diluvi

Ahir va ser un dia força curiós.

Vam començar baixant cap el districte financer. Allí entre gent caminant amb presses i obres, els turistes miraven el solar de la zona zero i les maquetes/posters del projecte en construcció : la Freedom Tower ( amb un aire a la torso de Malmö???) i l’intercomunicador de metros del Calatrava ( amb un aire ciutat ciencies de Valencia) . Evidentment, la vida continua, i per mi ha estat curiós veure el barri de oficines amb plena activitat, les grues, maquines, treballadors amb armilles reflectants, cascos i botes de seguretat…..No se si algú s’enfadarà, pero crec que el newyorkins van per feina. Tinc entes que hi ha hagut aquest any força polemiqes per la celebracio del 6º aniversari del 11 setembre. He llegit als diaris de aqui (suposo que s’ha comentat a tot arreu), que la gent volia deixar de fer una cerimonia general : és evident que mai oblidaran la data, pero no poden paralitzar-se cada any. Deia que despres de Pearl Harbour i de l’assassinat de Kennedy durant uns anys també es continuava conmemorant, pero a poc a poc es va deixar de fer, sense que ningú oblidi mai el que va passar. El problema del 11 de setembre, deien, és que es coneix per la data, i no per “atac de les torres”, etc… També hem llegit que no es volien fer aquest any els actes a la zona zero, pero que les victimes es van queixar; que s’ha polititzat el tema….

Be, estant a NY l’11 de setembre de 6 anys despres de l’atentat, jo diria que pel carrer es respirava normalitat. Als telenoticies feien programaes especials, pero crec que les cadenes principals no van emetre la cerimonia sensera de pe a pa; al carrer no ens vam enterar de res: només a la nit, enm veure les projeccions. Estavem sopant per celebrar l’aniversari de l’Adrià, i els restuarnats estaven plens, o sigui que……la vita continua…

Pels carrers, més aviat, hem trobat varios col.lectius protestant per la guerra : des de col.lectius de victimes a veterans….

—–

Del districte financer, ens ha cridat la atenció que els carrers son mes estret que a altres zones de Manhatten: serà perque es la part baixa de la ciutat, pot ser la mes antiga ? Wall street i els carrers colindats son estretisim, al més pur estil europeu! Tot i tenir gratacels encastonats.

I un pel cutre, tb, tot plegat. Recordo que la City de Londres em va semblar més . com dir, formal ? ( tot i la moltitud de pubs plens de executius!) A més, nio tant sols portaven trajes! Serà perqué encara f calor, pero anaven en manigues de camisa , sense corbata, i amb el look tipic americà billgatoso….he he…

A part estava ple de treballadors de obres i de manteniment ( es que tot esta de obres a tot arreu!).

El parc a baix devant dels piers (muelles) (battery park) ens ha decebut una mica…. tb estava de obres un bon troç. El que si hem vist una estació de ferrys nova de trinca ( estil barcelonós), que comunica metro i ferry ( el de staten island que es gratuit).

Allí hem agafat el metro cap a Brooklyn, i ha començat una visita força interessant.

Primer hem aparegut a una plaça molt animada, era l’ajuntament de Brooklyn i els judjats de Nova York; ens hem menjat 2 hot dogs ( mes baratos que a Manhattan) a un banc sota una estatua de Robert Kennedy i hem començat a caminar per un carrer comercial. Aqui hem de dir que la població era majoritariament afroamericana, els balncs erem una excepció. Pero tot era animat i popular. Molts negres a més, realment son dominicans i parlen castellà….

Al acabar el carrer, un altre sorpresa : un barri residencial encantador : es veu que quan van fer el pont de Brooklyn, molta gent (de wall street) va venir a viure a aquesta banda del pont, i va sorgir un barri interessant. Amb el temps va anar camviant la població, i es van instal.lar tb afroamericans de classes mes acomodades. Unes cases molt maques i molt tranquil.

De tant en tant ens passava gent jove bastant modernilla….parlant en varius idiomes …..finalment vam descubrir el seu “cau” : una facultat de disciplines artistiques, de fet deu ser un centre privat, Pratt Institute : unes instal.lacions xulissimes : edificis antics, amb jardins plagats de escultures, i estudiants i profes treballant a la mespa! molt maco! I ple ple ple de esquirols!!!tenim unes quantes fotos de aquest lloc, tot una sorpresa..

Vsm continuar i el barri esva tornar un pel popular….de fet no sabiem a on aniriem a parar. Buscavem un sector a on resideix la comunitata jueva ultraortodoxa, pero no sabiem ben be a on era…..

Amb veure un senyor d’aquells ja plegavem i tornavem enrera….

Aleshores vam notar : mira quines cases amb aquests balcons de varanes tan altes….semblen gabies!…..

