diluvi

Avui publicaré un “truco” domèstic que m’ha deixat impressionada!! Pot ser és algo mundialment conegut però per mi ha estat una troballa ben recent!!

El nostre WC s’ha tornat a atascar!! grrrrr En vista als fracassos anteriors de la aplicació de productes químics no professionals ( els que venen als super i drogueries normals….) he decidit navegar per la xarxa a buscar algun “truco casero”.

Primer : constatar que altres persones que apliquen els productes caseros en surten escarmentades…tant que ara mateix m’acaba de passar pel cap que els “desatascadors” estan patrocinats pels lampistes : fan que que els conductes se t’atascquin del tot i en conseqüència has de contractar un lampista !!

Segon : agafa una fregona, fica-la al wc i mou dalt i a baix…………et voilà!!!! le water closet desatasqué!!!

El truco almendruco que buscava, l’he trobat, l’he probat, i ha funcionat!!!!!!!!!!!!!!!!!!! he he

mireu quanta gent ho pot verificar !! http://inquietudes.wordpress.com/2006/06/05/mi-retrete-y-yo/#comment-1803

Tapes variades, by diluvi.

Finalment el dijous 1 de novembre, dia de Tots Sants, vam anar a fer el vermut a aquesta bodega tan coneguda del Carrer Poeta cabanyes al Poble Sec

Ens va agradar molt (un 9 sobre 10 de puntuació). Vam prendre unes cerveses de barril, una suau i una torradeta, i vam fer un variat de marisc i uns montaditos diversos (els de la foto). Es un local molt ben sortit i totes les tapes son a base de productes en conserva molt gourmands. Despres vam anar a dinar al restaurant La Tomaquera que està al costat, al carrer Margarit, molt be també (8 sobre 10). Un restaurant molt popular al barri, sort que vam anar d’hora i no vam haver de fer cua.

dropols, originalmente cargada por diluvi.

Fa un parell de setmannes vam estar a una casa Rural molt xula, a la Sènia de Don Pedro,  a l’Horta de Sant Joan, on vam deixar aquest dibuix.

Mes fotos aquí.

Boston és la ciutat a la que se li afegirrien els adjectius de encantadora, agradable, deliciosa…..i és que està molt be! Ens ha agradat molt. (Ah! un altre adjectiu que se li escau de perles “Ferranosa”!!)
És una walking city, de les poqes suposo als USA
ÉS compatcta i relativament petita
És historica i amb un aire molt europeu
ÉS molt dinamica ( universitats, centre medic, laboratoris, cultural, dret…..)
És molt animada a totes hores : pels estudiants,pels treballadors, pels pubs, pels restaurants ( de ostra i langostes)…
És molt elegant ( la ciutat i la gent )
Una petita gran ciutat
MOlt maca-

Hi havia recons que eren super londinencs sectors de carrers ( estrets amb cases de ladrillo vermell de 3 pisos), la city era molt mes resultona que la de NY, molts flashos ens han recordat a la city de London, per la barreja de oficines, gent trajejada , noies Ali McBiloses, i pubs!!; a més te el sector del Faneul Hall i el Quincy Market que tenen un aire a Covent Garden que no s’aguanta!! i els Parcs, no tan impressionants com el Central Park, tenen mes de Londres que del newyorkí

Pero de fet esta plena de detalls agradables :
- tens una ruta traçada al terra en vermell que et porta pels principals llocs historics i de pas et fa voltar per tot el centre de la ciutat; està molt be, molt practic. Son els llocs historics de la independencia dels USA, aqui es va gestar tot ; des de lo de disfrassar-se de indios per tirar el te del Mayflower per la borda a la organització de la independecia….i més tard l’aboliocionisme i altres avanços del pais. ( El lema de l’estat, cosa qe apareix a cada matricula, es The spirit of the nation)

- te port
- te un little italy ple de botigues maques i restaurants macos
- te un petit chinatown ab porta xina
- te cambridge `plagat de estudiants de varios centres ( harvard, el mit, escoles de musica i art)
- te cheers, i molts pubs de esports ( aqu son red sox i celtics)
- te un cert folclore irlandes al voltant dels Celtics
- te el faneul Hall i el Quincy Market, com un mercat ple de botiguetes de menjar, llocs a on fan menjars, botiguetes “cuques” de artesanies i souvenirs, i pubs i restaurants ….( les terrasses estaven plenes : nota : a que és BCN la ciutat a on es mes dificil menjar en terrasses al carrer ? a un munt de ciutats més fredes he vist sempre tan arrelada aqesta costum! )

-A més es la patria dels Kennedy, i la gent te un look modern i refinat…

aaaiii, boston

la pega : crec qe tenen un accent peculair : jo no els entenia, i he trobat algun chiste a alguna resvista : deia ” actually you can’t “pahk your cah in Harvahd Yahd”…..he he
I mira qe venen estudiants a apendre angles i altres coses per aqui!!

Per cert, la experiencia del Youth Hostel ha estat bonissima, la veritat : gent jove i no tan jove de arreu del mon, molts informant-se per estudiar e aqui; lloc animat…molt xulo; es qe l’altra pega de la ciutat es qe no te hotels petits : nomes els grans i pijos, i alguna guest house qe s’omple de seguida….
Altre cop, tan al Youth Hostel, com a Cambridge, com pel centre, un munt de asiatics!!!

————
Avui despres de voltar i descansar al Common Park, hem tornat al Quincy Market a on hem vist una manifestacio contra el laboratoris ( deien unes senyores vestides de grannys, iaies amb gorritos i chals ” Chernobil, Bophal, Boston…say no to lab terrorism..” i cantaven cançonetes…tb hi havia un qe presentava folletos com a candidat a eleccions dien ” war to poverty, figh for a socialsim ….” pot ser es com el Speakers Cormer que alla va qui vol a qeixarse i dir la seva ?
Hem sopar al Cheers de per allÍ (l’autentic, qe tb es fals, esta a l’altre bans del parc, a un barri super maco Beacon Hill, de casetes angleses devant del parc) i hem tastat la famosa Clam Chowder, una sopa de almejes molt densa, blanca , amb aspecte de crema-bechamelosa, realment molt bona.