diluvi

Ara entenem tots aquests dibuixos animats tipics americans de animalets! Igual que els japos i els monstruitos refleteixen una realitat de la tradició i el paisatge japo , els "animalitos" son una realitat del paisatge americà!! Esta ple de petits mamifers : esquirols, teixons, eriçons, i bitxos que la pobresa faunística de la nostra àreaa fa que no coneixem, i altres petits mamifers….( que és una "zaligueña", i un gloton??? aquests bitxos que sempre surten als dibuixos!!)Pero és que des de que vam estar a Long Island a les afores de NYC, no hem parat de veure bambis! A Suècia buscant-los com bojos i resulta que aquí circulen per tot arreu!! A un poble de Cape Cod vam veure una guineu passejant-se tan panxa!! i es va parar a fer pipi al descobert a la gespa de la esglèsia….no corria ni s'amagava pas!! Lo dels esquirols és molt graciós, perqué n'hi han tants per tot arreu, que ningú els hi fa cas. Són com els coloms de BCN….nomes li fem cas nosaltres, he he!! Ni els gossos els hi deien res!! Com a coses més peculiars, a una platja de Cape Cod hi havia un cartell per no molestar les foques….pero de foques no n'hem vist. I a tot arreu de la costa, des de Long Island, a Cape Cod a Boston, feien excursions marines per anar a veure balenes…. Ah! i al Niagara hem vist una nutria, o un castor, o no se !! Estava allà tan panxo just sobre la cascada, al costat de la gent….. Hi han molts bitxos! Son com els de la peli aquella que els animalets s'organitzen per robar el menjar de les cases. Be, a NYC……vam veure unes inmenses rates passejant-se per la encantadora Washington Square….beecs….quina por!! Cucaratxes tb, pero realment només a 1 lloc, curiosament a un restaurant carillo…he he…. ??

Cape Cod és un troç de costa que recomano completament de visitar: les dunes i les platges son impressionants! pero no és un dir , és que sveure dunes amb parets de més de 10 m i centenars de m de longitud, amb les platges amples i l’oceà , (que es veu claraent qu alló no és mar , he he…..) és impressionant.

L’interior te alhora sectors dunosos i altre sectors super verds i frondosos ; i les cases i els pobles son, com hem llegit en algun lloc , tan copcadianos!! casetes de cuento, floretes , botiguetes de antiguitats, fars,botigue i tallers de pintors …. ohhhh! so cute!!!

Aquesta és una de les zones amb historia més antigua dels USA, ja que els peregrins van desembracar per aqui, i crec qe va ser per aqui a on es morien de gana i fred i van venir els indios a portar-lis els pavos ( resum del dia de acció de gràcies…he he, que vaja gracia li deu fer als indios aqesta festa !!) ; pero realment aquesta zona és mitica en la historia dels grans viatges , ja que es suposa que els vikings van arribar aquí, i que els pescadors de bacallà del atlantinc no havien deixat mai de passejar-se per aquesta zona, ni abans no despres del descobriment d’America….

La questiió és que ara és una de les pribcipals zones de estiueig dels USA; hi ha unes casetes molt xules a la platja, sobre les dunes o entre els boscos: en realitat aquestes casetes, hem estat reflexionant, en que no son estil angles, ni holandes, ni alemany….son clavades clavades a les cases sueques! quasi totes inclus tenen la bandera ( americana clar), posada, al pur estil suec…ens ha cridat molt l’atenció la similutud del paisatge humà….i el colmo ha estat un moment quan hem vist una botiga i una casa amb la bandera sueca i altres simbols suecs . Be , aquesta era clarament una botiga de algun suec que vivia per allà, pero ja va ser com un toque quasi surrealista!

Tb hi havia una altra nacionalitat misteriosament representda : la portuguesa! Hi deu haver un vincle clarament que hem de investigar, pero el fet es qe hi havia moltes botigues i restauarants amb la bandera portuguesa : Clar que els portuguesos son grans mnjadors i pescadors de bacallà, pot ser hi ha una llarga tradicio!! El tema és que fins i tot vam sintonitzar una radio portuguesa!

Vam visitar Hyannis, un poble amb portet a on estiuejaven els Kennedy, els fars, un d’ells diuen que un dels mes representats de tots els fars USA , un que te una franja vermella , orleans, i , sobre tot, el poble més xulo : provincetown. És maquissim: Primer vam estar una nit per sopar, i era tan “cute!….vam sopar cod ( bacallà) fresc, fet a la papillon amb verduretes, molt bo, i una cassoulette ( sopa de peix) amb musclos, almejes, calamars i bacallà i moltes verduretes ( ah! i all i chorizo, escrit tal cual, chorizo) que estaven bonissims ( a un preu qe no se si trobariem a espanya…)(pais de timadors!!!). L’endemà vam tornar de dia en fer la volta al Cap.

