diluvi

El libro-álbum Olivia es antes que nada una experiencia estética exquisita.

¿Puede un lector (niño o adulto, no importa) asistir como espectador al arte de vivir la infancia con toda la intensidad de que alguien es capaz? Con Olivia, la cerdita-niña, eso es posible.

¿Puede un lector (el que aún no sabe leer, el que hace tiempo que sabe, no importa) comenzar a sentir que tanto puede ser dicho con sólo tres colores (rojo, blanco y negro) aprovechados en toda su potencialidad y delicadeza? Ian Falconer se encarga de que la síntesis cromática se convierta en una multiplicación de sentidos.

Olivia es una niña-cerdita especialmente intensa. En la contratapa, un asterisco aclara al pie que “es muy buena para cansar a la gente”. Todo es llevado a las últimas consecuencias por ella. La vida no tiene límites cuando se trata de moverse, probarse ropa, jugar, gozar del arte (música, plástica, libros, hasta castillos de arena)… Y sus padres-cerdos la dejan hacer, a pesar de su agotamiento, o negocian a favor de su sensibilidad, cuando su derroche de libertad tiene consecuencias sobre su vida infantil o familiar. Esto ocurre cuando, por ejemplo, después de ver en el museo un cuadro del pintor contemporáneo Jackson Pollock, intenta emular su estética abstracta en una de las paredes de su casa. O cuando su madre, después de una leve discusión, termina aceptando que se lleve sólo tres de los cinco libros que Olivia pensaba llevarse a su cama. La visión de las dos, madre e hija, metidas en la cama leyendo un libro sobre María Callas en una imagen en carbonilla que ocupa toda la hoja, es una escena lectora más elocuente que el mejor de los discursos sobre la lectura.

Como un simpático contrapunto, detrás de Olivia, hay un hermanito-cerdo menor que queda en segundo plano, mientras se dedica a imitarla, a admirarla, o a perderse en su mundo todavía demasiado pequeño como para comprender los desbordes artísticos de su hermana.

El entramado de escenas cotidianas de Olivia se sostiene en el arte de expandir textos mínimos con imágenes bellas y sobrias (nunca se ha visto tanta elegancia en una familia de cerdos). Estas imágenes se destacan aún más gracias a un diseño gráfico en el que sobre un fondo blanco sin marcos ni límites parece flotar esta ficción tricolor.

La economía del código escrito y su variada ubicación en el espacio de la hoja refuerza el carácter poético de esas palabras que parecen extender sus alas hacia la expresión plástica.

Cuando se cierra la última hoja de Olivia de Ian Falconer se siente una irresistible tentación de volver a empezar: es uno de esos libros que, como dice Italo Calvino, nunca terminan de decir lo que tienen que decir.

Recomendado a partir de los 4 años.

bussana vecchia by diluvi.

Ens han publicat aquesta foto a una revista nordamericana de com construir un mon just i sostenible : Yes!
Bussana Vecchia és un poblet molt maco a la costa de Liguria, a les colines i amb vistes al mar. Després de un terratrèmol va ser abandonat, i als anys 60 van començar-hi a instal.lar-se artistes varis que a poca poc van anar restaurant a la seva manera les runes .
És molt recomanable .
Més info aquí :
http://www.bussanavecchia.it/

FIREFOX by diluvi.

Firefox es un pintor peculiar que fa anys que està en el mercat hippie de la Mola, a Formentera. Cada any el veiem i li hem fet alguna foto.

Ara ens han publicat questa foto a un bloc de cultura Zen.

Doncs ves quina cosa! La porqueta Olivia és tot un personatge de la literatura infantil!! A la web de rba (www.rba.es) posa : "Aquesta nova i extraordinària heroïna fa el seu debut en aquest llibre irresistible. L'Olivia és una garrineta espavilada i amb una energia sense mesura. Canta, construeix gratacels de sorra, s'emprova tota la seva roba. Intenta alliberar-se del seu germà petit, decora les parets de la sala d'estar i demana a la seva mare que li llegeixi cinc llibres abans d'anar al llit. No hi ha ningú que faci cansar l'Olivia. No cal dir que la seva mare acaba sempre esgotada. Els petits estaran encantats i se sentiran identificats amb les entremaliadures de l'Olivia… i els adults compadiran la seva pobra mare que té un amor i una paciencia quasi infinits. Ian Falconer ha dissenyat decorats i vestuaris per a la Royal Opera House i per al Covent Garden, entre d'altres. És pintor i il.lustrador i la seva feina ha estat portada de diferents números de The New York Review. Viu a Nova York i Olivia és el seu primer llibre il.lustrat." Read the rest of this entry »

Cape Cod és un troç de costa que recomano completament de visitar: les dunes i les platges son impressionants! pero no és un dir , és que sveure dunes amb parets de més de 10 m i centenars de m de longitud, amb les platges amples i l’oceà , (que es veu claraent qu alló no és mar , he he…..) és impressionant.

