diluvi

FIREFOX by diluvi.

Firefox es un pintor peculiar que fa anys que està en el mercat hippie de la Mola, a Formentera. Cada any el veiem i li hem fet alguna foto.

Ara ens han publicat questa foto a un bloc de cultura Zen.

Castellers de Gràcia by diluvi.És el que te viure a un barri com aquest, sempre hi ha alguna cosa al carrer. Avui, com molts diumenges, castells.

Desprès hem baixat passejant fins al Palau de la Virreina on feien una exposició sobre el Che, més tard hem intentat fer un vermut al Xampanyet del carrer Montcada però estava molt ple, un altre dia serà.

Culturalment ha estat un cap de setmana interessant, divendres vam anar al CosmoCaixa on van conèixer un instrument espectacular, el Reactable. Dissabte al matí piscina i solàrium (si, vam prendre el sol al novembre més fred des de fa 50 anys) al gimnàs del carrer Perill, de compres al mercat, sopeta, migdiada i abans d'anar a sopar a la Cua Curta, al Born, vam tornar als iDissabtes a veure els PimPamPum que aquest cop feien un taller molt interessant sobre xarxes socials.

Boston és la ciutat a la que se li afegirrien els adjectius de encantadora, agradable, deliciosa…..i és que està molt be! Ens ha agradat molt. (Ah! un altre adjectiu que se li escau de perles “Ferranosa”!!)
És una walking city, de les poqes suposo als USA
ÉS compatcta i relativament petita
És historica i amb un aire molt europeu
ÉS molt dinamica ( universitats, centre medic, laboratoris, cultural, dret…..)
És molt animada a totes hores : pels estudiants,pels treballadors, pels pubs, pels restaurants ( de ostra i langostes)…
És molt elegant ( la ciutat i la gent )
Una petita gran ciutat
MOlt maca-

Hi havia recons que eren super londinencs sectors de carrers ( estrets amb cases de ladrillo vermell de 3 pisos), la city era molt mes resultona que la de NY, molts flashos ens han recordat a la city de London, per la barreja de oficines, gent trajejada , noies Ali McBiloses, i pubs!!; a més te el sector del Faneul Hall i el Quincy Market que tenen un aire a Covent Garden que no s’aguanta!! i els Parcs, no tan impressionants com el Central Park, tenen mes de Londres que del newyorkí

Pero de fet esta plena de detalls agradables :
- tens una ruta traçada al terra en vermell que et porta pels principals llocs historics i de pas et fa voltar per tot el centre de la ciutat; està molt be, molt practic. Son els llocs historics de la independencia dels USA, aqui es va gestar tot ; des de lo de disfrassar-se de indios per tirar el te del Mayflower per la borda a la organització de la independecia….i més tard l’aboliocionisme i altres avanços del pais. ( El lema de l’estat, cosa qe apareix a cada matricula, es The spirit of the nation)

- te port
- te un little italy ple de botigues maques i restaurants macos
- te un petit chinatown ab porta xina
- te cambridge `plagat de estudiants de varios centres ( harvard, el mit, escoles de musica i art)
- te cheers, i molts pubs de esports ( aqu son red sox i celtics)
- te un cert folclore irlandes al voltant dels Celtics
- te el faneul Hall i el Quincy Market, com un mercat ple de botiguetes de menjar, llocs a on fan menjars, botiguetes “cuques” de artesanies i souvenirs, i pubs i restaurants ….( les terrasses estaven plenes : nota : a que és BCN la ciutat a on es mes dificil menjar en terrasses al carrer ? a un munt de ciutats més fredes he vist sempre tan arrelada aqesta costum! )

-A més es la patria dels Kennedy, i la gent te un look modern i refinat…

aaaiii, boston

la pega : crec qe tenen un accent peculair : jo no els entenia, i he trobat algun chiste a alguna resvista : deia ” actually you can’t “pahk your cah in Harvahd Yahd”…..he he
I mira qe venen estudiants a apendre angles i altres coses per aqui!!

Per cert, la experiencia del Youth Hostel ha estat bonissima, la veritat : gent jove i no tan jove de arreu del mon, molts informant-se per estudiar e aqui; lloc animat…molt xulo; es qe l’altra pega de la ciutat es qe no te hotels petits : nomes els grans i pijos, i alguna guest house qe s’omple de seguida….
Altre cop, tan al Youth Hostel, com a Cambridge, com pel centre, un munt de asiatics!!!

