diluvi

Avui he estat a St Pau a la xerrada que fan sobre el Part Natural!

ha estat super be : érem una dotzena de embarassades amb la intenció de fer que el part pogués ser el mes natural possible, però no "radicals"com per negar-se a l'intervencionisme en cas de necessitat i entenent que si no pot ser no cal frustrar-se, mentre l'objectiu final estigui be : que el bebè i la mare estiguin be després del naixement….

hi havia una alemanya, una holandesa, una argentina i les altres catalanes….clar les guiris deien : es que en alemania todos los partos son naturales excepto si tienen un problema…..

doncs a catalunya ens ha dit la llevadora que el 97% eren amb epidural, un % elevadissim tb amb episiotomia….(sense comentar el tema cesàries) : el màxim de Espanya, i es pot despendre que de Europa!! (es veu que els darrers anys, des de que s'ho han proposat, el % de episiotomia tb ha baixat : es tracta pot ser de analitzar cada cas abans de actuar per sistema? )

s'està estudiant com educar no nomes a les embarassades ( a la majoria de gent ja li està be que facin el pack peridural-oxitocina-episiotonomia pq no s'ho plantegen, ) si no que a tot el personal sanitari que s'ha format en aquelles tècniques tan intervencionistes…..

no és possible que les catalanes siguin mes figaflors o propenses a parts complicats que qualsevol altra dona europea, no??

he aprés un munt de coses, alguns detalls que m'han copsat:
– el moment en que es posa la epidural, el procés es ralentitza , és a dir les contraccions —-> això fa que tot seguit s'apliqui la oxitocina "sintètica"

- les contraccions provocades per oxitocina sintetica son més doloroses que les provocades per la hormona natural generada pel cos……

- la ralentitzacio de la muscultaura causada per l'epidural fa que s'hagi de fer part instrumental en mes casos : forceps…

- i també : arribara un moment en que quasi totes, inclús les mentalitzades per fer el part natural, demanarem anestesia…..però sol ser bastant avançat el part, i en molts casos ja no te sentit….aaahhh! i dependrà de la habilitat de la llevadora, i del pare, que aguanti o no ( hi ha tecniques de distracció…he he!! )

– si ens posem pesades, o el pares incordien "cuanto falta"…, tothom es posa nerviós i sempre hi ha tentació de intervenir i dirigir el tema de maneres "menys naturals" pero absolutaments normals avui en dia….

- la posició que provoca menys risc de desgarro i per tant de episiotomia , es a 4 potes!!

- a st pau el bebè estarà monitorizat però tindrem mobilitat -de uns metros-, per estar de peu, amb la pilota, en cuclilles,caminar una mica….podrem disposar de cadira de part …

- hem de elaborar un plan de part indicant les nostres preferencies i parlar amb el personal – si no diem res no son adivins

– tindrem el nadó amb nosaltres des de que neix ( sempre a la habitació): els primers moments ens el donaran, i nomes se l'emportaran una estona curta per pesar-lo i fer-li altres proves

-la llevadora ha comprovat com els bb son capaços de reptar fins al pit : se'ls ha deixar traquils 20 minuts i ells xino xano troben el pit i s'agafen sol : però sovint es "dificil" que en 20 minuts ningu el vulgui agafar

– que la millor manera de que no perdi calor es pell amb pell , de la mare, o del pare…..la pell i l'abraçada és lo que mes l'escalfa

- que es pot esperar a tallar el cordó a que deixi de bategar : així li "enxufla" sang al bebè desprès de l'esforç del part, i sembla ser que protegeix molt els bb's i nens de anèmia; inconvenient : dificulta la donació de sang de cordó. ( tb ens ha dit que semblaria que pel nostre grup ètnic els bancs esta be, que hi ha carència per altres grups com sud-americans, africans,asiàtics….)(?????)

– que amb la placenta …..podem fer el que vulguem perqe ells la tiren a les escombraries…: opcions : endur-te-la i plantar-la…….o ……be, lo que va fer tom cruise….qui li interessi qe investigui…http://es.wikipedia.org/wiki/Placentofagia

– que el pares ja no es maregen…pq tenen molta feina : distreure, fer massatges, explicar acudits……..