Provinvetown te una caracteristica ; és un poble molt gay friendly, i de fet està ple de bandera d’arcoiris i de parelletes , i de botigues de coses fashion que els hi agraden als gays. I és que solen tenir molt gust, i sempre troben llocs molt macos .
A més comparat amb l’ambient super tranquil i la poblacio massa dispersa que havien estat trobant tant a Long Island com a la resta de Cape Cod,Provinceton es un poble compacte a lo que estem acostumats, i ens va fer “bon rollo” ( jo no em se moure en aquests pobles amorfos qe no tenen centre, nomes cases i cases i jardins….), i hi havia molta gent passejant pels carrers, tant de dia com de nit

Total : Cape Cod, que NO és la zona de la Fletcher ( hem descobert que es Cabot Grove, un poble imagiari més al nord, a la costa del Maine!!) és super aconsellable! Estaria be veure’l a l’estiu, pq ara era impressionant, pero no convidava a banyar-se, és clar….

Portem des de el diumenge a la tarde voltant per la illa de Long Island. Ara ja la deixem i anirem pujant per la

vall del riu Hudson. La nostra intenció inicial era visitar varius poblets de aquesta vall i de les muntanyes

Catskill, sobre tot Woodstock ( si, el del 1º mega concet), pero creiem que tirarem milles ( aqui de veritat son

milles! he he) cap a Cape Cod.
Long Island és una illa força gran i allargada: des de l’avió la vam sobrevolar amb claredat; devant en te una encara mes allargada, i super estreta, Fire Island, que des de l’avió semblava un spaghetto llarghissim 50 km!):La part mes propera a Long Island son barris tan mitics de Nova York com Brooklyn o Queens, i a la illa estan els aeroports de la ciutat .
El diumenge a la tarde vam sortir de la ciutat creuant el pont de Brooklyn ( el diumenge a la tarde abans l’haviem creuant a peu, ara en cotxe!) , i vam anar al mitic parc d’atraccions de Coney Isalnd, amb la platja de Brighton :això encara és Brooklyn, per tant encara en NY city! Per arribar vam passar per un barri de Brooklyn tot de casetes residencials, amb molt bon aspecte, de cases tipiqes americanes de serie, amb el jardi devant….no m’imaginva qe tb NY podia ser així!
El sector proper a la platja semblava un tipic poble de platja : botigues, restaurants, i blocs de pisos…una mica estil Castelldefels, Tb hi havia però un blocs força alts i lletjots, estil Bellvitjós, que tampoc imaginava que existien als USA.
La gracia es que tot aquests pisos donaven a una platja gran , amb dunes, pasarel.les. Era realment molt maco. I el Parc famos. És tan añejo com la imatge que es tramet! amb paradetes per menjar demodé…pero amb l’avantatge de que esta sobre el passeig maritim pasarela de fusta sobre la platja. Un Zeppelin, si un zeppelin de veritat, no un globus, passava per allà a la posta de sol, tot per fer mes estrany l’ambient. Pero el toc ben curios era que l’idioma que se sentia parlar mes era ….el rus!! I es que un gran nº de russos va anar sortint de la URSS de els anys 80, i es van instal.lar a aquest sector de Brighton Beach. Ben estrany- Rus i castellà….i de tant en tant es veien families ( era diumenge a la tarde)pakis o algun paisos estil ( sempre diem pakis pero a saber de on son realment…).- Molts pescadors sobre el malecon ( tb tipic de alguna pelicula…) .
És curios pensar que aquesta platja va viure un boom als anys 20-30, quan el newyorkins hi venien en metro a passar el dia a la platja ( hi han banys) , al parc amb la seva noria articulada i la muntanya russa que encara existeix!, i a menjar hot dogs del Nathan’s, una llegenda ( hi ha qui diu qe l’inventor dels hot dogs!).

Aquesta va ser la darrera visita de NY city. La resta de la illa ja no fa part de la ciutat.

