diluvi

Durant el viatge als USA s’ens va quedar al calaix la visita a Seattle, la anomenada Ciutat Esmeralda pels boscos que té, la anomenada “Rainy City” pels gran nombre de dies núvols o boirosos, la anomenada “Jet City”, degut a que allí està la Boeing, el bressol del grunge i famosa per les grans protestes antiglobalització del ‘99……doncs a aquesta ciutat els ciutadans han decidit una cosa :

l’ajuntament havia d’ampliar els centres de recollida i transferencia de escombraries amb una tercera estació. Però els ciutadans van comunicar a l’ajuntament que no volien, perquè tenien una altra proposta: arribar al Residu Zero.

Així que l’ajuntament ha elaborat el pla : en lloc de acceptar més escombraries com a cosa inevitable, estan tractant els residus com a recurs : els residus de menjar van a compostatge; els productes durables es reutilitzen, els edificis s’enderroquen reciclant els components, i s’està estudiant de prohibir les bosses de plàstic i espuma.

A iniciativa popular. 

Londres vol prohibir les bosses de plàstic, és un exemple que hauríem de seguir a tot arreu, ja que no ens adonem les bosses que anem acumulant fins que ja no cap una més a aquell calaix on les guardem.

Com ho podeu veure a 99accions.org, jo intento anar a fer la compra amb el típic cabaç de mimet vímet de tota la vida, però sempre acabes portant alguna bossa. Veig perfecte que a llocs et cobrin per la bossa (Dia, Lidl, IKEA, …), quan ens toca la butxaca som mes conscients de que és una despesa innecessària.

Sabeu que una bossa de plàstic que utilitzem com a mitja 15 minuts triga segles a descompondre's?