– que el lloc ideal, tranquil i confortable per passar la major part de la fase de dilatació que totes les embarassades demanen : doncs és a casa!

– que lo ideal per dirigir-se a l' hospital és : anar caminant!!

en fi, molt estimulant, m'ha agradat molt ara nomes espero que tot vagi be i que , si hi han complicacions i no va tan be, que acabi be i que no em traumatitzi ni provoqui frustració….

P.S. espero no haver entes cap bestiesa!!

l

by Flensted Mobiles Denmark

De camí al sud altre cop des de Niagara, ens va semblar molt bona opció fer una parada al contat de Lancaster, o Dutch County, la terra dels Amish de Pennsylvania. Una parada bucolica entre camps i granjes, per coneixer com viu aquest grup religiós allunyat de la modernitat.

I …….i ens vam trobar un sector ple de motels, hotels, parcs aquatics, centres comercials, granjes modernes, fabriques, autovies, cotxes, camions, ….i amish.

Aaaaaaaaiiii

Resulta que els amish no viuen sols; tb es veu que son bastant “oberts” i es relacionen amb els veins no amish i tal…..I l’entorn a on viuen no és tan bucolic. Vam estar voltant pasant per carreteretes que realment si que nomes tenien granjes i cases , tot i que no totes de amish, i era un paisatge bastant maco. Al igual que el nostre cotxe en passaven d’altres, i camions, i , de tant en tant , un carromato de amish….

Tb vam trobar una senyora caminant, un noi en bicicleta, i un noi patinant ( son molt aficionats a patinar es veu el amish…)(patins en linea, eh?)

Abans de posar-nos a voltar per fer el nostre “safari fotografico” de amish (quina vergonya…), haviem visitat el centre ” la granja amish”, a on visites una granja – a on ja no hi viuen- , t’expliquen les principals costums, i tenen botiga. Un altre lloc a on es pot anar per apendre coses dels amish és al ….Museu de cera del Amish…..aaaaaaaaiiiii

I de fet vam apendre moltes coses qe no sabiem : des de a que conreuen tabac, a que no tenen esglesia i es reuneixen a les cases, qe el qe fa de “capellà” és un membre de la comunitat triat aleatoriament, a que les dones lliguen els vestits amb agulles pq els botons es consideren joies ( i entre agulla i botó no hi ha punts mitjos, dic jo ? ), que no es bategen fins a adults a on trien o no qedar-se en la comunitat ( els adolescents tenen llibertat de sortirm experimentar, abans de batejarse),que tenen bastant diners (van fer uns grans donatius pels damnificats del Katrina) , i que això de les innovacions …..no se com ho decideixen : p.ex. poden fer servir neveres de gas, pero no electricitat; telefon mobil si, pero fixe no……..

??? sabies quin era una granja amish pels diposits de gas i pel carromato aparcat ( pero els adolescents es solen comprar un cotxe abans de batejarse…)

nomes tenen ensenyança primaria perque creuen que estudiar mes pot fer apartar de la vida religiosa, i publiqen un diari a ohio ple de noticies com casament, defuncions i eventos de la comunitat. I la comunitat s’ha duplicat en ls darrers 50 anys ( nomes un 2 % de la població amish ha “abandonat” la comunitat)

o sigui qe realment no entenc gaire dels amish……

Altre cop ens hem desvelat aviat, tot i que ahir vam arribar a casa esgotats no, esgotadissims!!! He mirat per la finestra i he vist ….que a l’edifici del devant hi ha un gimnas i que ja està ple!!! i son les 5.50! a quina hora deu haver obert?? De transit no n’hi ha gaire, ara, per Broaddway st; tampoc ahir .

Ahir!

Quin dia!!