—–
Vam dormir al nostre 1º motel, a l’area de Bethpage, i al mati vam esmorçar a un lloc de platja força idil.lic :entre casetes de fusta tipiqes americanes/suecoses, amb vistes a les dunes, al carrer de les 4 botigues, hi havia una cafeteria regentada per senyores, amb terrasseta plena de flors i decorada amb pomes: em vaig mejar uns deliciosos pankakes amb maple sirup, i l’adria un esmorçar de ous, bacon , etc..
I amb la panxa plena vam caminar cap a la platja : que maco!!! JOnes Beach: dunes i platja,i casetes ( de fet casasses!) rera ls dunes! Un estil de vida de platja que no he vist al mediterranii.
Pero de fet Jones Beach te una altra fama : la de platjes multitudinaries dels ny….AI ho vam descubrir uns km mes enllà : tampoc hem vist mai res similar! Un carretera ( quasi autovia, de no se quats carrils) anava resseguint la aplatja, i de tant en tant unes grans superficies asfalatdes que eren …aparcaments gegants! Cada sector tenhia un super aparcament, i a la platja un “Bany”. Les platjes eren molts amples , amb centenars de papereres!

Impessionant! Com deu estar aixo en temporada? Com diu l’adrià això era dificil de trbar un referent ja que com que no he vist reflectit en cap pelicula : quin tipus de vida de platja fan ? porten neveres i bocates? s’estiren a la sorra o estan de peu com al cantabric ?, quins banyadors porten he he…..
Tb es veia un teatre estil amfiteatre/camp esportiu, i alguna inftastructura mes……

Cap al final d’aqueesta franja allargassada ( pero que no es illa ) vam trobar el pont de Robert Moses, que et porta a la Fire Isalnd, l’spaghetti de sorra….
Més `platges de dunes, zona de parc natural, no vam veure cases , pero si un bambi!! pero aviat vam haver de deixar la illa pq la carretera estava restringida per ser parc natural, i vam renunciar a visitar Cherry Grove, un sector gay, que devia estar a l’altre ounta, i un dia vam veure per la tele i era molt xulo.

Aixo que vam tornar pel mateix pont, i vam pujar ja cap la zona dels Hamptoms, on estiuejen els pijos i els molt pijos.

I de fet cam començar a veure cases, casones i mansions impressionants, tot molt verd, tot i que donava a altres platges de dunes; boscos, jardins, cases de cuento,,,,,i un nucli de poblet tipic americà : un carrer ple de casetes tradicionals que son botiguetes, botigues de marca, i empreses varies, cadascuna amb la seva bandera americana ( no sabia que eren tant de posar banderes a tot arreu…..tal com els suecs!); això era southampton;realment molt maco: vam trobar un tipic lloc “cute” per dinar algo a preu normal ( sandivitxos…és que tan si son llocs caros com baratos, la gent nomes menja hambutguesse i sandvitxos!!!).
I vam anar cap a East Hampton, encara més pijo. De mansions cada cop més descomunals i amb setos cada cop més alts i jardins cada cop més semblamts a camps de futbol!!!
Es veu que la Maria Carey va neixer per aqui, i mentres dinavem vam veure a una revista local la llista de celebritats que venen per aqui ( bé, de fet acctors consagrats) com Richard Gere, Uma Thurman, ….
I és que hem llegit por ahi que els actors de Hollywood necessiten anar a carregar les piles periodicament a New York, i que els pijos de Los Angeles tenen les segones residencies “pijes” als Hamptons….ves quina cosa…..

Indubtablemt això és maco, pero ens va agradar més el seguent sector que vam visitar : l’extrem verdader de l’illa, Montauk (i el far de Montauk) : un sector més estret entre dunes, de vegetació no tan frondosa, més estil mediterrani ( pins, arbustos), i casetes intercalades mes senzilles, i un centre de hotelets de platja més animat que els Hamptons.
Montauk ens va agradar força.
D’allà vam començar a recorrer la illa al reves per deixar-la. Es va fer nit i vam dormir entre la mansió Vanderbilt i la villa de Roosvelt a Sagamore Hill…..uns emplaçaments idilics…..pero nos vam dormir a un motel cutrillo…..

Aquest mati hem fet un altre esmorçar bucolic, una volta per Oyster bay i sagamore, i ara estem de camí cap a Cape Cod.

Ahir vam fer un dissabte newyorkí.

Matí al mercat de Union Square (tb anomenat Onion Square en àmbits ferranosos….nom que per cert se li escau ja que venen moltes onions i a més The Onion és el principal diari satiric gratuit de NY, he he) .

Era molt interessant tot i que tampoc tan gran. Les parades han de ser de pagesos directament ( prohibits intermediaris) i ecologics. A més aquí s’esta difonen molt el concepte de la proximitat : i aquests pagesos son dels camps de Long Island i de New Jersey. La majoria son granjes creades els darrers anys i gestionades per gent jove. ( Bé, tot va començar als 80, ara comencen a tenir uns anys). A part de fruites i verdures directament, també hi havia aliments elaborats com melmelades, “safts”, etc. Hi havia una parada curiosa : era de una granja de xais i venien : llana i carn. He he….

