diluvi

Del bb sabem 3 aspectes molt interessants:

- és un bb aprimante : perqué m’estic aprimant des de que ell està a la panxa….suposo que no vol tenir una mamma fatibombi quan ens porti a Formentera….

- és un bb que fa riure : perqué des de que està a la panxa sóc presa de nombrosos atacs de riure incontrolat!!

- és un bb viatger : evident, no? porta els gens dels seus pares i avis….encara no ha sortit de la panxa i ja ha vist algo de mon

en conclusió….és un AMORE de BB!!!

ahhh!! estem tan contents!!!
he he

És possible….és bastant factible, que tot comencés aquí…..
però de fet fa mil anys, milions, en un temps infinit, que el bb ja estava fet…..
ara està a la panxa, creixent,…..i d’aqui a uns mesos sortirà…
estem molt contents….molt molt i molt, eufòrics, defet…….i l’any que ve, quan estigui a fora de la panxa, el portarem aqui,,,,,serà el seu bateig…..aquí, perqué tot va començar aquí , o fa mil anys….

Ara entenem tots aquests dibuixos animats tipics americans de animalets! Igual que els japos i els monstruitos refleteixen una realitat de la tradició i el paisatge japo , els "animalitos" son una realitat del paisatge americà!! Esta ple de petits mamifers : esquirols, teixons, eriçons, i bitxos que la pobresa faunística de la nostra àreaa fa que no coneixem, i altres petits mamifers….( que és una "zaligueña", i un gloton??? aquests bitxos que sempre surten als dibuixos!!)Pero és que des de que vam estar a Long Island a les afores de NYC, no hem parat de veure bambis! A Suècia buscant-los com bojos i resulta que aquí circulen per tot arreu!! A un poble de Cape Cod vam veure una guineu passejant-se tan panxa!! i es va parar a fer pipi al descobert a la gespa de la esglèsia….no corria ni s'amagava pas!! Lo dels esquirols és molt graciós, perqué n'hi han tants per tot arreu, que ningú els hi fa cas. Són com els coloms de BCN….nomes li fem cas nosaltres, he he!! Ni els gossos els hi deien res!! Com a coses més peculiars, a una platja de Cape Cod hi havia un cartell per no molestar les foques….pero de foques no n'hem vist. I a tot arreu de la costa, des de Long Island, a Cape Cod a Boston, feien excursions marines per anar a veure balenes…. Ah! i al Niagara hem vist una nutria, o un castor, o no se !! Estava allà tan panxo just sobre la cascada, al costat de la gent….. Hi han molts bitxos! Son com els de la peli aquella que els animalets s'organitzen per robar el menjar de les cases. Be, a NYC……vam veure unes inmenses rates passejant-se per la encantadora Washington Square….beecs….quina por!! Cucaratxes tb, pero realment només a 1 lloc, curiosament a un restaurant carillo…he he…. ??

Portem des de el diumenge a la tarde voltant per la illa de Long Island. Ara ja la deixem i anirem pujant per la

vall del riu Hudson. La nostra intenció inicial era visitar varius poblets de aquesta vall i de les muntanyes

Catskill, sobre tot Woodstock ( si, el del 1º mega concet), pero creiem que tirarem milles ( aqui de veritat son

milles! he he) cap a Cape Cod.
Long Island és una illa força gran i allargada: des de l’avió la vam sobrevolar amb claredat; devant en te una encara mes allargada, i super estreta, Fire Island, que des de l’avió semblava un spaghetto llarghissim 50 km!):La part mes propera a Long Island son barris tan mitics de Nova York com Brooklyn o Queens, i a la illa estan els aeroports de la ciutat .
El diumenge a la tarde vam sortir de la ciutat creuant el pont de Brooklyn ( el diumenge a la tarde abans l’haviem creuant a peu, ara en cotxe!) , i vam anar al mitic parc d’atraccions de Coney Isalnd, amb la platja de Brighton :això encara és Brooklyn, per tant encara en NY city! Per arribar vam passar per un barri de Brooklyn tot de casetes residencials, amb molt bon aspecte, de cases tipiqes americanes de serie, amb el jardi devant….no m’imaginva qe tb NY podia ser així!
El sector proper a la platja semblava un tipic poble de platja : botigues, restaurants, i blocs de pisos…una mica estil Castelldefels, Tb hi havia però un blocs força alts i lletjots, estil Bellvitjós, que tampoc imaginava que existien als USA.
La gracia es que tot aquests pisos donaven a una platja gran , amb dunes, pasarel.les. Era realment molt maco. I el Parc famos. És tan añejo com la imatge que es tramet! amb paradetes per menjar demodé…pero amb l’avantatge de que esta sobre el passeig maritim pasarela de fusta sobre la platja. Un Zeppelin, si un zeppelin de veritat, no un globus, passava per allà a la posta de sol, tot per fer mes estrany l’ambient. Pero el toc ben curios era que l’idioma que se sentia parlar mes era ….el rus!! I es que un gran nº de russos va anar sortint de la URSS de els anys 80, i es van instal.lar a aquest sector de Brighton Beach. Ben estrany- Rus i castellà….i de tant en tant es veien families ( era diumenge a la tarde)pakis o algun paisos estil ( sempre diem pakis pero a saber de on son realment…).- Molts pescadors sobre el malecon ( tb tipic de alguna pelicula…) .
És curios pensar que aquesta platja va viure un boom als anys 20-30, quan el newyorkins hi venien en metro a passar el dia a la platja ( hi han banys) , al parc amb la seva noria articulada i la muntanya russa que encara existeix!, i a menjar hot dogs del Nathan’s, una llegenda ( hi ha qui diu qe l’inventor dels hot dogs!).