Tampoc em veig en cor de resumir: tantes coses altre cop, i tan normals! Trobo que els newyorkins son molt macos : no tenen – de moment- un aspecte gens pijo, fan pinta de persones normals, bastant educats a judjar com es comporten entre si i amb nosaltres ( no criden, fan cues, comparteixen l’espai public – i com!- sense molestar-se, i fan pinta de inquiets i dinamics i familiars: esports, musica, llibre, museus, restaurants i cafes ).

Ahir era diumenge , pot ser avui en dia laborable veiem diferencies, pero ahir vestien de manera molt senzilla i actual; a part del look qe vaig comentar, pot ser diria que moltes nenes porten vestiditos, en una mica mes de freqüència que a Barcelona : vestiditos de tirants, sense tirants ( palabra de honor es diu?) o amb manigues, d’aquests de tall alt i faldilla ample, sovimt de punt; conjuntats amb xancletes bàsiques de dit (flip flops) o sandalies basiques de tires estil romanes o manoletines, i amb bolsos molt grans. A BCN tb es veu aixó : la unica diferencia deu ser la freqüència de us .

Ahir era diumenge, però gran part de botigues estaven obertes.

Al sortir al carrer la primera cosa que hem crida l’atemció és que està “mal conservat”; igual que el metro, l’aspecte és brut, no de bruticia estil papers i coses tirades ( de fet hi han molts escombriaires), si no que bruticia de fons : voreres gris negruzco plenes de coses rodones molt negres enganxades ( chiclets, els nostres son tan negres??), i amb aspecte de no haver-se renovat el paviment des de ….no sabria que dir. Igualment amb el mobiliari public i les senyals de transit cartells de carrers als edificis ( de fet no tenen plaques de carrers, posen els noms a les cruïlles) , bosses de basura per les voreres… A un europeu del nord, acostumat a tot lo contrari en quan a manteniment de “la cosa publica”, no se que li deu semblar! A mi la excusa de que clar, és una ciutat tan gran, deu ser dificil de mantenir no em val : és gran , si, però tb ,molt rica! Crec més aviat te a que veure amb un ‘altre concepte de lo public.

I xoca encara més perqué, tot i ser, diuen, la ciutat dels diners, de la frivolitat, dels gratacels, jo el que he vist en 1º pla ha estat la ciutat de la gent, de la gent normal, gent de barri que va al colmado, al petit super i al kiosk (que tenen un aspecte tant senzill i n’hi han tants!! ) i gent que sí utilitza i comparteix lo public .

Lo del Parc, de fet , lo dels parcs, contant els petits parcs de cada placeta, és al.lucinant! És tan maaaco l’us que en fa la gent! Crec que, amb diferencia Central Park és el millor parc del mon, i ho és pq la gent el viu. I com!

El hotel, de la cadena Days Inn, está bastante bien situado, en la 94St., en Upper West Side en Uptown Manhattan, New York City, esquina con la calle Broadway, Cerca de central Park y justo delante está la parada 96St de la líneas 1-2 y 3 (roja) del subway (metro de NY).

La recepcionista muy seca, creo que casi no nos dió los buenos dias, solo nos pidió el nombre y la tarjeta de credito, nos cobró toda la estancia. Nos costó 1.100US$ 8 noches con horse21.net, una habitación doble con baño, sin desayuno ni impuestos. El precio era curioso, según se acercava el dia variava, tuve que anular 3 reservas anteriores (2 en booking.com y otra previa en horse21). La chica “simpática” nos dió las tarjetas y subimos a la planta 10 con uno de los 4 ascensores algo atrotinados y despues de pasar unos largos y estrechos pasadizos enmoquetados llegamos a la habitación 1031, vistas a Broadway St y bien equipada: aire acondicionado (no centralizado y un poco ruidoso), TV de 32″, teléfono, Internet WiFi gratuito, secador de pelo, plancha con su respectiva tabla de planchar, radio-despertador y todo lo necesario para prepararse un café. La cama y el mobiliario se ven muy confortables, en un estilo clasico.

Denitivamente lo recomiendo, sale por unos 100 EUR/noche, y en NYC, por este precio, es un lujo. Se de gente que hapagado mas por habitaciones cochambrosas, con cucarachas y lavabo compartido.