Aixó es troba en ple centre a Downtown, en un sector ple de botigues , aixi que vam estar voltant: vam veure una botiga de billars i jocs molt chula, vam veure el stokke turquesa ( el candidat nº 1), i vam anar baixant cap un dels barris que ens faltava visitar i que no es pot deixar : East Village. És un dels barris més modernillos del moment, diuen que els artistes, quan Greenwich es va tornar massa car, es van venir cap a East Village. Hi vivia la comunitat Ukraniana ( Little Ukrania) i altres emigrants de l’Est de Europa. Va ser el barri dels escriptor beat ( que van començar aqui on estem nos, als voltants de la Columbia University ( es reunien a un pis a 2 carrers de l’hotel), els hippies, del punks.

Estava molt animat ahir : botigues de roba i accesoris “per bandes urbanes” ( una mica carrer Tallers de BCN), molt jovent – pero joves bastant joves….- , moltes botigues de roba de 2º ma, moltes cafeteries que estaven a tope servint brunchs ( de dia es pot fer brunch a qualsevol hora crec! sempre hi ha gent menjant!!) , i botigues de roba de disseny . Molt maco, la veritat.

Despres de voltar una mica vam voler baixar cap a l’Orchard Street, al LES ( lower east side) ,a prop de allí, l’altre barri juvenil i modernillo a on hem sortit un parell de nits, perqué haviem llegit que hi han botigues barates i els millors delis de la ciutat ( de jueus); pero les botigues son francament cutrilles, i els delis de jueus estaven tencats per sabbath!

Vam tornar a pujar passant per Little Italy : ahir si que estava a tope! vam veure inclus la processó amb el san Gennaro ple de dolars, pero no gaire religiosa ! era al ritme de Tarantelles, de cançons napoletanes tipiques ( Oh sole mio…) i devant passava el carro de la patrona de les festes (Luci Spata, una paisana del barri suposo), i la reina de les festes! Era molt divertit, animat, els venedors de menjar cridant en napoletanaccio-english…venien butifarres (ens vam menjar un bocata de butifarra amb verdures), cannoli siciliani, torroncino, una mena de bunyols….a part estaven els restaurants de seure, amb les terrasses a tope i noms tipics : La Nonna, Taormina, da Angelo, Positano…..Els venedors de samarretes amb tota mena de frases de orgull humoristic sobre italians : “Not only I’m perfect, I’m italian too!”, “Every body wants to be italian” , altres de “Socorro, mi esposa es italiana”, ” Socorro, mi padre es italiano”, “Socorro, mi suegra es italiana”….o “Italià 100%”, “50% italià”, “italià per matrimoni”…..tambe hi havia ositos frikies de San Gennaro i cutreries de feria….

Molt animat i molt divertit.

Vam girar cap el Soho que estava ple de gent i de botigues, i vam estar pululant per allí : des de el Moma Design Store, a un Armani “barato”….semblava un Zara! pero tenia dintre disc joqueis que feien musica en directe, a un HM….

Vam tornar a l’East Village perqué haviem vist algo que ens havia agradat, un cafe, una trucada des de Barcelona, i cap a casa a deixar bosses i camviar-nos. De tornada vam tornar a pasar per la 5a Avinguda: Tiffany’s, Zara, etc. tot molt pijo per allà.

La nit vam tornar a l’East Village : encara més animat, el metro a tope, però, realment, gent molt jove…..

Al sortir vam voltar per varios bars, i vam anar a parar a una llibreria oberta : una tradicional llibreria independent de NY, la St Marks ( en aquest sector hi ha la 1º universitat publica de NY, a on van fer famosos discursos Lincoln i altres; ara te prestigi la seva facultat de arquitectura, és la Cooper Union Foundation) . (Per cert en aquest barri tb diuen que és on es va gestar la revolució russa!!)

Vam estar una bona estona mirant llibres critics, sobre tot amb els USA, i ens vam tornar.

Avui……avui deixem NY…sniff sniff…

Avui és el 8º dia que estem a la ciutat : aquella idea de passar totes les vacances aqui crec que no és gens descabellada! I és que, NY es lo que tiene, que tiene de todo!

Hem de fer maletes, voltar una mica el mati (Harlem??), i anar a recollir el cotxe….i cap a Long Island ….a les platges, vinyes i pobles bucolics…Per cert no sabem a on dormirem avui….i les temperatures han baixat….