diluvi

Diumenge vam dinar a aquest peculiar restaurant del Poble Sec.

Bar-marisqueria Funicular. Es un local petit tipus bar tradicional de barri, 8 taules,  amb cartells a les parets de les especialitats i coses recomanades.

Fant molt de peix i marisc i altres delicatessens, com foies amb salses de tot tipus, carpatxos, ostres i trufes.

Per picar vam demanar l’ensaladilla rusa que vam veure pels foros d’internet que la recomanaven, molt bona, també uns pebrots del padró amb sal maldon i unes tallarines, cortesia de la casa ens van portar unes olives grans i bonissimes, amb alls i cogombrets. El pa amb tomaquet que et posen es tipus de vidre, sense molta molla, … bonissim.

També vam tastar carpatxo de bacallà amb olivada i gelat d’oliva i per colminar foie d’ànec amb reducció d’oporto, expectacular. Tot regat amb un vi blanc jove de rioja, Rinsol, ampolla blava, afruitat, fresquet … fa estiu.

De postre un original pastis de pastenaga amb crema de formatge, carajillo d’anis i te verd, disposen gran varietats de cafés (orgànic, etiope, etc) i d’infusions.

Tot per 66 euros,  car, pero no cada dia menges foie ni marisc…

En resum un bon lloc, recomanable per fer un tast (pots demanar tapes enlloc de racions) de productes frescos i de temporada ben preparats.

Tornarem.

Bar – marisqueria Funicular
C. Vallhonrat, 28
Poble Sec
08004 Barcelona 
Tf. 933258538

L’11 de setembre a NYC i per celebrar el meu aniversari vam sopar al Upstairs del Bouley Bakery Market, a TribeCa on vam menjar molt be, l’Anna pasta bigoli amb bolets i parmigiano i jo un stek fet a la newyorkina, com l’Anna no pot beure, jo em vaig prendre una copa de vi negre sirah australià (8$), de postres ens vam partir un cheese cake de New York (tot per 60$ mes el 15% de propina casi obligatori a NYC).

La sala era petita i estava molt plena, feia cantonada amb West Broadway amb Duane i tenia uns grans finestrals des de on veiem la il.luminació conmemorativa de les torres bessones. Tenia la cuina oberta allà mateix, a un metro de la nostre taula, i feien cuina italiana (pasta), japonesa (sushi) i tb les imprescindibles hamburgueses, en aquest cas amb una presentació més acord amb el local. També tenien jamon ibérico (imported spanish ham) i algun vi espanyol (tempranillo de Toro).

Al marxar ens va venir el metre i ens va preguntar d’on erem, quan vam dir que erem de Barcelona : Ohhh! Barcelona! Then you must know Ferrhan!! He’s a very good friend of our cheff, David Bouley. He comes here! – ens va dir que el Ferran Adrià és molt amic del chef, David Bouley, que és el que te varios restaurants a New York. El Upstairs on estavem, està al pis de dalt de una especie de pastiseria botiga de delicatesen (pero res a veure amb els tipics delis de New York).

Per cert, també ens va dir que Barcelona is going to be the city of Europe!

A la cuina hi havia també una pantalla a on anaven projectant imatges de plats, i de com el David Bouley va a buscar el peix fresc a Cape Cod, va a buscar els vegetals als hivernacles, la carn a les granjes….També es veia el “laboratory” : al igual que Ferrhan (pronunciar a la anglesa) , te un laboratori, a on experimenta i convida sovint cheffs de altres parts del mon, especialment japonesos.

El local estava ple, de fet vam haver de fer cua. Les taules eren estretes i molt juntes, força acollidor. Hi havia barra de sushi també. I ahir era dimarts!

De fet la zona estava plena de restaurants, la majoria plens, i bastant xulos.

Acabem de sopar a La Singular, sota la plaça Rius i Taulet ( Frances Giner 50). Le places i els carrers de Gràcia estan super agradables aquestes tardes de primavera, i en un d’aquests hi trobe La Singular.

És molt agradable!

Petit, amb decoracio cuidada, i un bon menú : l’Adrià ha pres xai amb salsa de menta i jo filets de pollastre a la salvia i mel. Un pastis casolà de pera i xocolata exquisit.

Les parets son vermelles, les taules petites de marbre i forja, i te un petit pati amb plantes. Tot molt ben il.luminat (llum càlida, tenue pero amb prou intensitat sobre les cares i els plats). Molt bona musica.

Tot regentat per nenes.
No és la primera vegada que hi hem anat, i no serà l’ultima, perque ens agrada força.

Unic defecte : quan esta tot plé, tot i tenir poques taules, hi ha massa soroll….però de fet aquest és el problema del 90% dels locals a Espanya…..serà la gent, i no el local ?

Finalment vam trobar el rabarber, a la Boqueria, com era de imaginar!!

I a la foto apaerix el pastis! bé, per ser una versió zero no va estar malament, però crec que la “compota” del rabarber va quedar massa dolça . La qüestió és que es van desintegrar completament el trocets de rabarber, i no s’apreciava massa el toc d’àcid.

La base era una crostata, i per sobre vaig fer-li fins i tot el crumble ( el “crujiente” per sobre)…..però, …..s’ha de perfeccionar!!

A la propera!!

rabarbertårta
by iannalbum.

He decidit proximament cuinar un pastis de ruibarbe.

És un gust molt especial, molt centre i nordeuropeu, crec que la verdura esta dolça creix bé a llocs una mica freds, i acumula sucre…..

He he, que veure que tal surt l’invento….a Suècia estava molt bo, i la familia expliquen que la seva mormor a Suècia ens feia de molt bo!

A més trobo que la paraula és força divertida!! en tots els idiomes!!

Crec que faré servir aquesta recepta de una nena sueca

Det godaste man kan göra med rabarber är
RABARBERTÅRTA
ca 250 g rabarber
1½ dl socker
lite potatismjöl

Smeten:
2 ägg
2½ dl socker
½ tsk salt
2 msk smält smör
2 msk hett vatten
1½ dl mjöl
½ tsk bakpulver

Gör så här:
Använd en form med löstagbar kant.

Sköj, skala och dela rabarberna fint ca 1 cm bitar, lägg dem i formen tillsammans med sockret. Sikta lite potatismjöl över rabarber och socker.

Vispa ihop ägg och socker poröst, och sedan smör, mjöl, bakpulver och sist vattnet till en smet i en bunke.

Häll smeten över krämen, och grädda i 175° i ca 45 minuter.

När den har svalnat vänder man den upp-och-ner på ett fat, så att sockerkaksbottnen kommer underst och krämen överst. Sedan brer man på vispad grädde överst.

Blog