diluvi

Olivia Joules by diluvi.

Clar , amb aquest nom, no vaig poder deixar de agafar aquest llibre que vaig trobar a la biblioteca.

Resulta que és un altre personatge creat per la mare de la Bridget Jones.

Olivia Joules també és periodista, i es fica en unes quantes aventures al més pur estil Bond, James Bond…

En realitat m'atreviria a dir que és bastant dolentot ,ara que també tinc que dir que m'he divertit i he passat el rato…

llibre de nenes…

He viscut la saga dels llibres de Ayla amb molta intensitat. L'Ayla es va tornar per mi un ídol, com se que abans li havia passat a algunes amigues meves, i volia seguir la seva vida estés a on estés, al Nord del Mar Negre o al Danubi….

Així que em vaig llegir els 5 llibres.

No son òptims, els darrers estan plens de descripcions massa llargues i m'atreviria a dir que cada cop menor rigor antropòlogic. Tot i així m'han agradat moltissim.

De fet el primer el vaig llegir al acabar el curs de prehistòria, i les descripcions sobre la geoclimatologia i la biogeografia em van refrescar conceptes tractats a la carrera de geografia.

Però qui t'enganxa de fet és Ayla : perquè Ayla és tot : és guapa, és bona, és intel.ligent, és habil, és sexi……i te a Lobo,Bebe….i a Winney…..y clar…a Jondalar……Durc…Jondayla….

Aconsello aquests llibres de Jean M.Auel, per llegir amb calma…a no ser que t'enganxin….cosa probable! 

Comença la història de una nena Homo sapiens que queda òrfana després de un terratremol al nord del Mar Negre , i és adoptada per un grup de Homo neanderthalensis……

Doncs ves quina cosa! La porqueta Olivia és tot un personatge de la literatura infantil!! A la web de rba (www.rba.es) posa : "Aquesta nova i extraordinària heroïna fa el seu debut en aquest llibre irresistible. L'Olivia és una garrineta espavilada i amb una energia sense mesura. Canta, construeix gratacels de sorra, s'emprova tota la seva roba. Intenta alliberar-se del seu germà petit, decora les parets de la sala d'estar i demana a la seva mare que li llegeixi cinc llibres abans d'anar al llit. No hi ha ningú que faci cansar l'Olivia. No cal dir que la seva mare acaba sempre esgotada. Els petits estaran encantats i se sentiran identificats amb les entremaliadures de l'Olivia… i els adults compadiran la seva pobra mare que té un amor i una paciencia quasi infinits. Ian Falconer ha dissenyat decorats i vestuaris per a la Royal Opera House i per al Covent Garden, entre d'altres. És pintor i il.lustrador i la seva feina ha estat portada de diferents números de The New York Review. Viu a Nova York i Olivia és el seu primer llibre il.lustrat." Read the rest of this entry »

Ahir vam fer un dissabte newyorkí.

Matí al mercat de Union Square (tb anomenat Onion Square en àmbits ferranosos….nom que per cert se li escau ja que venen moltes onions i a més The Onion és el principal diari satiric gratuit de NY, he he) .

Era molt interessant tot i que tampoc tan gran. Les parades han de ser de pagesos directament ( prohibits intermediaris) i ecologics. A més aquí s’esta difonen molt el concepte de la proximitat : i aquests pagesos son dels camps de Long Island i de New Jersey. La majoria son granjes creades els darrers anys i gestionades per gent jove. ( Bé, tot va començar als 80, ara comencen a tenir uns anys). A part de fruites i verdures directament, també hi havia aliments elaborats com melmelades, “safts”, etc. Hi havia una parada curiosa : era de una granja de xais i venien : llana i carn. He he….

Aixó es troba en ple centre a Downtown, en un sector ple de botigues , aixi que vam estar voltant: vam veure una botiga de billars i jocs molt chula, vam veure el stokke turquesa ( el candidat nº 1), i vam anar baixant cap un dels barris que ens faltava visitar i que no es pot deixar : East Village. És un dels barris més modernillos del moment, diuen que els artistes, quan Greenwich es va tornar massa car, es van venir cap a East Village. Hi vivia la comunitat Ukraniana ( Little Ukrania) i altres emigrants de l’Est de Europa. Va ser el barri dels escriptor beat ( que van començar aqui on estem nos, als voltants de la Columbia University ( es reunien a un pis a 2 carrers de l’hotel), els hippies, del punks.

Estava molt animat ahir : botigues de roba i accesoris “per bandes urbanes” ( una mica carrer Tallers de BCN), molt jovent – pero joves bastant joves….- , moltes botigues de roba de 2º ma, moltes cafeteries que estaven a tope servint brunchs ( de dia es pot fer brunch a qualsevol hora crec! sempre hi ha gent menjant!!) , i botigues de roba de disseny . Molt maco, la veritat.

Despres de voltar una mica vam voler baixar cap a l’Orchard Street, al LES ( lower east side) ,a prop de allí, l’altre barri juvenil i modernillo a on hem sortit un parell de nits, perqué haviem llegit que hi han botigues barates i els millors delis de la ciutat ( de jueus); pero les botigues son francament cutrilles, i els delis de jueus estaven tencats per sabbath!