L’interior te alhora sectors dunosos i altre sectors super verds i frondosos ; i les cases i els pobles son, com hem llegit en algun lloc , tan copcadianos!! casetes de cuento, floretes , botiguetes de antiguitats, fars,botigue i tallers de pintors …. ohhhh! so cute!!!

Aquesta és una de les zones amb historia més antigua dels USA, ja que els peregrins van desembracar per aqui, i crec qe va ser per aqui a on es morien de gana i fred i van venir els indios a portar-lis els pavos ( resum del dia de acció de gràcies…he he, que vaja gracia li deu fer als indios aqesta festa !!) ; pero realment aquesta zona és mitica en la historia dels grans viatges , ja que es suposa que els vikings van arribar aquí, i que els pescadors de bacallà del atlantinc no havien deixat mai de passejar-se per aquesta zona, ni abans no despres del descobriment d’America….

La questiió és que ara és una de les pribcipals zones de estiueig dels USA; hi ha unes casetes molt xules a la platja, sobre les dunes o entre els boscos: en realitat aquestes casetes, hem estat reflexionant, en que no son estil angles, ni holandes, ni alemany….son clavades clavades a les cases sueques! quasi totes inclus tenen la bandera ( americana clar), posada, al pur estil suec…ens ha cridat molt l’atenció la similutud del paisatge humà….i el colmo ha estat un moment quan hem vist una botiga i una casa amb la bandera sueca i altres simbols suecs . Be , aquesta era clarament una botiga de algun suec que vivia per allà, pero ja va ser com un toque quasi surrealista!

Tb hi havia una altra nacionalitat misteriosament representda : la portuguesa! Hi deu haver un vincle clarament que hem de investigar, pero el fet es qe hi havia moltes botigues i restauarants amb la bandera portuguesa : Clar que els portuguesos son grans mnjadors i pescadors de bacallà, pot ser hi ha una llarga tradicio!! El tema és que fins i tot vam sintonitzar una radio portuguesa!

Vam visitar Hyannis, un poble amb portet a on estiuejaven els Kennedy, els fars, un d’ells diuen que un dels mes representats de tots els fars USA , un que te una franja vermella , orleans, i , sobre tot, el poble més xulo : provincetown. És maquissim: Primer vam estar una nit per sopar, i era tan “cute!….vam sopar cod ( bacallà) fresc, fet a la papillon amb verduretes, molt bo, i una cassoulette ( sopa de peix) amb musclos, almejes, calamars i bacallà i moltes verduretes ( ah! i all i chorizo, escrit tal cual, chorizo) que estaven bonissims ( a un preu qe no se si trobariem a espanya…)(pais de timadors!!!). L’endemà vam tornar de dia en fer la volta al Cap.

Provinvetown te una caracteristica ; és un poble molt gay friendly, i de fet està ple de bandera d’arcoiris i de parelletes , i de botigues de coses fashion que els hi agraden als gays. I és que solen tenir molt gust, i sempre troben llocs molt macos .
A més comparat amb l’ambient super tranquil i la poblacio massa dispersa que havien estat trobant tant a Long Island com a la resta de Cape Cod,Provinceton es un poble compacte a lo que estem acostumats, i ens va fer “bon rollo” ( jo no em se moure en aquests pobles amorfos qe no tenen centre, nomes cases i cases i jardins….), i hi havia molta gent passejant pels carrers, tant de dia com de nit

Total : Cape Cod, que NO és la zona de la Fletcher ( hem descobert que es Cabot Grove, un poble imagiari més al nord, a la costa del Maine!!) és super aconsellable! Estaria be veure’l a l’estiu, pq ara era impressionant, pero no convidava a banyar-se, és clar….