diluvi

Visc a una gran ciutat; poden passar mesos,anys, sense que no passi per algun carrer o plaça :és el que m’ha passat amb Plaça Letamendi – si, la de hisenda!- : i de cop, en 1 setmana, hi he anat 3 cops!!!!!

Els cos humà és un petit gran univers…és comú sentir parlar de mal de cap,dolencies de panxa o mal d’esquena….altres temes no són tan recurrents…. El mateix matí dia que vam descubrir que la bebesita tenia irritades les aixelles, a la tarde una amiga m’explicava que tenia irritades les aixelles……….

Vaig contactar amb una amiga de la facultat de la que feia temps que no tenia noticies; al dia seguent vaig contactar amb altres companyes amb qui si tinc més relació, evidentment no per casualitat. La casualitat va ser que el dia següent a la bustia de correus ha aparegut una carta de la facultat……

Hi ha noms poc freqüents en el meu entorn….i només et trobes molt de tant en tant amb una persona que els porti : el dimecres va venir a visitar-nos la Margareta; el dijous la Margarita…..

Misteris de l’Univers………perquè bruixa jo no sóc….més aviat de vegades em sento titella de algú allà dalt….com quan surto al carrer i veig que tots els que he em creuo han decidit vestir-se del mateix color que jo………..

Cape Cod és un troç de costa que recomano completament de visitar: les dunes i les platges son impressionants! pero no és un dir , és que sveure dunes amb parets de més de 10 m i centenars de m de longitud, amb les platges amples i l’oceà , (que es veu claraent qu alló no és mar , he he…..) és impressionant.

L’interior te alhora sectors dunosos i altre sectors super verds i frondosos ; i les cases i els pobles son, com hem llegit en algun lloc , tan copcadianos!! casetes de cuento, floretes , botiguetes de antiguitats, fars,botigue i tallers de pintors …. ohhhh! so cute!!!

Aquesta és una de les zones amb historia més antigua dels USA, ja que els peregrins van desembracar per aqui, i crec qe va ser per aqui a on es morien de gana i fred i van venir els indios a portar-lis els pavos ( resum del dia de acció de gràcies…he he, que vaja gracia li deu fer als indios aqesta festa !!) ; pero realment aquesta zona és mitica en la historia dels grans viatges , ja que es suposa que els vikings van arribar aquí, i que els pescadors de bacallà del atlantinc no havien deixat mai de passejar-se per aquesta zona, ni abans no despres del descobriment d’America….

La questiió és que ara és una de les pribcipals zones de estiueig dels USA; hi ha unes casetes molt xules a la platja, sobre les dunes o entre els boscos: en realitat aquestes casetes, hem estat reflexionant, en que no son estil angles, ni holandes, ni alemany….son clavades clavades a les cases sueques! quasi totes inclus tenen la bandera ( americana clar), posada, al pur estil suec…ens ha cridat molt l’atenció la similutud del paisatge humà….i el colmo ha estat un moment quan hem vist una botiga i una casa amb la bandera sueca i altres simbols suecs . Be , aquesta era clarament una botiga de algun suec que vivia per allà, pero ja va ser com un toque quasi surrealista!

Tb hi havia una altra nacionalitat misteriosament representda : la portuguesa! Hi deu haver un vincle clarament que hem de investigar, pero el fet es qe hi havia moltes botigues i restauarants amb la bandera portuguesa : Clar que els portuguesos son grans mnjadors i pescadors de bacallà, pot ser hi ha una llarga tradicio!! El tema és que fins i tot vam sintonitzar una radio portuguesa!

Vam visitar Hyannis, un poble amb portet a on estiuejaven els Kennedy, els fars, un d’ells diuen que un dels mes representats de tots els fars USA , un que te una franja vermella , orleans, i , sobre tot, el poble més xulo : provincetown. És maquissim: Primer vam estar una nit per sopar, i era tan “cute!….vam sopar cod ( bacallà) fresc, fet a la papillon amb verduretes, molt bo, i una cassoulette ( sopa de peix) amb musclos, almejes, calamars i bacallà i moltes verduretes ( ah! i all i chorizo, escrit tal cual, chorizo) que estaven bonissims ( a un preu qe no se si trobariem a espanya…)(pais de timadors!!!). L’endemà vam tornar de dia en fer la volta al Cap.

Provinvetown te una caracteristica ; és un poble molt gay friendly, i de fet està ple de bandera d’arcoiris i de parelletes , i de botigues de coses fashion que els hi agraden als gays. I és que solen tenir molt gust, i sempre troben llocs molt macos .
A més comparat amb l’ambient super tranquil i la poblacio massa dispersa que havien estat trobant tant a Long Island com a la resta de Cape Cod,Provinceton es un poble compacte a lo que estem acostumats, i ens va fer “bon rollo” ( jo no em se moure en aquests pobles amorfos qe no tenen centre, nomes cases i cases i jardins….), i hi havia molta gent passejant pels carrers, tant de dia com de nit

Total : Cape Cod, que NO és la zona de la Fletcher ( hem descobert que es Cabot Grove, un poble imagiari més al nord, a la costa del Maine!!) és super aconsellable! Estaria be veure’l a l’estiu, pq ara era impressionant, pero no convidava a banyar-se, és clar….

Ayer los chicos de pimpampum.net me enviaron un email para que me apuntase a un evento sobre la web 2.0. Me pasaron este cartel:

Empecé a investigar sobre esta gente de fivenin.es: En su dominio solo el logo y un “claim” que aún ponía más misterio a la cosa. En Google sólo una referencia en el bubblr de los mismos PimPamPum, una historieta en inglés que tampoco sacaba de ninguna duda.

El evento era en el Kynoto, un “lounge” sushi-bar muy modernillo al lado de la Plaza Sant Jaume, si conoceis los dibujos de Jordi Labanda será facil imaginaros que tipo de local es y que tipo de gente lo frecuenta.

En un altillo habían unas 15 o 20 personas, parecían todos conocerse entre si, una gran mesa ovalada con unos cuantos laptops, un iBook conectado a un proyector y un chico con una cámara profesional de video. Me pedí una cerveza (una heineken en botella de aluminio) y esperé que empezase la conferencia mientras observaba al personal (un par o tres norteamericanos, unas cuantas chicas guapas, modernenillos, …)

Empieza la conferencia, aunque el ruido del local no ayuda a que se oiga bien la cosa empieza un chico a hablarnos del social-network, de la filosofia del web 2.0, y de algunos de sus protagonistas Flickr, YouTube, del.icio.us, Netvibes, etc. y de un poco sobre las nuevas y fáciles herramientas de desarrollo como Ruby on Rails. Después empieza un norteamericano, en inglés, a hablarnos de un Plugin que han hecho para el Firefox, una aplicación que jan hecho en pocos dias y que permite comunicarse con otros usuarios que tienen el plugin instalado, chatear, pasarse links, fotos y videos de una manera sencilla.

En definitiva no resultó ser tan “misterioso” como sospechamos al principio pero de todos modos fue una experiencia interesante.

Ah, por cierto su logo es un 59’s, pero hasta que no lo explicaron nome di cuanta que fivenin.es se tiene que leer “five nines” (cinco nueves), lo que no tengo claro es si tiene algun significado o no.