Aquesta va ser la darrera visita de NY city. La resta de la illa ja no fa part de la ciutat.

—–
Vam dormir al nostre 1º motel, a l’area de Bethpage, i al mati vam esmorçar a un lloc de platja força idil.lic :entre casetes de fusta tipiqes americanes/suecoses, amb vistes a les dunes, al carrer de les 4 botigues, hi havia una cafeteria regentada per senyores, amb terrasseta plena de flors i decorada amb pomes: em vaig mejar uns deliciosos pankakes amb maple sirup, i l’adria un esmorçar de ous, bacon , etc..
I amb la panxa plena vam caminar cap a la platja : que maco!!! JOnes Beach: dunes i platja,i casetes ( de fet casasses!) rera ls dunes! Un estil de vida de platja que no he vist al mediterranii.
Pero de fet Jones Beach te una altra fama : la de platjes multitudinaries dels ny….AI ho vam descubrir uns km mes enllà : tampoc hem vist mai res similar! Un carretera ( quasi autovia, de no se quats carrils) anava resseguint la aplatja, i de tant en tant unes grans superficies asfalatdes que eren …aparcaments gegants! Cada sector tenhia un super aparcament, i a la platja un “Bany”. Les platjes eren molts amples , amb centenars de papereres!

Impessionant! Com deu estar aixo en temporada? Com diu l’adrià això era dificil de trbar un referent ja que com que no he vist reflectit en cap pelicula : quin tipus de vida de platja fan ? porten neveres i bocates? s’estiren a la sorra o estan de peu com al cantabric ?, quins banyadors porten he he…..
Tb es veia un teatre estil amfiteatre/camp esportiu, i alguna inftastructura mes……

Cap al final d’aqueesta franja allargassada ( pero que no es illa ) vam trobar el pont de Robert Moses, que et porta a la Fire Isalnd, l’spaghetti de sorra….
Més `platges de dunes, zona de parc natural, no vam veure cases , pero si un bambi!! pero aviat vam haver de deixar la illa pq la carretera estava restringida per ser parc natural, i vam renunciar a visitar Cherry Grove, un sector gay, que devia estar a l’altre ounta, i un dia vam veure per la tele i era molt xulo.

Aixo que vam tornar pel mateix pont, i vam pujar ja cap la zona dels Hamptoms, on estiuejen els pijos i els molt pijos.

I de fet cam començar a veure cases, casones i mansions impressionants, tot molt verd, tot i que donava a altres platges de dunes; boscos, jardins, cases de cuento,,,,,i un nucli de poblet tipic americà : un carrer ple de casetes tradicionals que son botiguetes, botigues de marca, i empreses varies, cadascuna amb la seva bandera americana ( no sabia que eren tant de posar banderes a tot arreu…..tal com els suecs!); això era southampton;realment molt maco: vam trobar un tipic lloc “cute” per dinar algo a preu normal ( sandivitxos…és que tan si son llocs caros com baratos, la gent nomes menja hambutguesse i sandvitxos!!!).
I vam anar cap a East Hampton, encara més pijo. De mansions cada cop més descomunals i amb setos cada cop més alts i jardins cada cop més semblamts a camps de futbol!!!
Es veu que la Maria Carey va neixer per aqui, i mentres dinavem vam veure a una revista local la llista de celebritats que venen per aqui ( bé, de fet acctors consagrats) com Richard Gere, Uma Thurman, ….
I és que hem llegit por ahi que els actors de Hollywood necessiten anar a carregar les piles periodicament a New York, i que els pijos de Los Angeles tenen les segones residencies “pijes” als Hamptons….ves quina cosa…..

Indubtablemt això és maco, pero ens va agradar més el seguent sector que vam visitar : l’extrem verdader de l’illa, Montauk (i el far de Montauk) : un sector més estret entre dunes, de vegetació no tan frondosa, més estil mediterrani ( pins, arbustos), i casetes intercalades mes senzilles, i un centre de hotelets de platja més animat que els Hamptons.
Montauk ens va agradar força.
D’allà vam començar a recorrer la illa al reves per deixar-la. Es va fer nit i vam dormir entre la mansió Vanderbilt i la villa de Roosvelt a Sagamore Hill…..uns emplaçaments idilics…..pero nos vam dormir a un motel cutrillo…..