Vam tornar a pujar passant per Little Italy : ahir si que estava a tope! vam veure inclus la processó amb el san Gennaro ple de dolars, pero no gaire religiosa ! era al ritme de Tarantelles, de cançons napoletanes tipiques ( Oh sole mio…) i devant passava el carro de la patrona de les festes (Luci Spata, una paisana del barri suposo), i la reina de les festes! Era molt divertit, animat, els venedors de menjar cridant en napoletanaccio-english…venien butifarres (ens vam menjar un bocata de butifarra amb verdures), cannoli siciliani, torroncino, una mena de bunyols….a part estaven els restaurants de seure, amb les terrasses a tope i noms tipics : La Nonna, Taormina, da Angelo, Positano…..Els venedors de samarretes amb tota mena de frases de orgull humoristic sobre italians : “Not only I’m perfect, I’m italian too!”, “Every body wants to be italian” , altres de “Socorro, mi esposa es italiana”, ” Socorro, mi padre es italiano”, “Socorro, mi suegra es italiana”….o “Italià 100%”, “50% italià”, “italià per matrimoni”…..tambe hi havia ositos frikies de San Gennaro i cutreries de feria….

Molt animat i molt divertit.

Vam girar cap el Soho que estava ple de gent i de botigues, i vam estar pululant per allí : des de el Moma Design Store, a un Armani “barato”….semblava un Zara! pero tenia dintre disc joqueis que feien musica en directe, a un HM….

Vam tornar a l’East Village perqué haviem vist algo que ens havia agradat, un cafe, una trucada des de Barcelona, i cap a casa a deixar bosses i camviar-nos. De tornada vam tornar a pasar per la 5a Avinguda: Tiffany’s, Zara, etc. tot molt pijo per allà.

La nit vam tornar a l’East Village : encara més animat, el metro a tope, però, realment, gent molt jove…..

Al sortir vam voltar per varios bars, i vam anar a parar a una llibreria oberta : una tradicional llibreria independent de NY, la St Marks ( en aquest sector hi ha la 1º universitat publica de NY, a on van fer famosos discursos Lincoln i altres; ara te prestigi la seva facultat de arquitectura, és la Cooper Union Foundation) . (Per cert en aquest barri tb diuen que és on es va gestar la revolució russa!!)

Vam estar una bona estona mirant llibres critics, sobre tot amb els USA, i ens vam tornar.

Avui……avui deixem NY…sniff sniff…

Avui és el 8º dia que estem a la ciutat : aquella idea de passar totes les vacances aqui crec que no és gens descabellada! I és que, NY es lo que tiene, que tiene de todo!

Hem de fer maletes, voltar una mica el mati (Harlem??), i anar a recollir el cotxe….i cap a Long Island ….a les platges, vinyes i pobles bucolics…Per cert no sabem a on dormirem avui….i les temperatures han baixat….

Altre cop ens hem desvelat aviat, tot i que ahir vam arribar a casa esgotats no, esgotadissims!!! He mirat per la finestra i he vist ….que a l’edifici del devant hi ha un gimnas i que ja està ple!!! i son les 5.50! a quina hora deu haver obert?? De transit no n’hi ha gaire, ara, per Broaddway st; tampoc ahir .

Ahir!

Quin dia!!

Tampoc em veig en cor de resumir: tantes coses altre cop, i tan normals! Trobo que els newyorkins son molt macos : no tenen – de moment- un aspecte gens pijo, fan pinta de persones normals, bastant educats a judjar com es comporten entre si i amb nosaltres ( no criden, fan cues, comparteixen l’espai public – i com!- sense molestar-se, i fan pinta de inquiets i dinamics i familiars: esports, musica, llibre, museus, restaurants i cafes ).

Ahir era diumenge , pot ser avui en dia laborable veiem diferencies, pero ahir vestien de manera molt senzilla i actual; a part del look qe vaig comentar, pot ser diria que moltes nenes porten vestiditos, en una mica mes de freqüència que a Barcelona : vestiditos de tirants, sense tirants ( palabra de honor es diu?) o amb manigues, d’aquests de tall alt i faldilla ample, sovimt de punt; conjuntats amb xancletes bàsiques de dit (flip flops) o sandalies basiques de tires estil romanes o manoletines, i amb bolsos molt grans. A BCN tb es veu aixó : la unica diferencia deu ser la freqüència de us .

Ahir era diumenge, però gran part de botigues estaven obertes.

Al sortir al carrer la primera cosa que hem crida l’atemció és que està “mal conservat”; igual que el metro, l’aspecte és brut, no de bruticia estil papers i coses tirades ( de fet hi han molts escombriaires), si no que bruticia de fons : voreres gris negruzco plenes de coses rodones molt negres enganxades ( chiclets, els nostres son tan negres??), i amb aspecte de no haver-se renovat el paviment des de ….no sabria que dir. Igualment amb el mobiliari public i les senyals de transit cartells de carrers als edificis ( de fet no tenen plaques de carrers, posen els noms a les cruïlles) , bosses de basura per les voreres… A un europeu del nord, acostumat a tot lo contrari en quan a manteniment de “la cosa publica”, no se que li deu semblar! A mi la excusa de que clar, és una ciutat tan gran, deu ser dificil de mantenir no em val : és gran , si, però tb ,molt rica! Crec més aviat te a que veure amb un ‘altre concepte de lo public.

I xoca encara més perqué, tot i ser, diuen, la ciutat dels diners, de la frivolitat, dels gratacels, jo el que he vist en 1º pla ha estat la ciutat de la gent, de la gent normal, gent de barri que va al colmado, al petit super i al kiosk (que tenen un aspecte tant senzill i n’hi han tants!! ) i gent que sí utilitza i comparteix lo public .

Lo del Parc, de fet , lo dels parcs, contant els petits parcs de cada placeta, és al.lucinant! És tan maaaco l’us que en fa la gent! Crec que, amb diferencia Central Park és el millor parc del mon, i ho és pq la gent el viu. I com!