————
Avui despres de voltar i descansar al Common Park, hem tornat al Quincy Market a on hem vist una manifestacio contra el laboratoris ( deien unes senyores vestides de grannys, iaies amb gorritos i chals ” Chernobil, Bophal, Boston…say no to lab terrorism..” i cantaven cançonetes…tb hi havia un qe presentava folletos com a candidat a eleccions dien ” war to poverty, figh for a socialsim ….” pot ser es com el Speakers Cormer que alla va qui vol a qeixarse i dir la seva ?
Hem sopar al Cheers de per allÍ (l’autentic, qe tb es fals, esta a l’altre bans del parc, a un barri super maco Beacon Hill, de casetes angleses devant del parc) i hem tastat la famosa Clam Chowder, una sopa de almejes molt densa, blanca , amb aspecte de crema-bechamelosa, realment molt bona.

Ahir vam fer un dissabte newyorkí.

Matí al mercat de Union Square (tb anomenat Onion Square en àmbits ferranosos….nom que per cert se li escau ja que venen moltes onions i a més The Onion és el principal diari satiric gratuit de NY, he he) .

Era molt interessant tot i que tampoc tan gran. Les parades han de ser de pagesos directament ( prohibits intermediaris) i ecologics. A més aquí s’esta difonen molt el concepte de la proximitat : i aquests pagesos son dels camps de Long Island i de New Jersey. La majoria son granjes creades els darrers anys i gestionades per gent jove. ( Bé, tot va començar als 80, ara comencen a tenir uns anys). A part de fruites i verdures directament, també hi havia aliments elaborats com melmelades, “safts”, etc. Hi havia una parada curiosa : era de una granja de xais i venien : llana i carn. He he….

Aixó es troba en ple centre a Downtown, en un sector ple de botigues , aixi que vam estar voltant: vam veure una botiga de billars i jocs molt chula, vam veure el stokke turquesa ( el candidat nº 1), i vam anar baixant cap un dels barris que ens faltava visitar i que no es pot deixar : East Village. És un dels barris més modernillos del moment, diuen que els artistes, quan Greenwich es va tornar massa car, es van venir cap a East Village. Hi vivia la comunitat Ukraniana ( Little Ukrania) i altres emigrants de l’Est de Europa. Va ser el barri dels escriptor beat ( que van començar aqui on estem nos, als voltants de la Columbia University ( es reunien a un pis a 2 carrers de l’hotel), els hippies, del punks.

Estava molt animat ahir : botigues de roba i accesoris “per bandes urbanes” ( una mica carrer Tallers de BCN), molt jovent – pero joves bastant joves….- , moltes botigues de roba de 2º ma, moltes cafeteries que estaven a tope servint brunchs ( de dia es pot fer brunch a qualsevol hora crec! sempre hi ha gent menjant!!) , i botigues de roba de disseny . Molt maco, la veritat.

Despres de voltar una mica vam voler baixar cap a l’Orchard Street, al LES ( lower east side) ,a prop de allí, l’altre barri juvenil i modernillo a on hem sortit un parell de nits, perqué haviem llegit que hi han botigues barates i els millors delis de la ciutat ( de jueus); pero les botigues son francament cutrilles, i els delis de jueus estaven tencats per sabbath!

Vam tornar a pujar passant per Little Italy : ahir si que estava a tope! vam veure inclus la processó amb el san Gennaro ple de dolars, pero no gaire religiosa ! era al ritme de Tarantelles, de cançons napoletanes tipiques ( Oh sole mio…) i devant passava el carro de la patrona de les festes (Luci Spata, una paisana del barri suposo), i la reina de les festes! Era molt divertit, animat, els venedors de menjar cridant en napoletanaccio-english…venien butifarres (ens vam menjar un bocata de butifarra amb verdures), cannoli siciliani, torroncino, una mena de bunyols….a part estaven els restaurants de seure, amb les terrasses a tope i noms tipics : La Nonna, Taormina, da Angelo, Positano…..Els venedors de samarretes amb tota mena de frases de orgull humoristic sobre italians : “Not only I’m perfect, I’m italian too!”, “Every body wants to be italian” , altres de “Socorro, mi esposa es italiana”, ” Socorro, mi padre es italiano”, “Socorro, mi suegra es italiana”….o “Italià 100%”, “50% italià”, “italià per matrimoni”…..tambe hi havia ositos frikies de San Gennaro i cutreries de feria….