Aquest mati hem fet un altre esmorçar bucolic, una volta per Oyster bay i sagamore, i ara estem de camí cap a Cape Cod.

El dia dels ratolins va passar algo curiós:

baixavem amb la moto cap a la darrera classe de suec abans de Nadal, portava el llibre i la llibreta dintre el bolso, i tot posar a l’esquena estil bandolera….mentres creuavem la Diagonal per Pau Claris, de cop vaig sentir una mena de “clic” ,un tirò, algo que es desprenia i un repentí alleugerament de pes.

Entre el transit infernal del moment i la velocitat – no gaire, pero clar, amb la motina vas tirant- de la moto, van caldre uns segons per adonar-me…Ai! m’ha caigut el bolso!

Quina cosa tan ridicula!! Vam parar de cop i vam resseguir tot el camí fins a casa..si havia caigut havia de estar per allí….especialment per diagonal….si havia caigut accidentalment estava segura de retrobar-lo….algú ens hauria avisat….

Res, no hi era:

comencen a agreujar-se els nervis de la panxa : fa mala pinta:

pero mantenim la racionalitat:

1.el bolso ha estat arrastrat a i trapitjat pels cotxes de la diagonal…

2. algu l’ha trobat i se l’ha endut …de bona fe

3.algu l’ha trobat i se l’ha endut…de mala fe

4. i si no va caure accidentalment si no que el van estirar ? ( lladre malabarista per robar a una moto circulant pero bé, de tot n’hi ha…)

L’stress va pujant…a més  arribem tard a classe…a classe…ja no sabem si podrem anar-hi….

Truco per anul.lar les targetes..altre cop, quin rollo.

Portava apenes 15 euros, pero tota la documentació!! i fa poc mes de 1 any qe em van robar tot al Born…

Anem a fer la denuncia, que serà lo millor: pugem a la Policia de Balmes: ens diuen qe hem de anar als Mossos…els mes propers a la Gran Via, casualment al costat de suec…..

Nem tirant: ja estic molt trista….qe dimonis passa ? ratolinos, perdo coses, m’engreixo…desastre varis de varis ambits….

Per sort porto el movil a la butxaca, i les claus….i sento qe sona el movil: és una trucada de l’Estudi Musical…Em truca la Susi (hamsters) : “Donde estas? acabo de recibir una llamada de la Guardia Urbana preguntandome si te conocia!” ” AAAAAAhhhhhhh! pues si, claro, al ver tu llamada he imaginado algo “especial”..si si! ” Tienen tu bolso en una comisaria de Arc de Triomf” Aleshores ric, “Gracias gracias!!” ” No si yo no he hecho nada, han llamado aqui preguntando por Trini, y luego por ti…..un taxista les ha traido tu bolso! Si vas ahora lo tienen allí, si no se lo llevaran a objetos perdidos!”

Quin ailivi, quina sensacio………………Quina casualitat i quina sort que portes escrit el nom i el telefon de l’Escola Musical en un paperet just a sobre de la meva documentació!!
Arribem sota l’Arc de Triomf, mai hi passem per aqui en dia laborable: esta animat…no se on és la comisaria i pregunto a una noia que no sap on es pero s’esforça molt en ajudar; aleshores passen un pare amb una filla i els hi pregunto i em contesten  molt educats i amables…..

Trobem la comisaria: esta entrant un noiet jove qe s’acaba de trobar una cartera, i la ve a entregar, amb targetes, diners….

Ens atenen 2 policies grans, una parella ben curiosa, amb una vis comica…involuntaria, com un Dupont i Dupont a la espanyola, un parlar montillós….comproven si soc jo, omplen els papers, em reciten tot el qe porto, fent enfasis amb el decim de loteria i varies participacions!! he he!! ” Es que claro, lo teniamos que revisar todo!” El noiet jove s’en va, pero li fan una ultima pregunta : “I a on ha sit” ? El noiet, que es veu jovenet ,pero molt alt,  es queda una mica parat… ” Que donde lo has encontrado? ” ” Ahh, en la entrada del metro!” .
Acaben la gestió “Pasame el sello” ” Pa qe?, si es pa nosotros” ” Bueeno pero hay qe poner el sello”…” aaai, toma sello”…

Els hi demano el telefon del taxista,que el tenen ” El nombre no lo tenemos pero sabiendo que es taxista ya vale”……….(…..perque tenen el nº de llicència!!)

Els  hi dono les gràcies ( a més m’han endressar tot….tot i que s’excusen “las tarjetas las encontraras en otro orden porqué claro, las teniamos que sacar todas…” i els hi desitjem Bon Nadal!

Ja fora truco al taxista i també li agraeixo…..diu que ens va seguir un troç pero ens va perdre….bueno, gràcies de tota manera.

I així, despres de haver circulat per les 3 policies del territori, i amb la sensació de haver viscut un episodi nadalenc, ens dirigim cap a la Musa, a explicar la nostra historia..

Ostres! La musa!! Els ratolins son “Mus” !!