas del temps

Vam viatjar en shinkansen, en tren d’alta velocitat, en bus i també en una mena de trenet com de conte i dibuixos animats;
vam arribar a un poble de muntanya , ple de “ryokans”-cases rurals, i de ofuros-balnearis…..i a on a l’hivern s’esquia molt ( hi van fer uns jocs olipmics també…);
el poble estava tranquil, nosaltres amb les motxil.les a l’esquena….vam trobar un avi amb una neta, i li vam preguntar pel nostre ryokan…..diria que no ens vam entendre, o sigui que vam continuar caminant….una senyora ( i ara no recordo com parlavem!!)
ems va dir que trvessessim el pont i trobariem el ryokan casa rural.
I aixi va ser….
El masover tenia uns 40 anys i parlava angles…i una senyora gran i petita ( la seva mare) ens va preparar el sopar.
Ens van avisar de que aquella nit hi havia “festa major”, aixi quue hi vam anar…..
quasi tothom vestia yudaka, hi havia fireta, i concerts!! vam menjar un gelat de te verd….com sempre,,,,,

Hi ha alguna cosa en els jocs i els esports que no m'agrada : imagino que és l'objectiu que es posa . Tot i que els jocs son entreteniment i practica de habilitats en companyia, no m'agrada que el seu objectiu oficial sigui "guanyar" o dit d'una altra manera "vèncer els altres"…i d'una altra encara, "competir".

Per sort veig que no soc la única en pensar així, -encara no he empollat gaire sobre pedagogia! estic en fase embaràs i part!!-  i de fet hi ha desenvolupada tota una linea de jocs diferents : els jocs cooperatius.

Estan pensats per fomentar el compromis social mitjançant el joc : es tracta de col.laborar amb l'adversari i per tant es guanya si tots guanyen o es perd junts si és que s'està mal organitzats.

Es tracta de jugat sense competir i solidàriament. El principi dels jocs cooperatius es la persecució d'un objectiu de grup, que només es podrà realitzar mitjançant la mútua ajuda i la solidaritat entre els jugadors.

La cooperació com a eina pacificadora : jocs de taula per desenvolupar actituds i valors relacionats amb la educació per la Pau, com son l'ajuda,  la cooperació, la autoestima i la confiança en els altres.

 més info aquí:

"HABA es una empresa juguetera ubicada en Alemania, que cuenta con un amplio y agradable catálogo de materiales para los más jóvenes. Sus juegos están realizados con criterios de gran calidad y utilizan materiales como la madera, el cartón y tratamientos no tóxicos. La colección de juegos cooperativos de Haba es una muestra de la voluntad de ofrecer otra opción del juego que es poco habitual en el mercado.

Los juegos cooperativos pueden ayudar a los niños a:

- tener más confianza en sus capacidades
– tener más confianza en los demás
– desarrollar sentimiento, expresarlos, aceptarlos, transformarlos y a aceptar los demás
– vivir a los demás como seres complementarios
– permite espacio a los débiles y sentirse valorados como los demás
– sentirse responsable de sí mismo y de los demás
– superar miedos
– comunicarse positivamente con los demás
– gestionar los conflictos
– comprenderse a sí mismo y a los demás "

Una opció seria aquesta. La podra fer l’Adrià que és molt bricomania……