I vam continuar caminant…..i, quan pensavem que ens haviem equivocat de camí, observem al fons una quantitat inmensa de gent vestida de negre, un minut despres estavem a un carrer on TOTS els viandants anaven vestits de negre, elles amb un mocador blanc al cap i ells uns amb un barret de pell cilindric i inmens (els casats) i altres amb el caperuzo negre (els solters), tots els homes amb barba i tirabuzons, molts nens, amb el cap rapat, cofia i tirabuzons, … Impresionant, semblava un salt en el temps, feia por. Els nens quan els miraves s’escapaven i entraven a les cases, pero tot i aixó vam fer alguna foto d’incògnit.

Realment tota una experiència, de la que vam anar a una practicament inversa : a la zona “pija” del Upper East Side, per visitar el Whitney Museum of Americans Arts. Despres de haver voltat pels barris de Manhattan, ara si que ens sembla pijo aquest barri….però només en termes relatius (clar que no hem vist per dintre els famosos apartaments gegants!), i la gent estilosa. Pero és tot plegat una pijeria molt moderna, aparentment gens carca….

Doncs el Museu ahir era gratis, és a dir : hi ha un dia a la setmana , que a molts museus de NY , pay as you wish….vas i dius : va be x dolars ? i et diuen oK, i fet….nosaltres vam pagar 1 $ per persona, he he….

I al museu vam veure, entre altres obres americanes del s. XX i actuals ( algunes signades del 2006), una exposicio super interessant sobre l’art psicodelic del SUMMER OF LOVE. Chulissima! No és que fossin grans obres , la majoria eren fotografies i posters de eventos de la epoca : San Francisco, el concert de Woodstock, Beatles, escriptors Beat, prptestes contra Vietnam, Rollings….

projeccions psicodeliques de estil mandales buddistes, amb concerts de llum , habitacions fosques a on estirarse sense sabates a mirar llums i sons psicodelics…..

Molt chulo!

A més a l’audioguia que et donaven, no t’explicaven obres, si no que a cada nº que havies de posar et sortia una canço : des de All you need is love, a Lucy is in the sky with diamonds, dels Beatles, a Break on through dels Doors, a Jimi Heindrix…..

i per colmo hi havia molt gent ( pq era el dia gratis?) i semblava com una festa!

I veniem de veure els satmar!!

Algun cop ja hem parlat del 99actions un projecte dels nostres amics de PimPamPum molt interessant.

Es una eina perfecta per concienciarnos del que està pasant al nostre planeta, l’hem espatllat i encara estem a temps per que les coses no vagin a pitjor.

Si tots prenem conciencia i fem petites coses com no malgastar l’aigua o la llum, reciclar, no consumir tant, reutilitzar les boses, els envasos, comprar meys coses empaquetades, etc. Son petites accions que ajudaran a que el futur no estigi tan negre.

99actions és un web social on podem apuntarnos a les accions que fan els seus usuaris per mirar de frenar el canvi climatic, fent una vida mes sostenible en general. El site encara està als inicis i moltes accions no estan definides, es el moment per crear de noves.

A mes cada dia hi pots trobar coses noves, mireu quin “widget” m’he posat al menú. Es un petit codi que et poses al teu blog o pàgina i et va recordant les accions que fas.

Montilla enciede la bombilla
por victor_sala

Doncs a casa sense llum desde les 10 del matí fins les 3 de la matinada.

Per sort nosaltres no estem a casa gaire, la feina ens treu la majoria del nostre temps i per sort o per desgràcia als llocs de treball no hi havia problemes de llum.

Vam anar d’anar a sopar fora i a les 10:30 ja estavem al llit.

Pero que pasa amb els comerços de la zona, amb el mercat, sense llum tantes hores. Quants diners tirats …

Les responsabilitats estan clares, pero la llei farà alguna cosa pq aixó no torni a pasar?

Acabem de sopar a La Singular, sota la plaça Rius i Taulet ( Frances Giner 50). Le places i els carrers de Gràcia estan super agradables aquestes tardes de primavera, i en un d’aquests hi trobe La Singular.

És molt agradable!

Petit, amb decoracio cuidada, i un bon menú : l’Adrià ha pres xai amb salsa de menta i jo filets de pollastre a la salvia i mel. Un pastis casolà de pera i xocolata exquisit.

Les parets son vermelles, les taules petites de marbre i forja, i te un petit pati amb plantes. Tot molt ben il.luminat (llum càlida, tenue pero amb prou intensitat sobre les cares i els plats). Molt bona musica.

Tot regentat per nenes.
No és la primera vegada que hi hem anat, i no serà l’ultima, perque ens agrada força.

Unic defecte : quan esta tot plé, tot i tenir poques taules, hi ha massa soroll….però de fet aquest és el problema del 90% dels locals a Espanya…..serà la gent, i no el local ?

Ahir va ser un dia estrany

Tot anava be pero la nit em va deixar mal sabor de boca vaig caure esgotada és curios, va ser el tipus de cansament com el maçart, vol dir qe el public cansa!