Molt animat i molt divertit.

Vam girar cap el Soho que estava ple de gent i de botigues, i vam estar pululant per allí : des de el Moma Design Store, a un Armani “barato”….semblava un Zara! pero tenia dintre disc joqueis que feien musica en directe, a un HM….

Vam tornar a l’East Village perqué haviem vist algo que ens havia agradat, un cafe, una trucada des de Barcelona, i cap a casa a deixar bosses i camviar-nos. De tornada vam tornar a pasar per la 5a Avinguda: Tiffany’s, Zara, etc. tot molt pijo per allà.

La nit vam tornar a l’East Village : encara més animat, el metro a tope, però, realment, gent molt jove…..

Al sortir vam voltar per varios bars, i vam anar a parar a una llibreria oberta : una tradicional llibreria independent de NY, la St Marks ( en aquest sector hi ha la 1º universitat publica de NY, a on van fer famosos discursos Lincoln i altres; ara te prestigi la seva facultat de arquitectura, és la Cooper Union Foundation) . (Per cert en aquest barri tb diuen que és on es va gestar la revolució russa!!)

Vam estar una bona estona mirant llibres critics, sobre tot amb els USA, i ens vam tornar.

Avui……avui deixem NY…sniff sniff…

Avui és el 8º dia que estem a la ciutat : aquella idea de passar totes les vacances aqui crec que no és gens descabellada! I és que, NY es lo que tiene, que tiene de todo!

Hem de fer maletes, voltar una mica el mati (Harlem??), i anar a recollir el cotxe….i cap a Long Island ….a les platges, vinyes i pobles bucolics…Per cert no sabem a on dormirem avui….i les temperatures han baixat….

1.-A tot arreu a NY fa olor de menjar, i és que, a tot arreu hi ha menjar: bo, dolent, i de qualsevol tradició culinaria. Pots menjar el que vulguis, a un restaurant, o fet a casa, perque està ple de botigues gourmandes a on et venen de tot.

La majoria de botigues gourmandes són de especialitats italianes, pero de fet és fàcil trobar qualsevol cosa.

Avui hem estat a una botiga gourmanda molt chula : Deans & De Luca, amb un aire al Julius Meinl de Viena, o al pis de baix del Harrods.

Per cert, també hem estat al mercat de pagesos ecologics de Union Square : molt chulo! Hem tastat uns tomaquets deliciosos!! mmmm , trobo a faltar una amanida de nomes tomaquet i oli….no perqué no n’hi hagi, si no pq és algo dificil de demanar en un restaurant, inclus al mediterrani….i a casa m’en faig de delicioses!! a l’estiu,això si, amb els tomaquets en temporada!! mmm

2.- Clarament, a NY trobes persones de totes les cultures i aspectes fisics! no he vist cap lloc amb tanta diversitat, a on tots conviuen….i els que volen entren en fase de modernitat que iguala les persones (sempre hi ha el grups que els hi agrada quedar-se fora….) : a part dels europeus que són dificils de distingir, repeteixo que crec que els asiatics són la majoria….vaig llegir que, al igual que els italians van progressar bastant ràpid i deixar de viure en comunitats estil Little Italy, tb molts xinesos ho van fer, encara que ara Chinatown continui estant poblada i continuin havent-hi xinos acabats d’arribar; però els que porten més de 1 segle a NY obviament no viuen a Chinatown i estan perfectament integrats a tots els àmbits de la societat newyorkina. He notat que realment hi ha moltes parelles mixtes de asiatic-”caucasia”-afroamericà…

Obviament hi ha un munt de latinos….és curios que t’atenen en angles, i entre ells parlen en castellà……

Hem trobat el Little Ukrania, el Little Italy, El barrio portoriqueño, Chinatown, la part alemanya, pero no son més que petits detalls de tot el que hi ha.

És impressionant : i si alguna cultura falta, sempre tindrà el comodin de la ONU! a on totes estan representades!

3.- a poc a poc vaig captant mes la moda de NY…..clarament, triumfen les manoletines i les havaianes…..i les botes d’aigua; i els vestiditos de tall alt i que baixen amples….he he–