diluvi

Doncs aconsello fer una passejada per la Travessera de Gracia, perquè s’esta omplint de botigues especialitzades en aliments i productes, diguem que “gourmets”, més enllà de les habituals xarcuteries delicatessen i els cellerets acollidors.

Totes tenen un disseny cuidat, son petites i amb encant, i tenen bons surtits de aliments especifics : Oli i Sal, com el seu nom indica, de olis i sals, DKKO, com el seu nom indica, de productes de xocolata de qualitat, bomboms de disseny, begudes per maridar amb la xocolata…., la teteria que ja és un clàssic – per cert, d’origen suec!-Tea Shop, ara tenim un altra herboristeria interessant….després hi ha la de sabons artesans; totes aquestes que es sumen als 2 clàssics : la dels fruits secs i el forn de pans bons!! A poca distància hi ha un celleret de vins ecologics, un parell de botiguetes de pasta fresca acabada de fer, i clar,totes les delicies dels mercats, peixateries de la Abaceria incluides. A nosaltres ens encanta la parada de les olives.

La llista encara és llarga, per això crec que rependré aquest post i el millorare indicant adresses i fotos!

Per començar, una foto de una parada fashion de nova generació del Mercat de l’Abaceria :

No ens ho pensavem pas a l’estiu que al Japó hauriem menjat carn, i a sobre, molt bona!

És cert que per defecte menjaves peix, udon (fideus), miso (sopa) i peixos varis, però de carn no en faltava: als restaurants et presentaven als aparadors aquells talls ( reproduccions de plastic!) tan macos , com de marbre, i per tot arreu hi havia “braseries” coreanes….

La carn era tendrissima i melosa, ens va sorpendre molt positivament…

Algo haviem llegit de la carn de les vaques criades amb cervesa i fent-lis massatges… però el que no sabiem es que la carn de Kobe es considera la millor del mon!!!

clar, dubto que nosaltres mengessim aquella tan cara, però s’enten que la “del montón” intenten fer-la perque s’assembli a la bona….

Es la carn del bou Tajima – una varietat de vedella japo originària de Kobe- és una de les més valorades i exquisites del mundo.( he llegit que val uns 85 eur/kg)

Pero es veu que no la poden exportar, o sigui que nomes es pot mejar “carn Kobe” al Japó. A Nova Zelanda, Australia i Estats Units crien vedelles- o bous- al “kobe style” i ells si que poden exportar-ne.

El truco és: cuidar al bou Tajima amb una estricta i constant dieta a base de ferratge de primera, sake i cervesa japonesa. A més els hi fan massatges cada dia per relaxar la musculatura ( que és la carn que ens jalem) i fer que el greix es distribueixi uniformement . De tant en tant li fan fregues amb esponges impregnades de sake .

Diuen que el greix de la carne Kobe queda reduït a la mínima expresió, amagat dintre del del múscul i diluit quan es cou. Resultat: proteína pura. Cap hormona. Res de suero. Cap resta al plato. Com si fos un foie-gras, pero de vedella.

Podeu trobar mes info a :

http://gormand.wordpress.com/2006/09/03/memorias-de-asia-la-ternera-kobe-2/

Tb he llegit que a la Vall del Esla estan intentant fer una vedella tan bona….com la Kobe, que continua essent considerada la millor .

Un dia d’aquests haurem de anar a investigar a la Boqueria, segur que n’hi deu haver!

Doncs si, resulta que vam agafar pluja a Sevil·lia!

Tot i això, com es una maravilla, i Sevil·lia tiene un colóo eppesiàaaa,- tot i l’aigua- doncs no passa res!!

Em va agradar força la ciutat, sobr tot ” el tipismo andaluz” de cases blanques ribetejades de ocre i de ceramica de colorins, carrers empedrats, patios i plantes …del barri de Santa Cruz- Juderia…tot i que vaig llegir en algun lloc que estava una mica “retocat” als anys 20…

Però confirmo que l’arquitectura aquesta andalusa-arab-romana-mediterranea és probablemente el concepte de casa que més m’agrada; oberta i tencada alhora, exterior però reservada…..a més a més vam constatar molts balcons i terrasses…..

I als carrers placetes, amb terrassetes per menjar……..perquè a Barcelona no es pot menjar a les romàntiques terrassetes de carrerons antics com a totes les ciutats ? és un misteri, creia que era algo de ciutat mediterranea, però en realitat hi han placetes encantadores , perdó “encisadores”, a tota la vella europa, mediterrania o no…

Los Reales Alcazares clarament em van encantar: el concepte de obert-tencat, arcs,porxos,… i encara que no se si hi podria viure, totes les parets amb ceràmiques de dibuixos geometriques, els guixos i les fustes supergravats amb geometries i colors….m’agraden, son una mena de “horror vacui”, pero al no tenir figures humanes cansen menys…..i almenys solen ser alegres…

La plaça Espanya i el Parque MariaLuisa tenen un “parecido razonable” de concepte amb la Ciutadella i el edificis que hi han a dintre i amb l’estil Pça Espanya Barcelona……suposo qe és estil “gran exposicion internacional años 20″….hauriem de investigar i segur que hi han projectistes que van treballar als 2 llocs: maó-ceramica-arcs, gran parque de vials i composicions escenogràfiques….Recordo haver estudiat que el parc de Maria Luisa és dels millors de Espanya, de l’estil aquest de parc de gran capital estil segle XIX (al mediterrani el concepte tradicional era una mica diferent….)

Un altre parecido razonable el vaig trobar a la zona Expo 92…..els blocs de vivendes eren del mateix estil que a la Vila olimpica ( exceptuant pot ser les de “arquitectes estrella”…) tenien un no se qe familiar…….estil anys 90 no purament comercial ( vease nous barris a les afores dels pobles del arcs metropolitans…..qe tristos…aaaiii); pero aqestes miraven al guadalquivir….hi havia piraguistes, pescadors high tech ( aqells equips devien costar una pasta!! i no vam veure cap peix!!), i footingers o footingaires….els 2 ponts xulos, i a la Cartuja algun edifici singular ( la fira i l’hotel….) , el parc de atraccions…aqui no ens vam endinsar ….no se si haviem de haver-ho fet , pero a peu no convidava…

I els 3 topics es van cumplir : TAPAS ( i BOTELLON!!) + DEVOCIÓ “FESTIVA” + TOROS-FLAMENCAS …..i encara afegiria el señoritos de look caracteristic ( otro tipismo ) : cabell ondulat mica llarg lustros tirat enrera ( negre o no) ; patilles llargues; camisa de quadros – fondo blanc i linees en blau) ; jersey posat als hombros de color pastel (rosa…); ulls molt negres o blaus….

LA MACARENA em va agradar molt, és qe hi havia tanta gent i era tan festiu, i la verge tan “radiant” qe deu ser contagios…i sentir el capellà fent missa en andalú em va fer molta gracia..

Tb em va causar especial simpatia la DIVINA PASTORA…la verge aquesta ( estava a Santa Ana de Triana) vestida de pastoreta..amb una pamela de palla i l’armilla de pel i el bastó i la ovejita, es la verge HEIDI!!

i les tapes, i la giralda, i els caballitos, i el carrer sierpes…………..

La Divina Pastora

Mireu que maca amb el gorro de palla amb floretes, l’armilla i les ovelletes…