Era ben curiós veure com tot de gent desconeguda ( tots veins, pero pocs es coneixien entre si) de seguida “socialitzen”; al mati van presentar-se tot els membres i suplents de la nostra taula; ens vam qedar 3 :

- el president un senyor de 55 anys qe treballa a un banc, amb 2 filles adolsecents, de martinez de la rosa : el tipic senyor amable qe coneix a tots els veins….la seva mare va tenir una botiga de roba alcarrer bonavista durant 30 anys, des de qe van venir de arago..

- una noia alternativa de 30 anys de plaça lesseps profa de angles (funcionaria) a cornella, qe viu a un minipis a martinez de la rosa, qe va exercir el seu dret a NO votar (hi ha desencant, s’ho han buscat, ho han fet molt be per “guanyar-se” perdre vots (es referia a Iniciativa)(l’altre dia estava a la mani dels “budokan” o pinxos aqells); esta a l’ateneu de no se quin carrer, amb castellers, i son els qe porganitzen el mercat d’intercamvi a la plaça virreina ( el
proper, el 16 de juny);

-i jo

A la taula del costat hi havien gent qe agafava maria cubí i aqells carrers…..eren districte 5, no 6….es notava molt; feiem porres per veure de quin districte era la gent ( 5 o 6) i era relativament facil encertar.

La organitzacio: obrir el sobres amb les instruccions i le actes (calia fer 1000 copies) era una mica lios pero relativament facil.

Va començar a venir gent, no massa avalanxes, moltes iaies i iaios…i families amb nens: era bastant divertit : la gent és divertida, te’n adones qe tothom es un personatge….hagues estat xulo poder grabar cadascu amb la seva frase, pero no era el cas…he he, no teniem temps; tb venien molt joves amb xancletes directes des de la platja….seria el nostre perfil habitual!! he he Tot plegat no va a arribar la meitat de gent qe teniem a la nostra llista ( 850 aprox, i vam tenir 417 vots)

Els dels partits veien de tant en tant a demanar copies de les actes, ara el de ciu un acta, despres de mitja hora el de ERC un altre, despres de 3/4 d’hora el ciutada un’altre….

Pero no feien res, a part de ser bastant prototipics del seu partit: bueno, prototipics o no : de CIU i del PP eren senyores, senyores Ferrusoloses, falda de tubo, brusa, mitja melena platejada o monyo elegant, altes i primes tot i l’edat, arrecades de perles ” de la familia”…….tb hi havia una socialista senyora pero era tipica senyora gorda progre (ens va convidar a galetes..he he); el ciutada era un clon del anthony perkins, i no socialitzava!! els ERC eren la familia republicana : iaio i iaia , senyor de 55 anys amb camisa fosca,cua i barba (es de la sucursal de la caixa de rius i taulet), i un adolsecent….; 2 noies joves de Iniciativa, amb texans, avarqes, samarreta i motxil.la de tela, ….despres va venir un de CIU de sarria-st gervasi prototipic : casual-sport guaperes (pantalons de pinces beiges,camisa celeste,nautics….

Despres hi havia nois estil voluntaris de festival (com els del diba, maçart), amb samarretes negres (era casualitat), qe els enviava la administracio—–no se quina, pq alguns no parlaven ni entenien el catala!! creiem qe eren uns comodins, pero en realitat no sabien res….

El problema va venir al final : al reconte em vaig estressar, no sortia (ens haviem descontat amb el nº votants, vam ficar-ne 14 de mes), no sabiem omplir els sobres , molt papers, els dels partits (qe s’havien multiplicat!!) emprenyan-te demanant copies de tot els “coordinadors” qe enviava l’administracio o s’enteraven de res (es literal, la seva resposta, era “no se” , i es qe eren nens…, diguem qe alli ningu te autoritat!!)

i les altres taules estressades anaven al seu rollo ( podria haver la iniciativa de fer-ho tots a alhora, un coordinador qe fes de profe “ara feu aixo”
ara feu allo…pero no, tot era a saco…

ah! despres hi havia la de correus, una senyora curiosa (vestida de groc), qe venia a portar sobres : els vots per correu, el xec de 53 euros, i a recollir al final el tampó i 1 dels sobres de resultats i actes)…

El reconte a mà es curiós, es qe és tan “a mà” i tan casolà qe és estrany!

De fet, la conculsió és qe tot és tan a mà i tan casolà, i tant “de la gent”, que si d’una banda pot induir a desconfiar, de l’altre tb a tot lo contrari : QE TOTA LA GENT NORMAL DE TOTS ELS PERFILS SIGUI LA QE DECIDEIX és molt fort, realment la gent crec qe no sap el poder qe tindria si l’exercis de veritat …

amb la jornada electoral veus qe no son els politics: és la gent!

com deia la noia de la taula, el no votar es una opció i un missatge tb : de fet qui ha guanyat és la abstencio…, però jo crec qe a més “desencant” cal més acció, i no menys : és a dir, votar més activament, i queixar-se i reclamar les coses més be ….

per cert : no us sembla qe – sense defensar els mossos- tot lo qe ha sortit a la llum dels mossos aqests dies és una campanya contra iniciativa ?

http://www.diluvi.com/eleccions-municipals-2007/